Diferència entre les revisions de "Aragó"
m (Text reemplaça - ' la unió' a ' l'unió') |
|||
| Llínea 40: | Llínea 40: | ||
}} | }} | ||
| − | '''Aragó''' (''Aragón'' en [[Idioma aragonés|aragonés]] i [[Idioma castellà|castellà]]) és una [[Comunitat autònoma]] d'[[Espanya]], resultant del regne històric del mateix nom i que compren el tram central de la vall del Ebre, els [[Pirineus]] centrals i les Serres Ibèriques. Està situada en el nort, i llimita en [[França]] i en les comunitats autònomes de [[Castella La Mancha]], [[Castella i Lleó]], [[Catalunya]], [[La Rioja]], [[Navarra]] i [[Regne de Valéncia]].Està reconeguda en el seu estatut com a [[Nacionalitat històrica]]. | + | '''Aragó''' (''Aragón'' en [[Idioma aragonés|aragonés]] i [[Idioma castellà|castellà]]) és una [[Comunitat autònoma]] d'[[Espanya]], resultant del regne històric del mateix nom i que compren el tram central de la vall del Ebre, els [[Pirineus]] centrals i les Serres Ibèriques. Està situada en el nort, i llimita en [[França]] i en les comunitats autònomes de [[Castella-La Mancha]], [[Castella i Lleó]], [[Catalunya]], [[La Rioja]], [[Navarra]] i [[Regne de Valéncia]]. Està reconeguda en el seu estatut com a [[Nacionalitat històrica]]. |
El [[Regne d'Aragó]] en el Comtat de [[Barcelona]] (Catalunya), el [[Regne de Valéncia]] i el Regne de [[Mallorca]], entre atres territoris dels actuals països de [[França]], [[Itàlia]] o [[Grècia]] entre atres, conformarem la històrica [[Corona d'Aragó]]. Des de [[1978]] és una comunitat autònoma espanyola, composta per les províncies d'[[Província d'Osca|Osca]], [[Província de Terol|Terol]] i [[Província de Saragossa|Saragossa]], i que s'articula en 32 comarques i 1 delimitació comarcal. La seua capital es la ciutat de [[Saragossa]]. El 23 d'[[abril]] se celebra la festivitat de Sant Jordi, dia d'Aragó. | El [[Regne d'Aragó]] en el Comtat de [[Barcelona]] (Catalunya), el [[Regne de Valéncia]] i el Regne de [[Mallorca]], entre atres territoris dels actuals països de [[França]], [[Itàlia]] o [[Grècia]] entre atres, conformarem la històrica [[Corona d'Aragó]]. Des de [[1978]] és una comunitat autònoma espanyola, composta per les províncies d'[[Província d'Osca|Osca]], [[Província de Terol|Terol]] i [[Província de Saragossa|Saragossa]], i que s'articula en 32 comarques i 1 delimitació comarcal. La seua capital es la ciutat de [[Saragossa]]. El 23 d'[[abril]] se celebra la festivitat de Sant Jordi, dia d'Aragó. | ||
Revisió de 22:39 14 oct 2014
| Aragó Aragón | |||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Comunitat autònoma d'Espanya | |||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||
Aragó (Aragón en aragonés i castellà) és una Comunitat autònoma d'Espanya, resultant del regne històric del mateix nom i que compren el tram central de la vall del Ebre, els Pirineus centrals i les Serres Ibèriques. Està situada en el nort, i llimita en França i en les comunitats autònomes de Castella-La Mancha, Castella i Lleó, Catalunya, La Rioja, Navarra i Regne de Valéncia. Està reconeguda en el seu estatut com a Nacionalitat històrica.
El Regne d'Aragó en el Comtat de Barcelona (Catalunya), el Regne de Valéncia i el Regne de Mallorca, entre atres territoris dels actuals països de França, Itàlia o Grècia entre atres, conformarem la històrica Corona d'Aragó. Des de 1978 és una comunitat autònoma espanyola, composta per les províncies d'Osca, Terol i Saragossa, i que s'articula en 32 comarques i 1 delimitació comarcal. La seua capital es la ciutat de Saragossa. El 23 d'abril se celebra la festivitat de Sant Jordi, dia d'Aragó.
Des d'el 2 d'agost de 1999, Marcelino Iglesias Ricou (PSOE) és el president autonòmic d'Aragó en coalició en el PAR (Partit Aragonés).
