Diferencia entre pàgines "Provençal" i "Miramar (arquitectura)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'Referencies' a 'Referències')
 
(Text reemplaça - 'Referencies' a 'Referències')
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
Llínea 1: Llínea 1:
{{llengua||nom= Provençal|nomnatiu=prouvençau |pronunciació=|atresdenominacions=|estats=[[França]], [[Italia]], [[Mònac]]|regió=|parlants=100.000 - 500.000|parlantsnatius=|parlantsnonatius=|rank=
+
[[File:Jardin Monforte3.jpg|thumb|rigth|Miramar del palauet de Monforte]]
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br />
+
[[File:Palauet dels Jardins de Monforte.jpg|thumb|Palauet dels Jardins de Monforte en el seu Miramar]]
&nbsp;&nbsp;[[Llengües itàliques|Itàlica]]<br />
+
El '''miramar''' és un tipo de construcció característica de la comarca de [[l'Horta de Valéncia]].
&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llatí]]<br />
 
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Romanç]]<br />
 
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;Occidental<br />
 
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Galo-ibèric]]<br />
 
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Galo-romanç]]<br />
 
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Occitano-romànic]]<br />
 
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; [[Occità Mig]]<br />
 
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Provençal'''
 
|nació=|fontcolor=|regulat=|iso1=oc|iso2=oci|iso3=oci|sil=|mapa=}}
 
El '''provençal''' (en provençal ''Provençau'') és una de les [[llengües d'Oc]], que en l'actualitat és parlada per part de la població en el surest de [[França]].
 
  
Moltes voltes la paraula "provençal" és comunment utilisada per a referir a totes les llengües o dialectes de les [[Llengües d'Oc]], pero verdaderament es referix específicament a la llengua parlada en les antigues províncies de França de la [[Provença]], territori al qual es suma la regió oriental del Languedoc (zona de Nîmes) i la meridional del delfinat, en França.  
+
Consistix en una torre alçada en el porche de les cases que era utilisada per a contemplar el mar o l'entorn i fruir de les vistes.
  
El provençal fon reconegut oficialment com a llengua oficial pel Consell Regional de Provença el 17 d'octubre de 2003.<ref>[http://www.valencian.org/comu/blanchet.pdf "Occitanismo y Catalanismo: Elementos para una comparación con especial referencia al Provenzal y al Valenciano" pel Professor Philippe Blanchet]</ref>. La majoria dels llingüistes no inclouen en el provençal les parles de les altes valls de Piamonte al nort-est d'[[Itàlia]], sino que les considera com a part del dialecte vivaro-alpí.
+
En el porche  es trobava una porta que donava  accés a la terraça, allí s'elevava una torre a la que s'accedia per una escala desplegable. Amunt n'hi havia una habitació quadrada en finestres als quatre vents per a tindre una vista panoràmica de l'entorn i sobre tot de la mar. L'habitació estava habilitada per a fruir de la contemplació i el goig del paisage.  
  
Un dels colectius mes vius en la defensa del provençal es el [[Collectif Prouvènço]], una associació que defén la promoció del provençal.
 
  
== Bibliografia del provençal ==
+
{{cita|Los moros tenían minaretes, desde los cuales elevaban sus oraciones. Los cristianos que les sucedieron en el dominio de la ciudad trocaron los minaretes en miramares. Necesitaban de cuando en cuando adorar a su bella naturaleza (...) A los valencianos gustábales contemplar su mar, no perderlo de vista, y por ello construían estos miradores que llamaban miramar. Una puertecita del porche comunicaba con el terrado, y en el centro de éste elevábase el miramar. Había que subir por una escalera de tijera. Primero se tropezaba con una habitación cuadrada, con ventanas a los cuatro vientos. Allí solía guardarse un anteojo de larga vista plegable (...) ¡Qué gustosamente se saboreaba Valencia desde aquellos miramares!". <ref>[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009050300_16_585020__Valencia-Cabanyal-mira-menos Cita de Teodor Llorente fill]]</ref>}}
Esta secció pretén crear una llista de tota la bibliografia escrita en i sobre el [[provençal]].
 
  
* Recüil de pouesiés prouvençalos: De M. F. T. G. de Marsillo.
 
  
=== Diccionaris ===
+
Este tipo de construccions se trobaven en molta freqüència en els poblats marítims, pero també en la zona antiga del [[Cap i Casal]], puix per la distancia fins a la mar (uns 4 quilómetros) se feya necessari un puesto elevat. Se varen difondre sobre tot a partir de l'any [[1600]].
* Diciounàri francés-prouvençau
 
  
=== Per llengua ===
+
==Referències==
==== ''Nissart'' ====
+
{{Reflist}}
* ANDREWS James Bruyn (1875) ''Essai de grammaire du dialecte mentonnais avec quelques contes, chansons et musique du pays,'' Nice: no name [re-ed. 1978, 1981, Menton: Société d’Art et d’Histoire du Mentonnais]
 
