Diferencia entre pàgines "Balansiya" i "Torrent (Valéncia)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - ' d'on ' a ' d'a on ')
 
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
Llínea 1: Llínea 1:
 +
{{Infobox_pobles
 +
|image_país = [[Image:Torrent_respecte_a_lo_Regne.png|100px]]
 +
|image_província = [[File:Localització de Torrent respecte de l'Horta Oest.png|100px]]
 +
|nom = Torrent
 +
|image_escut = [[File:Escut de Torrent (l'Horta Oest).svg|100px]]
 +
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
 +
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 +
|província = [[Província de Valéncia]]
 +
|comarca = [[L'Horta Oest]]
 +
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Torrent]]
 +
|coor = 39°26′20″N 0°27′56″O
 +
|superfície = 69,3 km²
 +
|altitut = 66 m.
 +
|població = 81.245 hab. ([[INE]] [[2018]])
 +
|densitat = 1.209,52 hab./km²
 +
|gentilici = torrentí/na
 +
|llengua = [[Valencià]]
 +
|còdic_postal = 46900
 +
|festes = 30 de Juliol festa patronal (Sants Abdon i Senen)
 +
|alcalde = Jesús Ros Piles ([[PSPV]])
 +
|uep = [http://www.torrent.es Web Oficial de l'Ajuntament]
 +
|notes =
 +
}}
 +
'''Torrent''' (en [[castellà]] ''Torrente'') és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]] situat en la comarca de [[L'Horta Oest]] de la [[província de Valéncia]].
  
−
'''Balànsiya''' fon el nom en qué fon coneguda l'actual ciutat de [[Valéncia]] en l'época àrap. La [[ciutat de Valéncia]], igual que la majoria de la [[Península Ibèrica]], passà a ser part d'[[Al-Àndalus]] entre l'any [[711]] i el [[716]]. En el cas de Valéncia, este domini musulmà s'estendria fins a l'any [[1238]], any en que [[Jaume I]] conquerí la ciutat.
+
== Història==
 +
=== Fundació ===
 +
Torrent se fundà en l'any [[1248]], dèu anys despuix de la Conquista de [[Valéncia]] per part de [[Jaume I]]. El rei oferí estes terres a ''fra en Hugo de Folcalquier'', tinent de l'Orde de Sant Joan de [[Jerusalem]] (Orde de l'Hospital) per a obtindre la seua ajuda en la guerra de la Conquista de Valéncia.
  
−
== Valéncia durant l'[[Emirat de Còrdova|emirat]] i el [[califat de Còrdova]] ==
+
Finalisada esta guerra, en [[1232]] Jaume I firmà un document otorgant este i atres pobles a l'orde de Sant Joan de Jerusalem per a que esta l'administrara com vullguera. El dia [[5 de maig]] de [[1238]] és feu oficial la presa de possessió de la vila per part de l'Orde.
−
Molt poc és sabut sobre la Valéncia musulmana. En arribar, els musulmans rebatejaren la tardoromana i [[visigòtic|visigoda]] [[Valéncia romana|Valentia]] com Balànsiya, pero el nom en que fon més coneguda durant els foscs [[sigle VIII|sigles VIII]], [[sigle IX|IX]] i [[sigle XI|XI]] fon el de ''Madínat at-Turab'', que vol dir 'ciutat del fang' o 'ciutat de la pols', per l'estat d'abandó en qué es trobava.
 
