Diferència entre les revisions de "Almoines"
m (→Història) |
m (Text reemplaça - ' sequia ' a ' séquia ') |
||
| (No se mostren 5 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
|superfície = 2,1 km² | |superfície = 2,1 km² | ||
|altitut = 34 msnm | |altitut = 34 msnm | ||
| − | |població = 2. | + | |població = 2.343 hab. |
| − | |densitat = | + | |densitat = 1.115,71 hab./km² |
|gentilici = Almoiner/a | |gentilici = Almoiner/a | ||
|llengua = [[Valencià]] | |llengua = [[Valencià]] | ||
| Llínea 37: | Llínea 37: | ||
== Història == | == Història == | ||
| + | [[File:Alqueria del Trinquet 09.jpg|thumb|200px|[[Alqueria del Trinquet]] d'Almoines]] | ||
| + | |||
Almoines és d'orige musulmà. En l'any [[1574]] s'erigí en parròquia independent, baix l'advocació de Sant Jaume, i tingué com anex els caseríos de Morera i Benieto, hui despoblats del terme de [[Gandia]]. En l'any [[1609]] tenia 120 famílies de moriscs; quedà en cinc famílies de cristians vells i tardà casi mig sigle en recuperar la seua població. Va pertànyer al [[ducat de Gandia]]. | Almoines és d'orige musulmà. En l'any [[1574]] s'erigí en parròquia independent, baix l'advocació de Sant Jaume, i tingué com anex els caseríos de Morera i Benieto, hui despoblats del terme de [[Gandia]]. En l'any [[1609]] tenia 120 famílies de moriscs; quedà en cinc famílies de cristians vells i tardà casi mig sigle en recuperar la seua població. Va pertànyer al [[ducat de Gandia]]. | ||
| Llínea 63: | Llínea 65: | ||
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica | |+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica | ||
| − | ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] | + | ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2017]] |
|- | |- | ||
| − | | align=center| 1.941 || align=center| 1.863 || align=center| 1.838 || align=center| 1.759 || align=center| 1.725 || align=center| 1.675 || align=center| 1.677 || align=center| 1.668 || align=center| 1.716 || align=center| 2.086 | + | | align=center| 1.941 || align=center| 1.863 || align=center| 1.838 || align=center| 1.759 || align=center| 1.725 || align=center| 1.675 || align=center| 1.677 || align=center| 1.668 || align=center| 1.716 || align=center| 2.086 || align=center| 2.343 |
|} | |} | ||
== Economia == | == Economia == | ||
| − | La totalitat dels cultius són de regadiu, a través d'aigües del [[Serpis]] a través de la | + | La totalitat dels cultius són de regadiu, a través d'aigües del [[Serpis]] a través de la séquia Comuna de [[Gandia]]. La principal riquea del terme prove del cultiu del [[taronja|taronger]], havent varios almagasens dedicats a la seua comercialisació. |
| − | A mitat del [[sigle XIX]] s'instalà una fàbrica de [[seda]]. La arribada del [[Tren Alcoy-Gandia]] en [[1893]] suposa una important millora de les seues comunicacions. En el [[sigle XX]] se seguí fabricant textils de seda i fibres artificials (nylón, rayón, etc.). | + | A mitat del [[sigle XIX]] s'instalà una fàbrica de [[seda]]. La arribada del [[Tren Alcoy-Gandia]] en l'any [[1893]] suposa una important millora de les seues comunicacions. En el [[sigle XX]] se seguí fabricant textils de seda i fibres artificials (nylón, rayón, etc.). |
| − | En [[1976]] se | + | En l'any [[1976]] se deixà la producció de textils de seda i en la década dels noranta del passat sigle tancà la fàbrica definitivament. Hi ha atres fàbriques de mobles, baldoses, persianes, etc. |
== Festes locals == | == Festes locals == | ||
| − | *'''Festes Patronals'''. Les festes patronals se celebren actualment en l'última semana del | + | *'''Festes Patronals'''. Les festes patronals se celebren actualment en l'última semana del més d'[[agost]], dedicades al Crist de l'Ampar i a l'''Ecce Homo''. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 11:11 23 jun 2020
| Almoines | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | La Safor | |||
| • Partit judicial: | Gandia | |||
| Ubicació: | 38°56′45″N 0°10′47″O | |||
| • Altitut: | 34 msnm | |||
| Superfície: | 2,1 km² | |||
| Població: | 2.343 hab. | |||
| • Densitat: | 1.115,71 hab./km² | |||
| Gentilici: | Almoiner/a | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 46723 | |||
| Festes majors: | Ultima semana d'agost | |||
| Alcalde: | Vicent Ribes Albert (BNV) | |||
| Pàgina web: | {{{web}}} | |||
Almoines és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de La Safor.
