|
|
| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | [[Image:Huerto Valenciano.JPG|right|300px|thumb|Alqueria en l'[[horta valenciana]]]] | + | #REDIRECCIÓ [[La Sagra]] |
| − | | |
| − | '''L'alqueria''' (de l'[[àrap]] hispànic alqaríyya, i este del clàssic qaryah), és una construcció típica de [[L'Horta de Valéncia|l'horta valenciana]] junt en la [[masia]]. L'alqueria normalment està integrada per un conjunt d'edificacions.
| |
| − | | |
| − | La seua definició concisa seria la d'una casa de llabor, en finca agrícola, pero en esta definició trobem tres tipos diferents d'edificació, des d'un conjunt de cases i dependències, a la casa senyorial, burguesa i llauradora. | |
| − | | |
| − | ==Orige==
| |
| − | És una construcció que segons algunes fonts té orige migeval, i que s'emmarca en un tipo d'assentament i una forma de poblar el territori, que conseguirà enorme desenroll en l'entorn de [[Valéncia]] despuix de la creació de la [[taifa de Valéncia]] ([[sigle XI]]). La qaryah seria, puix, una unitat bàsica de producció familiar o clan, pertanyent a una circumscripció administrativa -amal o yuz-, ubicada al seu torn baix la protecció d'un hisn o castell. Si be no podem menysprear la seua similitut en la [[Vila romana|vila romana]].
| |
| − | | |
| − | ==Reconquista==
| |
| − | Posteriorment a la conquista cristiana, l'alqueria islàmica evoluciona segons el gust i necessitats dels pobladors [[aragonés]]os, que introduïxen l'esquema de planta basilical, mantenint el pati com núcleu articulador i de transició, com estància íntima i domèstica a l'aire lliure. L'abundant mà d'obra morisca, que va continuar residint en el [[Regne de Valéncia]] despuix de la conquista cristiana, fa possible la continuïtat dels modos i pràctiques constructives ([[tapia|tàpies]], [[estuc]]s, [[taulellet]]s.), que estan presents en molts dels elements i que varen sobreviure sent assimilats arquitectònicament: [[cavalleriça|cavallerices]], coberts, anexos, [[corral]]s, cambres, [[cisterna|cisternes]], [[pou]]s, bancs, voreres, [[parral]]s.
| |
| − | | |
| − | El [[Llibre del Repartiment]] oferix un registre de la repoblació de les alqueries musulmanes, facilitant-nos senyes sobre la seua importància, la seua extensió i dels seus cultius ([[oliva|olivarers]], [[raïm|vinyes]], [[taronja|tarongers]], etc.)
| |
| − | | |
| − | Actualment sobreviuen unes poques construccions d'aquella época, com l'[[Alqueria del Moro|Alqueria dels Moros]], junt en el Camí Vell de [[Burjassot]], l'[[Alqueria del Rei]] i l'[[Alqueria Fonda]], pròximes a la ciutat.
| |
| − | | |
| − | ==Esplendor foral==
| |
| − | Influenciades pel corrent italianisant, renaixentiste i classiciste que importa l'entorn cortesà d'[[Alfons el Magnànim]], es desenrolla un segon tipo d'alqueries històriques, sent algunes de les més representatives (de les que es conserven) les que encontrem en el [[Pla de Sant Bernat]] com l'[[Alqueria del Pi]].
| |
| − | | |
| − | Este és el model dominant de la casa rural que ha arribat fins als nostres dies. La coexistència d'estructures islàmiques, tardo-gòtiques i proto-renaixentista, gràcies a l'economia de mijos, senzillea i claritat formal, varen possibilitar la seua continuïtat en el temps.
| |
| − | | |
| − | Cal esperar fins a l'época dels [[Els Àustria|Àustria]], per a trobar una nova estètica arquitectònica seguint les directrius estètiques de la [[Contrarreforma]], estètica que donaria forma a una tercera tipologia: el palau aristocràtic rural en hort-jardí, en l'[[Alqueria de la Serena]], de la Sirena o [[Alqueria dels Ferragut|dels Ferragut]] ([[1553]]).