  
−
Una de les poques referències que tenim de l'emirat de [[Córdova]] nos parla de la destrucció de la ciutat per [[Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil|Abd-ar-Rahman I]] —primer [[emir]] de [[Córdova]]—, pero probablement el fet més rellevant de l'etapa de l'emirat siga la presència d'[[Abd-Al·lah al-Balansí]], fill d'aquell, el qual va exercir una espècie de govern autònom sobre l'àrea valenciana, i va ordenar construir a les afores de la ciutat un luxós palau, la [[Russafa]], que vol dir 'jardí', i que dóna orige al barri del mateix nom, del qual de moment no s'ha trobat cap resto. Més allà dels fets polítics, la qüestió veritablement transcendent és l'entrada de la ciutat dins l'òrbita de l'[[Islam]], que en poc de temps va canviar la [[llengua]], la [[religió]] i les costums dels seus habitants.
+
=== Els primers habitants ===
 +
Encara que la fundació oficial de la vila data de la Reconquista, els diversos sostralls arquològics trobats (monedes, utensilis, armes, etc.) aixina com la Torre i la seua fortificació, indiquen que ya havia moradors en este territori durant l'Edat de Bronze.
  
−
En l'época califal, Balànsiya va iniciar el camí de la recuperació urbana per mig de la construcció d'un primer perímetro d'horta en l'actual [[Barri del Carme]] i la remodelació de l'antiga àrea episcopal visigoda ––a l'entorn de la catedral–– per convertir-lo en un soc vinculat a la residència del governador.
+
Hi han sostralls de poblats ibèrics com la Llometa del clot de Bailón, pero és en la romanisació quan es poblarà densament en viles rústiques com l'Alter, el Mas del Juge o Sant Gregori.
  
−
== Valéncia durant la Taifa ==
+
Despuix de la romanisació escomençà un periodo de domini musulmà, (a partir del [[sigle VIII]]) que deixa la seua impronta sobre tot en la geografia urbana, en carrerons estrets i tortuosos, places i assucacs.
−
{{principal|Taifa de Balansiya}}
 
−
[[Archiu:Taifas-ca.png|thumb|esquerra|[[Taifes]] en l'any [[1031]], en la de Valéncia en vert fosc]]
 
  
−
La Taifa de Balansiya era un dels regnes musulmans creats arran del final del [[Califat de Córdova]] en l'any [[1010]]. En un breu ''interregnum'' al final del [[sigle XI]], duraria fins a [[1238]], quan la seua conquista per [[Jaume I]] la borraria i erigiria en el seu lloc el [[Regne de Valéncia]]. El veritable auge de la ciutat va començar en esta taifa, nomenada ''Balànsiya''. La ciutat va créixer, i en temps del rei [[Abd-al-Aziz al-Mansur]] s'edificà una nova muralla (s. XI), de la qual encara es conserven restos per tota la [[Ciutat Vella de Valéncia|Ciutat Vella]], especialment en el [[Barri del Carme]]. Numeroses troballes arqueològiques testimonien l'auge de la ciutat en este moment.
+
== Monuments ==
 +
*'''La Torre:''' La torre és el monument més característic de la ciutat. D'orige migeval, construïda en tècniques musulmanes, era part d'un antic castell i tingué mur, contramur i fos que l'envoltaven. També posseïa uns camins subterràneus. És de base quadrangular en forma piramidal truncada i una alçària de 30 metres. En els quatre ànguls superiors existixen unes piràmides de pedra sobre les que apareixen la Creu de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem i un rat penat. Interiorment té cinc plantes i terraça, i cada planta tres revoltes de canó semicilíndriques. L'accés s'efectua a través d'una escala exterior que comunica en la primera planta.
 +
[[Image:Torre_Torrent.jpg|150px|right|thumb|La Torre, situada en la Plaça Major]]
  
