Diferència entre les revisions de "Artilleria"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 9: Llínea 9:
 
L'aplicacio de la polvora a l'artilleria s'atribuix als araps, i estos la transmeteren als moros d'[[Africa]], per qual conducte arribà ad [[Espanya]] i d'alli provablement al restant de les nacions d'[[Europa]].
 
L'aplicacio de la polvora a l'artilleria s'atribuix als araps, i estos la transmeteren als moros d'[[Africa]], per qual conducte arribà ad [[Espanya]] i d'alli provablement al restant de les nacions d'[[Europa]].
  
 +
En el transcurs dels sigles XI i XV, l'artilleria era preponderantment de sitiament, per lo qual era concebuda com apta per a demoldre castells i posicions fortificades. En l'aplicacio de les primeres peces, l'efecte psicologic fon el resultat mes immediat i visible.
  
 +
Des de l'any 1350 fins 1450, s'utilisà el ferro per a la fabricacio dels canons. Estes armes consistien en barres de ferro forjat com dogues de tonellet, que eren unides per a formar un cilindre tou -el tubo- sent reemplaçats despres pels de fundicio, forja en la que se destacaren els belgues. Ademes, s'establi que la quantitat de polvora devia ser pesat, de manera que provocara la descarrega del tir sense arribar a rebentar el cano. Posteriorment, l'increment dels calibres i el llarc dels tubos requeriren noves tecniques de fabricacio.
 +
 +
En el cas dels canons lleus, la cambra de polvora i la canya eren fabricats separadament i atornellats junts abans d'escomençar el foc. Este fon l'orige de les armes de retrocarrega. No obstant, les polvores millorades (mes potents) produiren l'abando d'este sistema de carrega per mes de dos segles. Per la seua part, els canons continuaren en el sistema d'alvancarrega. Els proyectils eren de pedra, i els grans canons que els disparaven se montaven sobre taulons o bigues.
  
 
[[Categoria: Unitats militars]]
 
[[Categoria: Unitats militars]]

Revisió de 20:26 23 feb 2012

L'artilleria es una de les armes de les forces armades, i que produix els incendis intensos i profunts. L'artilleria es, per excelencia, l'instrument de força que fa que els efectes materials i morals que van des de la neutralisacio a la destruccio. Per a aixo, ofici les armes capaces de foc pesat projectils de gran poder destructiu.

Com una arma d'organisacio de l'eixercit , els grups d'artilleria de les seues armes pesades, es un personal especialisat en l'operacio de que les armes, reunix a les unitats militars organisades per a el combat en armes pesades i garantisar els de llogistica de tots estos elements. Ademes de les armes, l'artilleria, es tambe una ciencia que estudia el desenroll i l'aplicacio de les armes pesades i de les seues municions.

Història i evolució

En els escrits del sigle XIII i en epoca anterior a l'invenció de la polvora, se denominaven artillers als ferrers i fusters, qual art se concretava en la construccio d maquines i transports de guerra. En el sigle XV, i per conseqüent extensio d'este concepte, tambe se coneixque en el mateix nom als que fabricaren les primeres llombardes. L'aplicacio de la polvora a l'artilleria s'atribuix als araps, i estos la transmeteren als moros d'Africa, per qual conducte arribà ad Espanya i d'alli provablement al restant de les nacions d'Europa.

En el transcurs dels sigles XI i XV, l'artilleria era preponderantment de sitiament, per lo qual era concebuda com apta per a demoldre castells i posicions fortificades. En l'aplicacio de les primeres peces, l'efecte psicologic fon el resultat mes immediat i visible.

Des de l'any 1350 fins 1450, s'utilisà el ferro per a la fabricacio dels canons. Estes armes consistien en barres de ferro forjat com dogues de tonellet, que eren unides per a formar un cilindre tou -el tubo- sent reemplaçats despres pels de fundicio, forja en la que se destacaren els belgues. Ademes, s'establi que la quantitat de polvora devia ser pesat, de manera que provocara la descarrega del tir sense arribar a rebentar el cano. Posteriorment, l'increment dels calibres i el llarc dels tubos requeriren noves tecniques de fabricacio.

En el cas dels canons lleus, la cambra de polvora i la canya eren fabricats separadament i atornellats junts abans d'escomençar el foc. Este fon l'orige de les armes de retrocarrega. No obstant, les polvores millorades (mes potents) produiren l'abando d'este sistema de carrega per mes de dos segles. Per la seua part, els canons continuaren en el sistema d'alvancarrega. Els proyectils eren de pedra, i els grans canons que els disparaven se montaven sobre taulons o bigues.