| |
| − | | |
| − | En [[Alfara del Patriarca]] trobem una alqueria, reedificada damunt una anterior, a on s'introduïx la planta en torre en cantó i un coberta d'influència flamenca arrematada en [[capitell]], que recorda les [[torres de Valsain]], coronada en una galeria renaixentiste traçada en arcs de mig punt sobre les fàbriques nues i soportant imponents cornises, oferix clares similituts formals en el [[palau dels Valeriola]] i en el [[colege del Corpus Christi]] construïts per l'arquebisbe [[Juan de la Ribera]] i de la mateixa época.
| |
| − | | |
| − | Este tipos de casa adopta l'arquitectura culta de la cort, en esta época apareixen noves estructures: torres, [[Miramar|miramars]], llògies, com les que veem en les alqueries del [[Alqueria del Magistre|Magistre]], [[Alqueria de Sant Josep|de Sant Josep]], [[Alqueria de Julià|de Julià]], [[Alqueria de Parcent|de Parcent]], [[Alqueria de Sant Vicent|de Sant Vicent]]...
| |
| − | | |
| − | Moltes d'estes alqueries, paisages i atres mostres d'arquitectura rural, varen ser ilustrades per a [[Felip II]], per [[Van Der Wijngaerde]] en l'any [[1563]] en les seues perspectives de Valéncia.
| |
| − | | |
| − | En la rica [[horta valenciana]], en l'entorn de les alqueries, trobem tot tipo de construccions agrícoles, hidràuliques i domèstiques que ha caracterisat durant sigles el païsage valencià: [[Aqüeducte romà|Aqüeductes romans]], [[Sénia|sénies]], [[séquia|séquies]] i canalisacions àraps, fonts pre-romàniques, [[pont]]s, [[bancal]]s, heretats, hortes, [[barraca|barraques]], alqueries i masies que són hui fonamentals pera entendre l'evolució de les tècniques de producció forestal i agropecuària, i de les formes de viure de la societat agrícola valenciana.
| |
| − | | |
| − | ==Decliu==
| |
| − | El desenroll industrial, i l'imparable alvanç de la ciutat, ha portat a que hui a soles queden en peu unes poques edificacions.
| |
| − | | |
| − | Durant l'últim sigle, moltes d'estes construccions, varen assumir el paper de finques de recreació o estiuenques, i ya entrat el [[sigle XX]], l'expansió de les ciutats, ha accelerat la decadència, si be algunes d'elles seguixen hui en dia en us.
| |
| − | | |
| − | ==Alqueries més importants de la Comunitat Valenciana==
| |
| − | | |
| − | | |
| − | * [[Alqueria de Falcó]]
| |
| − | * [[Alqueria de Julià]]
| |
| − | * [[Alqueria de l'Aigua Fresca]]
| |
| − | * [[Alqueria del Masserof]]
| |
| − | * [[Alqueria del Duc]]
| |
| − | * [[Alqueria del Magistre]]
| |
| − | * [[Alqueria del Moro]]
| |
| − | * [[Alqueria del Pi]]
| |
| − | * [[Alqueria Fortificada del Trinquet]]
| |
| − | * [[Alqueria Fortificada Torre dels Pares]]
| |
| − | * [[Alqueria Torre Borrero]]
| |
| − | * [[Benibéder]] (hui en dia desapareguda)
| |
| − | * [[Casa fortificada de Benitzaina]]
| |
| − | * [[Espioca]] ([[Torre Espioca]])
| |
| − | * [[L'Alqueria dels Flares]] (hui en dia desapareguda)
| |
| − | * [[L'Olla]] (hui en dia desapareguda)
| |
| − | * [[Palau Casa de la Sirena]]
| |
| − | * [[Rascanya]]
| |
| − | * [[Torre àrap d'Albal]]
| |
| − | * [[Torre o alqueria de Carabona]]
| |
| − | * [[Torre Bofilla]]
| |
| − | * [[Traella]]
| |
| − | | |
| − | == Vore també ==
| |
| − | *[[Mas]]
| |
| − | *[[Barraca]]
| |
| − | *[[Miramar (arquitectura)]]
| |
| − | *[[Riurau]]
| |
| − | | |
| − | ==Enllaços externs==
| |
| − | *[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090628/valencia/paisaje-rural-valenciano-alqueria-20090628.html El païsage rural valencià: l'alqueria]
| |
| − | | |
| − | [[Categoria:Arquitectura]]
| |
| − | [[Categoria:Arquitectura valenciana]]
| |
| − | [[Categoria:Alqueries]]
| |