Diferència entre les revisions de "Miramar (arquitectura)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'Referencies' a 'Referències')
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
(Text reemplaça - 'paisage' a 'païsage')
 
Llínea 5: Llínea 5:
 
Consistix en una torre alçada en el porche de les cases que era utilisada per a contemplar el mar o l'entorn i fruir de les vistes.
 
Consistix en una torre alçada en el porche de les cases que era utilisada per a contemplar el mar o l'entorn i fruir de les vistes.
  
En el porche  es trobava una porta que donava  accés a la terraça, allí s'elevava una torre a la que s'accedia per una escala desplegable. Amunt n'hi havia una habitació quadrada en finestres als quatre vents per a tindre una vista panoràmica de l'entorn i sobre tot de la mar. L'habitació estava habilitada per a fruir de la contemplació i el goig del paisage.  
+
En el porche  es trobava una porta que donava  accés a la terraça, allí s'elevava una torre a la que s'accedia per una escala desplegable. Amunt n'hi havia una habitació quadrada en finestres als quatre vents per a tindre una vista panoràmica de l'entorn i sobre tot de la mar. L'habitació estava habilitada per a fruir de la contemplació i el goig del païsage.  
  
  

Última revisió del 16:02 23 jun 2022

Miramar del palauet de Monforte
Palauet dels Jardins de Monforte en el seu Miramar

El miramar és un tipo de construcció característica de la comarca de l'Horta de Valéncia.

Consistix en una torre alçada en el porche de les cases que era utilisada per a contemplar el mar o l'entorn i fruir de les vistes.

En el porche es trobava una porta que donava accés a la terraça, allí s'elevava una torre a la que s'accedia per una escala desplegable. Amunt n'hi havia una habitació quadrada en finestres als quatre vents per a tindre una vista panoràmica de l'entorn i sobre tot de la mar. L'habitació estava habilitada per a fruir de la contemplació i el goig del païsage.


Los moros tenían minaretes, desde los cuales elevaban sus oraciones. Los cristianos que les sucedieron en el dominio de la ciudad trocaron los minaretes en miramares. Necesitaban de cuando en cuando adorar a su bella naturaleza (...) A los valencianos gustábales contemplar su mar, no perderlo de vista, y por ello construían estos miradores que llamaban miramar. Una puertecita del porche comunicaba con el terrado, y en el centro de éste elevábase el miramar. Había que subir por una escalera de tijera. Primero se tropezaba con una habitación cuadrada, con ventanas a los cuatro vientos. Allí solía guardarse un anteojo de larga vista plegable (...) ¡Qué gustosamente se saboreaba Valencia desde aquellos miramares!". [1]


Este tipo de construccions se trobaven en molta freqüència en els poblats marítims, pero també en la zona antiga del Cap i Casal, puix per la distancia fins a la mar (uns 4 quilómetros) se feya necessari un puesto elevat. Se varen difondre sobre tot a partir de l'any 1600.

Referències[editar | editar còdic]

Vore també[editar | editar còdic]