Geografia
La superfície d'Aragó és de 47.719,2 km² dels quals 15.636,2 km² pertanyen a la província d'Osca, 17.274,3 km² a la província de Saragossa i 14.808,7 km² a la província de Terol. En total representa un 9,43% de la superfície d'Espanya, sent aixina la quarta comunitat autònoma en tamany per darrere de Castella i Lleó, Andalusia i Castella la Mancha.
Història
El nom d'Aragó està documentat per primera volta durant l'Alta Edat Mija en el any 828, quan un chicotet comtat d'orige ranc, sorgia entre els rius que duen el seu nom, el Aragó i el seu germà el Aragó Subordà.
Aquell Comtat d'Aragó se voria unit al Regne de Pamplona fins al sigle XI, baix la seua ala creixeria fins a formar dot de García Sánchez III a la mort del rei Sancho "El Major" de Navarra, en un periodo caracterisat per la hegemonia musulmana en casi tota la Península Ibèrica. Més tart, baix el regnat de Ramiro I s'ampliarien fronteres en la anexió del Regne de Sobrarbe i Ribagorça (any 1044), havent-se afegit anteriorment poblats de lo que hui se coneix per les "Cinc viles". A través de varis regnats, s'arriba front a la mort d'Alfonso II "El Batallador" (que conquistaria per a Aragó: Ejea, Valterra, Saragossa, Calatayut i Tudela) a on els nobles triarien al seu germà Ramiro II "El monjo" (que solicitaria una bula papal per a asegurar la descendència) encara que eixe fet no siga el més destacable. La monarquia aragonesa era triable i per tant la frase de coronació del rei se perpetuaria durant segles:
Nosatros, que valem tant com vosatros vos fem nostre Rei i Senyor, en tal de que mos guardeu nostres furs i llibertats, i si no, no.
Eixa situació se repetiria en el Compromís de Casp (1412), a on s'evita una guerra que haguera desmembrat la Corona d'Aragó al sorgir un bon punyat d'aspirants al tro, després de la mort de Martí I "El Humà" un any després d ela mort del seu primogènit, Martí "El Jove". Ferrando d'Antequera és el triat, de la rama castellana dels Trastàmara, pero també directament entroncat en el Rei aragonés Pere IV "El Ceremoniós", a través de sa mare Leonor d'Aragó.
Aragó és ya un ent polític de gran escala: La Corona, les Corts, la Diputació del Regne i el Dret Foral constituïxen la seua naturalea i el seu caràcter. De la seua unió en els Comtats Catalans sorgiria la Corona d'Aragó, que al mateix temps faria de les seues conquistes el Regne de Valéncia i el Regne de Mallorca. La Corona d'Aragó arribaria a ser la potència hegemònica del Mediterràneu, en territoris tan importants com Nàpols o Sicília.
El matrimoni de Ferrando II d'Aragó en Isabel I de Castella, celebrat en 1469 en Valladolit, derivà posteriorment a l'unió de abdós corones.
Durant la Guerra de Successió, Aragó (al igual que el rest de territoris de la Corona: Valéncia, Catalunya i Mallorca) recolzà al archiduc Carles (de la casa d'Àustria) front a Felip V (dels Borbons). Després de la batalla d'Almansa (1797), Felip V abolí els furs aragonesos, adoptà varies mides centralistes i foren anulades totes les antigues disposicions polítiques del regne (Decrets de Nova Planta). Aragó se va convertir en la pràctica en una província i el seu Consell fon absorbit pel Consell de Castella.
La Guerra de la Independència, després de la intensa destrucció de la ciutat de Saragossa, detingué el progrés econòmic i retrasà de modo important la incorporació de la capital al ritme de la modernitat. En la primera organisació provincial (1822) d'Espanya, Aragó contaria en quatre províncies, sent Calatayut la quarta fins a la nova abolició de la Constitució per Ferrando VII. En la segon i actual reforma territorial quedarien sols Osca, Terol i Saragossa. A lo llarc del segle XIX els carlistes, que buscaren adeptes per a la seua causa en esta terra, oferiren la restauració de passades llibertats forals.
El segle XIX fon el pas d'una societat rural a un funcionament industrial i urbà, aplegant a un èxodo massiu del camp a les poques urbs d'importància de la regió, Osca, Saragossa, Terol, Calatayut. I una verdadera emigració a atres regions propenques, com Catalunya i la capital de l'estat, Madrit.
Durant el segle XX, l'història d'Aragó ha anat parella a la de el restant del territori espanyol, a destacar l'impuls econòmic "conjuntural" en la dictadura del militar Miguel Primo de Rivera i del progrés en les llibertats civils i individuals, durant la Segona República.
