Diferència entre les revisions de "Basílica del Lledó"
| (No es mostren 10 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
== Història == | == Història == | ||
[[Image:Mare de Déu del LLedó.JPG|thumb|250px|La Mare de Deu del Lledó durant una provessó]] | [[Image:Mare de Déu del LLedó.JPG|thumb|250px|La Mare de Deu del Lledó durant una provessó]] | ||
| + | |||
La Basílica del Lledó és el temple més important de l'antiga ruta del Caminàs, un camí prerromà que travessa tota la comarca de [[La Plana]], del nort al sur, en trayecte paralel a la mar. Una zona que fon habitada primer pels romans i, més tart, pels àraps. En el temps, tota eixa zona es convertiria en l'horta de [[Castelló]]. A lo llarc de tot este camí estaven les antigues alqueries àraps i més tart cristianes, baix l'advocació d'algun sant. Un d'estos llocs es la Basílica del Lledó, a on es venera l'image de la patrona. | La Basílica del Lledó és el temple més important de l'antiga ruta del Caminàs, un camí prerromà que travessa tota la comarca de [[La Plana]], del nort al sur, en trayecte paralel a la mar. Una zona que fon habitada primer pels romans i, més tart, pels àraps. En el temps, tota eixa zona es convertiria en l'horta de [[Castelló]]. A lo llarc de tot este camí estaven les antigues alqueries àraps i més tart cristianes, baix l'advocació d'algun sant. Un d'estos llocs es la Basílica del Lledó, a on es venera l'image de la patrona. | ||
| Llínea 11: | Llínea 12: | ||
== La Santa Troballa == | == La Santa Troballa == | ||
| + | [[Image:Stroballa.jpg|thumb|250px|Santa Troballa (ceramiste Guallart)]] | ||
| − | La tradició senyala la data de [[1366]] com l'inici del cult i veneració de la sagrada figura, a partir del moment en que esta diminuta image d'a penes 6 cm. d'altura, és trobada baix les gleves del llaurat del llaurador [[Perot de Granyana]] - la Santa Troballa -, segons relatava en minuciositat el supòsit i controvertit ''Llibre de Be e de Mal de la Ciutat de Valencia'' segons l'historiador i croniste de la ciutat de Castelló, José Sánchez Adell. | + | La tradició senyala la data de [[1366]] com l'inici del cult i veneració de la sagrada figura, a partir del moment en que esta diminuta image d'a penes 6 cm. d'altura, és trobada baix les gleves del llaurat del llaurador [[Perot de Granyana]] - la Santa Troballa -, segons relatava en minuciositat el supòsit i controvertit ''Llibre de Be e de Mal de la Ciutat de Valencia'' segons l'historiador i croniste de la ciutat de Castelló, [[José Sánchez Adell]]. |
L'image trobada, tal volta, correspon a una figura precristiana, pero això no ha segut cap impediment per a que els fidels i el poble de Castelló la veneren. | L'image trobada, tal volta, correspon a una figura precristiana, pero això no ha segut cap impediment per a que els fidels i el poble de Castelló la veneren. | ||
| − | Els testimonis més antics parlen d'una chicoteta capella dedicada a la Verge sobre l'any [[1379]], en el mateix lloc de la ''Santa Troballa''. | + | Els testimonis més antics parlen d'una chicoteta capella dedicada a la Verge sobre l'any [[1379]], en el mateix lloc de la ''Santa Troballa''. |
== El topònim de Lledó == | == El topònim de Lledó == | ||
| − | El topònim del lloc - Lledó -, els documents exhumats i reinterpretats i les interessants característiques formals de l'image, confirmen al ''Lledó'' castellonenc com un antic lloc de cult. La | + | El topònim del lloc - Lledó -, els documents exhumats i reinterpretats i les interessants característiques formals de l'image, confirmen al ''Lledó'' castellonenc com un antic lloc de cult. La chicoteta figura i les successives iglésies i santuaris edificats per a acaronar-la, es vinculen en l'història de la ciutat des del moment mateix de la seua fundació. |
== Traçat actual == | == Traçat actual == | ||
| Llínea 31: | Llínea 33: | ||
Lo més interessant és el camarí de la Verge en una cúpula i una rica ornamentació. En el museu parroquial es troben interessants peces d'orfebreria, escultura, brodats i alguna pintura. | Lo més interessant és el camarí de la Verge en una cúpula i una rica ornamentació. En el museu parroquial es troben interessants peces d'orfebreria, escultura, brodats i alguna pintura. | ||
| + | |||
| + | És el major temple rural del [[Regne de Valéncia]]. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 37: | Llínea 41: | ||
* [[Perot de Granyana]] | * [[Perot de Granyana]] | ||
* [[Lledó (nom)]] | * [[Lledó (nom)]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * Badía Margarit, Antonio M. (1966,): Mélanges de Lingüistique et de Philologie romanes offerts à Monseigneur Pierre Gardette, Strasbourg, p.51 | ||
| + | * BELTRAN, Antonio i MARCO, Francisco (1987): La Mare de Déu del Lledó. Estudio Arqueológico. en Bolletí del Centre d'Estudis de la Plana. Nº 9, Castelló. p 14 | ||
| + | * Díaz Manteca, Eugenio (1985): Notas documentales sobre el Lledó medieval (nuevas aportaciones).En Butlletí del Centre d'Estudis de la Plana. Any I. Núm. 4. Castelló. pp. 57-72 | ||
| + | * [https://ceice.gva.es/va/web/patrimonio-cultural-y-museos/brl Patrimoni cultural de la Comunitat Valenciana. Generalitat Valenciana] | ||
| + | * Sánchez Adell, José (1981). Dos notas para la historia de Madona Santa Maria del Lledó en Millars, VII, Castelló. pp 7-21 | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Balbas, Juan A. (1890): La Virgen del Lidón. Apuntes históricos. Castellón | ||
| + | * Sánchez Gozalbo, Ángel (1965): La ermita de Nuestra Señora del Lledó y los Jurados. En Lledó en la Història. Castelló (1995) | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Basílica de la Mare de Déu del Lledó}} | {{Commonscat|Basílica de la Mare de Déu del Lledó}} | ||
| − | |||
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria:Cultura Valenciana]] |
[[Categoria:Arquitectura]] | [[Categoria:Arquitectura]] | ||
[[Categoria:Arquitectura valenciana]] | [[Categoria:Arquitectura valenciana]] | ||
| + | [[Categoria:Religió]] | ||
| + | [[Categoria:Basíliques de la Comunitat Valenciana]] | ||
| + | [[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]] | [[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]] | ||
| + | [[Categoria:Castelló de la Plana]] | ||
Última revisió del 16:22 23 març 2024
.JPG)
La Basílica del Lledó és el santuari, en l'horta de la Plana, a un quilómetro de la capital, l'epicentre de religiositat mariana i lloc de trobada de tota la diòcesis - Sogorp-Castelló - i d'atres gents. En ell se guarda l'image de la Mare de Deu del Lledó que és venerada pel poble castellonenc, sent la patrona de la ciutat.
