Diferencia entre pàgines "Real Senyera" i "Utiel"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
Llínea 1: Llínea 1:
−
{{destacat}}
+
{{Infobox_pobles
−
[[File:Flag of the Valencian Community (2x3).svg|thumb|275px|<center>'''Real Senyera Valenciana'''.</center>]]
+
|image_país = [[File:Comarca-Requena-Utiel.jpg|170px]]
−
[[Archiu:Senyera1925.jpg|thumb|'''Real Senyera''' en [[Madrit]] en [[1925]]]]
+
|image_província = [[File:Localització d'Utiel respecte de la Plana d'Utiel.png  |175px]]
−
La '''Real Senyera''' (del [[llatí]] ''insignia'', símbol) és el nom que rep la bandera valenciana; tant la [[Real Senyera]] com l'[[estrelada valenciana|estrelada nacionalista]].  
+
|nom = Utiel
 +
|bandera = Flag.png
 +
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
 +
|comunitat = [[Comunitat Valenciana]]
 +
|província = [[Província de Valéncia]]
 +
|comarca = [[La Plana d'Utiel-Requena]]
 +
|partit_judicial = [[Requena]]
 +
|coor =
 +
|superfície = 236.9 km²
 +
|altitut = 720 m
 +
|població = 11.540 hab. (INE 2018)
 +
|densitat = 50,8 hab./km²
 +
|gentilici = Utielà, ana
 +
|llengua = [[Castellà]]
 +
|còdic_postal = 46300
 +
|festes = Del [[6]] al [[15 de setembre]]
 +
|alcalde = José Luis Ramírez ([[PP]])
 +
|uep = [http://www.gva.es/utiel/ www.gva.es/utiel]
 +
|notes =
 +
}}
  
−
La '''Real Senyera''', '''Senyera Valenciana''' o '''Senyera del Regne de Valencia''' és l'unica senyera llegítima i tradicional del poble valencià. Està descrita en l'artícul 5º de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] i en l'artícul 2º de la llei 8/1984 de la [[Generalitat Valenciana]] de 4 de [[decembre]], per la que se regulen els símbols de la [[Comunitat Valenciana]] i la seua utilisació (DOGV núm. 211, de 13 de decembre).
+
'''Utiel''' és un municipi de la [[província de Valéncia]] ([[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]) situat en un altiplà, a la vora del [[riu Magre]], en la comarca de La Plana d'Utiel-[[Requena]], a l'oest de la província prop del llímit en la [[província de Conca]]. Conta en 11.540 habitants ([[INE]] [[2018]]).
−
{{cita|U. La tradicional Senyera de la Comunitat Valenciana està composta per quatre barres roges sobre fondo groc, coronades sobre franja blava junt a l'asta.}}
 
  
−
== Vexilologia ==
+
És un important nuc de comunicacions; s'ubica a la vora de l'autovia A-3, [[Madrit]]-[[Valéncia]]. Posseïx estació de ferrocarril des de finals del [[sigle XIX]], llínea Madrit-[[Conca]]-Valéncia i proximitats Utiel-Valéncia, Nacional-330 [[Alacant]] a [[França]] per [[Saragossa]] i una ret de carreteres locals i comarcals, dos polígons industrials i un parc empresarial.
−
Quatre pals de gules (llínies [[roig|roges]]) sobre camp d'or (fondo [[groc]]) representant la seua vinculació a l'antiga [[Corona d'Aragó]], i una franja perpendicular en [[blau]] (color real) que orla una corona real. Es culmina el màstil en un [[Rat Penat]] o [[Cimera de la Casa d'Aragó|vibra]] en les ales desplegades.
 
  
−
== Orige ==
+
== Geografia ==
−
Els primers testimonis escrits i/o gràfics (texts administratius, portolans de finals del [[sigle XIV]]) sobre la senyera valenciana dels que se té noticia, mostren sempre una primitiva senyera bibarrada (én dos barres roges), no quatribarrada; pero sense franja blava.  
+
El relleu presenta una forma relativament plana, en forma d'altiplà prolongat cap al sur i l'est tancada per borts montanyosos pel nordest i l'oest, mentres que per la part central-septentrional la rambla de la Torre forma una chicoteta vall de fondos pla que és com un corredor fins a les terres planes de Sinarques i Ranera. Pel costat nordest s'alça la Serra del Negrete o d'Utiel, poderós anticlinal juràssic d'orientació ibèrica que separa a esta comarca de la dels Serrans. En esta serra es troba el pic del Remei, cima de la comarca en 1.306 metros d'altitut.
  
−
L'orige de la corona data de [[1377]], quan el rei [[Pere IV el Cerimoniós]], decidí afegir a la bandera d'Aragó tal privilegi, per a evidenciar el ranc del [[Regne de Valéncia]] dins de la [[Corona d'Aragó]]. Se creu que les dos barres estaven relacionades en Aragó i els estats pontificis.
+
=== Clima ===
 +
El clima és continental, dels més rigorosos de l'est peninsular. Els [[estiu|estius]] són curts i més calorosos que en el litoral i els hiverns molt llarcs i extremadament gèlits. Solen superar-se els 6 mesos d'[[hivern]] consecutius. La neu és freqüent durant els mesos centrals de l'hivern, les fortes gelades nocturnes són la tònica durant este periodo i les graniçades i tempestats severes durant l'época estival. Una miqueta més extrem que en la part oriental de la comarca.
  
−
[[File:REAL SEÑERA EN AYUNTAMIENTO.jpg|thumb|300px|'''Real Senyera Valenciana''', custodiada en l'[[Ajuntament de Valéncia]]]]
+
{| class="wikitable"
 +
! style="background: #99CCCC; color: #000080" height="17" | Mes
 +
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Gin
 +
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Feb
 +
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Mar
 +
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Abr
 +
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Mai
 +
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Jun
 +
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Jul
 +
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Ago
 +
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Set
 +
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Oct
 +
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Nov
 +
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Des
 +
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Any
 +
|-
 +
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Promig Màx °C
 +
| style="background: #FFFF99; color:#000080;" | 5,8
 +
| style="background: #FFFF99; color:#000080;" | 7,5
 +
| style="background: #FFCC66; color:#000080;" | 9,9
 +
| style="background: #FFCC00; color:#000080;" | 14,3
 +
| style="background: #FFCC00; color:#000080;" | 18,0
 +
| style="background: #FF9900; color:#000080;" | 25,2
 +
| style="background: #FF9900; color:#000080;" | 28,2
 +
| style="background: #FF9900; color:#000080;" | 30,8
 +
| style="background: #FF9900; color:#000080;" | 27,9
 +
| style="background: #FFCC00; color:#000080;" | 21,4
 +
| style="background: #FFCC66; color:#000080;" | 14,2
 +
| style="background: #FFFF99; color:#000080;" | 8,1
 +
| style="background: #FFCC00; color:#000080;" | 13,4
 +
|-
 +
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" height="16;" | Promig Mín °C
 +
| style="background: #FFFFCC; color: black;" | -5,2
 +
| style="background: #FFFFCC; color: black;" | -3,5
 +
| style="background: #FFFFCC; color: black;" | 0,7
 +
| style="background: #FFFF99; color: black;" | 9,9
 +
| style="background: #FFCC66; color: black;" | 11,2
 +
| style="background: #FFCC66; color: black;" | 13,5
 +
| style="background: #FFCC66; color: black;" | 15,1
 +
| style="background: #FFCC66; color: black;" | 16,0
 +
| style="background: #FFCC66; color: black;" | 13,9
 +
| style="background: #FFFF99; color: black;" | 10,4
 +
| style="background: #FFFFCC; color: black;" | 4,7
 +
| style="background: #FFFFCC; color: black;" | -2,6
 +
| style="background: #FFFF99; color: black;" | 5,3
 +
|-
 +
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Pluges mm
 +
| style="background: #2288BB;" | 58
 +
| style="background: #2288BB;" | 46
 +
| style="background: #44AADD;" | 29
 +
| style="background: #44AADD;" | 50
 +
| style="background: #44AADD;" | 58
 +
| style="background: #66CCFF;" | 39
 +
| style="background: #66CCFF;" | 28
 +
| style="background: #66CCFF;" | 24
 +
| style="background: #66CCFF;" | 29
 +
| style="background: #44AADD;" | 56
 +
| style="background: #2288BB;" | 58
 +
| style="background: #2288BB;" | 70
 +
| style="background: #2288BB;" | 541
 +
|}
  
