Diferència entre les revisions de "Algar (Camp de Morvedre)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 22: Llínea 22:
 
|notes =  
 
|notes =  
 
}}
 
}}
'''Algar''' és un municipi ubicat en la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]]. Pertany a la comarca del [[Camp de Morvedre]], llimitant al noroest ab la comarca de l'[[Alt Palància]].
+
'''Algar''' és un municipi ubicat a l'actual [[província de València]], al [[País Valencià]]. Pertany a la comarca del [[Camp de Morvedre]], i limita al nord-est amb la comarca de l'[[Alt Palància]].
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
Municipi situat entre la [[Serra d'Espadà]] i la [[Serra Calderona]], en les riberes del riu [[Palància]]. La superfície del terme és irregular, prou montanyosa ab zones planes en les riberes del Palància. Les altures principals son: ''Castellet'' (371 m), la Solana (337 m), ''Picayo'' (385 m) i Racó de Mateu (422 m). El Palància creua el terme per la seua part central, de NO a SE; per l'esquerra fluix la rambla d'Assuévar i per la dreta la rambla d'Arruïnes que servix de llímit entre Algar i el terme d'Alfara d'Algímia. El clima és mediterràneu. El poble s'alça junt a la banda dreta del Palància, en un chicotet alturó
+
Municipi situat entre la [[Serra d'Espadà]] i la [[Serra Calderona]], a la ribera del riu [[Palància]]. La superfície del terme és irregular, prou muntanyosa, amb zones planes en les riberes del Palància. Les altures principals en són: ''Castellet'' (371 m), la Solana (337 m), ''Picaio'' (385 m) i Racó de Mateu (422 m). El Palància creua el terme per la seua part central, de NO a SE; per l'esquerra fluix la rambla d'Assuévar i per la dreta la rambla d'Arguines, la qual serveix de límit entre Algar i el terme d'Alfara d'Algímia. El clima és mediterràni. El poble s'alça a la banda dreta del Palància, en un menut alturó
  
S'accedix a esta localitat, des de [[Valéncia]], a través de la A-23 i prenent després la CV-327. Atre trayecte més cómodo es utilisar la A-23 i pendre en l'eixida 18 la [[N-225]].
+
S'accedeix a aquesta localitat, des de [[Valéncia]], a través de la A-23. Cal prendre l'eixida núm. 14 i tot seguit, la CV-327. Altre trajecte més còmode és continuar per l'A-23 i pendre en l'eixida 18 la [[N-225]].
  
 
=== Localitats llimítrofs ===
 
=== Localitats llimítrofs ===
  
[[Alfara d'Algímia]] i [[Torres Torres]], en la [[província de Valéncia]] i [[Sogorp]], [[Sot de Ferrer]] i [[Soneja]] en la [[província de Castelló]].
+
[[Alfara d'Algímia]] i [[Torres Torres]], a la [[província de València]] i [[Sogorb]], [[Sot de Ferrer]] i [[Soneixa]] a la [[província de Castelló]].
  
 
== Història ==
 
== Història ==
D'orige àrap, fon reconquistada en l'any [[1238]], pertanyent a l'[[Orde de la Mercé]] i mantenint la seua població morisca fins a l'[[expulsió dels moriscs]] en [[1609]], per lo que quedà pràcticament despoblada. En [[1610]] es novament repoblada per cristians.  
+
D'origen àrab, fon conquistada pels cristians l'any [[1238]. Pertangué a l'[[Orde de la Mercé]], sent una baronia de la qual tenia el títol de baró el general de dit orde. Mantingué la població morisca fins a l'[[expulsió dels moriscs]] el [[1609]]. Després de l'expulsió quedà pràcticament despoblada, i el [[1610]] fon novament poblada per cristians.  
  
 
== Administració ==
 
== Administració ==
Llínea 66: Llínea 66:
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
245 [[Hectàrea|Ha.]] del terme son de propietat comunal, cobertes de pins i mont baix; s'utilisen per a pastura d'hivern. La ganaderia és de caràcter domèstic. La [[garrofera]] ocupa la major part del secà, seguits per les [[olivere]]s, [[cep]]s, [[armeler]]s i [[cereal]]s.
+
245 [[Hectàrea|Ha.]] del terme són de propietat comunal, cobertes de pins i mont baix; s'utilitzen per a pastura d'hivern. La ramaderia és de caràcter domèstic. La [[garrofera]] ocupa la major part del secà, seguida per les [[olivere]]s, [[cep]]s, [[ametller]]s i [[cereal]]s.
  
La superfície del regadiu compren els següents cultius: [[taronger]]s, [[llimere]]s, [[cirerer]]s i excelents [[nyispro]]s.
+
La superfície de regadiu comprén els següents cultius: [[taronger]]s, [[llimere]]s, [[cirerer]]s i excelents [[nyispro]]s.
  
Existien una fàbrica de farines i atra d'algeps.  
+
Hi hagué una fàbrica de farines i una altra d'algeps. Ara n'hi existeixen una de palets i una altra d'escaioles.
Ara existixen una de pallets i atra d'escayoles.
 
  
 
== Monuments ==
 
== Monuments ==
*'''Iglésia Parroquial'''. D'estil barroc, data del [[segle XVIII]] i està dedicada a la Verge de la Mercé.  
+
*'''Església parroquial'''. D'estil barroc, data del [[segle XVIII]] i està dedicada a la Mare de Déu de la Mercé.  
  
