Canvis

'''Alfafara''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Situat en el nort de la [[província d'Alacant]], en la [[comarca]] d'[[El Comtat]]. Conta en 430 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]).

 

'''Alfafara''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Situat en el nort de la [[província d'Alacant]], en la [[comarca]] d'[[El Comtat]]. Conta en 407 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2018]]).

== Geografia ==

== Geografia ==

Hi ha constància que els primers pobladors eren [[iber]]s per les restes trobades en ''Cabec de Mariola'' o de la Cova, ''Cabec de Serrelles'', ''Cabec dels Monserraes'', ''Lloma de Carbonell'' i la ''Cova Bolumini''. Fon un lloc musulmà com ho demostra el seu nom àrap “alfawara” que significa font o sortidor i que, provablement fa referència a la Penya del Chorro, salt d'aigua que cau en força en époques de pluja.

Hi ha constància que els primers pobladors eren [[iber]]s per les restes trobades en ''Cabec de Mariola'' o de la Cova, ''Cabec de Serrelles'', ''Cabec dels Monserraes'', ''Lloma de Carbonell'' i la ''Cova Bolumini''. Fon un lloc musulmà com ho demostra el seu nom àrap “alfawara” que significa font o sortidor i que, provablement fa referència a la Penya del Chorro, salt d'aigua que cau en força en époques de pluja.

Després de la conquiste de [[Biar]] per [[Jaume I d'Aragó]], sobre a l'any [[1245]], este lloc musulmà es concedix en senyoriu a Ximén Pérez d'Oriz l'any [[1250]], i posteriorment en [[1292]], fon venuda a Pere de Artés.

Posteriorment a la conquiste de [[Biar]] per [[Jaume I d'Aragó]], sobre a l'any [[1245]], este lloc musulmà es concedix en senyoriu a Ximén Pérez d'Oriz l'any [[1250]], i posteriorment en [[1292]], fon venuda a Pere de Artés.

En l'any [[1370]], el rei [[Pere IV el Cerimoniós]], ho incorpora a la vila de Bocairent, de la qual se separa en [[1632]], per [[Felip IV]], per mig de la concessió del títul d'Universitat d'Alfafara.

En l'any [[1370]], el rei [[Pere IV el Cerimoniós]], ho incorpora a la vila de Bocairent, de la qual se separa en [[1632]], per [[Felip IV]], per mig de la concessió del títul d'Universitat d'Alfafara.

Canònicament la parròquia d'Alfafara està lligada a la de Bocairent des de l'any [[1437]], per decisió de l'arquebisbe [[Fra Tomás de Vilanova]], ratificada despuix per la bula de [[Sant Piu V]], l'any [[1566]] fins a [[1782]], concedint-li la potestat de ser parròquia independent.

Canònicament la parròquia d'Alfafara està lligada a la de Bocairent des de l'any [[1437]], per decisió de l'arquebisbe [[Fra Tomás de Vilanova]], ratificada despuix per la bula de [[Sant Piu V]], l'any [[1566]] fins a [[1782]], concedint-li la potestat de ser parròquia independent.

Fins a l'any [[1707]] la població queda incorporada a la [[Governació de Xàtiva]] i despuix fins a l'any [[1833]], a la [[Governació de Montesa]]. A partir d'esta data s'incorpora a la [[província d'Alacant]], pertanyent actualment al partit judicial d'Alcoy.

Fins a l'any [[1707]] la població quedà incorporada a la [[Governació de Xàtiva]] i despuix fins a l'any [[1833]], a la [[Governació de Montesa]]. A partir d'esta data s'incorpora a la [[província d'Alacant]], pertanyent actualment al partit judicial d'Alcoy.

== Demografia ==

== Demografia ==

Alfafara conta en 422 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]).

Alfafara conta en 407 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2018]]).

{| {{tablabonita}}

 

!bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolució demogràfica d'Alfafara

{| align="center" {{tablabonita}}

!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica d'Alfafara

|-

|-

! !![[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]]  

 

! !![[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2018]]  

|-

|-

| Població|| align=center| 660 ||align=center| 618 ||align=center| 562 || align=center| 668 || align=center| 622 || align=center| 595 || align=center| 644 || align=center| 600 || align=center| 484 || align=center| 458 || align=center| 403 || align=center| 374 || align=center| 394 || align=center| 422

| Població|| align=center| 660 ||align=center| 618 ||align=center| 562 || align=center| 668 || align=center| 622 || align=center| 595 || align=center| 644 || align=center| 600 || align=center| 484 || align=center| 458 || align=center| 403 || align=center| 374 || align=center| 394 || align=center| 422 || align=center| 407

|}

|}

== Economia ==

== Economia ==

Es basa en chicotetes explotacions agrícoles de secà, [[oliva|oliveral]], [[fruita|fruiters]] i [[cereal|cereals]]. També hi ha chicotetes empreses de fil, envasos de plàstic, indústries casolanes i de servicis.

Es basa en chicotetes explotacions agrícoles de secà, [[oliva|oliveral]], [[fruita|fruiters]] i [[cereal|cereals]]. També hi ha chicotetes empreses de fil, envasos de [[plàstic]], indústries casolanes i de servicis.

== Monuments i llocs d'interés ==

== Monuments i llocs d'interés ==

Tenint en conte que el principal producte agrícola de la població és l'[[oli]], els plats típics són els denominats "''Mulladors''", entre els que cal destacar la "''[[Pericana]] ''" i "''l´[[espencat]] ''", a base de [[salsa de tomata|tomata]], els [[pimentó|pimentons]], [[all|alls]], [[fesol|fesols]], [[jolivert]], mesclat en [[tonyina]], [[abadejo]] o ''[[Trisopterus minutus|capellans]] ''. Ademés estan la "''borreta''" de [[creïlla|creïlles]] en [[abadejo en saladura|abadejo]] i [[espinac]]s, "''la sanc en ceba''", "l'olla de pilotes o fasedures".

Tenint en conte que el principal producte agrícola de la població és l'[[oli]], els plats típics són els denominats "''Mulladors''", entre els que cal destacar la "''[[Pericana]] ''" i "''l´[[espencat]] ''", a base de [[salsa de tomata|tomata]], els [[pimentó|pimentons]], [[all|alls]], [[fesol|fesols]], [[jolivert]], mesclat en [[tonyina]], [[abadejo]] o ''[[Trisopterus minutus|capellans]] ''. Ademés estan la "''borreta''" de [[creïlla|creïlles]] en [[abadejo en saladura|abadejo]] i [[espinac]]s, "''la sanc en ceba''", "l'olla de pilotes o fasedures".

D'entre els arrossos, "[[Arròs al forn]]", "Calder", "''Arròs de dejuni''", "Arròs en penques, fesols i naps". Quantes a les postres destaquen la "''[[Carabassa]] al forn''", "[[Pastiç de moniato|pastiços de moniato]]", "''el codonyat''", "[[bunyol|bunyols]]", "la [[Coca Cristina]]", "''la tortà''", "''la Fabiola''", "''els casquinyols''", "els sospirs".

D'entre els arrossos, "[[Arròs al forn]]", "Calder", "''Arròs de dejuni''", "Arròs en penques, [[Arròs en fesols i naps|fesols i naps]]". En quant als postres destaquen la "''[[Carabassa]] al forn''", "[[Pastiç de moniato|pastiços de moniato]]", "''el codonyat''", "[[bunyol|bunyols]]", "la [[Coca Cristina]]", "''la tortà''", "''la Fabiola''", "''els casquinyols''", "els sospirs".

== Política ==

== Política ==