−
La primera representació gràfica que se coneix de la Real Senyera en franja blava, és un portolà de [[1410]], conservat en la Biblioteca Nacional de [[França]]. En ell la [[Senyera]] ya porta franja blava, pero encara és bibarrada. Este portolà estigué en la [[Cartoixa de Vall de Crist|cartoixa de Vall de Crist]] en [[Altura]], [[Castelló]], fins que fon rapinyat per la desamortisació de Mendizábal i dut a [[París]] junt ad atres fondos valencians.
+
===Barris i pedanies===
 +
En el terme d'Utiel, ademés de la pròpia ciutat, s'ubiquen els següents núcleus de població:
  
−
Durant la dictadura de [[Franco]] estigué vedada al considerar-la potencialment "reaccionaria", i durant la transició democràtica, el pancatalanisme intentà desacreditar son us, per a impondre en son puesto la quatribarrada, al ser la mateixa bandera que adoptà [[Catalunya]]. Per a intentar justificar-se, els pancatalanistes se basaven en una série de suposts sense cap fonament històric, com un supost penó de [[Jaume I]] guardat en l'[[Ajuntament de Valéncia]] (i curiosament exaltat per la [[Falange Espanyola]] i el govern local durant el franquisme, ademés també de la misteriosa paraula "Año" en castellà, en conte d'"Any", en valencià).
+
*'''Las Casas'''.
 +
*'''Los Corrales'''.
 +
*'''Las Cuevas'''.
 +
*'''Estenas'''.
 +
*'''La Torre'''.
 +
*'''El Remedio'''.
 +
*'''Casas de Medina'''.
 +
*'''El Hortanar'''.
  
−
Finalment, les reivindicacions de la major part de la societat valenciana donaren resultat i la Real Senyera fon oficialisada en [[1982]], per mig de l'aprovació de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982|Estatut d'autonomia valencià]], i ix cada [[9 d'Octubre]] en provessó cívica per [[Valéncia]] ciutat.
+
===Localitats limítrofes===
 +
[[Sinarques]], [[Camporrobles]], [[Fuenterrobles]], [[Aliaguilla]], [[Capdet de les Fonts]], [[Requena]], [[Benaixeve]], i [[Chelva]] totes de la [[província de Valéncia]], excepte [[Aliaguilla]], que pertany a la [[província de Conca]].
  
−
== Curiositats ==
+
== Història ==
 +
Els seus orígens és remonten al neolític, en jaciments [[ibers]] i [[Antiga Roma|romans]]. Utiel va pertànyer al Regne Visigot, sent conquistada despuix pels àraps. Va ser reconquistada posteriorment, i va passar a formar part del Regne de Castella. Pedro I de Castella ''El Justicier'' li va otorgar la Carta de Poblament en [[1355]] en Curiel de los Ajos. [[Felip IV]] li va concedir el títul de Ciutat en l'any [[1645]], sent aixina una de les ciutats més antigues d'[[Espanya]].
  
 +
En la divisió provincial de Javier de Burgos va quedar incorporada a la [[província de Conca]]; no obstant, en [[1853]], per part dels seus dirigents es va decidir la seua incorporació a la de Valéncia, de la que va passar a dependre.
  
−
La Real Senyera posseïx ranc "Real", i se li rendixen honors militars en 21 salves de canonades, com a qualsevol Rei.
+
L'inauguració en [[1885]] de la llínea ferroviària Valéncia-Utiel (com a primer pas per a la llínea Valéncia-Madrit) va revolucionar el sector vinícola de la zona pel fet que la producció es podia transportar al port de Valéncia per a ser exportada a tota [[Europa]]. Això va generar un increment de l'activitat econòmica i de la població. En [[1912]] les vinyes d'Utiel varen patir els atacs de la [[filoxera]], pero el ritme de repoblament va ser superior al de destrucció i va ser en [[1950]], estant l'epidèmia ya superada, quan l'extensió de la superfície de vinyes va ser màxima.
  
−
Per tal motiu, la Real Senyera tampoc s'inclina mai. Quan es baixada des del balcó de l'Ajuntament de [[Valéncia]] cada [[9 d'Octubre]], baixa en solemnitat, i de manera totalment vertical. Açò és degut a [[Pere I el Cerimoniós]] qui, entre atres prerrogatives, otorgà a la Senyera la consideració de Real, és a dir, donà a la bandera valenciana un estatus similar al d'un rei. Per tant, de la mateixa forma que un rei no inclina el cap en saludar a un atre rei, tampoc ho fa la Real Senyera. A pesar d'això, els reis catòlics sí inclinen el cap per a saludar a Deu (per eixemple, en saludar el sagrari), per tant la Real Senyera en cas de trobar-se davant de Deu hauria d'inclinar-se de la mateixa forma que ho faria qualsevol rei catòlic -tal era el cas de Pere I el Cerimoniós o dels reis espanyols actuals hereus de la Corona Aragonesa-.
+
== Demografia ==
 +
Utiel conta en 11.540 habitants (INE 2018). El municipi és completament castellaparlant.
  