 
== Llocs d'interés ==
 
== Llocs d'interés ==
*'''Assut de l'Algar'''. D'on pren aigües del [[Palància]] la Sequia Major de [[Sagunt]]; la seua construcció data dels segles XIII al XIV.
+
*'''Assut de l'Algar'''. D'on pren aigües del [[Palància]] la Séquia Major de [[Sagunt]]; la seua construcció data dels segles XIII al XIV.
  
 
== Festes locals ==
 
== Festes locals ==
*'''Sant Antoni Abat'''. Se celebra el 17 de giner.
+
*'''Sant Antoni abat'''. Se celebra en el seu dia, el 17 de gener.
*'''''Huitava'''''. En la tercera semana d'agost té lloc esta festa de la qual el major exponent son els bous al carrer.
+
*'''''Huitava'''''. En la tercera stemana d'agost té lloc aquesta festa, de la qual el major exponent son els bous al carrer.
*'''Festes Patronals'''. Se celebren en honor de la Verge de la Mercé i a Sant Pere Nolasco a partir del 21 de setembre.
+
*'''Festes Patronals'''. Se celebren en honor de la Verge de la Mercé i sant Pere Nolasc, a partir del 21 de setembre.
 
   
 
   
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Revisió de 19:36 12 feb 2009

Algar
95px 90px
160px
País : Espanya
Com. Autònoma: Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Camp de Morvedre
Partit judicial: Sagunt
Ubicació: 39°47′3″N 0°22′3″O
Altitut: 204 msnm
Superfície: 13,2 km²
Població: 503 hab.
Densitat: 38,11 hab./km²
Gentilici: Algarí/ina
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46593
Festes majors: 21 de setembre
Alcalde: Juan Arnal Font (PP)
Pàgina web: {{{web}}}


Algar és un municipi ubicat a l'actual província de València, al País Valencià. Pertany a la comarca del Camp de Morvedre, i limita al nord-est amb la comarca de l'Alt Palància.

Geografia

Municipi situat entre la Serra d'Espadà i la Serra Calderona, a la ribera del riu Palància. La superfície del terme és irregular, prou muntanyosa, amb zones planes en les riberes del Palància. Les altures principals en són: Castellet (371 m), la Solana (337 m), Picaio (385 m) i Racó de Mateu (422 m). El Palància creua el terme per la seua part central, de NO a SE; per l'esquerra fluix la rambla d'Assuévar i per la dreta la rambla d'Arguines, la qual serveix de límit entre Algar i el terme d'Alfara d'Algímia. El clima és mediterràni. El poble s'alça a la banda dreta del Palància, en un menut alturó

S'accedeix a aquesta localitat, des de Valéncia, a través de la A-23. Cal prendre l'eixida núm. 14 i tot seguit, la CV-327. Altre trajecte més còmode és continuar per l'A-23 i pendre en l'eixida 18 la N-225.

Localitats llimítrofs

Alfara d'Algímia i Torres Torres, a la província de València i Sogorb, Sot de Ferrer i Soneixa a la província de Castelló.

Història

D'origen àrab, fon conquistada pels cristians l'any [[1238]. Pertangué a l'Orde de la Mercé, sent una baronia de la qual tenia el títol de baró el general de dit orde. Mantingué la població morisca fins a l'expulsió dels moriscs el 1609. Després de l'expulsió quedà pràcticament despoblada, i el 1610 fon novament poblada per cristians.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Juan Gascó Bojó UCD
1983 - 1987 Federico Cabrero Pomer PSPV-PSOE
1987 - 1991 Josep Catalunya Albert Independent
1991 - 1995 Josep Catalunya Albert PSPV-PSOE
1995 - 1999 Josep Catalunya Albert Independent
1999 - 2003 Juan Arnal Font PP
2003 - 2007 Juan Arnal Font PP
2007 - 2011 Juan Arnal Font PP
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2008
395 396 397 413 416 428 422 450 568

Economia

245 Ha. del terme són de propietat comunal, cobertes de pins i mont baix; s'utilitzen per a pastura d'hivern. La ramaderia és de caràcter domèstic. La garrofera ocupa la major part del secà, seguida per les oliveres, ceps, ametllers i cereals.

La superfície de regadiu comprén els següents cultius: tarongers, llimeres, cirerers i excelents nyispros.

Hi hagué una fàbrica de farines i una altra d'algeps. Ara n'hi existeixen una de palets i una altra d'escaioles.

Monuments

  • Església parroquial. D'estil barroc, data del segle XVIII i està dedicada a la Mare de Déu de la Mercé.

Llocs d'interés

  • Assut de l'Algar. D'on pren aigües del Palància la Séquia Major de Sagunt; la seua construcció data dels segles XIII al XIV.

Festes locals

  • Sant Antoni abat. Se celebra en el seu dia, el 17 de gener.
  • Huitava. En la tercera stemana d'agost té lloc aquesta festa, de la qual el major exponent son els bous al carrer.
  • Festes Patronals. Se celebren en honor de la Verge de la Mercé i sant Pere Nolasc, a partir del 21 de setembre.

Enllaços externs

Referències