Carolina Marín

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 17:20 30 abr 2018 per Xavier (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «'''Carolina María Marín Martín''' (Huelva, Andalusia, Espanya, 15 de juny de 1993), coneguda com '''Carolina Marín''', és una jugadora espa...»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca

Carolina María Marín Martín (Huelva, Andalusia, Espanya, 15 de juny de 1993), coneguda com Carolina Marín, és una jugadora espanyola de bàdminton que competix en la categoria individual femenina, en el top 10 del rànquing de la BWF.​

Ha segut campeona olímpica en Riu de Janeiro 2016, dos voltes campeona mundial, en els anys 2014​ i 2015, i quatre voltes campeona d'Europa, en 2014, 2016,​ 2017​ i 2018.​ Ademés, ha conseguit dos Super Séries Premier, el All England i l'Obert de Malàsia, abdós en 2015.

Fon guardonada en el Premi Nacional del Deport a la millor deportista espanyola de l'any 2014​ i distinguida en la Medalla de Bronze de la Real Orde del Mèrit Deportiu (2014) i la Medalla d'Or de la Real Orde del Mèrit Deportiu (2016).​ En decembre de 2016 el Palau de Deports de Huelva fon nomenat com a "Palau de Deports Carolina Marín" en el seu honor. En febrer de 2018 se li va otorgar la Medalla d'Andalusia.

Trayectòria deportiva

Carolina començà a jugar al bàdminton en el club de bàdminton IES La Orden de la seua ciutat natal, Huelva.

En 2009 es va convertir en la primera jugadora de bàdminton espanyola en guanyar una medalla d'argent, en primer lloc en els Campeonats d'Europa Junior de Bàdminton 2009, i una medalla d'or més tart en els Campeonats Europeus de bàdminton sub-17 de 2009.

En 2011, guanyà la medalla d'or en el Campeonat Europeu Jovenil celebrat en la ciutat de Vantaa, Finlàndia. Participà en els Jocs Olímpics de Londres 2012, sent eliminada en la fase de grups despuix de perdre contra la chinenca Li Xuerui, guanyadora de la medalla d'or del torneig.

Carolina Marín en la Axiata Cup de 2013 va jugar en l'equip indi Banga Beats, de la ciutat de Bangalore, en l'edició inaugural de la Lliga Índia de Bàdminton (IBL) en 2013. Fon la primera jugadora espanyola de bàdminton en guanyar un Gran Premi, el de Londres (London Grand Prix Gold).

En abril de 2014 es va proclamar campeona d'Europa en la ciutat russa de Kazán, derrotant a la danesa Anna Thea Madsen en la final del torneig. El 31 d'agost de 2014 va derrotar a Li Xuerui de China en la final individual dels Campeonats del Món de Bàdminton i es va convertir en la primera espanyola en guanyar un títul mundial i la tercera jugadora europea en la consecució de la medalla d'or, despuix de Lene Koppen (1977) i Camilla Martin (1999). En tan sols 21 anys es va convertir en la campeona mundial més jove d'Europa. Fon guardonada en la medalla de bronze de la Real Orde del Mèrit Deportiu de l'any 2014​ i en el Premi Nacional del Deport Reina Letizia a la millor deportista espanyola de l'any 2014.

El 8 de març de 2015 va guanyar el All England, la seua primera final i títul Superseries Premier. Va passar a ocupar el número 4 del rànquing mundial i, per primera volta, el número 1 dels tornejos Superseries. En el Yonex Amanecer Obert de Korea Super Séries va tindre l'oportunitat de destronar a Li Xuerui com la nova número 1 del món. El 5 d'abril de 2015, Carolina Marín guanyà el seu segon títul consecutiu de Super Séries Premier, superant a la campeona olímpica Li Xuerui per segona volta consecutiva. El 31 de maig guanyà l'Obert d'Austràlia, títul Super Séries, en impondre's a la chinenca Wang Shixian. En juny va ascendir per fi al número un de mundial, alguna cosa que no conseguia una jugadora europea des de 2010.

En el Campeonat Mundial de Bàdminton de 2015 de Jakarta, Indonèsia, partia com a cap de série i favorita número 1, quedant exenta de jugar la 1ª ronda. En les 2ª i 3ª rondes va superar, en uns disputats partits a tres mànegues, a Tee Jing Yi de Malàsia i Pai Yu-po de China Taipéi, respectivament. En quarts de final va véncer en dos mànegues a la número 7 del Món, Wang Shixian, de China.​ En semifinals va véncer en un dur partit a tres mànegues a la número 8, Sung Ji-hyun, de Corea del Sur.​ La final la va disputar contra la número 2 del Món, Saina Nehwal d'Índia,​ guanyant en dos mànegues el seu segon títul mundial consecutiu en un resultat de 21-16, 21-19.​

El 25 d'octubre es va fer en el seu tercer títul Super Séries de la temporada, l'Obert de França, despuix d'impondre's de nou a la jugadora Wang Shixian. El 21 de novembre conquistà l'Obert de Hong Kong, vencent a la japonesa Nozomi Okuhara, lo que li va supondre el seu tercer Super Séries anual.

El 1 de maig de 2016 i de manera consecutiva es va tornar a proclamar campeona d'Europa en la ciutat francesa de la Roche-sur-Yon, derrotant a l'escocesa Kirsty Gilmour. El 19 d'agost es va proclamar campeona en els Jocs Olímpics de Riu de Janeiro de 2016, vencent a la jugadora índia Pusarla Venkata Sindhu per un resultat de 19-21, 21-12, 21-15, convertint-se en la primera jugadora no asiàtica en ser campeona olímpica.​ Ademés, és la primera persona de Huelva en conseguir una medalla olímpica.​

El 30 d'abril de 2017 va guanyar el seu tercer Campeonat d'Europa, de forma consecutiva, en derrotar en la final a l'escocesa Kirsty Gillmour en dos sets per 21-14 i 21-12.

En l'any 2018 ha conseguit el seu quart Campeonat d'Europa, celebrat en la seua ciutat natal, Huelva.

Estil de joc

Carolina posseïx un gran joc ofensiu, en potents dispars esquerrers.​ Té una gran capacitat per a llegir el joc i anticipar-se en la pista, es defén be de contracolps i atacs enganyosos. A tot açò cal sumar-li una gran fortalea mental i física.​

No obstant, ha segut criticada en algunes ocasions per la seua actitut en el joc. També ha rebut advertències verbals i targetes per tardar massa temps en traure. És una jugadora molt temperamental que celebra els punts importants en crits i gests per a fer vore al seu rival que seguix en força i per a despistar-lo.

Vore també

Enllaços externs