−
Ademés, la Real Senyera tenia la seua pròpia guàrdia “personal”, el [[Centenar de la Ploma]], que era una milícia formada per 100 ballesters que la custodiava quan eixia de la ciutat de Valéncia, o quan havia alguna batalla contra atres regnes o regions.
+
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 +
|-
  
−
Estes consideracions tan especials, demostren que la Real Senyera no era una simple bandera local, sino que fon la bandera representativa de tot el [[Regne de Valéncia]], puix cap atra [[bandera]] valenciana fruïa de protocols com estos.
+
! [[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]]
 +
|-
 +
| align=center| 7.072|| align=center| 10.638||align=center| 11.642||  align=center| 11.777|| align=center| 13.137||align=center| 11.875||align=center|12.411||align=center|13.365|| align=center|12.542|| align=center|11.384
 +
|-
  
−
== Versions històriques de la Real Senyera ==
+
! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2018]]
−
La Real Senyera ha tengut a lo llarc de la seua llarga història moltes representacions que en chicotetes variacions conformen l'història de la Real Senyera Valenciana a lo llarc dels sigles.
+
|-
 +
| align=center| 12.021|| align=center| 11.392|| align=center| 11.839 ||align=center| 12.012 ||align=center| 12.053 ||align=center| 11.540
 +
|}
  
−
*Per a vore una visió històrica de la Real Senyera consulta l'apartat '''Documentacio sobre la Real Senyera'''.
+
== Economia ==
 +
L'autèntic fluix soci-econòmic de la ciutat d'Utiel, les seues pedanies i les seues poblacions limítrofes, és el [[vi]]. Posseïx la ciutat una bodega cooperativa, possiblement la major de la [[Comunitat Valenciana]], on s'elaboren cada verema uns excelents caldos, predominantment negres; procedents de la varietat Bobal. No obstant, l'introducció en els últims anys de varietats internacionalment conegudes, com les Cabernet Sauvignon, Merlot, Chardonnay i atres, han vengut a coadjuvar dins del més pur estil clàssic, una posada al dia en excelents caldos, punta de llança en concursos internacionals i presència en mercats de diversos continents. Vins, tant negres d'envelliment com criances, reserves, o blancs fermentats en bota i negres actuals com el tipo madurat en bota.
  
−
<gallery>
+
El sector ganader conta en diverses granges de [[porc|porcí]], avícoles, caps de llana i de [[vaca|vaquí]].
−
Archiu:Cuaoroneta.jpg|<small>Real Senyera Valenciana històrica colocada en forma vertical d'asta o màstil i arrematada en forma de "cua d'oroneta". Utilisada històricament en provessons religioses (p.eix. [[Corpus Christi|Corpus de Valéncia]]) i actes oficials (p. eix. [[9 d'Octubre]]) per diverses entitats.</small>
+
L'indústria és va iniciar durant el [[sigle XVIII]] en diverses destileries d'aiguardent, molins de paper i mig centenar de teixidors. El paper i la seda es varen mal-clavar en el [[sigle XX]], quan la recuperació de les vinyes franceses va fer disminuir les exportacions i va haver necessitat de cremar la major part del vi produït en les alcoholeres.
−
Archiu:Cuaoroneta2.jpg|<small>Real Senyera Valenciana històrica arrematada en forma de "cua d'oroneta".</small>
 
−
</gallery>
 
  
−
== Versions de la Real Senyera en el sigle XX ==
+
== Monuments ==
 +
=== Monuments religiosos ===
 +
'''Iglésia de Santa Maria'''. D'estil gòtic isabelí. La seua construcció data de mitat del [[sigle XVI]]. En [[1665]], es va dur a terme una reedificació, com ho testimonia l'interessant pintura de la testera que ocultaria el grandiós altar barroc desaparegut. També de mèrit eren l'image de Crist en la Creu a costes, compatró d'Utiel en la Mare de Dèu del Remei, i un esplèndit tern renaixentista, en figures i escut brodats en [[or]] i [[argent]]. A principis del passat sigle es va edificar la
  
−
Durant el sigle XX, en el desenroll de les diferents ideologies polítiques, sorgiren tres versions de la Real Senyera valenciana. La primera versió en sorgir, fon la versió simplificada, sense corona, creada pels republicans valencians. De forma paralela, els [[nacionalisme valencià|nacionalistes valencians]] crearen l'[[Estrelada valenciana|Estrelada valencianista]] afegint una estrela blanca; i, en [[1931]], el partit [[Esquerra Valenciana]], afegí una estrela roja.
+
'''Capella de la Comunió''', en pur art neogòtic.  
  
−
<gallery>
+
'''Iglésia de Sant Francesc''' ([[sigle XVIII]]) neoclàssica.  
−
Image:Senyera Valenciana simplificada 2x3.svg|<small>Versió simplificada de la Real Senyera valenciana.</small>
 
−
Image:Senyera del nacionalisme valencià.svg|<small>[[Estrelada valenciana|Estrelada valencianista]], bandera reivindicativa de principis del [[sigle XX]].</small>
 
−
Image:Senyera d'Esquerra Valenciana (1931).png|<small>[[Estrelada Valenciana|Senyera Estrelada]] d'[[Esquerra Valenciana]], durant la [[Segona República Espanyola|IIª República Espanyola]].</small>
 
−
</gallery>
 
  
−
= Documentacio sobre la Real Senyera =
+
'''Iglésia de La Mercé''' ([[sigle XVII]]) neoclàssica. Com testifica el seu nom, va albergar els Mercedaris, religiosos establits a Utiel, en 1635 i desapareguts a causa de la Desamortisació, en [[1835]].  
−
*'''''La finalitat d'esta secció es realisar una recopilació exhaustiva sobre imàgens, fotografies, portolans, mapes, cartells i publicacions històriques i actuals sobre la Real Senyera Valenciana.'''''. Pots ajudar-te dels "enllaços externs" que voràs al final de l'artícul per a colaborar i pujar imàgens.
 
  
−
== Portolans migevals ==
+
'''Ermita del Remei''' ([[sigle XVI]]) gòtic barroc i neoclàssic.
  
−
Els [[Portolà|portolans]] (''Portulano'', en castellà), són mapes o cartes nàutiques que varen fer possible l'us de la brúixola. Apareixen en el [[sigle XIII]] i continuen elaborant-se en vàries centúries, inclús  molt alvançada l'[[Edat Moderna]], encara que són productes típics dels [[sigle XIV|sigles XIV]] i [[sigle XV|XV]] principalment.
+
=== Monuments civils ===
 +
'''Caixco Històric''' en entramat de coves subterrànees, dividit en juderia, recint cristià i musulmà.  
  
−
=== (1300-1400) ===
+
'''Museu del Vi''' CELLER REDONA - Seu del Consell Regulador dels VINS UTIEL-REQUENA.
  
−
<gallery>
+
'''Plaça de Bous''' ([[sigle XIX]]) de les més antigues de Valéncia.  
−
Image:Senyeres atlas de Cresques.jpg|<small>Detall de l'Atles d'Abraham Cresques (1375). Biblioteca Nacional de [[Paris]]. Si be encara no apareix representat el blau, és evident que la Senyera dels valencians no era quatribarrada sino bibarrada, i distinta de les del [[Aragó|Regne d'Aragó]], el [[Balears|Regne de Mallorca]] i el [[Catalunya|Condat de Barcelona]].</small>
 
−
</gallery>
 
  
−
=== (1400-1500) ===
+
'''Porta de Santa Maria''' reconstrucció de l'antiga porta gòtica.
  
