Diferència entre les revisions de "Antoni Josep Cavanilles"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Es impossible que morira en 1804 i fundara associacions en 1980.)
Llínea 1: Llínea 1:
Mege, cirugià, puericultor, pediatra...va nàixer en [[Valencia]].
+
''Antoni  Josep Cavanilles i Palop''' ([[Valéncia]], [[16 de giner]] de [[1745]] — [[Madrit]], [[5 de maig]] de [[1804]]) va ser un [[botànic]] i [[naturaliste]] [[España|español]].
  
Es Llicenciat i Doctorat en Medicina i Cirugia per la Facultat de Medicina de Valéncia. Diplomat en Sanitat.
+
== Biografia ==
 +
Va estudiar en la Universitat de Valéncia, a on va obtindre els títuls de mestre en Filosofia (1762) i de doctor en Teologia (1766) i es va ordenar [[sacerdot]] en [[Oviedo]] en [[1772]]. Entregat a la docència, va anar a [[París]] en [[1777]] com a preceptor dels fills del Duc de l'Infantat, a on entraria en contacte en la [[botànica]] davall la tutela de [[André Thouin]] i [[Antoine Laurent de Jussieu]]. Impregnat de [[enciclopedisme]], va ser dels primers científics espanyols a utilisar els nous procediments taxonòmics de [[Carlos Linneo]] i una de la figures més importants de la ciència ilustrada a Espanya.
  
Mege Puericultor per les Escoles de Puericultura de Madrit i Valéncia.
+
Entre les seues publicacions inicials destaca la série dedicada a les ''Monadelfias''. Al seu retorn en 1789, va descriure també plantes procedents de la Real Expedició a Perú i Chile (1777-1788) de [[Ruiz i Pavó]] i de l'Expedició Botànica a Nova Espanya, entre les que destaca la ''Dahlia'', la primera descripció de la qual va ser feta per Cavanilles sobre plantes cultivades en el Jardí Botànic de Madrit enviades per esta Expedició.
  
Mege Pediatra per l'universitat de Brusseles, Madrit i per la Clínica Pediàtrica War Memorial de Brusseles i pel Conveni Cultural Hispà-Belga.
+
Va recórrer part de la [[Península Ibèrica]] classificant i inventariant la [[flora]] autòctona, i en el curs de tals investigacions va descobrir noves espècies i va elaborar un tractat en sis volums ''Icones et descriptiones plantarum quae aut sponte in Hispaniae crescunt, aut in hortis hospitantur'' ([[1791]]-[[1804]]); també va investigar la flora suramericana i va compondre un ''Glossari de botànica en quatre llengües'' ([[1795]]-[[1798]]).
  
Pediatra Social pel Centre Internacional de l'Infància.
 
  
Mege Rehabilitador. Especialiste en nutrició, creiximent i desenroll. També Especialiste en rehabilitació infantil.
+
Va fundar i va redactar, junt en Herrgen, [[Louis Proust]] i [[Domingo García Fernández|García Fernández]], la revista científica ''Annals d'Història Natural'', que va eixir al carrer per primera vegada a l'octubre de [[1799]], i que va canviar el seu nom al giner de 1801 pel de ''[[Annals de Ciències Naturals]]''. Cavanilles va ser el més fecunt redactor, en 48 artículs, seguit de [[Christiano Herrgen]]. Entre 1802 a 1803 va ser soci de la [[Real Societat Econòmica d'Amics del País de València]], que custòdia algunes de les seues obres i papers originals en la seua biblioteca i archiu. Cavanilles va ser amic, entre atres científics de l'época, del [[ilustración|ilustrat]] [[canarias|canari]] [[José Vera Clavijo]], en el que va mantindre una activa correspondència científica.
  
