Diferència entre les revisions de "Aristocràcia"
(Pàgina nova, en el contingut: «Es un estil de govern en el que el poder sobirà es entregat a un numero reduït de ciutadans que, teoricament son els millor qualificats per a governar, en contr...».) |
m |
||
| (No es mostren 15 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | És un estil de govern en el que el poder sobirà és entregat a un número reduït de ciutadans que, teòricament són els millor qualificats per a governar, en contraposició a la [[monarquia]] i a la [[democràcia]]. | |
== Etimologia == | == Etimologia == | ||
| − | La paraula prove del grec | + | La paraula prove del [[grec]] (aristos = millor, i kratos = força, domini). Pot ser destacada per la seua posició econòmica, social o cultural. Açò no significa necessàriament que tinga l'atribut de la primera part del vocable que nos ocupa: aristos, que significa millor |
| + | |||
| + | El concepte d''''aristocràcia''' pot tindre dos accepcions bàsiques, relacionades entre si pero al mateix temps diferenciades una de l'atra. En el sentit polític, el terme aristocràcia fa referencia a un tipo de govern en el qual sol tenen accés al poder els individus considerats superiors o millors dins d'una societat. Si se l'entén en el sentit social, l'aristocràcia és u dels grups socials de major importància i permanència a lo llarc de l'història, entrant en clara decadència en el [[sigle XIX]]. | ||
| + | |||
| + | Açò implica que un govern aristocràtic és u en el qual l'accés al poder esta reduït a un número relativament chicotet de persones que son triades normalment per casta, herència o per contar en abolori. En alguns casos, l'aristocràcia també pot estar orientada a qüestions intelectuals i per tant se considerarà que sol els individus instruïts i en determinades capacitats intelectuals són les responsables de portar a cap el govern. | ||
| + | |||
| + | En quant al seu sentit social, l'aristocràcia és definida com un dels grups socials més importants dins d'una societat o comunitat especifica. Si be el poder aristocràtic entrà en decadència a partir de la [[Revolució Francesa]] fins casi arribar a desaparéixer en l'actualitat, este grup social estigué sempre present en gran part de les civilisacions humanes. | ||
| + | |||
| + | |||
| + | [[Categoria:Societat]] | ||
| + | [[Categoria:Política]] | ||
Revisió de 10:17 5 març 2018
És un estil de govern en el que el poder sobirà és entregat a un número reduït de ciutadans que, teòricament són els millor qualificats per a governar, en contraposició a la monarquia i a la democràcia.
Etimologia
La paraula prove del grec (aristos = millor, i kratos = força, domini). Pot ser destacada per la seua posició econòmica, social o cultural. Açò no significa necessàriament que tinga l'atribut de la primera part del vocable que nos ocupa: aristos, que significa millor
El concepte d'aristocràcia pot tindre dos accepcions bàsiques, relacionades entre si pero al mateix temps diferenciades una de l'atra. En el sentit polític, el terme aristocràcia fa referencia a un tipo de govern en el qual sol tenen accés al poder els individus considerats superiors o millors dins d'una societat. Si se l'entén en el sentit social, l'aristocràcia és u dels grups socials de major importància i permanència a lo llarc de l'història, entrant en clara decadència en el sigle XIX.
Açò implica que un govern aristocràtic és u en el qual l'accés al poder esta reduït a un número relativament chicotet de persones que son triades normalment per casta, herència o per contar en abolori. En alguns casos, l'aristocràcia també pot estar orientada a qüestions intelectuals i per tant se considerarà que sol els individus instruïts i en determinades capacitats intelectuals són les responsables de portar a cap el govern.
En quant al seu sentit social, l'aristocràcia és definida com un dels grups socials més importants dins d'una societat o comunitat especifica. Si be el poder aristocràtic entrà en decadència a partir de la Revolució Francesa fins casi arribar a desaparéixer en l'actualitat, este grup social estigué sempre present en gran part de les civilisacions humanes.