Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
70 bytes afegits ,  12:57 22 feb 2018
m
Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'
Llínea 1: Llínea 1: −
El '''calendari hebreu''' és un [[calendari]] [[calendari lunisolar|lunisolar]], és dir, que es basa tant en el cicle de la [[Terra]] al voltant del [[Sol]] (any), com en el de la [[Lluna]] al rodejar a la Terra (mes). La versió actual, per la que es rigen les festivitats judeues, fon conclosa pel sabi [[Hilel II]] cap a l'any [[359]]. Este calendari es basa en un complex [[algoritme]], que permet predir les dates exactes de lluna nova, aixina com les distintes [[estacions de l'any]], basant-se en càlculs [[matemàtica|matemàtics]] i [[astronomia|astronòmics]], prescindint des d'aquell moment de les observacions empíriques de que es van valdre fins llavors.
+
El '''calendari hebreu''' és un [[calendari]] [[calendari lunisolar|lunisolar]], és dir, que es basa tant en el cicle de la [[Terra]] al voltant del [[Sol]] (any), com en el de la [[Lluna]] al rodejar a la Terra (mes). La versió actual, per la que es rigen les festivitats judeues, fon conclosa pel sabi [[Hilel II]] cap a l'any [[359]]. Este calendari es basa en un complex [[algoritme]], que permet predir les dates exactes de lluna nova, aixina com les distintes [[estacions de l'any]], basant-se en càlculs [[matemàtica|matemàtics]] i [[astronomia|astronòmics]], prescindint des d'aquell moment de les observacions empíriques de que es varen valdre fins llavors.
   −
En la seua concepció complexa tant de solar com llunar, el calendari hebreu se sembla al [[calendari chiné|chiné]], sense que se sàpia cap d'influència que haja tingut l'un sobre l'atre; i també al calendari utilisat pels pobles de la península aràbiga fins a l'aparició del [[islam]], en el [[sigle VII]] de la [[Era cristiana]]. En canvi, es distinguix del [[calendari gregorià]] d'ampli us universal, basat exclusivament en el cicle solar-anual; i també del [[Calendari musulmà|que rig al món musulmà]] des de [[Mahoma]] fins als nostres dies, que és purament llunar.
+
En la seua concepció complexa tant de solar com llunar, el calendari hebreu se sembla al [[calendari chiné|chiné]], sense que se sàpia cap d'influència que haja tengut l'un sobre l'atre; i també al calendari utilisat pels pobles de la península aràbiga fins a l'aparició del [[islam]], en el [[sigle VII]] de la [[Era cristiana]]. En canvi, es distinguix del [[calendari gregorià]] d'ampli us universal, basat exclusivament en el cicle solar-anual; i també del [[Calendari musulmà|que rig al món musulmà]] des de [[Mahoma]] fins als nostres dies, que és purament llunar.
   −
El calendari hebreu comença en la [[Génesis|Génesis del món]], que va succeir, segons la tradició judeua , el dia dumenge [[7 d'octubre]] de l'any 3761a.C. data equivalent a l'1 del mes de [[Tishrei]] de l'any 1. D'esta manera, l'any gregorià de [[2009]] equival a l'any hebreu de 5769 (que va començar a poqueta nit del 29 de setembre del 2008). Per a convertir un any del calendari gregorià al seu corresponent hebreu, basta de sumar o restar la sifra del 3760 (2009 + 3760 = 5769).
+
El calendari hebreu comença en la [[Génesis|Génesis del món]], que va succeir, segons la tradició judeua , el dia [[dumenge]] [[7 d'octubre]] de l'any 3761a.C. data equivalent a l'1 del [[mes]] de [[Tishrei]] de l'[[any]] 1. D'esta manera, l'any gregorià de [[2009]] equival a l'any hebreu de 5769 (que va començar a poqueta nit del 29 de [[setembre]] del [[2008]]). Per a convertir un any del calendari gregorià al seu corresponent hebreu, basta de sumar o restar la sifra del 3760 (2009 + 3760 = 5769).
    
==Meses==
 
==Meses==
La duració dels mesos hebreus oscila entre els 29 i els 30 dies, de la manera següent:
+
La duració dels mesos hebreus oscila entre els 29 i els 30 [[dia|dies]], de la manera següent:
    
#[[Tishrei]] (30 dies) ('תשר) cau aproximadament al setembre o octubre
 
#[[Tishrei]] (30 dies) ('תשר) cau aproximadament al setembre o octubre
 
#[[Jeshván]] (29 o 30 dies) (חשוון ), cridat també Marjeshván - מרחשוון) - octubre o novembre
 
#[[Jeshván]] (29 o 30 dies) (חשוון ), cridat també Marjeshván - מרחשוון) - octubre o novembre
#[[Kislev]] (30 o 29 dies) (כסלו) - novembre o desembre
+
#[[Kislev]] (30 o 29 dies) (כסלו) - novembre o decembre
#[[Tebet]] (29 dies) (טבת) - desembre o giner
+
#[[Tebet]] (29 dies) (טבת) - [[decembre]] o [[giner]]
#[[Shevat]] (30 dies) (שבט) - giner o febrer
+
#[[Shevat]] (30 dies) (שבט) - giner o [[febrer]]
#[[Adar]] (29 dies) (אדר) - febrer o març
+
#[[Adar]] (29 dies) (אדר) - febrer o [[març]]
#[[Nisán]] (30 dies) (ניסן) - març o abril
+
#[[Nisán]] (30 dies) (ניסן) - març o [[abril]]
#[[Iyar]] (29 dies) (אייר) - abril o maig
+
#[[Iyar]] (29 dies) (אייר) - abril o [[maig]]
#[[Siván]] (30 dies) (סיוון) - maig o juny
+
#[[Siván]] (30 dies) (סיוון) - maig o [[juny]]
#[[Tamuz]] (29 dies) (תמוז) - juny o juliol
+
#[[Tamuz]] (29 dies) (תמוז) - juny o [[juliol]]
#[[Av]] (30 dies) (אב, cridat també Menajém Av - מנחם אב) - juliol o agost
+
#[[Av]] (30 dies) (אב, cridat també Menajém Av - מנחם אב) - juliol o [[agost]]
#[[Elul]] (29 dies) (אלול) - agost o setembre
+
#[[Elul]] (29 dies) (אלול) - agost o [[setembre]]
    
=El any en el calendari hebreu==
 
=El any en el calendari hebreu==
Llínea 45: Llínea 45:  
* Edward M. Reingold and Nachum Dershowitz. ''Calendrical Calculations: The Millenium Edition''. Cambridge University Press; 2 edition (July 1, 2001). ISBN 0-521-77752-6
 
* Edward M. Reingold and Nachum Dershowitz. ''Calendrical Calculations: The Millenium Edition''. Cambridge University Press; 2 edition (July 1, 2001). ISBN 0-521-77752-6
   −
== Veja també ==
+
== Vore també ==
 
*[[Calendari gregorià]]
 
*[[Calendari gregorià]]
 
*[[Calendari julià]].
 
*[[Calendari julià]].
106 567

edicions

Menú de navegació