Història[editar | editar còdic]
La Basílica del Lledó és el temple més important de l'antiga ruta del Caminàs, un camí prerromà que travessa tota la comarca de La Plana, del nort al sur, en trayecte paralel a la mar. Una zona que fon habitada primer pels romans i, més tart, pels àraps. En el temps, tota eixa zona es convertiria en l'horta de Castelló. A lo llarc de tot este camí estaven les antigues alqueries àraps i més tart cristianes, baix l'advocació d'algun sant. Un d'estos llocs es la Basílica del Lledó, a on es venera l'image de la patrona.
El lloc del Lledó i les seues inmediacions varen ser ya habitats en época romana i àrap. S'han trobat restes arqueològiques que daten del sigle II d.C.
Durant l'Edat Mija el temple va ser lloc de peregrinage de fidels arribats d'atres comarques, com L'Alcalatén o La Plana. Segons els documents, els pobles veïns de Vilarreal i Almassora peregrinen a l'ermitori del Lledó des de l'any 1394. Més tart, eixa chicoteta capella es va ampliar i transformar a lo llarc dels sigles XV i XVI.
La Santa Troballa[editar | editar còdic]
La tradició senyala la data de 1366 com l'inici del cult i veneració de la sagrada figura, a partir del moment en que esta diminuta image d'a penes 6 cm. d'altura, és trobada baix les gleves del llaurat del llaurador Perot de Granyana - la Santa Troballa -, segons relatava en minuciositat el supòsit i controvertit Llibre de Be e de Mal de la Ciutat de Valencia segons l'historiador i croniste de la ciutat de Castelló, José Sánchez Adell.
L'image trobada, tal volta, correspon a una figura precristiana, pero això no ha segut cap impediment per a que els fidels i el poble de Castelló la veneren.
Els testimonis més antics parlen d'una chicoteta capella dedicada a la Verge sobre l'any 1379, en el mateix lloc de la Santa Troballa.
El topònim de Lledó[editar | editar còdic]
El topònim del lloc - Lledó -, els documents exhumats i reinterpretats i les interessants característiques formals de l'image, confirmen al Lledó castellonenc com un antic lloc de cult. La chicoteta figura i les successives iglésies i santuaris edificats per a acaronar-la, es vinculen en l'història de la ciutat des del moment mateix de la seua fundació.
Traçat actual[editar | editar còdic]
El traçat actual del temple se deu a Joan Ibáñez en el sigle XVII i una actuació posterior en el sigle XVIII. Les obres duraren més de 40 anys, des del 14 d'octubre de 1724 fins a 1766.
Descripció[editar | editar còdic]
El temple conté capelles laterals en la seua part esquerra dedicades a Sant Miquel, al Sagrat Cor i a la Verge de la Taronja. En la part dreta dos altars, un dedicat a la Sagrada Família i atre a la Magdalena (Santa Maria Magdalena). En est últim destaquen les pintures de Porcar i Traver Calzada. En el creuer, els altars de Sant Vicent Ferrer i de Sant Cristòfol, patró de la ciutat de Castelló.
Lo més interessant és el camarí de la Verge en una cúpula i una rica ornamentació. En el museu parroquial es troben interessants peces d'orfebreria, escultura, brodats i alguna pintura.
És el major temple rural del Regne de Valéncia.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Badía Margarit, Antonio M. (1966,): Mélanges de Lingüistique et de Philologie romanes offerts à Monseigneur Pierre Gardette, Strasbourg, p.51
- BELTRAN, Antonio i MARCO, Francisco (1987): La Mare de Déu del Lledó. Estudio Arqueológico. en Bolletí del Centre d'Estudis de la Plana. Nº 9, Castelló. p 14
- Díaz Manteca, Eugenio (1985): Notas documentales sobre el Lledó medieval (nuevas aportaciones).En Butlletí del Centre d'Estudis de la Plana. Any I. Núm. 4. Castelló. pp. 57-72
- Patrimoni cultural de la Comunitat Valenciana. Generalitat Valenciana
- Sánchez Adell, José (1981). Dos notas para la historia de Madona Santa Maria del Lledó en Millars, VII, Castelló. pp 7-21
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Balbas, Juan A. (1890): La Virgen del Lidón. Apuntes históricos. Castellón
- Sánchez Gozalbo, Ángel (1965): La ermita de Nuestra Señora del Lledó y los Jurados. En Lledó en la Història. Castelló (1995)
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Basílica del Lledó.