|
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | {{Biografia| | + | {{Infobox països |
| − | | nom = Antoni Josep Cavanilles i Palop | + | |nom = Liechtenstein |
| − | | image = [[Archiu:Antoni Josep Cavanilles, quadre del cercle de Marià Salvador Maella (1739-1819)..jpg|thumb|230px|Antoni Josep Cavanilles]] | + | |image_Senyera = [[File:Flag of Liechtenstein.svg|110px|Senyera]] |
| − | | peu = | + | |image_escut = [[File:Staatswappen-Liechtensteins.svg|110px|Escut]] |
| − | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | + | |image_situacio = [[File:Europe-Liechtenstein.svg]] |
| − | | ocupació = Botànic i naturaliste | + | |capital = Vaduz |
| − | | data_naix = [[16 de giner]] de [[1745]] | + | |població = 38.749 (2019) |
| − | | lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | + | |ciutat més poblada = Roma |
| − | | data_mort = [[5 de maig]] de [[1804]] | + | |forma de Govern = República Parlamentària |
| − | | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | + | |llengües = Llengua Italiana|Italià |
| | + | |superfície = 301 338 |
| | + | |gentilici = Italià/ana |
| | + | |Moneda = Franc suís |
| | }} | | }} |
| − | '''Antoni Josep Cavanilles i Palop''' ([[Valéncia]], [[16 de giner]] de [[1745]] — [[Madrit]], [[5 de maig]] de [[1804]]) fon un [[Bòtanic|botànic]] i [[Naturaliste|naturaliste]] [[Comunitat Valenciana|valencià]].
| |
| | | | |
| − | == Biografia ==
| |
| − | Va estudiar en l'[[Universitat de Valéncia]], a on va obtindre els títuls de mestre en Filosofia ([[1762]]) i de doctor en Teologia ([[1766]]) i es va ordenar [[sacerdot]] en [[Oviedo]] en l'any [[1772]]. Entregat a la docència, va anar a [[París]] en l'any [[1777]] com a preceptor dels fills del Duc de l'Infantat, a on entraria en contacte en la [[botànica]] devall la tutela de [[André Thouin]] i [[Antoine Laurent de Jussieu]]. Impregnat de [[enciclopedisme]], va ser dels primers científics espanyols en utilisar els nous procediments taxonòmics de [[Carlos Linneo]] i una de la figures més importants de la ciència ilustrada a [[Espanya]].
| |
| | | | |
| − | Entre les seues publicacions inicials destaca la série dedicada a les ''Monadelfias''. Al seu retorn en l'any [[1789]], va descriure també plantes procedents de la Real Expedició a Perú i Chile ([[1777]]-[[1788]]) de [[Ruiz i Pavó]] i de l'Expedició Botànica a Nova Espanya, entre les que destaca la ''Dahlia'', la primera descripció de la qual va ser feta per Cavanilles sobre plantes cultivades en el Jardí Botànic de [[Madrit]] enviades per esta expedició.
| + | [[Archiu:Schlossvaduz.jpg|300px|thumbnail|Castell de Vaduz]] |
| | + | '''Liechtenstein''' és una nació del centre d'[[Europa]] situat entre [[Àustria]] i [[Suïssa]], que té molt poc de tamany. La seua capital es [[Vaduz]] i actualment està considerat per les autoritats europees com un paraís fiscal. |
| | | | |
| − | Va recórrer part de la [[Península Ibèrica]] classificant i inventariant la [[flora]] autòctona, i en el curs de tals investigacions va descobrir noves espècies i va elaborar un tractat en sis volums ''Icones et descriptiones plantarum quae aut sponte in Hispaniae crescunt, aut in hortis hospitantur'' ([[1791]]-[[1804]]); també va investigar la flora suramericana i va compondre un ''Glossari de botànica en quatre llengües'' ([[1795]]-[[1798]]).
| + | {{Països Europa}} |
| | | | |
| − | Va fundar i va redactar, junt en Herrgen, [[Louis Proust]] i [[Domingo García Fernández|García Fernández]], la revista científica ''Anals d'Història Natural'', que va eixir al carrer per primera vegada en octubre de l'any [[1799]], i que va canviar el seu nom en giner de [[1801]] pel d'''[[Anals de Ciències Naturals]] ''. Cavanilles va ser el més fecunt redactor, en 48 artículs, seguit de [[Christiano Herrgen]]. Entre [[1802]] a [[1803]] va ser soci de la [[Real Societat Econòmica d'Amics del País de Valéncia]], que custòdia algunes de les seues obres i papers originals en la seua biblioteca i archiu. Cavanilles va ser amic, entre atres científics de l'época, de l'[[ilustración|ilustrat]] [[canarias|canari]] [[José Vera Clavijo]], en el que va mantindre una activa correspondència científica.