−
<gallery>
+
'''Museu de la Mel i de la Cera'''.
−
Archiu:Senyera1410.jpg|<small>1410. Anònim conservat en la Biblioteca Nacional de [[Paris]]. És la primera representació en un mapa de la Real Senyera, bibarrada i en franja blava.</small>
 
  
−
Archiu:800px-portolan map by battista beccario 1426.jpg|<small>Portolà migeval (1426) de Battista Beccario conservat en la Bavarian State Library de [[Munich]]. Este portolà demostra clarament que la Real Senyera no era la bandera local de [[Valéncia]], sino la bandera de tot el [[Regne de Valéncia]], ya que ix junt a les banderes reals de [[Castella]], de [[Portugal]] i del regne musulmà de [[Granada]]. </small>
+
== Oci i cultura ==
 +
Actualment l'oci se centra al voltant del seu polideportiu, dotat de grans piscines i àmplies zones verdes. Posseïx dos Instituts d'Ensenyança Obligatòria, Escola Oficial d'Idiomes i Conservatori de Música de Grau Mijà. Històric Teatre Rambal en agrupació escènica, Coral, Bandes de música i polifònica.
  
−
Archiu:Portola1440.jpg|<small>1440. Anònim (taller Vallseca). Biblioteca Nacional Central de [[Florència]]. La configuració de les banderes i regnes es repetix.</small>
+
== Festes locals ==
 +
'''[[Falles]] '''. Utiel celebra les seues festes en Sant Josep, en el dia que es cremen falles a l'estil de [[Valéncia]].
  
−
Archiu:Portola1456.png|<small>1456. Portola del Mediterràneu de Pere Rosell</small>
+
'''Sant Joan Batiste'''. Se celebra el [[24 de juny]].  
  
−
Image:1456. Jacobo Bertran. Museu Maritim Nacional de Greenwich.jpg|<small>Portolà migeval (1456)de Jacobo Bertràn. Museu Marítim Nacional de Greenwich ([[Gran Bretanya]]). La configuració de les banderes i regnes es repetix.</small>
+
'''Festes Patronals'''. Se celebren estes festes en honor de la Mare de Dèu del Remei del 6 al 15 de [[setembre]] en processó des de l'ermitori fins a Utiel entre atres actes lúdics i religiosos.  
  
−
Image:Gratiosus-benincasa 1473-2.jpg|<small>Portolà migeval (1473) de Grazioso de Benincasa conservat en Bolonya.</small>
+
'''[[Semana Santa]]'''. Processons i actes religiosos.  
  
−
Archiu:Portola1476.jpg|<small>Portolà del Mediterrane5, Francesco Benincasa, Biblioteca Pública Génova, (1476)</small>
+
'''[[Carnestoltes]]'''.
  
−
Image:3 quart s. XV. Anónim (taller Rosell). Hispanic Society, Nova York.jpg|<small>3 quart s. XV. Anónim (taller Rosell). Hispanic Society de [[Nova York]]. La configuració de les banderes i regnes es repetix.</small>
+
[[Image:1.png|center|frame|100px|Gent esperant l'eixida de la Verge del Remei per la tradicional abaixada des de l'ermita fins Utiel]]
  
−
Image:1486. Arnaldus Domenech. Museu Maritim Nacional, Greenwich.jpg|<small>Portolà migeval (1486)d'Arnaldus Domenech. Museu Marítim Nacional de Greenwich ([[Gran Bretanya]]). La configuració de les banderes i regnes es repetix.</small>
+
[[Image:Cartelferia2008 gr.jpg|center|thumb|100px|Cartell promocional de les festes d'Utiel]]
  
−
Archiu:Portola1489.jpg|<small>1489. Carta portolana, Albino de Canepa</small>
+
==Política==
 +
Llista d'alcaldes
 +
<center>
 +
{| border=1 cellspacing=0 cellpadding=5
 +
| '''Any'''
 +
| '''Alcalde'''
 +
| '''Força Política'''
 +
|-
 +
| 1979-1983
 +
|
 +
|
 +
|-
 +
| 1983-1987
 +
|
 +
|
 +
|-
 +
| 1987-1991
 +
| Luis Pérez
 +
| PSPV-PSOE
 +
|-
 +
| 1991-1995
 +
| José Yague
 +
| PSPV-PSOE
 +
|-
 +
| 1995-1999
 +
| Vicente Sánchez
 +
| PSPV-PSOE
 +
|-
 +
| 1999-2003
 +
| Enrique Luján Castro
 +
| PP
 +
|-
 +
| 2003-2007
 +
| Enrique Luján Castro
 +
| PP
 +
|-
 +
| 2007-2011
 +
| José Luis Ramirez
 +
| PP
 +
|}
 +
</center>
  
 +
== Image de satèlit i mapa ==
 +
[http://wikimapia.org/#lat=39.5681171&lon=-1.2054062&z=16&l=3&m=m&v=2 Pla d'Utiel]
  
−
</gallery>
+
== Enllaços externs ==
−
 
+
*[http://www.gva.es/utiel/ Ajuntament d'Utiel]
−
=== (1500-1600) ===
+
*[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46249 Utiel en el Registre d'entitats locals de la Comunitat Valenciana]
−
 
+
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha tret l'informació en el seu consentiment.  
−
<gallery>
+
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
−
Archiu:Senyeres a latlas de martines 1578.jpg|<small>1578. Portolà de Joan Martines. Biblioteca Hungtington. San Marino ([[California]]). La Real Senyera ix perpendicular al màstil.</small>
+
*[http://www.requenautiel.com/ Portal Noticias de Utiel y Requena] Portal de notícies Utiel i Requena
−
</gallery>
 
−
 
 
−
=== (1600-1700) ===
 
−
 
 
−
<gallery>
 
−
Image:1620. Anónim. Museu Maritim Nacional, Londres.jpg|<small>1620. Anònim. Museu Marítim Nacional de [[Londres]].</small>
 
−
Image:1640. Joan Oliva. Museu Maritim Nacional, Greenwich.jpg|<small>1640. Portolà de Joan Oliva. Museu Marítim Nacional de Greenwich ([[Gran Bretanya]]).</small>
 
−
</gallery>
 
−
 
 
−
== Edat mija ==
 
−
 
 
−
<gallery>
 
−
Image:Senyera-Ajuntament.jpg|<small>Copia de l'original '''Real Senyera Valenciana''', custodiada en l'[[Ajuntament de Valéncia]].</small>
 
−
</gallery>
 
−
 
 
−
== Sigle XVIII ==
 
−
<gallery>
 
−
Archiu:Agres.jpg|<small>Retaule del presbiteri (s. XVIII). Vista General. '''Santuari de la Mare de Deu d'[[Agres]]'''.</small>
 
