Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
10 bytes eliminats ,  17:57 30 abr 2015
m
Text reemplaça - 'després' a 'despuix'
Llínea 81: Llínea 81:  
En el sigle III a. C., els romans denominen esta regió [[Numídia]], habitada pels berebers masilians i els maselins. Estos últims es van aliar en els cartaginesos en la [[Segona Guerra Púnica]], mentres que els primers, aliats dels romans i governats per [[Masinisa]], acabaren rebent tot el regne dels seus conquistadors.  
 
En el sigle III a. C., els romans denominen esta regió [[Numídia]], habitada pels berebers masilians i els maselins. Estos últims es van aliar en els cartaginesos en la [[Segona Guerra Púnica]], mentres que els primers, aliats dels romans i governats per [[Masinisa]], acabaren rebent tot el regne dels seus conquistadors.  
   −
[[Image:800px-Timgad Trajan.jpg|thumb|200px|Ruïnes romanes de [[Thamugadi]] ([[Timgad]]) en l'Arc de [[Trajà]].]]A la mort de Masinisa en 148, [[Escipió l'Africà]] va dividir el regne entre els seus fills. En 113, Yugurta s'alçà contra els romans i va acabar derrotat, i després d'això Numídia fon governada per un rei vassall de Roma fins que, baix [[Dioclecià]], es convertí en una simple província de l'imperi i finalment va tornar a les mans dels berebers fins a l'invasió dels [[vàndals]] en 430.
+
[[Image:800px-Timgad Trajan.jpg|thumb|200px|Ruïnes romanes de [[Thamugadi]] ([[Timgad]]) en l'Arc de [[Trajà]].]]A la mort de Masinisa en 148, [[Escipió l'Africà]] va dividir el regne entre els seus fills. En 113, Yugurta s'alçà contra els romans i va acabar derrotat, i despuix d'això Numídia fon governada per un rei vassall de Roma fins que, baix [[Dioclecià]], es convertí en una simple província de l'imperi i finalment va tornar a les mans dels berebers fins a l'invasió dels [[vàndals]] en 430.
    
Els romans van deixar importants ciutats en el nort d'Algèria, entre les que destaquen [[Iol Caesarea]], [[Tipasa]] (Tipaza), on es troba una de les necròpolis més antigues del Mediterràneu, Cuicul, Calama, Thubursicu-Numidarum (Khemissa), Madaure, Thamugadi ([[Timgad]]), Diana Veteranorum, [[Theveste]] (Tébéssa) i [[Lambaesis]].
 
Els romans van deixar importants ciutats en el nort d'Algèria, entre les que destaquen [[Iol Caesarea]], [[Tipasa]] (Tipaza), on es troba una de les necròpolis més antigues del Mediterràneu, Cuicul, Calama, Thubursicu-Numidarum (Khemissa), Madaure, Thamugadi ([[Timgad]]), Diana Veteranorum, [[Theveste]] (Tébéssa) i [[Lambaesis]].
Llínea 89: Llínea 89:  
=== L'islamisació d'Algèria ===
 
=== L'islamisació d'Algèria ===
   −
La caiguda de [[Antiga Roma|Roma]] després de l'invasió dels vàndals, i l'inestabilitat durant el periodo [[bizantí]] comportaren la reconstitució d'alguns dels principats berebers, que es van resistir a l'ocupació dels [[Califat dels Omeyes|Omeyes]] musulmans entre els anys [[670]] i [[708]].
+
La caiguda de [[Antiga Roma|Roma]] despuix de l'invasió dels vàndals, i l'inestabilitat durant el periodo [[bizantí]] comportaren la reconstitució d'alguns dels principats berebers, que es van resistir a l'ocupació dels [[Califat dels Omeyes|Omeyes]] musulmans entre els anys [[670]] i [[708]].
    
Els personages més coneguts d'este conflicte van ser el rei cristià Kusayla, que vencé a Sidi Ocba ibn Nafaa l'any [[689]], prop de Biskra, i la reina guerrera Dihya, cridada "la Kahena", que al davant dels berebers, va infligir, en la batalla de Meskiana de [[693]], una severa derrota en el cos expedicionari de l'emir Hassan Ibn en Noman, als que alluntarà fins a [[Trípoli (Líbia)|Trípoli]].
 