| + | [[Categoria:Països]] |
| − | | + | [[Categoria:Països d'Europa]] |
| − | Cavanilles fon el principal precursor nacional de les teories modernes sobre l'ordenat aprofitament dels [[recursos naturals]] i el [[desenroll sostenible]]. Se va donar conte, per eixemple, en el seu viage pel [[Comunitat Valenciana|Regne de Valéncia]], que l'exenció del cultiu de l'[[arròs]] detreia l'aigua que necessitava el cultiu intensiu d'atres productes més necessaris. L'[[arròs]] "sempre assedegat, admet i malgasta cabals preciosos, que distribuïts d'una atra manera multiplicarien els productes"; d'atra banda, va demostrar en estadístiques de mortalitat que el cultiu de l'arròs perjudicava greument la salut. Per eixemple, en el terme de [[Almenara (Castelló)|Almenara]] va senyalar que en l'aument dels [[arrossar]]és casi tots els veïns varen emmalaltir i va aumentar la mortalitat en l'any que es va cultivar, per lo que "a la vista dels trists efectes que anaven produint els [[arrossar]]és, se va decretar la proscripció i va cessar l'epidèmia".
| + | [[Categoria:Microestats]] |
| − | | |
| − | Cavanilles se va interessar per l'agricultura i els costums de la seua natal Valéncia, de lo que hi ha testimoni en els seus ''Observacions sobre l'història natural, geografia, agricultura, població i fruts del Regne de Valéncia'' ([[1795]]-[[1797]]). En este treball Cavanilles comprén gran part de les disciplines tècniques i científiques de l'época com la [[botànica]], l'[[agronomia]], la [[geologia]], l'hidrologia, la medicina, la geografia, la [[cartografia]], l'[[arqueologia]] i molts dels principals camps de l'[[indústria]].
| |
| − | | |
| − | En l'any [[1801]] és nomenat director del [[Real Jardí Botànic de Madrit]], que va substituir a [[Casimiro Gómez Ortega]], càrrec que eixerciria fins a la seua mort en [[1804]]. Cavanilles va reorganisar l'institució: va sistematisar i va acréixer els herbaris, les coleccions de plantes vives, planters i biblioteca, i gràcies als seus numerosos i importants contactes en científics internacionals, de la talla de [[Alexander von Humboldt]], [[Aimé Bonpland]] i [[Carl Ludwig Willdenow]], el centre va adquirir gran rellevància en l'escena científica europea. A la seua mort llegaria el seu herbari, dibuixos originals, biblioteca i manuscrits al [[Real Jardí Botànic de Madrit]] a on actualment es conserven.
| |
| − | | |
| − | Entre els seus discípuls destaquen [[Marià Lagasca Segura]], qui en l'any [[1815]] seria nomenat director del Jardí Botànic de Madrit i [[Simón de Rojas Clemente Rubio]].
| |
| − | | |
| − | Se conserva un retrat a l'oli del famós botànic en el [[Museu Nacional de Bogotà]].
| |
| − | | |
| − | == Gèneros descrits per Cavanilles ==
| |
| − | | |
| − | Alguns dels gèneros nous de plantes descrits per Cavanilles:
| |
| − | | |
| − | * ''[[Aeginetia]] '' (1801)
| |
| − | * ''Alcina'' (1791)
| |
| − | * ''[[Angophora]] '' (1797)
| |
| − | * ''[[Anoda]] '' (1785)
| |
| − | * ''Arjona'' (1797)
| |
| − | * ''[[Assonia]] '' (1787)
| |
| − | * ''[[Bonplandia]] '' (1800)
| |
| − | * ''[[Bursaria]] '' (1797)
| |
| − | * ''[[Calboa]] '' (1799)
| |
| − | * ''[[Calycera]] '' (1797)
| |
| − | * ''Carelia'' (1803)
| |
| − | * ''Carmona'' (1799)
| |
| − | * ''[[Cephalophora]] '' (1801)
| |
| − | * ''[[Cobaea]] '' (1791)
| |
| − | * ''Cosmos'' (1791)
| |
| − | {{col-3}}
| |
| − | * ''[[Cristaria]] '' (1799)
| |
| − | * ''[[Cymbaecarpa]] '' (1803)
| |
| − | * ''Dahlia'' (1791)
| |
| − | * ''[[Dombeya]] '' (1787)
| |
| − | * ''[[Dysodia]] '' (1802)
| |
| − | * ''[[Eucryphia]] '' (1797)
| |
| − | * ''[[Eustephia]] '' (1794)
| |
| − | * ''[[Francoa]] '' (1801)
| |
| − | * ''[[Franseria]] '' (1793)
| |
| − | * ''[[Galphimia]] '' (1799)
| |
| − | * ''[[Glomeraria]] '' (1802)
| |
| − | * ''[[Gynopleura]] '' (1791)
| |
| − | * ''[[Heterospermum]] '' (1794)
| |
| − | * ''[[Huanaca]] '' (1801)
| |
| − | {{col-3}}
| |
| − | * ''[[Lagascea]] '' (1803)
| |
| − | * ''[[Lopezia]] '' (1791)
| |
| − | * ''[[Palaua]] '' (1785)
| |
| − | * ''[[Pavonia]] '' (1787)
| |
| − | * ''[[Perojoa]] '' (1797)
| |
| − | * ''[[Ruizia]] '' (1786)
| |
| − | * ''[[Selliera]] '' (1799)
| |
| − | * ''[[Stevia]] '' (1797)
| |
| − | * ''[[Tricycla]] '' (1801)
| |
| − | * ''[[Vintenatia]] '' (1797)
| |
| − | * ''[[Viviania]] '' (1804)
| |
| − | * ''[[Willdenowa]] '' (1791)
| |
| − | * ''[[Ximenesia]] '' (1793)
| |
| − | | |
| − | Ademés més de 1200 [[espècies]] varen ser determinades per este botànic per primera vegada per a la ciència.
