Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
2187 bytes afegits ,  09:06 26 maig 2019
sense resum d'edició
Llínea 51: Llínea 51:     
El seu major desenroll pareix correspondre al final de les fases ibèriques, quan despuix d'un llarc periodo d'aparent despoblació de l'àrea serrana, torna a produir-se una reocupació de la mateixa a partir d'una presumible expansió de l'àrea oretana i la consegüent colonisació de noves terres per mig de menuts assentaments de caràcter agrícoles. L'assentament del '''Morrón''', donades les circumstàncies de la seua ubicació especial, nos estaria indicant un punt de control territorial de marcat caràcter estratègic, en una nova ordenació del territori que es definix des del sigle III i fins que la presència romana es va fer molt efectiva en l'àrea.
 
El seu major desenroll pareix correspondre al final de les fases ibèriques, quan despuix d'un llarc periodo d'aparent despoblació de l'àrea serrana, torna a produir-se una reocupació de la mateixa a partir d'una presumible expansió de l'àrea oretana i la consegüent colonisació de noves terres per mig de menuts assentaments de caràcter agrícoles. L'assentament del '''Morrón''', donades les circumstàncies de la seua ubicació especial, nos estaria indicant un punt de control territorial de marcat caràcter estratègic, en una nova ordenació del territori que es definix des del sigle III i fins que la presència romana es va fer molt efectiva en l'àrea.
 +
 +
===Història migeval===
 +
L'història migeval de '''Beas de Segura''' és una fortalea casi desapareguda, esta localitat va contar en un complex sistema defensiu. Eixe sistema defensiu apareix descrit en '''Las Relaciones de Francisco de León''', comanador de l'''Orde de Santiago''' que va ser comissionat en 1468 per a inspeccionar les fortalees. La fortalea s'assentava en el cim més elevat de la penya. Constava d'un ampli recint realisat en tapiador, i reforçat posteriorment en pinyonatamprant la tova pròpia de la zona.
 +
 +
Ténia a lo manco 4 torres en el seu flanc nort. En un dels seus extrems s'alçava un segon recint, a modo d'alcasser, en una muralla també de tapiador, d'onze vares d'altura (9 o 10 metros), protegida per una barbacana.
 +
 +
L'alcasser comunicava en el recint exterior a través de dos portes. En el centre de l'alcasser hi havia un ampli pati en un pou d'aigua dolça en el seu centre .La població va deure sorgir en época islàmica o potser abans, pels existents restants romans trobats en l'entorn.
 +
 +
Els recints serien en eixa época un menut reducte, les úniques estructures del qual estaven en funció de defendre el pou-manantial del que s'abastiria la població, i un recint, a modo d'alcasser, la funció principal del qual seria la de servir de refugi a la població, com senyala '''Francisco de León'''.
 +
 +
La població va deure sorgir en época islàmica o potser abans, pels existents restants romans trobats en l'entorn.
 +
 +
En qualsevol cas seria una població orientada a l'agricultura, i com moltes d'elles les seues fortificacions s'haurien anat formant a la llarc dels sigles, especialment a partir del sigle XI per l'inestabilitat de la regió. La localitat va deure caure en poder de [[Fernando III]] en 1235, passant a mans de l'Orde de Santiago en 1239, constituint uns dels centres principals d'esta localitat en l'Alt Guadalquivir.
 +
 +
Coneixem bona part de les propietats i la renda que l'Orde ténia gràcies als llibres de visites, d'els que es conserven varis. Pel realisat despuix de les visites efectuades en periodos 1478-1480 sabem per eixemple que per llavors hi havia en la població 4 forns de pa, 1molí d'oli, i 3 de farina.
     
76

edicions

Menú de navegació