* ANDREWS James Bruyn (1877) ''Vocabulaire français-mentonnais,'' Nice: no name [re-ed. 1977, Marseilles: Lafitte Reprints]
 
* BAQUIÉ Joan-Pèire (1987) (collab. Andrieu SAISSI) ''Empari lo niçard / Apreni lo provençau,'' Nice: CRDP Nice / CDDP Alpes Maritimes
 
* BARBERIS Francesco. ''Nizza italiana: raccolta di varie poesie italiane e nizzarde, corredate di note''. Editore Tip. Sborgi e Guarnieri (Nizza, 1871). University of California, 2007
 
* BEC Pierre (1970–71) (collab. Octave NANDRIS, Žarko MULJAČIĆ), ''Manuel pratique de philologie romane,'' Paris: Picard, 2 vol.
 
* BLAQUIÈRA J. (1985) ''Dictionnaire français-nissart, langue d'oc, dialecte niçois,'' self-edited
 
* CALVINO Jean-Baptiste (1905) ''Nouveau dictionnaire niçois-français,'' Nice: Imprimerie des Alpes Maritimes [re-ed. 1993 with the following title: ''Dictionnaire niçois-français, français-niçois,'' Nîmes: Lacour]
 
* CARLES (Père) Pietro (1866) ''Piccolo vocabolario nizzardo-italiano,'' Nice
 
* CARLES (Père) Pietro (1868) ''Piccolo vocabolario italiano-nizzardo,'' Nice
 
* CASTELLANA Georges (1947) ''Dictionnaire niçois-français'' [re-ed. 2001, Nice: Serre]
 
* CASTELLANA Georges (1952) ''Dictionnaire français-niçois'' [re-ed. 2001, Nice: Serre]
 
* CERQUIGLINI Bernard (2003) (dir.) Les langues de France, Paris: Presses Universitaires de France / Ministère de la Culture et de la Communication-DGLFLF: 125-136]
 
* CERQUIGLINI Bernard (2000) ''Histoire de la langue française 1945-2000''. Co-edited with Gérald Antoine. Paris: CNRS Editions, 2000.
 
* CLAPIÉ Jaume, & BAQUIÉ Joan Pèire (2003) ''Pichin lèxico ilustrat, petit lexique illustré, niçard-françés, français-niçois, '' Nice: Serre
 
* COMPAN André (1965) ''Grammaire niçoise'' [re-ed. 1981, Nice: Serre]
 
* COMPAN André (1971) ''Anthologie de la littérature niçoise,'' coll. Biblioutèco d’istòri literàri e de critico, Toulon: L’Astrado
 
* DALBERA Jean-Philippe (1984) ''Les parlers des Alpes Maritimes: étude comparative, essai de reconstruction'' [PhD thesis], Toulouse: Université de Toulouse 2 [ed. 1994, London: Association Internationale d’Études Occitanes]
 
* DALBERA Jean-Philippe (2003) “Les îlots liguriens de France” [CERQUIGLINI Bernard (2003) (dir.) Les langues de France, Paris: Presses Universitaires de France / Ministère de la Culture et de la Communication-DGLFLF: 125-136]
 
* ESCOLA DE BELLANDA (2002) ''Diciounari nissart-francés,'' Nice: Fédération des Associations du Comté de Nice / Serre
 
* EYNAUDI Jules, & CAPPATI Louis (1931–1938) ''Dictionnaire de la langue niçoise,'' Niça: sn.
 
* FORNER Werner  ''A propos du ligur intemelien - La cote, l'arrier-pays'' Traveaux du cercle linguistique de Nice 1996
 
* FORNER Werner ''La dialettologia ligure. Problemi e prospettive'' in ''La dialettologia italiana oggi'' in G. Holtus, Tübingen 1985-1990
 
* GASIGLIA Rémy (1984) ''Grammaire du nissart,'' sl.: Institut d’Études Niçoises
 
* GAUBERTI Pierre (1994) ''Dictionnaire encyclopédique de la langue de Peille'' [Pays Niçois], Nice: Serre
 
* GIOFFREDO Pietro ''Storia dele Alpi marittime'' libri XXIV, in HPM 1839, Torino (originally published in 1662)
 
* GIORDAN Joseph (1968) ''Dictionnaire français-niçois: lexique complémentaire du parler de la ville de Nice et des pays environnants,'' sl.: sn.
 
