Diferència entre les revisions de "Barranc del Carraixet"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
m (Naiximent)
(Aus)
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 46: Llínea 46:
  
 
==== Aus ====
 
==== Aus ====
Les aus de la part seca són de tamany chicotet pero pot ser que en el seu naiximent vixquen algunes aus de gran tamany. Estes són l'[[àguila]] i el [[falcó]], pero la gran majoria són [[teuladí|teuladins]], [[oroneta|oronetes]], [[perdiu|perdius]], [[guala|guales]], [[tórtola|tórtoles]], [[colom|coloms]] i [[muçol|muçols]].
+
Les aus de la part seca són de tamany chicotet pero pot ser que en el seu naiximent vixquen algunes aus de gran tamany. Estes són l'[[Àguila|àguila]] i el [[Falcó|falcó]], pero la gran majoria són [[Teuladí|teuladins]], [[Oroneta|oronetes]], [[Perdiu|perdius]], [[Guala|guales]], [[Tórtola|tórtoles]], [[Colom|coloms]] i [[Muçol|muçols]].
  
 
==== Reptils ====
 
==== Reptils ====
Llínea 68: Llínea 68:
 
==== Aus ====
 
==== Aus ====
 
===== Aus aquàtiques  =====
 
===== Aus aquàtiques  =====
Són les [[foja|fojes]], [[polla|polles]], [[garça|garces]], [[collvert|collverts]],  [[gall de canyar|galls de canyar]], [[martí peixcador]], [[garceta comú]], [[calamó]], [[gavina reidora]] i [[argó (au)|argons comú]] i [[argó real|real]].
+
Són les [[foja|fojes]], [[Polla d'aigua (pardal)|polles]], [[garça|garces]], [[collvert|collverts]],  [[gall de canyar|galls de canyar]], [[martí peixcador]], [[garceta comú]], [[calamó]], [[gavina reidora]] i [[argó (au)|argons comú]] i [[argó real|real]].
  
 
===== Terrestres =====
 
===== Terrestres =====

Última revisió del 16:49 15 ago 2019

Barranc del Carraixet.

El Barranc del Carraixet naix en Gàtova i desemboca en Alboraya. Com tot barranc és una corrent discontinua d'aigua pero en Alboraya mai està sec. També és una reserva natural.

Biotipo[editar]

Naiximent[editar]

El barranc de Carraixet, primer forma part d'un conjunt de rambles de la Serra Calderona. En Gàtova estes rambles formen un únic cabal que descendix des de la Serra Calderona cap a l'horta.La seua mare presenta chicotets aqüífers i és prou abrupta.

Bétera[editar]

En acabant el barranc descendix als termes de Bétera a on el terreny pert inclinació i el seu caixer es fa regular, pero al contrari que en el tram anterior, lo barranc està sec.

Horta nort[editar]

El barranc seguix descendint cap a l'est, i el seu llit és totalment plà. Per a previndre les inundacions, ya que en tot el seu recorregut ha arreplegat l'aigua de les montanyes, els afluents de Carpesa i Alfara del Patriarca i de les séquies, el seu caixer està canalisat.

Part final[editar]

En esta part comprén els termes d'Alboraya, Tavernes Blanques i Almàssera. Este tram és totàlment pla i mai està sec perque hi ha naiximents d'aigües subterrànees. Per últim desemboca en el Mar Mediterràneu.

Biocenosi[editar]

El Barranc de Carraixet alberga tant animals terrestres com marins. Destaquen les aus, peixos i chicotets mamífers. Entre ells s'establixen relacions tròfiques i hi han productors, descomponedors, consumidors primaris, consumidors secundaris i consumidors terciaris. En el Barranc hi han dos classes de biocenosis, una en la part seca i atra en la humida que són totalment diferents.

Part seca i naiximent[editar]

Plantes[editar]

Les plantes que hi ha són típiques del clima mediterràneu. Són plantes de chicotet tamany com arbusts i brossa.

•En el naiximent creixen Pins, garroferes, llentiscles, oliveres, mores i romer entre atres.

•En lo que és la part seca podem trobar algunes figueres, chops o atres arbres frutals. Al final de la part seca trobem canyes o atres plantes manco grans al haver més aigua.

Animals[editar]

Mamífers[editar]

Els mamífers de la part seca són chicotets i són herbívors, majoritàriament conills encara que també es poden trobar javalins.També podem trobar mamífers de tamany mijà, pero en captivitat, que pasturen pel barranc.

Aus[editar]

Les aus de la part seca són de tamany chicotet pero pot ser que en el seu naiximent vixquen algunes aus de gran tamany. Estes són l'àguila i el falcó, pero la gran majoria són teuladins, oronetes, perdius, guales, tórtoles, coloms i muçols.

Reptils[editar]

Podem trobar reptils com els fardachos i les serps.

Amfibis[editar]

Els únics amfibis que viuen són granotes a on tenen aigua.

Part aquàtica[editar]

Plantes[editar]

Les plantes són diferents a les de la part seca, al estar en l'aigua creixen canyes; pero en el barranc s'acumula terra, lo que fa que puguen eixir atres plantes damunt d'ella. També actua com a protecció per als animals. Les plantes actuen com una ret.

Animals[editar]

Mamífers[editar]

Els únics mamífers que viuen són les rates d’aigua que habiten en les illes formades per l'acumulacio de terra que les plantes mantenen.

Aus[editar]

Aus aquàtiques[editar]

Són les fojes, polles, garces, collverts, galls de canyar, martí peixcador, garceta comú, calamó, gavina reidora i argons comú i real.

Terrestres[editar]

Les aus terrestres són taulains i atres espécies que no viuen fixes en el Barranc del Carraixet

Reptils[editar]

El reptil més significatiu és la tortuga mediterrànea d'aigua o Gàlapag europeu que està en perill d'extinció, també viuen fardachos.

Peixos[editar]

Els peixos del barranc són resistents i molt variats, com el samaruc, que també constituïxen l'aliment de moltes aus.

Curiositats[editar]

En el barranc tingué lloc el milacre dels peixets a on es troba la seua ermita, l'Ermita dels Peixets. Atra ermita és l'Ermita de Sant Cristòfol.