Diferència entre les revisions de "Catalunya"

Catalunya Catalonha
	Comunitat autònoma d'Espanya
Bandera de Catalunya Catalonha; Bandera	Escut de Catalunya Catalonha; Escut
	Situació de Catalunya Catalonha; Catalunya en Espanya
Capital	Barcelona
Entitat; • País	Comunitat autònoma;
Subdivisions	Províncies
Població; • Total; • Densitat	Lloc 2.º; 7.467.423 hab hab. (2008) ;
Gentilici	Català/na
ISO 3166-2	CT
Consideració	Nacionalitat
Llengua pròpia	Català i Aranés
Festa oficial	11 de setembre (Diada de Catalunya)
	Lloc web oficial

Revisió de 15:23 25 gin 2017

Catalunya és una comunitat autònoma espanyola situada al nordest de la Península Ibèrica. Ocupa un territori d'uns 32.000 km² que llimita al Nort en França i Andorra, A l'Est en el Mar Mediterràneu a lo llarc d'una franja marítima d'uns 580 quilómetros, al Sur en la Comunitat Valenciana (Castelló), i a l'Oest en Aragó (Saragossa, Terol i Osca). Esta situació estratègica ha afavorit una relació molt intensa en els territoris de la conca mediterrànea i en l'Europa continental. La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona.

En el territori català habiten actualment 7.364.078 persones^[1] en un total de 946 municipis dels qué 63 superen els 20.000 habitants (en els que viu el 70 per cent de la població catalana). Dos terços de la població viu en la Regió Metropolitana de Barcelona. Constituïx un territori molt dens i altament industrialisat, liderant el sector a Espanya des del sigle XIX i la seua economia és la més important d'entre les comunitats autònomes, al generar el 18,7% del PIB espanyol,^[2] sent la quarta en PIB per càpita, despuix de País Vasc, Navarra i Comunitat de Madrit.

Catalunya fon durant l'Edat Mija una de les merdes principals de la Corona d'Aragó. En el decliu de la Corona va decaure Catalunya, que no va tornar a destacar fins a l'industrialisació. Sa història i sa llengua són molt valorades pels seus habitants i per a molts són la base de la seua identitat colectiva.

Geografia humana i societat

Artícul principal → Demografia de Catalunya.

Demografia

Evolució de la població de Catalunya en termes absoluts (barres) i en relació en la població total d'Espanya (línia)

Densitat de població absoluta de les comarques catalanes

La població catalana en l'actualitat supera els 7 millons d'habitants.^[3] Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya la població de Catalunya en 2005 era de 6.995.206 habitants, el 15,9% del total de la població espanyola. D'estos, 603.636 o el 8,9% eren estrangers, el 22,3% del total d'estrangers que habiten a Espanya. Aproximadament 1,5 millions viuen en la capital, la ciutat de Barcelona (el 22,8% de la població de Catalunya); i 5 millions viuen en l'àrea metropolitana de Barcelona (el 72,7% de la població total de Catalunya), fent-la una de les àrees metropolitanes més grans d'Europa. Per contra, les zones més despoblades de Catalunya són les comarques pirinenques.

Política

Artícul principal → Política de Catalunya.

Catalunya és definida com nacionalitat històrica en la seua Estatut d'autonomia, a l'ampar de lo dispost en l'artícul segon de la Constitució espanyola, que reconeix i garantisa el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que integren Espanya.

Referències

↑ Alvanç del Padró Municipal a 1 de giner de 2008, Institut Nacional d'Estadística
↑ Institut Nacional d'Estadística, contabilitat Regional d'Espanya (principals resultats) Estructura percentual del PIB a preus de mercat, segons senya en data 2007
↑ IDESCAT

Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Catalunya de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.

Vore també

Enllaços externs

Web de la Generalitat de Catalunya (En català)
Estatut d'autonomia (En català)
Xàrxia bàsica de carreteres de Catalunya (En català)

Comunitats autònomes d'Espanya ·
Andalusia · Aragó · Principat d'Astúries · Illes Balears · Illes Canàries · Cantàbria · Castella i Lleó · Castella-La Mancha · Catalunya · Extremadura · Galícia · Comunitat de Madrit · Regió de Múrcia · Navarra · La Rioja · Comunitat Valenciana · País Vasc · Ceuta · Melilla

[1] Alvanç del Padró Municipal a 1 de giner de 2008, Institut Nacional d'Estadística

[2] Institut Nacional d'Estadística, contabilitat Regional d'Espanya (principals resultats) Estructura percentual del PIB a preus de mercat, segons senya en data 2007

[3] IDESCAT

[1]

[2]

[3]

@@ Llínea 48: / Llínea 48: @@
 En el territori català habiten actualment 7.364.078 persones<ref>[http://www.ine.es/prensa/np503.Pdf Alvanç del Padró Municipal a 1 de giner de 2008], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|Institut Nacional d'Estadística]]</ref> en un total de 946 municipis dels qué 63 superen els 20.000 habitants (en els que viu el 70 per cent de la població catalana). Dos terços de la població viu en la [[regió metropolitana de Barcelona|Regió Metropolitana de Barcelona]]. Constituïx un territori molt dens i altament industrialisat, liderant el sector a Espanya des del [[sigle XIX]] i la seua economia és la més important d'entre les comunitats autònomes, al generar el 18,7% del [[PIB]] espanyol,<ref>[http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft35%2Fp010&file=inebase&L=0 Institut Nacional d'Estadística, contabilitat Regional d'Espanya] (principals resultats) Estructura percentual del PIB a preus de mercat, segons senya en data 2007</ref> sent la quarta en PIB per càpita, despuix de [[País Vasc]], [[Navarra]] i [[Comunitat de Madrit]].
-Catalunya fon durant l'Edat Mija un dels territoris principals de la [[Corona d'Aragó]]. En el decliu de la Corona va decaure Catalunya, que no va tornar a destacar fins a l'industrialisació. [[Història de Catalunya|Sa història]] i [[Idioma català|sa llengua]] són molt valorades pels seus habitants i per a molts són la base de la seua identitat colectiva.
+Catalunya fon durant l'Edat Mija una de les merdes principals de la [[Corona d'Aragó]]. En el decliu de la Corona va decaure Catalunya, que no va tornar a destacar fins a l'industrialisació. [[Història de Catalunya|Sa història]] i [[Idioma català|sa llengua]] són molt valorades pels seus habitants i per a molts són la base de la seua identitat colectiva.
 == Geografia humana i societat ==