−
Archiu:Agres1.jpg|<small>Detall del retaule del presbiteri (s. XVIII) del Santuari de la Mare de Deu d'Agres. En les torres del Castell d'Alacant es pot vore la Senyera Valenciana hissada.</small>
 
−
Archiu:Agres-Detall.jpg|<small>Detall del retaule del presbiteri (s. XVIII) del Santuari de la Mare de Deu d'Agres. Barc en el port d'Alacant en les Senyeres Valencianes hissades.</small>
 
−
Archiu:Agres-Detall-2.jpg|<small>Detall del retaule del presbiteri (s. XVIII) del Santuari de la Mare de Deu d'Agres. En un barc del port d'Alacant es pot vore la Senyera Valenciana com a ensenya.</small>
 
−
</gallery>
 
−
 
 
−
== Sigle XIX ==
 
−
 
 
−
=== Cartells i publicacions ===
 
−
 
 
−
<gallery>
 
−
Image:Processo Corpus Inicis segle XIX.jpg|<small>Inicis del sigle XIX. Rollo anònim de la [[Processó del Corpus Christi]] Ciutat. Archiu Municipal de l'[[Ajuntament de Valéncia]].</small>
 
−
</gallery>
 
−
 
 
−
== Inicis del sigle XX (1900-1930) ==
 
−
 
 
−
=== Cartells i publicacions ===
 
−
 
 
−
<gallery>
 
−
Image:Expo-1910.jpg|<small>Portada de la guia oficial de l'Exposició Nacional de [[1910]], (continuació de l'[[Exposició Regional Valenciana|Exposició Regional]] de [[1909]]), que reproduïx el cartell oficial, obra de l'artiste [[Vicente Climent]].</small>
 
−
Image:Senyera1925.jpg|<small>'''Real Senyera''' en [[Madrit]] en [[1925]].</small>
 
−
Image:Heraldo Alcoy.jpg|<small>'''Heraldo de Alcoy'''. Portada. Edicio del 23 d'Abril de 1908.</small>
 
−
</gallery>
 
−
 
 
−
=== Fotografies ===
 
−
 
 
−
<gallery>
 
−
Image:Baixada Real Senyera. Ajuntament Valencia. Anys 20.jpg|<small>Baixada de la Real Senyera de l'[[Ajuntament de Valéncia]]. Anys 20 (encara no existix l'actual palc d'autoritats).</small>
 
−
Image:Mural Sant Jordi.jpg|<small>Detall del mural de l''''iglesia de Sant Jordi d'Alcoy'''. El guerrer porta la Real Senyera Valenciana en l'escut. Any 1921. Representa l'aparicio de Sant Jordi en Alcoy en l'any 1248. Obra del pintor alcoya Ferran Cabrera Cantó.</small>
 
−
</gallery>
 
−
 
 
−
== II República Espanyola (1931-1936) ==
 
−
 
 
−
=== Cartells i publicacions ===
 
−
 
 
−
<gallery>
 
−
Archiu:Falles Alcoy 1935.jpg|<small>Cartell de les Falles d'[[Alcoy]] de l'any [[1935]], en temps de la [[II República Espanyola]], per l'artiste alcoyà V. Abad Rico.</small>
 
−
 
 
−
Archiu:Programa1933.jpg|<small>Portada del programa oficial de Falles de 1933.</small>
 
−
 
 
−
Archiu:Teatro valencià.png|<small>Eixemplar de ''"Nou Teatro Valensiá"''</small>
 
−
 
 
−
Image:Calendari-1932.jpg|<small>Calendari de l'any 1932 de "Almacenes la Reina de los Bordados", de Valéncia. Banderes de la República Espanyola en el balcó junt a la Senyera Valenciana. </small>
 
−
</gallery>
 
−
 
 
−
=== Fotografies ===
 
−
 
 
−
<gallery>
 
−
Archiu:Aplecalcira.jpg|<small>Manifestació pro Estatut d'Autonomia en [[Alzira]], el 27 de novembre de 1932.</small>
 
−
 
 
−
Image:Miting nacionaliste valencia. Manises, 1932.JPG|<small>[[Manises]], 1932. Mitin valencianiste en [[Manises]]. Destaca la pancarta de Joventut Republicana Valencianista entre les Reals Senyeres.</small>
 
−
 
 
−
Image:Alzira, 1934. Manifa reclamant l'Estatut d'Autonomia.jpg|<small>Manifestació pro Estatut d'Autonomia en [[Alzira]], en 1934.</small>
 
−
 
 
−
Image:Aplec Valencianiste en 1935.JPG|<small>Aplec valencianiste en la Montanyeta de la Patà. [[El Puig]], 1935.</small>
 
−
 
 
−
Image:Falla 1931 Gracia-En Sanz.jpg|<small> Valéncia, 1931. Carrers Gracia-En Sanz en Falles.</small>
 
  
−
Image:Falla 1936 Conde Altea-Maestro Gozalbo.jpg|<small>Valéncia, 1936. Carrers Conde Altea-Maestro Gozalbo en Falles.</small>
+
== Referències ==
−
 
+
<references />
−
Image:Ateneu d'Alacant. 29-7-1934.jpg|<small>Clausura de la III Semana Cultural Valenciana pel Centre Valencianiste d'[[Alcoy]]. Ateneu d'[[Alacant]]. 29-7-1934.</small>
+
{{Traduït de|es|Utiel}}
−
</gallery>
 
−
 
 
−
== Guerra Civil Espanyola (1936-1939) ==
 
−
 
 
−
=== Cartells i publicacions ===
 
−
 
 
−
<gallery>
 
−
Image:EV-Cartell.jpg|<small>Cartell de la Guerra Civil del partit [[Esquerra Valenciana]], en la [[Senyera estrelada]] valenciana roja ben destacada, obra del pintor valencià '''Dubon'''.</small>
 
−
 
 
−
Image:1937. Cartel Guerra Civil. Vicente Vila Gimeno.jpg|<small>Cartell de la Guerra Civil, obra de Vicente Vila Gimeno, 1937.</small>
 
−
 
 
−
Image:Cartell 1938.jpg|<small>Cartell de la Guerra Civil Espanyola de l'any 1938. Obra de Luíz Alcaraz. La llegenda en castellà diu: "Hagamos Valencia inexpugnable". La Senyera es troba representada dalt del [[Micalet]] i la Bandera Espanyola Republicana dalt de la Torre de Santa Caterina.</small>
 
−
 
 
−
Image:Cartell-1938.jpg|<small>Cartell valencià de la [[Guerra Civil Espanyola]]. Any 1938. Lema: "Ingresemos todos en el Ejercito Voluntario. Acudid a inscribiros en la Base de Castellón". La Real Senyera Valenciana en primer terme junt a la bandera republicana, la bandera comunista i l'anarquista de la [[CNT]].</small>
 
