Arquitectura neoclàssica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Representació de l'Acròpolis d'Atenes per l'arquitecte i pintor Leo von Klenze.

L'arquitectura neoclàssica és un estil arquitectònic que va produir el moviment neoclàssic que va començar a mitan sigle XVIII, per una reacció contra l'estil barroc d'ornamentació naturalista aixina com pel resultat d'algunes traces clasicistes naixcuts en el barroc tardà. Es va prolongar durant el sigle XIX, confluint a partir de llavors en atres tendències, com l'arquitectura historicista i l'eclecticisme arquitectònic.

Alguns historiadors denominen el periodo de l'arquitectura neoclàssica de la primera mitat del sigle XIX com a classicisme romàntic, a pesar de l'oxímoron (oposició de térmens), ya que, ademés de coincidir en el temps en el romanticisme, estilísticament compartix traces en l'estètica romàntica, al afegir certa expressivitat i esperit exaltat a la senzillea i claritat de les estructures clàssicas grecorromanes[1].

Referències

  1. J. Maroto (2009) Historia del Arte, Casals, pg. 290-291.