Canvis

| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

}}

}}

'''Carlos Selma Roig''' ([[Burriana]], 20 de giner de [[1872]] - [[Castelló]], 24 de febrer de [[1954]]) fon un professor, periodiste i polític [[Valencians|valencià]].

'''Carlos Selma Roig''' ([[Burriana]], [[20 de giner]] de [[1872]] - [[Castelló]], [[24 de febrer]] de [[1954]]) fon un professor, periodiste i polític [[Valencians|valencià]].

== Biografia ==

== Biografia ==

La seua família volia que ingresara en un seminari per a que fora capellà pero al final hagué un acort per a que estudiara Magisteri en la Normal de la ciutat de Valéncia. Acabant la seua carrera de Mestre Superior en [[Madrit]], afegint l'especialitat de professor d'invidents i sordomuts. Se'n anà a la capital d'[[Espanya]] influenciat per [[Francisco González Chermá]] i allí conegué la doctrina i els ideals republicans, tenint a Alejandro Lerroux com a referent.  

La seua família volia que ingresara en un seminari per a que fora capellà pero al final hagué un acort per a que estudiara Magisteri en la Normal de la ciutat de Valéncia. Acabant la seua carrera de Mestre Superior en [[Madrit]], afegint l'especialitat de professor d'invidents i sordomuts. Se'n anà a la capital d'[[Espanya]] influenciat per [[Francisco González Chermá]] i allí conegué la doctrina i els ideals republicans, tenint a Alejandro Lerroux com a referent.  

Al tornar a Castelló vixqué en son pare i les seues germanes, sa mare havia faltat. Carlos Selma permaneixqué fadrí tota sa vida. Donà classes en Burriana i conseguí plaça en Castelló baix l'ampar del mestre Francisco Canós Sanmartín. Mamprengué estudis per a ser professor de Caligrafia, Pedagodia i auxiliar de Dret i Llegislació.  

Al tornar a Castelló vixqué en son pare i les seues germanes, sa mare havia faltat. Carlos Selma permaneixqué fadrí tota sa vida. Donà classes en Burriana i conseguí plaça en Castelló, baix l'ampar del mestre Francisco Canós Sanmartín. Mamprengué estudis per a ser professor de Caligrafia, Pedagodia i auxiliar de Dret i Llegislació.  

Fundà junt ad atres companyers l'Escola d'Arts i Oficis de Castelló, de la que sería el seu director i donaria classes de Gramàtica, Aritmètica i Geometria. També crearia una academia o escola particular en un local que li cedí [[Vicente Gimeno Michavila]] que fon l'agüelo dels germans Norberto i [[José Luis Gimeno Ferrer]].   

Fundà junt ad atres companyers l'Escola d'Arts i Oficis de Castelló, de la que sería el seu director i donaria classes de [[Gramàtica]], [[Aritmètica]] i [[Geometria]]. També crearia una academia o escola particular en un local que li cedí [[Vicente Gimeno Michavila]] que fon l'agüelo dels germans Norberto i [[José Luis Gimeno Ferrer]].   

== Política ==

== Política ==

Fon candidat pel [[Partit Republicà Radical]], participà en les eleccions de l'any [[1906]] i fon elegit regidor de l'[[Ajuntament de Castelló]] junt ad atres companyers com: Julián Ruiz Vicent, que fon l'alcalde; Gimeno Michavila; Gea Mariño; Castelló i Tàrrega; Juan Carbó i [[Salvador Guinot]], que se incorporà en [[1907]]. També formà part de la Corporació de [[1908]] junt a Carlos González Espresati i en [[1909]] en José Armengot Rubio i Odilón Gironés. Despuix d'un temps sense estar en la política tornà a ser síndic i fon tinent d'alcalde junt a Enrique Ribés Sangüesa i la presidència de José Morelló en [[1920]]. Junt a l'alcalde Juan Carbó Doménech en [[1922]]. En les eleccions d'abril de l'any [[1931]] formà part del primer ajuntament de la República en Manuel Peláez Edo, al que substituiren Vicente Tirado Gimeno i Miguel Santos Moliner, quan aparegué el [[Front Popular]].  

Fon candidat pel [[Partit Republicà Radical]], participà en les eleccions de l'any [[1906]] i fon elegit regidor de l'[[Ajuntament de Castelló]] junt ad atres companyers com: Julián Ruiz Vicent, que fon l'alcalde; Gimeno Michavila; Gea Mariño; Castelló i Tàrrega; Juan Carbó i [[Salvador Guinot]], que se incorporà en l'any [[1907]]. També formà part de la Corporació de [[1908]] junt a Carlos González Espresati i en [[1909]] en José Armengot Rubio i Odilón Gironés. Despuix d'un temps sense estar en la política tornà a ser síndic i fon tinent d'alcalde junt a Enrique Ribés Sangüesa i la presidència de José Morelló en [[1920]]. Junt a l'alcalde Juan Carbó Doménech en l'any [[1922]]. En les eleccions d'abril de l'any [[1931]] formà part del primer ajuntament de la República en Manuel Peláez Edo, al que substituiren Vicente Tirado Gimeno i Miguel Santos Moliner, quan aparegué el [[Front Popular]].  

De la mà de [[Fernando Gasset]], president i líder del partit, fon màxim responsable del Cassino Radical d'Artesans i president de l'Ateneu Radical i de la Joventut Republicana. També fon director del diari local ''El Clamor'', els atres periòdics locals de Castelló foren: ''República'', ''El Liberal'' i ''Heraldo de Castellón''.     

De la mà de [[Fernando Gasset]], president i líder del partit, fon màxim responsable del Cassino Radical d'Artesans i president de l'Ateneu Radical i de la Joventut Republicana. També fon director del diari local ''El Clamor'', els atres periòdics locals de Castelló foren: ''República'', ''El Liberal'' i ''Heraldo de Castellón''.