−
[[Ferran I de Lleó]] va atacar la vall de l'[[Ebre]] en l'any [[1065]], [[Sege de Balansiya (1065)|i assejà la ciutat]] de Balànsiya i, aixecat el sege, va véncer l'[[emirat de Balansiya|Emirat de Balànsiya]] en la [[Batalla de Paterna]], durant la retirada.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Coscollá Sánchez |nom=Vicente |títol=La Valencia musulmana |url= http://books.google.cat/books?id=ZxclI2EHjrMC&dq=valencia+1065+fernando&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |llengua= castellà | editorial=Carena Editors |data=2003 |pàgines=p.33 |isbn=8487398758}}</ref> A finals del [[sigle XI]], aprofitant el clima d'inestabilitat política, el [[Rodrigo Díaz de Vivar|Cit]], un mercenari de fortuna, va entrar a Valéncia, la qual va estar en mans de les tropes cristianes fins a l'any [[1103]]. A la seua marcha, els [[almoràvit]]s varen ocupar la ciutat i varen restaurar el cult musulmà i un governador al capdavant.
+
== Museus==
 +
*'''Museu Comarcal de l'Hortar Sur:''' És un centre de conservació, difusió, investigació i exposició del patrimoni cultural de la comarca, implicat en la dinamisació social i cultural del seu territori, en base a aquells elements que històricament han definit la personalitat de l’Horta Sur i constituïxen les seues senyes d’identitat.
 +
El museu es troba instalat en casa de l’Estudiant de Boqueta, una antiga casa de llauradors construïda durant la primera década del [[sigle XX]]. La visita a l’exposició permanent permet conéixer la forma de vida d’una família de la comarca que en la majoria dels casos obtenien els seus recursos del treball de la terra.
  
−
La decadència del poder almoràvit i l'ascens d'una nova dinastia nort-africana, els [[almohades]], que varen controlar la península a partir de l'any [[1145]], varen ser coincidents. No obstant això, la seua entrada a Valéncia va ser frenada per [[Muhàmmad ibn Mardanix|Ibn Mardanix]], el [[rei Llop]], monarca de Balànsiya i [[Emirat de Múrsiya|Múrsiya]], pero finalment la ciutat va caure en mans dels almohades en [[1171]].
+
== Festes==
 +
Moltes de les seues festes son similars a les que és celebren en Valéncia capital i la seua àrea metropolitana. No obstant hi han algunes molt peculiars, típicament torrentines.
  
−
Durant les primeres dècades del [[sigle XIII]], la ciutat es va fortificar davant de la imminència de l'avanç feudal de la conquista dels regnes cristians peninsulars. Les fonts cristianes la descriuen com una urbs populosa, rodejada per una feraç horta.
+
*'''Porrat de [[Sant Antoni Abat]] ([[giner]])''': És fa una foguera i una bendicio d'animals.
 +
*'''1 de [[febrer]]''': ''L'entrà de la flor''. Eixe dia, els Clavaris de la Verge del Rosari, normalment de 18 anys, presenten a la Verge la primera branca d'armeler que ha florit.
 +
*'''3 de febrer: Sant Blai''': en esta festa s'instalen puestos d'artesania, menjar, fruts secs, tómboles, etc. per tot el carrer Ramón y Cajal. Eixe dia és venen els típics gayatos i els ''sanblaiets'', que es beneïxen en la parroquia de Sant Lluís Beltran. És també tradicional entrar en l'iglésia per a posar-se oli en la gola, ya que Sant Blai és el sant que protegix de les malalties de gola. En esta festa els clavaris son chiquets que, junt ad atres algo més majors, representen el milacre que feu Sant Blai al salvar a un chiquet que s'havia entravessat. El plat típic del dia es el ''rossejat''.
 +
*'''15 al 19 de [[març]]''': [[Falles]].
 +
*'''[[Semana Santa]]''': Les germandats tenen una tradició molt arrelada en la localitat.
 +
*'''Festes de la Verge del Rosari''': La nit del dissabte al primer [[dumenge]] de [[maig]] és realisa ''l´Enramà'' en la que tradicionalment els chicons anaven a les portes de les fadrines per a cantar.
 +
*'''Festes de la [[Verge dels Desamparats]]''': És celebren el segon dumenge de maig. L'image de la verge recorre els carrers de la ciutat seguida per una multitut que escolta els cumplits i cants típics valencians. És una festivitat que és remonta ad este sigle passat i té un gran arrelament. La provessó recorre l'iglésia archiprestal de l'Assunció i l'Ermita.
  