−
 
−
</gallery>
 
−
 
 
−
=== Fotografies ===
 
−
 
 
−
<gallery>
 
−
Image:Columna_Palleter-2.jpg|<small>"Columna Palleter" de Valéncia de l'Eixercit Republicà de principis de la Guerra Civil Espanyola. A la vista la Senyera Valenciana en estrela blanca.</small>
 
−
 
 
−
Image:Madrit,1936. Propaganda republicana.jpg|<small>Propaganda antifascista en [[Madrit]], 1936. La Real Senyera apareix sobre la bandera rusa.</small>
 
−
 
 
−
Image:Milicians republicans valencians-1936.jpg|<small>Milicians republicans valencians en 1936.</small>
 
−
 
 
−
Image:Unio Republicana Nacionalista cantant l'Internacional durant la Guerra Civil.jpg|<small>Unió Republicana Nacionalista cantant l'Internacional durant la Guerra Civil baix la Real Senyera Valenciana.</small>
 
−
 
 
−
Image:Fallers republicans, Plaça de Bous, Valencia, 1937.jpg|<small>Fallers republicans en la Plaça de Bous de Valéncia, 1937.</small>
 
−
 
 
−
Image:Apertura Institut Obrer. Valencia, 1937.jpg|<small>Apertura Institut Obrer. Valéncia, 1937</small>
 
−
 
 
−
Image:1939. Desfile de la Victoria. Hugo Jager. 19-5-1939.jpg|<small>Franco mostra la Real Senyera com a trofeu de guerra en el ''"Desfile de la Victoria"'', en [[Madrit]], el 19 de maig de 1939.</small>
 
−
</gallery>
 
−
 
 
−
== Dictadura (1939-1975) ==
 
−
 
 
−
=== Cartells i publicacions ===
 
−
 
 
−
<gallery>
 
−
Image:Festes Petrel 1954.jpg|<small>Cartell Festes de [[Petrer]] de 1954. La Senyera del Regne de Valéncia (en blau) apareix junt a la Senyera del rei (sense blau), i la creu de Sant Jordi, patró de la Corona d'Aragó.</small>
 
−
Alcoy-1954.jpg|<small>Ilustració de les Festes de [[Moros i Cristians]] d'[[Alcoy]]. Any [[1954]]. Autor: Blas Silvestre. La Real Senyera Valenciana resalta junt al guerrer cristià, com a motiu principal. Segurament l'ilustració pertany al programa oficial de festes de l'Associació de Sant Jordi o alguna publicació alcoyana de l'época.</small>
 
−
Image:Acampada.jpg|<small>IV Acampada "Reino de Valencia". 28 d'abril-1 maig de 1962. Vall de la Castella, [[Alzira]].</small>
 
−
</gallery>
 
−
 
 
−
=== Fotografies ===
 
−
 
 
−
<gallery>Image:Alcoy-Capita-Cristia-1973.jpg|<small> Festes d'[[Alcoy]], 1973. Capità Cristià de la Filà dels Vascs.</small>
 
−
</gallery>
 
−
 
 
−
== Transició Democràtica i Pre-autonomia (1975-1981) ==
 
−
 
 
−
=== Cartells i publicacions ===
 
−
 
 
−
<gallery>
 
−
Image:Autonomia 9.jpg|<small>Cartell valencianiste reclamant l'autonomia per a Valéncia en la Transició Democràtica.</small>
 
−
Image:Dia Nacional.jpg|<small>Cartell valencianiste en la llegenda "[[9 d'Octubre]] Dia Nacional Valencià", en temps de la Pre-Autonomia Valenciana.</small>
 
−
Image:ENV 1981.jpg|<small>II Congrés Nacional Joventuts d'Esquerra Nacionalista Valenciana. Valéncia, 1981.</small>
 
−
Archiu:Rmurta.jpg|<small>Eixemplar de la [[Revista Murta]].</small>
 
−
 
 
−
</gallery>
 
−
 
 
−
=== Fotografies ===
 
−
 
 
−
<gallery>
 
−
Image:9 d'Octubre 1977.jpg|<small>Fotografia del [[9 d'Octubre]] de 1977 davant de l'estàtua de Jaume I, en la Plaça Alfons el Magnànim (Parterre) de Valéncia Ciutat.</small>
 
−
Image:Aplec d'Afirmacio Valencianista. Valencia, 5-6-1978.jpg|<small>Aplec d'Afirmació Valencianista. Plaça de Bous de Valéncia, 5-6-1978.</small>
 
−
Image:Vista Tribuna. Aplec d'Afirmacio Valencianista. Valencia, 5-6-1978.jpg|<small>Tribuna Aplec d'Afirmació Valencianista. Plaça de Bous de Valéncia, 5-6-1978.</small>
 
−
Image:5 Juny 1978.jpg|<small>Oradors de l'Aplec d'Afirmació Valencianista. Plaça de Bous de Valéncia, 5-6-1978.</small>
 
−
</gallery>
 
−
 
 
−
== Finals sigle XX (1982-2000) ==
 
−
 
 
−
=== Cartells i publicacions ===
 
−
 
 
−
<gallery>
 
−
Image:Pce-senyera.png|<small>Cartell del [[Partit Comuniste d'Espanya]] (PCE) de l'any 1982, en la Senyera Valenciana a la vista.</small>
 
−
Image:9 Dia Nacional.jpg|<small>Cartell de [[Valéncia 2000]] i Taula Nova Valenciana, sobre el [[9 d'Octubre]] de 1983.</small>
 
−
</gallery>
 
−
 
 
−
=== Fotografies ===
 
−
 
 
−
<gallery>
 
−
Archiu:Manifa119972.jpg|<small>Manifestació en defensa de l'Estatut. Vista global, Valéncia, 13-6-1977</small>
 
−
 
 
−
Archiu:Manifa11997.jpg|<small>Manifestació en defensa de l'Estatut. Vista de conjunt. Valéncia, 13-6-1997</small>
 
−
 
 
−
Image:9 d'Octubre 1992.jpg|<small>[[9 d'Octubre]] de 1992 pel Carrer la Pau de Valéncia Ciutat. Dirigents i membres d'[[Esquerra Nacionalista Valenciana]] (ENV) i a continuació la pancarta de [[Joventut Valencianista]] (JV).</small>
 
−
 
−
</gallery>
 
−
 
 
−
== Sigle XXI (Any 2001 en avant) ==
 
−
 
 
−
=== Cartells i publicacions ===
 
−
 
 
−
<gallery>
 
−
Image:Senyera Castello.jpg|<small>Pegatina o cartell de [[Castelló]] en la Real Senyera Valenciana i la [[Bandera de Castelló]]. Any 2000 en avant.</small>
 
−
</gallery>
 
−
 
 
−
=== Fotografies ===
 
−
 
 
−
<gallery>
 
−
Image:Capdet-comparsa.jpg|<small>Comparsa Guerreros de les Festes de [[Moros i Cristians]] de [[Capdet]] (Albacete), en la [[Real Senyera]].</small>
 
