Canvis

|image_país = [[Archiu:Bandera de Almería.svg|139px]]

|image_país = [[Archiu:Bandera de Almería.svg|139px]]

|image_escut = [[Archiu:Escudo ciudad de Almería.svg|60px]]

|image_escut = [[Archiu:Escudo ciudad de Almería.svg|60px]]

|image_província = [[Archiu: |209px]]

|image_província = [[Archiu:Map of Almería (Almería).png|209px]]

|país = [[Espanya]]

|país = [[Espanya]]

|comunitat = [[Andalusia]]

|comunitat = [[Andalusia]]

|superfície = 296,21

|superfície = 296,21

|altitut = 16

|altitut = 16

|població = 194203

|població = 196.851 ([[INE]] [[2018]])

|densitat = 652,75

|densitat = 652,75

|gentilici =  

|gentilici =  

La ciutat està rodejada per la [[serra de Gádor]] a l'oest, al nort per [[Sierra Alhamilla]], i a l'est per la vall i delta del [[riu Andarax]] i, més allà, per una plana que culmina en la [[Cap de Gata|sierra de Cap de Gata]] (cantó suroriental de la [[Península Ibèrica]]). Al sur s'obre a una àmplia bahia sobre el [[Mar Mediterràneu]].  

La ciutat està rodejada per la [[serra de Gádor]] a l'oest, al nort per [[Sierra Alhamilla]], i a l'est per la vall i delta del [[riu Andarax]] i, més allà, per una plana que culmina en la [[Cap de Gata|sierra de Cap de Gata]] (cantó suroriental de la [[Península Ibèrica]]). Al sur s'obre a una àmplia bahia sobre el [[Mar Mediterràneu]].  

Entre el seu patrimoni històric i artístic, cal destacar la [[Alcassaba d'Almeria|Alcassaba]] musulmana (sigles [[sigle X|X]] a [[sigle XV|XV]]) , la [[catedral d'Almería|catedral]] ([[sigle XVI]], el carregador de mineral, conegut com [[Cable Anglés]] (finals del [[sigle XIX]]), o el Museu Arqueològic. El cultiu en [[hivernàcul]]s, la construcció i el turisme són les principals fonts d'ingressos de la ciutat.  

Entre el seu patrimoni històric i artístic, cal destacar l'[[Alcassaba d'Almeria|Alcassaba]] musulmana (sigles [[sigle X|X]] a [[sigle XV|XV]]) , la [[catedral d'Almería|catedral]] ([[sigle XVI]], el carregador de mineral, conegut com [[Cable Anglés]] (finals del [[sigle XIX]]), o el Museu Arqueològic. El cultiu en [[hivernàcul]]s, la construcció i el turisme són les principals fonts d'ingressos de la ciutat.  

En [[2005]] fon seu dels [[Almeria 2005|Jocs Mediterràneus]], que varen dotar a la ciutat de numeroses instalacions deportives com el [[Estadi dels Jocs Mediterràneus]] o la Vila Mediterrànea d'El Toyo.  

En l'any [[2005]] fon seu dels [[Almeria 2005|Jocs Mediterràneus]], que varen dotar a la ciutat de numeroses instalacions deportives com el [[Estadi dels Jocs Mediterràneus]] o la Vila Mediterrànea d'El Toyo.  

L'[[illa d'Alborán]] pertany, administrativament, a l'ajuntament de la ciutat, i concretament, al barri de Peixcateria.

L'[[illa d'Alborán]] pertany, administrativament, a l'ajuntament de la ciutat, i concretament, al barri de Peixcateria.

La capital almeriense conta en un [[Aeroport d'Almeria|aeroport internacional]].

La capital almeriense conta en un [[Aeroport d'Almeria|aeroport internacional]].

== Historia ==

== Història ==

{{AP|Historia d'Almeria}}

{{AP|Història d'Almeria}}

=== Prehistòria i Antiguetat ===

=== Prehistòria i Antiguetat ===

S'estima que el primer assentament humà de la zona va deure emplaçar-se en el cerro de l'Alcassaba. L'arqueòlec [[Juan Quadrat]] va parlar en el seu moment de restants [[neolític]]s, remontant-se les troballes més antigues i documentats al [[Paleolític mig]]. Existixen aixina mateix restants [[Poble fenici|fenicis]] posteriors.

S'estima que el primer assentament humà de la zona va deure emplaçar-se en el cerro de l'Alcassaba. L'arqueòlec [[Juan Quadrat]] va parlar en el seu moment de restants [[neolític]]s, remontant-se les troballes més antigues i documentats al [[Paleolític mig]]. Existixen aixina mateix restants [[Poble fenici|fenicis]] posteriors.

