Diferència entre les revisions de "Cartoixa de Vall de Crist"
| (No es mostren 11 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | La '''Cartoixa de Vall de Crist''' ( | + | [[File:2 Grabadocalcografico.Perspectiva.jpg|thumb|250 px|Gravat calcogràfic de la Cartoixa de Vall de Crist en Altura]] |
| + | La '''Cartoixa de Vall de Crist''' (s'usen també les denominacions ''Valldecrist'' i en [[castellà]], ''Valle de Cristo'' i ''Valldecristo'') és un monasteri cartoixà situat en el terme municipal de la Vila d'[[Altura]], Vila a la qual pertany, en la comarca de l'[[Alt Palància]] de la [[província de Castelló]], en la [[Comunitat Valenciana]]. | ||
| − | La Cartoixa de Vall de Crist | + | La Cartoixa de Vall de Crist fon fundada pel rei [[Martí I d'Aragó|Martí l'Humà]] i la seua dòna Maria de Lluna. La Cartoixa estigué vigent durant sis sigles i fon un dels centres eclesiàstics i de més contundència històrica que alberga el [[Regne de Valéncia]]. Mentres estigué en peu diversos [[Papa|papes]] la varen visitar, es varen celebrar grans trobades d'índole eclesiàstica i el seu control comprenia numeroses propietats com a viles, fàbriques, masos, terrenys i vivendes disperses per tot el Regne de Valéncia. [[Sant Vicent Ferrer]] i el seu germà [[Bonifaci Ferrer]] estigueren vinculats a la Cartoixa. |
| + | |||
| + | == Història == | ||
| + | |||
| + | La Cartoixa de Vall de Crist fon la quinta de les cases dels cartoixans de l'Orde de Sant Bruno en la [[Península Ibèrica|península ibèrica]], i la segona de les valencianes. Fon considerada com una de les més riques. Es funda a finals del [[sigle XIV]] per exprés desig de l'Infant Don Martín en terres pertanyents al municipi d'Altura. El Papa Clement VII concedix permís per a fundar-la en[[abril]] de l'any [[1383]], prenent possessió els primers monges en [[juny]] de l'any [[1385]]. En l'any [[1399]], Don Martín és coronat rei d'[[Aragó]], i comença a construir-se en [[1405]] l'Iglésia Major. La Cartoixa es transforma pel favor real en un important núcleu de poder econòmic, cultural, religiós i polític la rellevància del qual queda palés en sigles successius i fins al seu exclaustració definitiva en juliol de [[1835]]. | ||
| + | |||
| + | En el món de les arts, Vall de Crist va acollir lo més selecte en la producció plàstica del moment i va impulsar obres arquitectòniques tan singulars com la seua Iglésia Major, i el seu claustre gòtic, les dimensions del qual i harmonia ho convertien en obra única. | ||
| + | |||
| + | En l'àmbit polític, social i religiós l'influència de Vall de Crist es va plasmar en el seu destacat paper per a la resolució del [[Compromís de Casp]] i el [[Cisma d'Occident|cisma d'Occident]], quan es va establir en la Cartoixa el Capítul General de l'Orde i, posteriorment, la Casa Capitular i Sèu del Definitori de l'independent Congregació Nacional de Cartoixes d'Espanya. | ||
| + | |||
| + | En l'actualitat es considera a Vall de Crist com a preciós patrimoni cultural del [[Poble Valencià|poble valencià]]. | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | |||
| + | * [[Altura (Alt Palància)|Altura]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | |||
| + | * ''Altura. Villa histórica del Palancia'' (Castelló, turisme i gastronomia, nº 69, novembre 2016) Depòsit llegal: CS-262-2012 (Baix autorisació) | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 9: | Llínea 28: | ||
[[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]] | ||
| − | [[Categoria:Arquitectura | + | [[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]] |
| + | [[Categoria:Arquitectura valenciana]] | ||
[[Categoria:Religió]] | [[Categoria:Religió]] | ||
Revisió de 15:47 20 ago 2019
La Cartoixa de Vall de Crist (s'usen també les denominacions Valldecrist i en castellà, Valle de Cristo i Valldecristo) és un monasteri cartoixà situat en el terme municipal de la Vila d'Altura, Vila a la qual pertany, en la comarca de l'Alt Palància de la província de Castelló, en la Comunitat Valenciana.
La Cartoixa de Vall de Crist fon fundada pel rei Martí l'Humà i la seua dòna Maria de Lluna. La Cartoixa estigué vigent durant sis sigles i fon un dels centres eclesiàstics i de més contundència històrica que alberga el Regne de Valéncia. Mentres estigué en peu diversos papes la varen visitar, es varen celebrar grans trobades d'índole eclesiàstica i el seu control comprenia numeroses propietats com a viles, fàbriques, masos, terrenys i vivendes disperses per tot el Regne de Valéncia. Sant Vicent Ferrer i el seu germà Bonifaci Ferrer estigueren vinculats a la Cartoixa.
Història
La Cartoixa de Vall de Crist fon la quinta de les cases dels cartoixans de l'Orde de Sant Bruno en la península ibèrica, i la segona de les valencianes. Fon considerada com una de les més riques. Es funda a finals del sigle XIV per exprés desig de l'Infant Don Martín en terres pertanyents al municipi d'Altura. El Papa Clement VII concedix permís per a fundar-la enabril de l'any 1383, prenent possessió els primers monges en juny de l'any 1385. En l'any 1399, Don Martín és coronat rei d'Aragó, i comença a construir-se en 1405 l'Iglésia Major. La Cartoixa es transforma pel favor real en un important núcleu de poder econòmic, cultural, religiós i polític la rellevància del qual queda palés en sigles successius i fins al seu exclaustració definitiva en juliol de 1835.
En el món de les arts, Vall de Crist va acollir lo més selecte en la producció plàstica del moment i va impulsar obres arquitectòniques tan singulars com la seua Iglésia Major, i el seu claustre gòtic, les dimensions del qual i harmonia ho convertien en obra única.
En l'àmbit polític, social i religiós l'influència de Vall de Crist es va plasmar en el seu destacat paper per a la resolució del Compromís de Casp i el cisma d'Occident, quan es va establir en la Cartoixa el Capítul General de l'Orde i, posteriorment, la Casa Capitular i Sèu del Definitori de l'independent Congregació Nacional de Cartoixes d'Espanya.
En l'actualitat es considera a Vall de Crist com a preciós patrimoni cultural del poble valencià.
Vore també
Referències
- Altura. Villa histórica del Palancia (Castelló, turisme i gastronomia, nº 69, novembre 2016) Depòsit llegal: CS-262-2012 (Baix autorisació)