Geografia
Situat entre la carretera de Gandia a Oliva i a la banda dreta del riu Serpis. El terme és completament pla. El riu Serpis el travessa de suroest a est servint de llímit en Gandia.
El clima és clima mediterràneu els vents dominants son del surest en hivern i del noroest en estiu. El poble se troba situat en la banda dreta del riu Serpis, junt a la carretera de Vilalonga.
Des de Valéncia s'accedix a través de la N-332 per a enllaçar en la CV-680.
Localitats llimítrofs
El terme municipal d'Almoines llimita en les següents localitats: Bellreguart, Beniarjó, Gandia, Rafelcofer i El Real de Gandia, totes elles de la província de Valéncia.
Història
Almoines és d'orige musulmà. En l'any 1574 s'erigí en parròquia independent, baix l'advocació de Sant Jaume, i tingué com anex els caseríos de Morera i Benieto, hui despoblats del terme de Gandia. En l'any 1609 tenia 120 famílies de moriscs; quedà en cinc famílies de cristians vells i tardà casi mig sigle en recuperar la seua població. Va pertànyer al ducat de Gandia.
Administració
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | n/d | n/d |
| 1983 - 1987 | n/d | n/d |
| 1987 - 1991 | n/d | n/d |
| 1991 - 1995 | n/d | n/d |
| 1995 - 1999 | n/d | n/d |
| 1999 - 2003 | Toni Olaso | PPCV |
| 2003 - 2007 | Vicent Ribes Albert | BNV |
| 2007 - 2011 | Vicent Ribes Albert | BNV |
| 2011 - 2015 | n/d | n/d |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2017 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1.941 | 1.863 | 1.838 | 1.759 | 1.725 | 1.675 | 1.677 | 1.668 | 1.716 | 2.086 | 2.343 |
Economia
La totalitat dels cultius són de regadiu, a través d'aigües del Serpis a través de la séquia Comuna de Gandia. La principal riquea del terme prove del cultiu del taronger, havent varios almagasens dedicats a la seua comercialisació.
A mitat del sigle XIX s'instalà una fàbrica de seda. La arribada del Tren Alcoy-Gandia en l'any 1893 suposa una important millora de les seues comunicacions. En el sigle XX se seguí fabricant textils de seda i fibres artificials (nylón, rayón, etc.).
En l'any 1976 se deixà la producció de textils de seda i en la década dels noranta del passat sigle tancà la fàbrica definitivament. Hi ha atres fàbriques de mobles, baldoses, persianes, etc.
Festes locals
- Festes Patronals. Les festes patronals se celebren actualment en l'última semana del més d'agost, dedicades al Crist de l'Ampar i a l'Ecce Homo.
Enllaços externs
- Web turística de Gandia i la Safor
- Institut Valencià d'Estadística
- Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [1]
- Tren Alcoy Gandia
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Almoines de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
| Municipis de La Safor | |
|---|---|
| Ador • Alfauir • Almiserà • Almoines • L'Alqueria de la Comtesa • Alquerieta de Guardamar • Barig • Bellreguart • Beniarjó • Benifairó de Valldigna • Beniflà • Benirredrà • Castellonet • Daimús • La Font d'En Carròs • Gandia • Llocnou de Sant Jeroni • Miramar • Oliva • Palma de Gandia • Palmera • Piles • Potries • Rafelcofer • El Real de Gandia • Ròtova • Simat de Valldigna • Tavernes de Valldigna • Vilallonga • Xeraco • Xeresa | |