Aragó quedà dividit pels dos bandos enfrontats en la Guerra Civil. Per una banda, la Zona Oriental, més pròxima a Catalunya, leal a la República i per atre la Zona Occidental, a on s'ubicaven les tres capitals provincials, pel bando sublevat nacional-fasciste, havent una dura, cruenta i salvage repressió en les mateixes i durant la contenda, una dura disputa per la ciutat de Terol.
Durant casi 40 anys, Aragó va viure baix la dictadura militar del general Francisco Franco. La única dictadura fascista en l'història de la Europa Occidental després de la Segona guerra Mundial.
En els anys 70 se va viure com en el rest de l'Estat un periodo de transició, després de l'extinció de l'anterior regim, en la recuperació de la normalitat democràtica i la creació d'un nou marc constitucional (1978). Al mateix temps, s'escomençaren a reclamar una autonomia política pròpia, de caràcter federaliste per al territori històric aragonés.
Manifestació històrica la del 23 d'abril de 1978 en la resposta de 100 mil aragonesos pels carrers de Saragossa.
La demora del establiment del Estat de les Comunitats Autònomes i les nefastes decisions de certs polítics, pertanyents a partits d'àmbit nacional, relegaren un accés al autogovern per la via lenta, menor sostre competencial i menor autogestió de recursos, durant més de 20 anys. El 10 d'agost de 1982, Sa Majestat el Rei i el president del seu govern firmaren la Llei Orgànica que les Corts Espanyoles havien aprovat contenint el Estatut d'Autonomia. Estatut de 1982. Aragó ha recuperat les Corts, la Diputació General, la Justícia, etc.
A on els discursos i plantejament polítics han desvariat i canviat a lo llarc d'estes dos décades, sent flagrants els casos particulars del partit aragonés i del partit socialiste, sent estos acèrrims contrincants polítics en la década dels 80, sent ara fins la data i durant 8 anys, socis de conveniència en quant a coalició governativa.
El 7 de maig de 1992 una Comissió Especial de les Corts d'Aragó, elaborava un text reformat que fon aprovat per les Corts d'Aragó i per les Corts espanyoles.
De nou, chicoteta reforma estatuària del any 1996 amplià el marc competencial, obligant a una definitiva revisió integral durant varis anys, sent aprovat un nou text estatuari en el 2007, per una ampla majoria pero no en la seua total unanimitat.
En els anys 90 la societat aragonesa incrementa un significatiu pas qualitatiu en la calitat de vida degut al progrés econòmic del Estat en tots els nivells.
A començaments del segle XXI, s'establix un significatiu increment d'infraestructures com l'arribada del tren d'Alta Velocitat Espanyola (AVE), la construcció de la nova Autovia Somport-Sagunt i el impuls dels dos aeroports de la Comunitat Autònoma, Garrapinillos-Saragossa i Osca-Pirineus (Monflorite). Al mateix temps s'acometen grans proyectes tecnològics, com el Parc Tecnològic Walga i l'implantació d'una ret telemàtica per tota la regió.
La designació de Saragossa com a seu per a la Exposició Internacional de 2008, ha supost una série de canvis i creiximents accelerat per la comunitat autònoma.
Política
Segons el Estatut d'Autonomia d'Aragó, en el seu títul primer, les quatre institucions en poder polític en Aragó: Les corts d'Aragó, el President, la Diputació General d'Aragó i el Justícia d'Aragó.
En les Corts d'Aragó recau el poder llegislatiu, representant al poble aragonés en 67 diputats, dividits en l'actualitat en cinc partits (PSOE-A, PP, PAR, CHA, IU). La seua seu és el Palacio de la Aljafería.
En el 2003 la divisió parlamentària fon la següent:
- Partido Socialista Obrero Español: 27 escans.
- Partido Popular: 22 escans.
- Chunta Aragonesista: 9 escans.
- Partido Aragonés: 8 escans.
- Izquierda Unida: 1 escan.
Llengües
En Aragó se parla el castellà en tot el territori i és el seu idioma oficial, com en el rest d'Espanya. Ademés, en zones del nort i en la franja oriental d'Aragó, se parla l'aragonés. En la franja oriental d'Aragó es coneix com a Aragonés oriental o Chapurreau.
Gastronomia
D'Aragó són famoses les migues de pastor, el ternasc d'Aragó, els pernils de Terol, la borraja, el cardo, els vins de les seues distintes Denominacions d'Orige, les chiretes, les tortetes, la llonganiça, la carn a la pastora, els crepills, el pollastre al chilindró, les armeles, l'oli d'oliva, la mel, la bresquilla, etc.