És membre del Centre Internacional de l'Infància, del U.I.P.E. (Unió Internacional de Protecció a l'Infant) de Ginebra. Membre de les Societats Espanyola i Valenciana de Pediatria i també ha segut el Primer Secretari General i Fundador de U.N.I.C.E.F. en la Comunitat Valenciana.
+
Cavanilles fon el principal precursor nacional de les teories modernes sobre l'ordenat aprofitament dels [[recursos naturals]] i el [[desenroll sostenible]]. Se va donar conte, per eixemple, en el seu viage pel [[Comunitat Valenciana|regne de València]], que l'exenció del cultiu del [[arròs]] detreia l'aigua que necessitava el cultiu intensiu d'atres productes més necessaris. L'arròs "sempre assedegat, admet i malgasta cabals preciosos, que distribuïts d'una atra manera multiplicarien els productes"; d'atra banda, va demostrar en estadístiques de mortalitat que el cultiu de l'arròs perjudicava greument la salut. Per eixemple, en el terme de [[Almenara (Castelló)|Almenara]] va senyalar que en l'aument dels [[arrossar]]és casi tots els veïns van emmalaltir i va aumentar la mortalitat en l'any que es va cultivar, per lo que "a la vista dels trists efectes que anaven produint els [[arrossar]]és, se va decretar la proscripció i va cessar l'epidèmia". Cavanilles se va interessar per l'agricultura i els costums de la seua natal Valéncia, de lo que  hi ha testimoni en els seus ''Observacions sobre la història natural, geografia, agricultura, població i fruts del regne de Valéncia'' (1795-1797). En este treball Cavanilles comprén gran part de les disciplines tècniques i científiques de l'época com la [[botànica]], la [[agronomia]], la [[geologia]], la hidrologia, la medicina, la geografia, la [[cartografia]], la [[arqueologia]] i molts dels principals camps de la [[indústria]].
  
Ha publicat diversos treballs i estudis d'investigació relacionats en la seua professió dels que ha obté importants guardons com el Premi Societat Valenciana de Pediatria, Premi Sanitat Espanyola, Premi Direcció General de Sanitat. Premi Periodístic U.N.I.C.E.F., Premi “Naranja de Oro” i “Flor de Azahar” de Vilarreal i Premi “Limon” en Múrcia.
+
En 1801 és nomenat director del [[Real Jardí Botànic de Madrit]], que va substituir a [[Casimiro Gómez Ortega]], càrrec que eixerciria fins a la seua mort en 1804. Cavanilles va reorganisar la institució: va sistematisar i va acréixer els herbaris, les coleccions de plantes vives, planters i biblioteca, i gràcies als seus numerosos i importants contactes en científics internacionals, de la talla de [[Alexander von Humboldt]], [[Aimé Bonpland]] i [[Carl Ludwig Willdenow]], el centre va adquirir gran rellevància en l'escena científica europea. A la seua mort llegaria el seu herbari, dibuixos originals, biblioteca i manuscrits al [[Real Jardí Botànic de Madrit]] a on actualment es conserven.
  
Publica assíduament artículs en diaris i revistes, tant de Valéncia com d'àmbit estatal. Sempre ha sabut compaginar la seua activitat en el camp de la medicina en el compromís per la seua cultura.
+
Entre els seus discípuls destaquen [[Marià Lagasca  Segura]], qui en 1815 seria nomenat director del Jardí Botànic de Madrit i [[Simón de Rojas Clemente  Rubio]].
  
Fon durant 12 anys President de Lo Rat Penat, ostentant actualment la distinció de President d'Honor d'eixa Centenària Entitat Valenciana. Membre del Consistori de Mantenedors dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, i Acadèmic de Número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.
+
Se conserva un retrat a l'oli del famós botànic en el [[Museu Nacional de Bogotà]].
  
Fon president de la secció d'etnologia i cultura popular i vicesecretari de la R.A.C.V. en el moment de morir.
 
  
Funda les associacions culturals i cíviques, Valéncia 2000 i El Grup d'Acció Valencianista (G.A.V.), Amics de l'Acadèmia, Amunt el Cor... per a fer vibrar el sentiment valencianiste del poble.
+
== Géneros descrits per Cavanilles ==
  
Home carismàtic, sabé donar-li a tota una generació les ganes per lluitar pels interessos sociculturuals de la nostra nació valenciana.
+
Alguns dels gèneros nous de plantes descrits per Cavanilles:
  
Crea les Joventuts Ratpenatistes, l'escola cultural tradicional, "Mª Teresa Oller", un grup de teatre...
 
