Alberich

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 18:14 30 abr 2015 per Sempreval (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - 'després' a 'despuix')
Anar a la navegació Anar a la busca
Alberich
95px Escudo de Alberique.png
160px
País : Flag of Spain.png Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Ribera Alta
Partit judicial: Alzira
Ubicació: 39°7′1″N 0°3′10″O
Altitut: 28 msnm
Superfície: 26,7 km²
Població: 10.330 hab.
Densitat: 386,89 hab./km²
Gentilici: Alberiqueny/a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46260
Festes majors: Dumenge de Rams
Alcalde: Toño Carratalá Mínguez (PPCV)
Pàgina web: {{{web}}}


Alberich (en castellà Alberique) (de l'àrap al-barid la posta) és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia. Conta en 10.330 habitants.

Geografia

Situat en la comarca de la Ribera Alta, se troba a 8 km d'Alzira i a 40 de la capital Valéncia entre el riu Xúquer i la serra de Tous. La superfície del terme és plana, a excepció d'un chicotet sector l'oest en les estribacions de la serra de Tous. La vila se troba en la planura, entre la banda esquerra del Xúquer i la sequia Real, al peu d'una chicoteta elevació del terreny de 50 m. d'altitut i 40 hectàrees d'extensió, on s'ha format un chicotet bosc mediterràneu.

El clima és clima mediterràneu, en hiverns suaus i estius càlits.

Localitats llimítrofs

Alberich llimita en les següents localitats: Benimuslem, Massalavés, Antella, Gavarda, Vilanova de Castelló i Carcaixent totes elles de la província de Valéncia.

Història

Vista d'Alberich des de la montanya

Dels orígens a la Reconquista

S'ignora el nom que tenien estes terres abans de la Reconquista, lo que sí sabem és que estigueren poblades en l'Edat de Bronze i pels romans.

Després de la reconquista (octubre de 1238) Alberich passà a formar part dels territoris de Jaume I d'Aragó, que mantingué la població íntegrament musulmana que havia en aquell moment, otorgant el senyoriu a Lope Ferreinch de Lurcenich. És de supondre que els habitants no experimentaren molts canvis negatius en la seua situació econòmica, degut a que els tributs i carregues impostes pel rei musulmà Zayd Abu Zayd eren tants que era difícil empijorar-los.

El senyoriu passà per diverses mans a través de compres, (incloses les de Jaume II d'Aragó, qui el comprà en caràcter personal) fins aplegar a ser propietat de Jaume de Romaní. Este prengué part molt activa en l'insurrecció contra el rei Pere IV d'Aragó, el qual, despuix reprimir la revolta, el feu decapitar i ajusticià als que prengueren part en la sublevació fent-los beure el líquit resultant de fondre les campanes en les que havien sigut convocats. Alberich i tots els seus habitants tornaren a la jurisdicció real.

Casualment, la filla de Jaume de Romaní recuperà el senyoriu despuix de que sa mare el recomprara al rei, encara que ella no podia heretar-lo, per lo que sa mare el vengué i casa a la seua filla en el germà del comprador. Un any despuix, va morir el propietari i tres anys despuix el seu fill en que el senyoriu passà a mans del matrimoni.

Després de diverses compres i vendes, recalà en mans de Lluís Cornell, qui mantenia una gran amistat en l'escritor Joanot Martorell. Se conserva la carta que Joanot Martorell firma en Alberich i on reta a duel a mort a Gonçalbo d'Ixer.

Entre atres, formà part del patrimoni del cardenal Mendoza, que comprà Alberich per intervenció del financer Lluís de Santángel. El Cardenal mantingué durant tota la seua vida que era descendent directe de Rodrigo Díaz de Vivar, El Cid. Al seu fill li possà el nom de Rodrigo Díaz de Vivar i Mendoza i canvià el nom del Castell de Jadraque pel del Cid per a que el seu primogènit poguera tindre el títul de Comte del Cid.

El cardenal fomentà la repoblació en musulmans procedents de Granada, construint més de 100 cases noves en el poble. Als pocs anys, despuix de que Ferrando II d'Aragó llegitimara als seus tres fills, deixà el senyoriu en mans del seu primogènit.