−
Tanmateix, la debilitat de la taifa féu que el nort passara a ser vassall de la [[corona d'Aragó]], i finalment en l'any [[1238]] la ciutat fou rendida a [[Jaume I]].
+
== Personages Rellevants ==
 +
*[[Anabel Medina]]: tenista, medalla d'[[argent]] en dobles en els [[Jocs Olímpics de Pekín]] [[2008]].
 +
*[[Manuel Herreros]]: conegut com ''Champi'' fon un motocicliste, campeó del món en la categoria de 80cc en [[1989]].
  
−
== Vore també ==
+
== Enllaços externs ==
−
* [[Valentia]], la Valéncia romana.
+
*[http://www.torrent.es Web de l'Ajuntament de Torrent]
−
* [[Taifa de Balansiya]].
+
*[http://museuhortasud.com Web del museu comarcal de l'Horta Sur]
−
* [[Conquista de la ciutat de Valéncia]].
+
*[http://www.fmct.es/ Web de la Federació de Moros i Cristians de Torrent]
−
* [[Regne de Valéncia]].
+
*[http://www.laopiniondetorrent.es/ Web de ''La opinión'' de Torrent]
 +
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090619/vida-ocio/major-valenciano-20090619.html Hispanic Society, alcalde de Torrent]
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
−
{{referències}}
+
{{Traduït de|es|Torrente_(Valencia)}}  
−
 
+
{{Municipis de L'Horta Oest}}
−
== Enllaços externs ==
+
{{Capitals comarques}}
−
* [http://www.valencia.es ''Web'' de l'ajuntament de València] d'a on s'ha extret part de l'informació anterior, en permís.
+
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
−
* [http://xarquia.blogspot.com/ Šarqu-l-Andalus = L'Orient d'Alandalús = شرق الاندلس].
+
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
−
 
 
−
[[Categoria:Història Valenciana]]
 

Revisió de 16:31 4 jun 2021

Torrent
100px Escut de Torrent (l'Horta Oest).svg
Localització de Torrent respecte de l'Horta Oest.png
País : Bandera de España.svg Espanya
• Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
• Província: Província de Valéncia
• Comarca: L'Horta Oest
• Partit judicial: Torrent
Ubicació: 39°26′20″N 0°27′56″O
• Altitut: 66 m.
Superfície: 69,3 km²
Població: 81.245 hab. (INE 2018)
• Densitat: 1.209,52 hab./km²
Gentilici: torrentí/na
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46900
Festes majors: 30 de Juliol festa patronal (Sants Abdon i Senen)
Alcalde: Jesús Ros Piles (PSPV)
Pàgina web: {{{web}}}


Torrent (en castellà Torrente) és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya situat en la comarca de L'Horta Oest de la província de Valéncia.

Història

Fundació

Torrent se fundà en l'any 1248, dèu anys despuix de la Conquista de Valéncia per part de Jaume I. El rei oferí estes terres a fra en Hugo de Folcalquier, tinent de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem (Orde de l'Hospital) per a obtindre la seua ajuda en la guerra de la Conquista de Valéncia.

Finalisada esta guerra, en 1232 Jaume I firmà un document otorgant este i atres pobles a l'orde de Sant Joan de Jerusalem per a que esta l'administrara com vullguera. El dia 5 de maig de 1238 és feu oficial la presa de possessió de la vila per part de l'Orde.

Els primers habitants

Encara que la fundació oficial de la vila data de la Reconquista, els diversos sostralls arquològics trobats (monedes, utensilis, armes, etc.) aixina com la Torre i la seua fortificació, indiquen que ya havia moradors en este territori durant l'Edat de Bronze.

Hi han sostralls de poblats ibèrics com la Llometa del clot de Bailón, pero és en la romanisació quan es poblarà densament en viles rústiques com l'Alter, el Mas del Juge o Sant Gregori.

Despuix de la romanisació escomençà un periodo de domini musulmà, (a partir del sigle VIII) que deixa la seua impronta sobre tot en la geografia urbana, en carrerons estrets i tortuosos, places i assucacs.