  
Potencià els cursos de llengua i cultura valenciana, i els cicles de conferències impartides per prestigiosos professors, catedràtics i experts de tots els àmbits de la problemàtica de la societat valenciana del moment.
+
* ''[[Aeginetia]]'' (1801)
 +
* ''Alcina'' (1791)
 +
* ''[[Angophora]]'' (1797)
 +
* ''[[Anoda]]'' (1785)
 +
* ''Arjona'' (1797)
 +
* ''[[Assonia]]'' (1787)
 +
* ''[[Bonplandia]]'' (1800)
 +
* ''[[Bursaria]]'' (1797)
 +
* ''[[Calboa]]'' (1799)
 +
* ''[[Calycera]]'' (1797)
 +
* ''Carelia'' (1803)
 +
* ''Carmona'' (1799)
 +
* ''[[Cephalophora]]'' (1801)
 +
* ''[[Cobaea]]'' (1791)
 +
* ''Cosmos'' (1791)
 +
{{col-3}}
 +
* ''[[Cristaria]]'' (1799)
 +
* ''[[Cymbaecarpa]]'' (1803)
 +
* ''Dahlia'' (1791)
 +
* ''[[Dombeya]]'' (1787)
 +
* ''[[Dysodia]]'' (1802)
 +
* ''[[Eucryphia]]'' (1797)
 +
* ''[[Eustephia]]'' (1794)
 +
* ''[[Francoa]]'' (1801)
 +
* ''[[Franseria]]'' (1793)
 +
* ''[[Galphimia]]'' (1799)
 +
* ''[[Glomeraria]]'' (1802)
 +
* ''[[Gynopleura]]'' (1791)
 +
* ''[[Heterospermum]]'' (1794)
 +
* ''[[Huanaca]]'' (1801)
 +
{{col-3}}
 +
* ''[[Lagascea]]'' (1803)
 +
* ''[[Lopezia]]'' (1791)
 +
* ''[[Palaua]]'' (1785)
 +
* ''[[Pavonia]]'' (1787)
 +
* ''[[Perojoa]]'' (1797)
 +
* ''[[Ruizia]]'' (1786)
 +
* ''[[Selliera]]'' (1799)
 +
* ''[[Stevia]]'' (1797)
 +
* ''[[Tricycla]]'' (1801)
 +
* ''[[Vintenatia]]'' (1797)
 +
* ''[[Viviania]]'' (1804)
 +
* ''[[Willdenowa]]'' (1791)
 +
* ''[[Ximenesia]]'' (1793)
  
Home recte, mai ha permés que cap cosa li llevara de la seua trayectòria valencianista.
 
  
Li dona als Jocs Florals una espenta, que mai havia tingut.
+
Ademés més de 1200 [[espècies]] van ser determinades per este botànic per primera vegada per a la ciència.
  
Ha obté lo Premi Llealtat, otorgat pel G.A.V.
+
== Obra ==
  
Obra.
+
* ''Observations de M. l'abbé Cavanilles sur l'article Espagne de la Nouvelle Encyclopédie'' París, 1784
 +
* ''Monadelphiae classis dissertationes decem''; París, 1785-1790. [http://bibdigital.rjb.csic.és/spa/FichaLibro.php?Libro=85]
 +
* ''Observacions sobre la Història Natural, Geografia, Agricultura, població i fruts del reyno de Valéncia. / Pel senyor Antonio Josef Cavanilles'', Madrit, 1795-1797 [http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/Volums.php?Libro=58]
 +
* ''Icones et descriptiones plantarum, quae aut sponte in Hispània crescunt, aut in hortis hospitantur...'', Madrit, 1791-1801[http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/Volumenes.php?Libro=87]
 +
* ''Descripció de les plantes que D. Antonio Josef Cavanilles va demostrar en les lliçons públiques de l'any 1801, precedida dels principis elementals de la Botànica. [...]'', Madrit, 1802 [http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/FichaLibro.php?Libro=314]
 +
* ''Gèneros i espècies de plantes demostrades en les lliçons públiques de l'any 1802'', Madrit, 1803 [http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/FichaLibro.php?Libro=315]
  
Puericultura para el Medio Rural
+
== Bibliografia ==
Puericultura para Padres
+
 
Educación Sexual para Padres
+
* Álvarez López, Enrique. 1946. ''Cavanilles. Ensaig biograficocrític''. En: "Annals del Jardí Botànic de Madrit, vol. 6 (1), p. 1-64. [http://www.rjb.csic.es/pdfs/Anales_06(1)_001_064.pdf?PHPSESSID=a4d274f1b6f17e3fa3f6181742e27c66]
Psicología Infantil para Padres
+
 