| |
| − | | |
| − | == Obra ==
| |
| − | | |
| − | * ''Observations de M. l'abbé Cavanilles sur l'article Espagne de la Nouvelle Encyclopédie'' París, 1784
| |
| − | * ''Monadelphiae classis dissertationes decem''; París, 1785-1790. [http://bibdigital.rjb.csic.és/spa/FichaLibro.php?Libro=85]
| |
| − | * ''Observacions sobre la Història Natural, Geografia, Agricultura, població i fruts del reyno de Valéncia. / Pel senyor Antonio Josef Cavanilles'', Madrit, 1795-1797 [http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/Volums.php?Libro=58]
| |
| − | * ''Icones et descriptiones plantarum, quae aut sponte in Hispània crescunt, aut in hortis hospitantur...'', Madrit, 1791-1801[http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/Volumenes.php?Libro=87]
| |
| − | * ''Descripció de les plantes que D. Antonio Josef Cavanilles va demostrar en les lliçons públiques de l'any 1801, precedida dels principis elementals de la Botànica. [...]'', Madrit, 1802 [http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/FichaLibro.php?Libro=314]
| |
| − | * ''Gèneros i espècies de plantes demostrades en les lliçons públiques de l'any 1802'', Madrit, 1803 [http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/FichaLibro.php?Libro=315]
| |
| − | | |
| − | == Bibliografia ==
| |
| − | | |
| − | * Álvarez López, Enrique. 1946. ''Cavanilles. Ensaig biograficocrític''. En: "Annals del Jardí Botànic de Madrit, vol. 6 (1), p. 1-64. [http://www.rjb.csic.es/pdfs/Anales_06(1)_001_064.pdf?PHPSESSID=a4d274f1b6f17e3fa3f6181742e27c66]
| |
| − | | |
| − | * González Bueno, Antonio. 2002. ''Antonio José Cavanilles (1745-1804). La passió per la Ciència''. Madrit: Fundació Jorge Juan
| |
| − | | |
| − | * González Bueno, Antonio. 2002.'' Tres botànics de la ilustració. Gómez Ortega, Cavanilles i Zea''. Madrit: Nivola
| |
| − | | |
| − | * Reis Prosper, E. 1917. ''Dos notícies històriques de l'immortal botànic i sacerdot hispà-valentí Antonio José Cavanilles''. Madrit: Arts Gràfiques Mateu. [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12159732000106062976846/index.htm]
| |
| − | | |
| − | ==Vore també==
| |
| − | * [[Jardí Botànic de Valéncia]]
| |
| − | | |
| − | == Enllaços externs ==
| |
| − | * [http://herbarium.lsa.umich.edu/malpigh/Intro/Authors/Cav.html Cavanilles en ''Malpighiaceae'']
| |
| − | * [http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/index.php Obres de Cavanilles digitalisades]
| |
| − | * [http://bv2.gva.es/pages/catalogo.htm?PHPSESSID=d050f9f21e8e755bedf2e48aa73dfa98&id=51 Obres de Cavanilles digitalisades]
| |
| − | * [http://www.uv.es/rseapv/Publicaciones/Icones/RSEAP_Cavanilles_Bibliografia.pdf Bibliografia de Cavanilles]
| |
| − | * [https://josueferrer.com/2016/07/28/cavanilles/ ¿Sabías que Cavanilles es uno de los mejores botánicos de todos los tiempos?]
| |
| − | | |
| − | {{Traduït de|es||Cavanilles, Antonio José}}
| |
| − | | |
| − | [[Categoria:Biografies]]
| |
| − | [[Categoria:Valencians]]
| |
| − | [[Categoria:Botànics]]
| |
| − | [[Categoria:Botànics valencians]]
| |
| − | [[Categoria:Naturalistes]]
| |
| − | [[Categoria:Naturalistes valencians]]
| |
| − | [[Categoria:Religiosos]]
| |
| − | [[Categoria:Religiosos valencians]] | |
| − | [[Categoria:Pteridólocs d'Espanya]] | |
| − | [[Categoria:Acadèmics de la Real Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques]] | |