Monuments

  • La Torre: La torre és el monument més característic de la ciutat. D'orige migeval, construïda en tècniques musulmanes, era part d'un antic castell i tingué mur, contramur i fos que l'envoltaven. També posseïa uns camins subterràneus. És de base quadrangular en forma piramidal truncada i una alçària de 30 metres. En els quatre ànguls superiors existixen unes piràmides de pedra sobre les que apareixen la Creu de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem i un rat penat. Interiorment té cinc plantes i terraça, i cada planta tres revoltes de canó semicilíndriques. L'accés s'efectua a través d'una escala exterior que comunica en la primera planta.
Archiu:Torre Torrent.jpg
La Torre, situada en la Plaça Major

Museus

  • Museu Comarcal de l'Hortar Sur: És un centre de conservació, difusió, investigació i exposició del patrimoni cultural de la comarca, implicat en la dinamisació social i cultural del seu territori, en base a aquells elements que històricament han definit la personalitat de l’Horta Sur i constituïxen les seues senyes d’identitat.

El museu es troba instalat en casa de l’Estudiant de Boqueta, una antiga casa de llauradors construïda durant la primera década del sigle XX. La visita a l’exposició permanent permet conéixer la forma de vida d’una família de la comarca que en la majoria dels casos obtenien els seus recursos del treball de la terra.

Festes

Moltes de les seues festes son similars a les que és celebren en Valéncia capital i la seua àrea metropolitana. No obstant hi han algunes molt peculiars, típicament torrentines.

  • Porrat de Sant Antoni Abat (giner): És fa una foguera i una bendicio d'animals.
  • 1 de febrer: L'entrà de la flor. Eixe dia, els Clavaris de la Verge del Rosari, normalment de 18 anys, presenten a la Verge la primera branca d'armeler que ha florit.
  • 3 de febrer: Sant Blai: en esta festa s'instalen puestos d'artesania, menjar, fruts secs, tómboles, etc. per tot el carrer Ramón y Cajal. Eixe dia és venen els típics gayatos i els sanblaiets, que es beneïxen en la parroquia de Sant Lluís Beltran. És també tradicional entrar en l'iglésia per a posar-se oli en la gola, ya que Sant Blai és el sant que protegix de les malalties de gola. En esta festa els clavaris son chiquets que, junt ad atres algo més majors, representen el milacre que feu Sant Blai al salvar a un chiquet que s'havia entravessat. El plat típic del dia es el rossejat.
  • 15 al 19 de març: Falles.
  • Semana Santa: Les germandats tenen una tradició molt arrelada en la localitat.
  • Festes de la Verge del Rosari: La nit del dissabte al primer dumenge de maig és realisa l´Enramà en la que tradicionalment els chicons anaven a les portes de les fadrines per a cantar.
  • Festes de la Verge dels Desamparats: És celebren el segon dumenge de maig. L'image de la verge recorre els carrers de la ciutat seguida per una multitut que escolta els cumplits i cants típics valencians. És una festivitat que és remonta ad este sigle passat i té un gran arrelament. La provessó recorre l'iglésia archiprestal de l'Assunció i l'Ermita.

Personages Rellevants

Enllaços externs

Referències


Municipis de L'Horta Oest
Alaquàs  •  Aldaya  •  Chirivella  •  Manises  •  Mislata  •  Paterna  •  Picanya  •  Quart de Poblet  •  Torrent


Capitals comarcals de la Comunitat Valenciana · Flag of Valencia.png
Ademús · Alacant · Albocàsser · Alcoy · Alzira · Ayora · Borriana · Castelló de la Plana · Catarroja · Cirat · Cocentaina · Chelva · Chiva · Dénia · Elda · Elig · Énguera · Gandia · L'Alcora · La Vila Joyosa · Llíria · Moncada · Morella · Oriola · Ontinyent · Puçol · Requena · Sagunt · Sogorp · Sueca · Torrent · Valéncia · Villena · Vinaròs · Xàtiva
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Balansiya&oldid=176493»