Gent Menuda
+
* González Bueno, Antonio. 2002. ''Antonio José Cavanilles (1745-1804). La passió per la Ciència''. Madrit: Fundació Jorge Juan
Costums i Tradicions Valencianes (1986)
+
 
Personages Ilustres Valencians, relacionats en la Medicina (1994)
+
* González Bueno, Antonio. 2002.'' Tres botànics de la ilustració. Gómez Ortega, Cavanilles i Zea''. Madrit: Nivola
Participà en l'obra colectiva Clams de vida en el relat La bossa d'Or
+
 
Medicina valenciana mágica y popular
+
* Reis Prosper, E. 1917. ''Dos notícies històriques de l'immortal botànic i sacerdot hispà-valentí Antonio José Cavanilles''. Madrit: Arts Gràfiques Mateu. [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12159732000106062976846/index.htm]
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
* [[Llista de botànics per l'abreviatura de l'autor]]
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
 
 +
* [http://herbarium.lsa.umich.edu/malpigh/Intro/Authors/Cav.html Cavanilles en ''Malpighiaceae'']
 +
* [http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/index.php Obres de Cavanilles digitalisades]
 +
* [http://bv2.gva.es/pages/catalogo.htm?PHPSESSID=d050f9f21e8e755bedf2e48aa73dfa98&id=51 Obres de Cavanilles digitalisades]
 +
* [http://www.uv.es/rseapv/Publicaciones/Icones/RSEAP_Cavanilles_Bibliografia.pdf Bibliografia de Cavanilles]
 +
 
 +
{{Traduït de|es||Cavanilles, Antonio José}}
 +
 
 +
[[Categoria:Pteridólogos d'Espanya]]
 +
[[Categoria:Botànics d'Espanya]]
 +
[[Categoria:Acadèmics de la Real Acadèmia de Ciències Mora-les i Polítiques]]
 +
[[Categoria:Valencians]]

Revisió de 13:47 24 jun 2010

Antoni Josep Cavanilles i Palop' (Valéncia, 16 de giner de 1745Madrit, 5 de maig de 1804) va ser un botànic i naturaliste español.

Biografia

Va estudiar en la Universitat de Valéncia, a on va obtindre els títuls de mestre en Filosofia (1762) i de doctor en Teologia (1766) i es va ordenar sacerdot en Oviedo en 1772. Entregat a la docència, va anar a París en 1777 com a preceptor dels fills del Duc de l'Infantat, a on entraria en contacte en la botànica davall la tutela de André Thouin i Antoine Laurent de Jussieu. Impregnat de enciclopedisme, va ser dels primers científics espanyols a utilisar els nous procediments taxonòmics de Carlos Linneo i una de la figures més importants de la ciència ilustrada a Espanya.

Entre les seues publicacions inicials destaca la série dedicada a les Monadelfias. Al seu retorn en 1789, va descriure també plantes procedents de la Real Expedició a Perú i Chile (1777-1788) de Ruiz i Pavó i de l'Expedició Botànica a Nova Espanya, entre les que destaca la Dahlia, la primera descripció de la qual va ser feta per Cavanilles sobre plantes cultivades en el Jardí Botànic de Madrit enviades per esta Expedició.

Va recórrer part de la Península Ibèrica classificant i inventariant la flora autòctona, i en el curs de tals investigacions va descobrir noves espècies i va elaborar un tractat en sis volums Icones et descriptiones plantarum quae aut sponte in Hispaniae crescunt, aut in hortis hospitantur (1791-1804); també va investigar la flora suramericana i va compondre un Glossari de botànica en quatre llengües (1795-1798).


Va fundar i va redactar, junt en Herrgen, Louis Proust i García Fernández, la revista científica Annals d'Història Natural, que va eixir al carrer per primera vegada a l'octubre de 1799, i que va canviar el seu nom al giner de 1801 pel de Annals de Ciències Naturals. Cavanilles va ser el més fecunt redactor, en 48 artículs, seguit de Christiano Herrgen. Entre 1802 a 1803 va ser soci de la Real Societat Econòmica d'Amics del País de València, que custòdia algunes de les seues obres i papers originals en la seua biblioteca i archiu. Cavanilles va ser amic, entre atres científics de l'época, del ilustrat canari José Vera Clavijo, en el que va mantindre una activa correspondència científica.