* GOURDON Marie-Louise (1997) ''Contribution à l’histoire de la langue occitane. Étude des systèmes graphiques pour écrire l’occitan (niçois, provençal, languedocien) de 1881 à 1919: itinéraires et travaux de A.L. Sardou, J.B. Calvino, L. Funel, A. Perbosc, P. Estieu'' [PdD thesis], Nice
 
* LIAUTAUD René (1985) ''Essai de lexique français-entraunois avec correspondences en niçois,'' Nice: CRDP
 
* MICEU Giausep (1840) Grammatica nissarda: per emparà en pòou de temp lo patouas dòou paìs, Nice: Imprimarìa de la Sossietà tipografica [re-ed. Marie-Louise GOURDON (1975) ''La Grammatica nissarda de Joseph Micèu: biographie, étude sur les dialectes, commentaires philologiques,'' Nice: imprimerie Pierotti]
 
* PELLEGRINI (Abbé) (1894) ''Lexique niçois-français,'' Nice: no name
 
* PETRACCO SICCARDI, Giulia ''L'amfizona Liguria Provenza'' Alessandria 1989
 
* PETRACCO SICCARDI, Giulia e CAPRINI, Rita ''Toponomastica storica della Liguria'', Genova, SAGEP, 1981
 
* PETRACCO SICCARDI, Giulia ''Ligurien'' Lexicon der Romanistischen Linguistik II, 2, Tübingen,  1995
 
* SARDOU Antoine Léandre, & CALVINO Jean-Baptiste (1881) ''Grammaire de l’idiome niçois,'' Nice: Visconti [re-ed. 1978, Marseilles: Laffitte Reprints]
 
* SCALIERO Giuseppe (1830) ''Vocabolario nizzardo,'' Nice: no name
 
* TOSCANO Reinat (1998) ''Gramàtica niçarda,'' no place: Princi Néguer
 
* VIGNOLI Giulio (2000) ''Gli Italiani Dimenticati. Minoranze Italiane In Europa''. Milano: Editore Giuffrè ISBN 978-88-14-08145-3
 
 
 
==== Revistes ====
 
* La Ratapignata
 
* Sourgentin
 
 
 
=== Per autor ===
 
==== Joseph Roumanille ====
 
* ''Louis Gros et Louis Noé : ou un drame dans les carrières de St-Remy''<ref>réédition chez Equinoxe, juin [[1997]], ISBN 2841350630</ref>
 
* ''Li Margarideto'' (Les Pâquerettes, [[1847]])
 
* ''Li Capelan'' ( Les prêtres ), Seguin, Avignon, 1851.
 
* ''Li sounjarello'', Seguin, Avignon, 1852.
 
* ''Li prouvençalo'' (Les Provençales, [[1852]])
 
* ''La Campano mountado'' ( 1857 ).
 
* ''Li Conte Prouvençau'' (Contes Provençaux, [[1884]] et [[1889]])<ref>traduction intégrale en français chez Anthema, novembre [[2011]], ISBN 9791090445048</ref>
 
 
 
== Referències ==
 
<references />
 
 
 
== Enllaços externs ==
 
*[http://prouvenco.presso.free.fr/prouvencau.html La lengo prouvençalo]
 
*[http://www.collectifprovence.com Collectif Prouvènço]
 
*[http://www.valencian.org/espanol/provenzal.htm "Occitanismo y Catalanismo: Elementos para una comparación con especial referencia al Provenzal y al Valenciano" pel Professor [[Philippe Blanchet]]]
 
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
*[[Collectif Prouvènço]]
+
*[[Alqueria]]
*[[Llengües d'Oc]]
+
*[[Mas]]
*[[Provença]]
+
*[[Barraca]]
 +
*[[Riurau]]
  
[[Categoria:Provençal]]
+
[[Categoria: Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:França]]
 
[[Categoria:Llingüística]]
 
[[Categoria:Llengües]]
 
[[Categoria:Llengües romàniques]]
 

Revisió de 14:08 26 maig 2021

Miramar del palauet de Monforte
Palauet dels Jardins de Monforte en el seu Miramar

El miramar és un tipo de construcció característica de la comarca de l'Horta de Valéncia.

Consistix en una torre alçada en el porche de les cases que era utilisada per a contemplar el mar o l'entorn i fruir de les vistes.

En el porche es trobava una porta que donava accés a la terraça, allí s'elevava una torre a la que s'accedia per una escala desplegable. Amunt n'hi havia una habitació quadrada en finestres als quatre vents per a tindre una vista panoràmica de l'entorn i sobre tot de la mar. L'habitació estava habilitada per a fruir de la contemplació i el goig del paisage.


Los moros tenían minaretes, desde los cuales elevaban sus oraciones. Los cristianos que les sucedieron en el dominio de la ciudad trocaron los minaretes en miramares. Necesitaban de cuando en cuando adorar a su bella naturaleza (...) A los valencianos gustábales contemplar su mar, no perderlo de vista, y por ello construían estos miradores que llamaban miramar. Una puertecita del porche comunicaba con el terrado, y en el centro de éste elevábase el miramar. Había que subir por una escalera de tijera. Primero se tropezaba con una habitación cuadrada, con ventanas a los cuatro vientos. Allí solía guardarse un anteojo de larga vista plegable (...) ¡Qué gustosamente se saboreaba Valencia desde aquellos miramares!". [1]


Este tipo de construccions se trobaven en molta freqüència en els poblats marítims, pero també en la zona antiga del Cap i Casal, puix per la distancia fins a la mar (uns 4 quilómetros) se feya necessari un puesto elevat. Se varen difondre sobre tot a partir de l'any 1600.

Referències

Vore també