Els personages més coneguts d'este conflicte van ser el rei cristià Kusayla, que vencé a Sidi Ocba ibn Nafaa l'any [[689]], prop de Biskra, i la reina guerrera Dihya, cridada "la Kahena", que al davant dels berebers, va infligir, en la batalla de Meskiana de [[693]], una severa derrota en el cos expedicionari de l'emir Hassan Ibn en Noman, als que alluntarà fins a [[Trípoli (Líbia)|Trípoli]].
Llínea 105: Llínea 105:  
Este regne va estar marcat per numeroses revoltes jariyís ([[jariyisme]]), especialment la d'Abu Yazid encapçalant les tribus berebers en el [[944]], i que va infligir la més severa victòria contra l'armada fatimí, debilitada i vulnerable, prenent la ciutat de Kairouan. La revolta fon vençuda per Ziri ibn Brolleu, al front de les tribus Sanhadjes, que per salvar l'imperi va rebre el lloc de governador del Magrib central.
 
Este regne va estar marcat per numeroses revoltes jariyís ([[jariyisme]]), especialment la d'Abu Yazid encapçalant les tribus berebers en el [[944]], i que va infligir la més severa victòria contra l'armada fatimí, debilitada i vulnerable, prenent la ciutat de Kairouan. La revolta fon vençuda per Ziri ibn Brolleu, al front de les tribus Sanhadjes, que per salvar l'imperi va rebre el lloc de governador del Magrib central.
   −
D'esta manera en el [[972]], quan els fatimís, després de l'adhesió egípcia, van tindre menys interés pel Magrib i fon el seu fill, Bologhine ibn Ziri, el qual va heretar el control d'[[Ifriqiya]]. Els [[zirís]] regnaran en el lloc uns dos sigles.
+
D'esta manera en el [[972]], quan els fatimís, despuix de l'adhesió egípcia, van tindre menys interés pel Magrib i fon el seu fill, Bologhine ibn Ziri, el qual va heretar el control d'[[Ifriqiya]]. Els [[zirís]] regnaran en el lloc uns dos sigles.
 
   
 
   
 
Hammad Ibn Bologhine, el seu fill, governà de forma independent als zirís, en el nort de l'actual Algèria, a partir de 1014, reconeixent com a califes llegítims als [[Califat abasí|abasides]] sunites de Bagdat, i fundant la dinastia hamadita. Els zirís també van reconéixer en [[1046]] als califes abasides mostrant obertament als [[fatimís]] el seu abandó del [[chiisme]].
 
Hammad Ibn Bologhine, el seu fill, governà de forma independent als zirís, en el nort de l'actual Algèria, a partir de 1014, reconeixent com a califes llegítims als [[Califat abasí|abasides]] sunites de Bagdat, i fundant la dinastia hamadita. Els zirís també van reconéixer en [[1046]] als califes abasides mostrant obertament als [[fatimís]] el seu abandó del [[chiisme]].
Llínea 138: Llínea 138:     
=== Colonisació francesa (1830-1962) ===
 
=== Colonisació francesa (1830-1962) ===
A partir de [[1830]] [[França]] establí progressivament una important colònia en este territori que va arribar a tindre l'estatut de departament de França fins que, després de la denominada [[Guerra d'Independència d'Algèria|Guerra d'Algèria]], va obtindre la seua independència en [[1962]].
+
A partir de [[1830]] [[França]] establí progressivament una important colònia en este territori que va arribar a tindre l'estatut de departament de França fins que, despuix de la denominada [[Guerra d'Independència d'Algèria|Guerra d'Algèria]], va obtindre la seua independència en [[1962]].
    
Els successos de la guerra de l'independència són narrats, en un estil semidocumental i sense concessions, en la película La batalla d'Alger ([[1965]]) de [[Gillo Pontecorvo]], la qual obtingué el Lleó d'Or del Festival de Venècia en [[1966]].
 