Cavanilles fon el principal precursor nacional de les teories modernes sobre l'ordenat aprofitament dels recursos naturals i el desenroll sostenible. Se va donar conte, per eixemple, en el seu viage pel regne de València, que l'exenció del cultiu del arròs detreia l'aigua que necessitava el cultiu intensiu d'atres productes més necessaris. L'arròs "sempre assedegat, admet i malgasta cabals preciosos, que distribuïts d'una atra manera multiplicarien els productes"; d'atra banda, va demostrar en estadístiques de mortalitat que el cultiu de l'arròs perjudicava greument la salut. Per eixemple, en el terme de Almenara va senyalar que en l'aument dels arrossarés casi tots els veïns van emmalaltir i va aumentar la mortalitat en l'any que es va cultivar, per lo que "a la vista dels trists efectes que anaven produint els arrossarés, se va decretar la proscripció i va cessar l'epidèmia". Cavanilles se va interessar per l'agricultura i els costums de la seua natal Valéncia, de lo que hi ha testimoni en els seus Observacions sobre la història natural, geografia, agricultura, població i fruts del regne de Valéncia (1795-1797). En este treball Cavanilles comprén gran part de les disciplines tècniques i científiques de l'época com la botànica, la agronomia, la geologia, la hidrologia, la medicina, la geografia, la cartografia, la arqueologia i molts dels principals camps de la indústria.

En 1801 és nomenat director del Real Jardí Botànic de Madrit, que va substituir a Casimiro Gómez Ortega, càrrec que eixerciria fins a la seua mort en 1804. Cavanilles va reorganisar la institució: va sistematisar i va acréixer els herbaris, les coleccions de plantes vives, planters i biblioteca, i gràcies als seus numerosos i importants contactes en científics internacionals, de la talla de Alexander von Humboldt, Aimé Bonpland i Carl Ludwig Willdenow, el centre va adquirir gran rellevància en l'escena científica europea. A la seua mort llegaria el seu herbari, dibuixos originals, biblioteca i manuscrits al Real Jardí Botànic de Madrit a on actualment es conserven.

Entre els seus discípuls destaquen Marià Lagasca Segura, qui en 1815 seria nomenat director del Jardí Botànic de Madrit i Simón de Rojas Clemente Rubio.

Se conserva un retrat a l'oli del famós botànic en el Museu Nacional de Bogotà.


Géneros descrits per Cavanilles

Alguns dels gèneros nous de plantes descrits per Cavanilles:


Plantilla:Col-3

Plantilla:Col-3


Ademés més de 1200 espècies van ser determinades per este botànic per primera vegada per a la ciència.

Obra

  • Observations de M. l'abbé Cavanilles sur l'article Espagne de la Nouvelle Encyclopédie París, 1784
  • Monadelphiae classis dissertationes decem; París, 1785-1790. [1]
  • Observacions sobre la Història Natural, Geografia, Agricultura, població i fruts del reyno de Valéncia. / Pel senyor Antonio Josef Cavanilles, Madrit, 1795-1797 [2]
  • Icones et descriptiones plantarum, quae aut sponte in Hispània crescunt, aut in hortis hospitantur..., Madrit, 1791-1801[3]
  • Descripció de les plantes que D. Antonio Josef Cavanilles va demostrar en les lliçons públiques de l'any 1801, precedida dels principis elementals de la Botànica. [...], Madrit, 1802 [4]
  • Gèneros i espècies de plantes demostrades en les lliçons públiques de l'any 1802, Madrit, 1803 [5]

Bibliografia

  • Álvarez López, Enrique. 1946. Cavanilles. Ensaig biograficocrític. En: "Annals del Jardí Botànic de Madrit, vol. 6 (1), p. 1-64. [6]
  • González Bueno, Antonio. 2002. Antonio José Cavanilles (1745-1804). La passió per la Ciència. Madrit: Fundació Jorge Juan
  • González Bueno, Antonio. 2002. Tres botànics de la ilustració. Gómez Ortega, Cavanilles i Zea. Madrit: Nivola
  • Reis Prosper, E. 1917. Dos notícies històriques de l'immortal botànic i sacerdot hispà-valentí Antonio José Cavanilles. Madrit: Arts Gràfiques Mateu. [7]

Vore també

Enllaços externs