Diferència entre les revisions de "Cap"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m
Llínea 4: Llínea 4:
 
Els animals més senzills, com els que presenten simetria radial (esponges i ctenòfors) no tenen cap, pero sí que el tenen la majoria de les formes en simetria bilateral; estos animals tenen un eix antero-posterior de manera que en la part anterior del cos s'acumulen el cervell i els òrguens sensorials.  
 
Els animals més senzills, com els que presenten simetria radial (esponges i ctenòfors) no tenen cap, pero sí que el tenen la majoria de les formes en simetria bilateral; estos animals tenen un eix antero-posterior de manera que en la part anterior del cos s'acumulen el cervell i els òrguens sensorials.  
  
El grau de cefalisació és variable en els diferents espècies; moltes tenen un cap incipient (platihelmints) i atres tenen un grau màxim de desarroll cefàlic com els insectes i vertebrats; en estos animals, el cap està netament diferenciat del rest del cos i proveït d'òrguens sensorials molt eficients. Dins dels bilaterals, hi ha també grups sense cap (bivalves, equinoderms, etc.)
+
El grau de cefalisació és variable en els diferents espècies; moltes tenen un cap incipient (platihelmints) i atres tenen un grau màxim de desenroll cefàlic com els insectes i vertebrats; en estos animals, el cap està netament diferenciat del restant del cos i proveït d'òrguens sensorials molt eficients. Dins dels bilaterals, hi ha també grups sense cap (bivalves, equinoderms, etc.)
  
 
[[Categoria:Anatomia humana]]
 
[[Categoria:Anatomia humana]]
 
[[Categoria:Parts del cos]]
 
[[Categoria:Parts del cos]]

Revisió de 08:12 27 jun 2018

Cap humà

El cap d'un animal és la part anterior del cos que conté la boca, el cervell i diversos òrguens sensorials (generalment òrguens de visió, oït, olfat i gust).

Els animals més senzills, com els que presenten simetria radial (esponges i ctenòfors) no tenen cap, pero sí que el tenen la majoria de les formes en simetria bilateral; estos animals tenen un eix antero-posterior de manera que en la part anterior del cos s'acumulen el cervell i els òrguens sensorials.

El grau de cefalisació és variable en els diferents espècies; moltes tenen un cap incipient (platihelmints) i atres tenen un grau màxim de desenroll cefàlic com els insectes i vertebrats; en estos animals, el cap està netament diferenciat del restant del cos i proveït d'òrguens sensorials molt eficients. Dins dels bilaterals, hi ha també grups sense cap (bivalves, equinoderms, etc.)