Els successos de la guerra de l'independència són narrats, en un estil semidocumental i sense concessions, en la película La batalla d'Alger ([[1965]]) de [[Gillo Pontecorvo]], la qual obtingué el Lleó d'Or del Festival de Venècia en [[1966]].
Llínea 144: Llínea 144:  
=== Panorama històric 1962-1992 ===
 
=== Panorama històric 1962-1992 ===
   −
Algèria va obtindre l'independència el [[5 de juliol]] de [[1962]], després d'una sagnant guerra de lliberació que va durar huit anys. Prop d'un milló d'europeus abandonaren el país, i en això el país va perdre a la majoria dels administradors, empresaris i tècnics. El 70 % de la població es trobava sense treball, pero existia un profunt sentiment de solidaritat nacional.
+
Algèria va obtindre l'independència el [[5 de juliol]] de [[1962]], despuix d'una sagnant guerra de lliberació que va durar huit anys. Prop d'un milló d'europeus abandonaren el país, i en això el país va perdre a la majoria dels administradors, empresaris i tècnics. El 70 % de la població es trobava sense treball, pero existia un profunt sentiment de solidaritat nacional.
    
==== [[Ben Bella]] (1962-1965) ====
 
==== [[Ben Bella]] (1962-1965) ====
Llínea 154: Llínea 154:  
El colp d'Estat va fer que l'eixèrcit es fera en el poder. Un consell revolucionari format per 26 oficials es convertí en l'orgue suprem baix la direcció de Boumedienne, qui va assumir les funcions de president i de primer ministre. Va governar en mà de ferro, va sacrificar el benestar social i la democràcia a fi d'uns objectius econòmics a llarc determini i va situar al país en la via del socialisme nacionaliste.
 
El colp d'Estat va fer que l'eixèrcit es fera en el poder. Un consell revolucionari format per 26 oficials es convertí en l'orgue suprem baix la direcció de Boumedienne, qui va assumir les funcions de president i de primer ministre. Va governar en mà de ferro, va sacrificar el benestar social i la democràcia a fi d'uns objectius econòmics a llarc determini i va situar al país en la via del socialisme nacionaliste.
   −
En [[1976]], després d'un ampli debat nacional, es decidí parar més atenció a les condicions de vida de la població aixina com a organisar les eleccions. Boumedienne, únic candidat, ixqué triat president; en l'Assamblea Nacional tots els diputats pertanyien al [[FLN]], pero dit partit distava molt de tindre acceptació. L'eixèrcit es va situar en el centre del poder. A la mort de Boumedienne, en [[1978]], el 70 % de la població tenia menys de 25 anys. Tots sabien que l'indústria no bastaria per a donar ocupació a totes estes persones i que cap reforma havia pogut detindre la baixada dels ingressos procedents de l'agricultura. Es va formar el caldo de cultiu per als gérmens de la crisis.
+
En [[1976]], despuix d'un ampli debat nacional, es decidí parar més atenció a les condicions de vida de la població aixina com a organisar les eleccions. Boumedienne, únic candidat, ixqué triat president; en l'Assamblea Nacional tots els diputats pertanyien al [[FLN]], pero dit partit distava molt de tindre acceptació. L'eixèrcit es va situar en el centre del poder. A la mort de Boumedienne, en [[1978]], el 70 % de la població tenia menys de 25 anys. Tots sabien que l'indústria no bastaria per a donar ocupació a totes estes persones i que cap reforma havia pogut detindre la baixada dels ingressos procedents de l'agricultura. Es va formar el caldo de cultiu per als gérmens de la crisis.
    
==== [[Chadli Banjedid]] (1978-92) ====
 
==== [[Chadli Banjedid]] (1978-92) ====
Llínea 288: Llínea 288:  
'''Religió'''
 
'''Religió'''
   −
El 99% de la població és  musulmana [[sunita]], el 1% és catòlica i una chicoteta minoria judeua (500 en tot el país) que viuen en Algèria, principalment en [[Alger]], restant de la gran població judeua anterior a la creació d'[[Israel]] que fugí o fon expulsada després de l'independència.
+
El 99% de la població és  musulmana [[sunita]], el 1% és catòlica i una chicoteta minoria judeua (500 en tot el país) que viuen en Algèria, principalment en [[Alger]], restant de la gran població judeua anterior a la creació d'[[Israel]] que fugí o fon expulsada despuix de l'independència.
    
