Valencià catalanisat

"Catlencià" (o "catancià") és la denominació popular a la llengua barreja de valencià, català i mallorquí que les institucions i mijos de comunicació públics ampren oficialment, i que s'ensenya en els centres docents (coleges, universitats, etc) del Regne de Valéncia, aixina com en els cursos oficials impartits per la JQCV. En conseqüència, esta denominació és utilisada sobre tot pels més jóvens, pero també entre la gent major. El catlencià, naix de la mescla dels noms de la llengua valenciana i de la llengua catalana: cat/cata (de català) i lencià/ncià (de valencià)

El catlencià, també es coneix (per part dels mestres i rectors) com a "valencià normatiu", "valencià estàndart" o "el català del païs valencià". Normativisat per l'AVL, baix la tutela de l'IEC, porta (en més o manco implantació) ensenyant-se en el Regne de Valéncia més de 30 anys, pero les seues característiques i paraules, han calat poc o gens en el parlar del carrer i del dia a dia dels valenciaparlants.

Característiques

Al no ser ni valencià, ni català, no té unes característiques concretes ni ben definides, resulta poc natural de cara als valenciàfons, i moltes vegades deixa lloc al dubte o a la elecció entre la paraula catalana o la valenciana. Freqüentment, ni els mateixos mestres s'aclarixquen a l'hora d'escriure, i els alumnes no valenciaparlants, quan parlen en u que si que ho és, es passen al castellà ràpidament perque veuen que el valenciaparlant no entén lo que diu o els posa una "cara extranya", al mateix temps que, per regla general, el valenciaparlant no assimila el vocabulari "afectat" que li ensenyen en l'escola i seguix utilisant el parlar autènticament valencià.

Algunes de les senyes més típiques del catlencià són:

• Nosaltres en lloc de "nosatros"/"mosatros"/"natros"/"nosatres" que queden relegats a un "valencià vulgar" o a "barbarismes".
• Aquesta en lloc de "esta" (ací s'accepten les dos formes, pero quasi sempre s'utilisa aquesta.
• Apropar paraula treta directament del castellà (acercar), en valencià és "acostar".
• Aleshores en substitució del clàssic llavors o del "entonces" (que al seu temps és un castellanisme).
• Doncs que vol dir "pues" o "puix", cal dir que Doncs és una paraula que mai s'ha sentit en el valencià.
• Substitució de -xc- per -sc- bassant-se en el català (Eix: Vixca per Visca, Ixca per Isca, Preferixc per Preferisc...)
• Utilisació de la X per a la CH basant-mos en el so en català (Eix: Marcha per Marxa, Chiquet per Xiquet)
• Substitució de els possessius "meua, teua, seua" i plurals per "meva, teva, seva" i derivants (Açò és una cosa més recent)
• Terminació -itzar en conte de -isar (Eix: Realisar per Realitzar, Utilisar per Utilitzar...)
• Superposició de les formes feia, feies, feiem, feieu i feien front a fea, fees, feem i feen.
• Superposició de les formes deia, deies, deiem, deieu, deien front a dia, dies, diem, dieu i dien (Tant en l'anterior com en esta característica tant les primeres com les segones son correctes en valencià, pero la AVL sols admet les que primer hem mencionat)

Atres dades

Les persones que utilisen el "catlencià" solen ser o d'orige castellaparlant, o pancatalanistes que intenten eliminar els caràcters pròpies de la llengua valenciana.

Institucions que utilisen el catlencià

• Radiotelevisió Pública Valenciana (Canal9, Punt2...)
• Generalitat Valenciana.
• Atres associacions.