−
Image:Capdet.jpg|<small>Festes de [[Moros i Cristians]] de Capdet, en l'historica bandera de [[Capdet]] (Albacete), la [[Real Senyera]] Valenciana.</small>
 
−
</gallery>
 
−
 
 
−
== Vore també ==
 
−
* [[Estrelada valenciana]]
 
−
* [[9 d'Octubre]]
 
−
* [[Himne oficial de la Comunitat Valenciana]]
 
−
* [[Història de la Comunitat Valenciana]]
 
−
* [[Te Deum]]
 
−
 
 
−
== Bibliografia ==
 
−
 
 
−
* ''Senyera Valenciana. La bandera de tots'', [[Andreu Tintorer]] / [[Felip Bens]], Ed. [[Lo Rat Penat]], Valéncia, [[2005]]. ISBN: 84-89069-93-X
 
−
* ''La Real Senyera, Bandera Nacional dels Valencians'', [[Antoni Atienza]], Ed. [[Editorial L'Oronella|L'Oronella]], Valéncia, [[2001]]. ISBN: 84-89737-26-6
 
−
* ''Tratado de la Real Señera. Señeras valencianas y pendones catalanes'', [[Ricart Garcia Moya]], Ed. [[Ajuntament de Valéncia]], Valéncia, 1993.  ISBN: 84-88639-08-2
 
−
* ''La Senyera dels Valencians'', [[Francisco Molina Pont]], Ed. [[Editorial Va Nàixer|Va Nàixer]], Valéncia, [[1980]]. ISBN: 84-300-3712-8
 
−
* ''Bandera del Reino de Valencia'', [[Fermín Juanto Manrique]], Ed. [[Editorial Paraval|Paraval]], Valéncia, [[1979]]. ISBN: 84-85673-00-X
 
−
* ''La Senyera Valenciana'', Ed. [[Lo Rat Penat]]-Marí Montañana, Valéncia, [[1977]].
 
−
* ''La bandera valenciana regnícola''. Full número 2. [[Grup d'Accio Valencianista]] (GAV).
 
−
* ''La Senyera Valenciana''. Full divulgacio. VV. AA. 3ª Ed. [[Lo Rat Penat]]. Valencia, [[1977]].
 
−
 
 
−
== Enllaços externs ==
 
−
*[http://butronmaker.blogspot.com/2007/08/bandera-valenciana.html Recopilació sobre la Senyera valenciana]
 
−
*[http://www.cjav.org/val/iniciva/senyera.htm Real Senyera Coronada]
 
−
*[http://www.valenciafreedom.com/web/modules.php?name=Forums&file=viewtopic&t=11233&start=40&postdays=0&postorder=asc&highlight=&sid=0c41cbf829150ccdf9aa28924898419b Imàgens sobre la Senyera valenciana]
 
−
*[http://mossarabia.lavila.net/elpuig4/senyera.htm Artícul de Rafel Medina sobre La Senyera]
 
−
*[http://www.colectiuaitana.com/bandera.htm La Real Senyera en l'Alcoyà i El Comtat]
 
−
*[http://web.archive.org/web/20060502092026/http://www.pinedo.info/cultura/cultura1.html#G La senyera valenciana] per [[Antoni Atienza]].
 
−
*[http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=3245&tit=Breve%20historia%20de%20la%20Senyera%20Valenciana Breve historia de la Senyera Valenciana per Antoni Atienza - Cardona Vives]
 
−
*Catàlec de l'exposició [http://web.archive.org/web/20060128234631/http://www.dva.gva.es/senyera/senyera_02.html ''Senyera Valenciana. La bandera de tots''], publicat per la Diputació de Valéncia.
 
−
*[http://butronmaker.blogspot.com Portolans migevals en la Real Senyera]
 
−
*[http://valencians.wix.com/senyera Senyera valenciana]
 
−
*[https://www.valenciabonita.es/2017/10/06/real-senera-valenciana/ ¿Sabías que la Real Señera valenciana no se inclina ante nada ni nadie, solamente ante Dios? - Valencia Bonita]
 
  
−
{{Regne de Valéncia}}
+
{{Municipis de La Plana d'Utiel-Requena}}
  
−
[[Categoria:Real Senyera]]
+
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
−
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
+
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
−
[[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]]
 
−
[[Categoria:Banderes valencianes]]
 
−
[[Categoria:Regne de Valéncia]]
 

Revisió de 22:32 5 jun 2021

Utiel
Comarca-Requena-Utiel.jpg {{{image_escut}}}
Localització d'Utiel respecte de la Plana d'Utiel.png
País : Bandera de España.svg Espanya
• Com. Autònoma: Comunitat Valenciana
• Província: Província de Valéncia
• Comarca: La Plana d'Utiel-Requena
• Partit judicial: Requena
Ubicació:
• Altitut: 720 m
Superfície: 236.9 km²
Població: 11.540 hab. (INE 2018)
• Densitat: 50,8 hab./km²
Gentilici: Utielà, ana
Predomini llingüístic: Castellà
Còdic postal: 46300
Festes majors: Del 6 al 15 de setembre
Alcalde: José Luis Ramírez (PP)
Pàgina web: {{{web}}}


Utiel és un municipi de la província de Valéncia (Comunitat Valenciana, Espanya) situat en un altiplà, a la vora del riu Magre, en la comarca de La Plana d'Utiel-Requena, a l'oest de la província prop del llímit en la província de Conca. Conta en 11.540 habitants (INE 2018).

És un important nuc de comunicacions; s'ubica a la vora de l'autovia A-3, Madrit-Valéncia. Posseïx estació de ferrocarril des de finals del sigle XIX, llínea Madrit-Conca-Valéncia i proximitats Utiel-Valéncia, Nacional-330 Alacant a França per Saragossa i una ret de carreteres locals i comarcals, dos polígons industrials i un parc empresarial.

Geografia

El relleu presenta una forma relativament plana, en forma d'altiplà prolongat cap al sur i l'est tancada per borts montanyosos pel nordest i l'oest, mentres que per la part central-septentrional la rambla de la Torre forma una chicoteta vall de fondos pla que és com un corredor fins a les terres planes de Sinarques i Ranera. Pel costat nordest s'alça la Serra del Negrete o d'Utiel, poderós anticlinal juràssic d'orientació ibèrica que separa a esta comarca de la dels Serrans. En esta serra es troba el pic del Remei, cima de la comarca en 1.306 metros d'altitut.

Clima

El clima és continental, dels més rigorosos de l'est peninsular. Els estius són curts i més calorosos que en el litoral i els hiverns molt llarcs i extremadament gèlits. Solen superar-se els 6 mesos d'hivern consecutius. La neu és freqüent durant els mesos centrals de l'hivern, les fortes gelades nocturnes són la tònica durant este periodo i les graniçades i tempestats severes durant l'época estival. Una miqueta més extrem que en la part oriental de la comarca.