== Cultura ==
 
== Cultura ==
Llínea 297: Llínea 297:  
=== Llengües ===
 
=== Llengües ===
 
[[Image:Kabylia-3lingual sign.jpg|thumb|165px|right|Pancarta de Benvinguda multillingüe de la ciutat del ''Isser'' (''Boumerdes'') en [[idioma àrap|àrap]], [[llengua bereber|bereber]] ''([[tifinagh]])'', i [[Idioma francés|francés]].]]
 
[[Image:Kabylia-3lingual sign.jpg|thumb|165px|right|Pancarta de Benvinguda multillingüe de la ciutat del ''Isser'' (''Boumerdes'') en [[idioma àrap|àrap]], [[llengua bereber|bereber]] ''([[tifinagh]])'', i [[Idioma francés|francés]].]]
L'[[àrap clàssic]] és la [[llengua oficial]] del país, i des d'abril del 2002 el [[llengua bereber|bereber]] també és llengua nacional, després d'haver sigut un instrument de repressió contra la majoria bereber vinculada a Marroc pels seus orígens ètnics i la qual demanà l'independència del poder central algerí des de 1972.  En la vida diària, els algerins parlen un « àrap dialectal », o ''[[algerí|darija]] '', prou diferenciat de l'àrap clàssic en quant a vocabulari, sent prou semblant en sintaxis i gramaticalment. La darija ha conservat numeroses paraules i estructures berebers i té numerosos préstams del francés. El bereber s'expressa aixina mateix en diferents variants regionals: el [[cabili]] (taqbaylit) en [[Cabilia]], el [[chenoui]] en la montanya de Chenoua i el [[chaoui]] en les montanyes de l'Aures. Ademés també està el [[touareg]] en el [[Sàhara]], el [[mozabit]] en la [[Vall de M'Zab]] o el [[tashelhit]] en la frontera en [[Marroc]].
+
L'[[àrap clàssic]] és la [[llengua oficial]] del país, i des d'abril del 2002 el [[llengua bereber|bereber]] també és llengua nacional, despuix d'haver sigut un instrument de repressió contra la majoria bereber vinculada a Marroc pels seus orígens ètnics i la qual demanà l'independència del poder central algerí des de 1972.  En la vida diària, els algerins parlen un « àrap dialectal », o ''[[algerí|darija]] '', prou diferenciat de l'àrap clàssic en quant a vocabulari, sent prou semblant en sintaxis i gramaticalment. La darija ha conservat numeroses paraules i estructures berebers i té numerosos préstams del francés. El bereber s'expressa aixina mateix en diferents variants regionals: el [[cabili]] (taqbaylit) en [[Cabilia]], el [[chenoui]] en la montanya de Chenoua i el [[chaoui]] en les montanyes de l'Aures. Ademés també està el [[touareg]] en el [[Sàhara]], el [[mozabit]] en la [[Vall de M'Zab]] o el [[tashelhit]] en la frontera en [[Marroc]].
    
Pel fet que els censos llingüístics, ètnics o religiosos estan prohibits en Algèria, no se sap en exactitut el número d'arabòfons i del restant d'idiomes.
 
Pel fet que els censos llingüístics, ètnics o religiosos estan prohibits en Algèria, no se sap en exactitut el número d'arabòfons i del restant d'idiomes.
Llínea 328: Llínea 328:  
** Des de [[Constantine]] en l'[[Aeroport Internacional Muhammad Boudiaf]] la companyia [[Air Algérie]] oferix vols a [[Basilea]] i a [[Ginebra (ciutat)|Ginebra]] en [[Suïssa]] i a [[París]], [[Marsella]], [[Lió]] i [[Mulhouse]] en [[França]]. Ademés, la companyia [[Aigle azur]] oferix llínies a [[França]] a (Lió, Marsella, Mulhouse, París-Orly). [[Turkish Airlines]] oferix vols a [[Estambul]]. Moltes companyies internacionals estan interessades en obrir nous vols en este aeroport en l'inauguració de la seua nova terminal en [[2007]].
 