Del seu [[Imperi romà|época romana]], per una atra part, són numerosos els restants ceràmics trobats en diverses excavacions, donant la possibilitat de que existira una població permanent en l'àrea hui ocupada per la urbs abans de la seua fundació en [[955]] i que evidencien certa importància peixquera i comercial. Hauria existit aixina que una menuda població marítima depenent de l'assentament íber de [[Urci]] o Urke, ya referenciat per [[Plini el Vell]] en el seu ''Història natural'' i més tart per [[Pomponio Mela]] o [[Claudio Ptolomeu]]. Almeria va ser ocupada per [[Imperi romà|Roma]] durant la campanya de [[Luci Corneli Escipió Barbat|Escipió]] contra els [[cartaginés]] a finals del [[sigle III a. C.|sigle III a.C.]], rebent el nom de [[Portus Magnus (Almeria)|Portus Magnus]]. L'assentament va quedar enclavat en la [[Hispània Ulterior]], convertint-se en un dels ports més importants del sur de [[Hispània]], célebre entre els comerciants del [[Làcio]]. Durant este periodo es va enfortir el comerç en el restant del Mediterràneu, especialment el del ''garum'', trobant-se restants d'instalacions [[salina|salineres]] i de [[saladura]], aixina com útils de peixca i [[àmfora]]s, en la frontera marítima de la capital i en la plaja de Torregarcía.

De la seua [[Imperi romà|época romana]], per una atra part, són numerosos els restos ceràmics trobats en diverses excavacions, donant la possibilitat de que existira una població permanent en l'àrea hui ocupada per la urbs abans de la seua fundació en [[955]] i que evidencien certa importància peixquera i comercial. Hauria existit aixina una menuda població marítima depenent de l'assentament íber de [[Urci]] o Urke, ya referenciat per [[Plini el Vell]] en el seu ''Història natural'' i més tart per [[Pomponio Mela]] o [[Claudio Ptolomeu]]. Almeria va ser ocupada per [[Imperi romà|Roma]] durant la campanya de [[Luci Corneli Escipió Barbat|Escipió]] contra els [[cartaginés]] a finals del [[sigle III a. C.|sigle III a.C.]], rebent el nom de [[Portus Magnus (Almeria)|Portus Magnus]]. L'assentament va quedar enclavat en la [[Hispània Ulterior]], convertint-se en un dels ports més importants del sur de [[Hispània]], célebre entre els comerciants del [[Làcio]]. Durant este periodo es va enfortir el comerç en el restant del Mediterràneu, especialment el del ''garum'', trobant-se restants d'instalacions [[salina|salineres]] i de [[saladura]], aixina com útils de peixca i [[àmfora]]s, en la frontera marítima de la capital i en la plaja de Torregarcía.

A partir dels sigles [[sigle III|III]] i [[sigle IV|IV]] es va intensificar l'ocupació del cerro de la *Alcazaba per part de [[vàndal]]s i [[visigot]]s. En esta tònica, varen continuar segons pareix els [[Imperi bizantí|bizantí]] que durant el [[sigle VI]] varen prendre [[*Urci]] i atres enclavaments del surest de la península. Sobre este últim varen mantindre el poder fins a la seua expulsió, en els anys [[600]]-[[610]] *dC, si be atres fonts afirmen que la conquista definitiva d'este assentament va ser posterior a l'any [[621]], regnant ya [[Suintila]]. Durant la seua breu presència, els bizantins varen excavar un pou en l'actual perímetro de la fortalea musulmana.

A partir dels sigles [[sigle III|III]] i [[sigle IV|IV]] es va intensificar l'ocupació del cerro de l'Alcassaba per part de [[vàndal]]s i [[visigot]]s. En esta tònica, varen continuar segons pareix els [[Imperi bizantí|bizantí]] que durant el [[sigle VI]] varen prendre [[Urci]] i atres enclavaments del surest de la península. Sobre este últim varen mantindre el poder fins a la seua expulsió, en els anys [[600]]-[[610]] d.C., si be atres fonts afirmen que la conquista definitiva d'este assentament va ser posterior a l'any [[621]], regnant ya [[Suintila]]. Durant la seua breu presència, els bizantins varen excavar un pou en l'actual perímetro de la fortalea musulmana.

{{Capitals de província}}

{{Capitals de província}}

[[Categoria:Almeria]]

[[Categoria:Almeria]]