Mes Gin Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Any
Promig Màx °C 5,8 7,5 9,9 14,3 18,0 25,2 28,2 30,8 27,9 21,4 14,2 8,1 13,4
Promig Mín °C -5,2 -3,5 0,7 9,9 11,2 13,5 15,1 16,0 13,9 10,4 4,7 -2,6 5,3
Pluges mm 58 46 29 50 58 39 28 24 29 56 58 70 541

Barris i pedanies

En el terme d'Utiel, ademés de la pròpia ciutat, s'ubiquen els següents núcleus de població:

  • Las Casas.
  • Los Corrales.
  • Las Cuevas.
  • Estenas.
  • La Torre.
  • El Remedio.
  • Casas de Medina.
  • El Hortanar.

Localitats limítrofes

Sinarques, Camporrobles, Fuenterrobles, Aliaguilla, Capdet de les Fonts, Requena, Benaixeve, i Chelva totes de la província de Valéncia, excepte Aliaguilla, que pertany a la província de Conca.

Història

Els seus orígens és remonten al neolític, en jaciments ibers i romans. Utiel va pertànyer al Regne Visigot, sent conquistada despuix pels àraps. Va ser reconquistada posteriorment, i va passar a formar part del Regne de Castella. Pedro I de Castella El Justicier li va otorgar la Carta de Poblament en 1355 en Curiel de los Ajos. Felip IV li va concedir el títul de Ciutat en l'any 1645, sent aixina una de les ciutats més antigues d'Espanya.

En la divisió provincial de Javier de Burgos va quedar incorporada a la província de Conca; no obstant, en 1853, per part dels seus dirigents es va decidir la seua incorporació a la de Valéncia, de la que va passar a dependre.

L'inauguració en 1885 de la llínea ferroviària Valéncia-Utiel (com a primer pas per a la llínea Valéncia-Madrit) va revolucionar el sector vinícola de la zona pel fet que la producció es podia transportar al port de Valéncia per a ser exportada a tota Europa. Això va generar un increment de l'activitat econòmica i de la població. En 1912 les vinyes d'Utiel varen patir els atacs de la filoxera, pero el ritme de repoblament va ser superior al de destrucció i va ser en 1950, estant l'epidèmia ya superada, quan l'extensió de la superfície de vinyes va ser màxima.

Demografia

Utiel conta en 11.540 habitants (INE 2018). El municipi és completament castellaparlant.

Evolució demogràfica
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970
7.072 10.638 11.642 11.777 13.137 11.875 12.411 13.365 12.542 11.384
1981 1991 2001 2006 2007 2018
12.021 11.392 11.839 12.012 12.053 11.540

Economia

L'autèntic fluix soci-econòmic de la ciutat d'Utiel, les seues pedanies i les seues poblacions limítrofes, és el vi. Posseïx la ciutat una bodega cooperativa, possiblement la major de la Comunitat Valenciana, on s'elaboren cada verema uns excelents caldos, predominantment negres; procedents de la varietat Bobal. No obstant, l'introducció en els últims anys de varietats internacionalment conegudes, com les Cabernet Sauvignon, Merlot, Chardonnay i atres, han vengut a coadjuvar dins del més pur estil clàssic, una posada al dia en excelents caldos, punta de llança en concursos internacionals i presència en mercats de diversos continents. Vins, tant negres d'envelliment com criances, reserves, o blancs fermentats en bota i negres actuals com el tipo madurat en bota.

El sector ganader conta en diverses granges de porcí, avícoles, caps de llana i de vaquí. L'indústria és va iniciar durant el sigle XVIII en diverses destileries d'aiguardent, molins de paper i mig centenar de teixidors. El paper i la seda es varen mal-clavar en el sigle XX, quan la recuperació de les vinyes franceses va fer disminuir les exportacions i va haver necessitat de cremar la major part del vi produït en les alcoholeres.

Monuments

Monuments religiosos

Iglésia de Santa Maria. D'estil gòtic isabelí. La seua construcció data de mitat del sigle XVI. En 1665, es va dur a terme una reedificació, com ho testimonia l'interessant pintura de la testera que ocultaria el grandiós altar barroc desaparegut. També de mèrit eren l'image de Crist en la Creu a costes, compatró d'Utiel en la Mare de Dèu del Remei, i un esplèndit tern renaixentista, en figures i escut brodats en or i argent. A principis del passat sigle es va edificar la

Capella de la Comunió, en pur art neogòtic.

Iglésia de Sant Francesc (sigle XVIII) neoclàssica.

Iglésia de La Mercé (sigle XVII) neoclàssica. Com testifica el seu nom, va albergar els Mercedaris, religiosos establits a Utiel, en 1635 i desapareguts a causa de la Desamortisació, en 1835.

Ermita del Remei (sigle XVI) gòtic barroc i neoclàssic.

Monuments civils

Caixco Històric en entramat de coves subterrànees, dividit en juderia, recint cristià i musulmà.

Museu del Vi CELLER REDONA - Seu del Consell Regulador dels VINS UTIEL-REQUENA.

Plaça de Bous (sigle XIX) de les més antigues de Valéncia.

Porta de Santa Maria reconstrucció de l'antiga porta gòtica.

Museu de la Mel i de la Cera.

Oci i cultura

Actualment l'oci se centra al voltant del seu polideportiu, dotat de grans piscines i àmplies zones verdes. Posseïx dos Instituts d'Ensenyança Obligatòria, Escola Oficial d'Idiomes i Conservatori de Música de Grau Mijà. Històric Teatre Rambal en agrupació escènica, Coral, Bandes de música i polifònica.

Festes locals

Falles . Utiel celebra les seues festes en Sant Josep, en el dia que es cremen falles a l'estil de Valéncia.

Sant Joan Batiste. Se celebra el 24 de juny.

Festes Patronals. Se celebren estes festes en honor de la Mare de Dèu del Remei del 6 al 15 de setembre en processó des de l'ermitori fins a Utiel entre atres actes lúdics i religiosos.

Semana Santa. Processons i actes religiosos.

Carnestoltes.

Archiu:1.png
Gent esperant l'eixida de la Verge del Remei per la tradicional abaixada des de l'ermita fins Utiel
Archiu:Cartelferia2008 gr.jpg
Cartell promocional de les festes d'Utiel

Política

Llista d'alcaldes

Any Alcalde Força Política
1979-1983
1983-1987
1987-1991 Luis Pérez PSPV-PSOE
1991-1995 José Yague PSPV-PSOE
1995-1999 Vicente Sánchez PSPV-PSOE
1999-2003 Enrique Luján Castro PP
2003-2007 Enrique Luján Castro PP
2007-2011 José Luis Ramirez PP

Image de satèlit i mapa

Pla d'Utiel

Enllaços externs

Referències


Municipis de La Plana d'Utiel-Requena
Camporrobles  •  Capdet de les Fonts  •  Chera  •  Fuenterrobles  •  Requena  •  Sinarques  •  Utiel  •  Venta del Moro  •  Villargordo del Cabriel
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Real_Senyera&oldid=176670»