** Des de [[Constantine]] en l'[[Aeroport Internacional Muhammad Boudiaf]] la companyia [[Air Algérie]] oferix vols a [[Basilea]] i a [[Ginebra (ciutat)|Ginebra]] en [[Suïssa]] i a [[París]], [[Marsella]], [[Lió]] i [[Mulhouse]] en [[França]]. Ademés, la companyia [[Aigle azur]] oferix llínies a [[França]] a (Lió, Marsella, Mulhouse, París-Orly). [[Turkish Airlines]] oferix vols a [[Estambul]]. Moltes companyies internacionals estan interessades en obrir nous vols en este aeroport en l'inauguració de la seua nova terminal en [[2007]].
 
** [[Alger]] l'Aeroport Internacional d'Houari Boumediene conta en diverses aerollínies internacionals i vols domèstics.
 
** [[Alger]] l'Aeroport Internacional d'Houari Boumediene conta en diverses aerollínies internacionals i vols domèstics.
L'aeroport d'[[Alger]] és un dels aeroports més moderns de tota la regió després dels tres majors aeroports de Marroc. Fon inaugurat en abril del 2006 i conta en un Duty Free i varietat de botigues, menjars ràpides, restaurants, aparcament en capacitat de 9.000 interlocutòries i atres servicis.
+
L'aeroport d'[[Alger]] és un dels aeroports més moderns de tota la regió despuix dels tres majors aeroports de Marroc. Fon inaugurat en abril del 2006 i conta en un Duty Free i varietat de botigues, menjars ràpides, restaurants, aparcament en capacitat de 9.000 interlocutòries i atres servicis.
 
Les companyies aérees internacionals que volen a Algèria són Aigle Azur, Air France, Air Níger, [[Alitalia]], Astraeus, Hahn Air, [[British Airways]], EgyptAir, [[Ibèria L.A.E.|Iberia]], [[Deutsche Lufthansa|Lufthansa]], Libyan Airways, Qatar Airways, Royal Air Maroc, Saudita Arabian Airlines, Syrian Arab Airlines, Tunisair, Turkish Airlines, [[Spanair]], IBERWORLD i pròximament Air Canadà, Air China, Air Nostrum, China Southern Airlines i Etihad Airways.
 
Les companyies aérees internacionals que volen a Algèria són Aigle Azur, Air France, Air Níger, [[Alitalia]], Astraeus, Hahn Air, [[British Airways]], EgyptAir, [[Ibèria L.A.E.|Iberia]], [[Deutsche Lufthansa|Lufthansa]], Libyan Airways, Qatar Airways, Royal Air Maroc, Saudita Arabian Airlines, Syrian Arab Airlines, Tunisair, Turkish Airlines, [[Spanair]], IBERWORLD i pròximament Air Canadà, Air China, Air Nostrum, China Southern Airlines i Etihad Airways.
En [[2007]], l'Aeroport Houari Boumediene fon qualificat com el quint aeroport més modern d'Àfrica després dels de Johannesburc, Marràqueix, Casablanca i Agadir i el tercer més gran.
+
En [[2007]], l'Aeroport Houari Boumediene fon qualificat com el quint aeroport més modern d'Àfrica despuix dels de Johannesburc, Marràqueix, Casablanca i Agadir i el tercer més gran.
 
En [[novembre]] del 2007, s'inaugurà la nova terminal 2, per a vols domèstics, fon considerada la terminal de vols domèstics més moderna d'Àfrica.
 
En [[novembre]] del 2007, s'inaugurà la nova terminal 2, per a vols domèstics, fon considerada la terminal de vols domèstics més moderna d'Àfrica.
 
Egsa (empresa que està a càrrec dels aeroports d'Algèria), en 2008 inaugurarà noves terminals en uns quants aeroports algerians, entre ells l'aeroport d'Annabe, Constantine, Ghardaia, Hassi Messaoud, Orà, Tlemcen i etc.{{demostrar}}
 
Egsa (empresa que està a càrrec dels aeroports d'Algèria), en 2008 inaugurarà noves terminals en uns quants aeroports algerians, entre ells l'aeroport d'Annabe, Constantine, Ghardaia, Hassi Messaoud, Orà, Tlemcen i etc.{{demostrar}}

Menú de navegació