Les Germanies

Durant la rebelió de les Germanes, Alberich estava en mans del marqués de Zenete i contava en majoria de població musulmana i durant la primera revolta del poble cristià front als senyors feudals, els agermanats vingueren d'Alzira i Xàtiva atacaren Alberich, que fon defés pels vassalls musulmans.

Els agermanats obligaren als musulmans a batejar-se per a aixina incrementar les seues tropes, lo que provocà una insurrecció d'estos per a evitar el batisme. El senyor feudal demanà als musulmans que se batejaren a fi d'evitar represalies i la mesquita fon convertida en iglésia dedicada a Sant Llorenç.

Expulsió dels moriscs

En 1609, fon decretada l'expulsió dels moriscs pel rei Felip III d'Espanya en la clara oposició d'estos. El dia 26 d'octubre d'eixe any, des del port de Dénia foren expulsats 3.406 musulmans d'Alberich en destí a Orà, mentres un important número va permanéixer en el poble defenent les seues pertinències.

El rei concedí noves possessions en Alberich al duc de l'Infantat que possà dures condicions a la població, lo que causà el seu empobriment.

Segles XVIII, XIX i XX

Se mantingueren diversos pleits judicials contra el duc i finalment, despuix de molts esforços se conseguí la reincorporació a la Corona en 1802, (no sense abonar una important cantitat de diners) confirmada en 1835, despuix del procés començat en 1764.

En 1854, l'ajuntament derribà la casa palau que havia en la plaça, hui ocupada per un jardí, varies cases i la Casa de la Cultura.

Destaca també els enfrontaments ocorreguts durant les Guerres Carlistes, que junt a les pestes, aconsellaren la construcció d'una muralla.

Finalment, cap destacar que durant la Guerra Civil Espanyola, en Alberich existia una fàbrica d'armes, on se fea el fusil dit Naranjero.

Demografia

Alberich conta en 10.330 habitants.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
9.172 9.140 9.484 9.100 9.131 9.227 9.465 9.634 10.234 10.330

Economia

Actualment, l'activitat econòmica més important és l'agricultura (els tarongers han desplaçat l'arròs), pero l'industria és cada vegada més important des de que en 1997 s'inaugurà un polígon industrial que està en plena expansió.

Monuments

Vista de la plaça de l'Ajuntament d'Alberich, en l'iglésia de Sant Llorenç
  • Capella del Calvari.
  • Convent de Nostra Senyora dels Àngels, de finals del segle XVII.
  • Ermita de Santa Bàrbara.Edifici de finals del segle XVIII.
  • Iglésia de Sant Llorenç Màrtir. Construïda en 1695 sobre una mesquita, pero no s'acaba fins a 1701. Destaca la Capella de la Comunió d'estil barroc.
  • Ajuntament. (1789)

Festes locals

Se celebren festes el Dumenge de Rams, en jornada campestre en la muntanyeta; la tradicional fira de Sant Joan a finals de juny; per Sant Llorenç, patró d'Alberich, s'organisa un dia dedicat a la degustació de melons d'Alger.

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Salvador Hurtado PSPV-PSOE
1983 - 1987 Vicente Lázaro PSPV-PSOE
1987 - 1991 José María Álvarez CDS
1991 - 1995 Domingo Morcillo EUPV
1995 - 1999 Domingo Morcillo EUPV
1999 - 2003 Enrique Carpi Cortés PPCV
2003 - 2007 Enrique Carpi Cortés PPCV
2007 - 2011 Enrique Carpi Cortés (fins 25/11/2009)
Faustino Sala Carceller (des de 27/11/2009)
PPCV
2011 - 2015 Faustino Sala Carceller (fins 20/01/2012)
Toño Carratalá Mínguez (des de 20/01/2012)
PPCV
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Enllaços externs

Referències


Municipis de La Ribera Alta
Alberich    Alcàntera    L'Alcúdia de Carlet    Alfarp    Algemesí    Alginet    Alzira    Antella    Beneixida    Benifayó    Benimodo    Benimuslem    Carcaixent    Càrcer    Carlet    Catadau    Cotes    Énova    Gavarda    Guadassuar    Llombay    Manuel    Massalavés    Montroy    Monserrat    La Pobla Llarga    Rafelguaraf    Real    Sant Joan d'Énova    Sellent    Senyera    Sumacàrcer    Torís    Tous   Vilanova de Castelló