Chimo Lanuza i Ortuño

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 11:51 3 abr 2019 per Jose2 (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - ' d’' a ' d'')
Anar a la navegació Anar a la busca
Archiu:Chimo Lanuza.jpg
Chimo Lanuza, escritor valencià
Archiu:Lanuza.JPG
Chimo Lanuza en un premi

Chimo Lanuza i Ortuño és un filòlec, sociollingüíste i escritor valencià.

Resenyes biogràfiques

Va nàixer en Altea en 1957, pero es va traslladar a La Vila de chicotet, on va passar la seua infancia. Llicenciat en Filològia Hispànica per l'Universitat de Valéncia - Estudi General, és professor de llengua valenciana per Lo Rat Penat, entitat en la qué manté una permanent colaboració.

Acadèmic corresponent de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana va ser membre de la Secció de llengua i lliteratura valencianes de la mateixa. Chimo Lanuza va ser un dels filòlecs que varen participar en la codificació de l'idioma valencià a través de les Normes d'El Puig en 1979.

Sempre ha estat relacionat en l'ambient intelectual valencianiste, conferenciant i articuliste incansable. Es va dedicar inicialment a l'investigació de la llengua valenciana, sent autor d'estudis i treballs de gramàtica, de sociolingüística, de rondallística (contes típics valencians)...

Té una destacada producció lliterària, que goja de reconeiximent en el seu àmbit i, en la que ha conseguit distints premis tant en poesia com en narrativa.

Càrrecs

Política

Lanuza ha participat en els dos partits valencianistes de referència de les últimes décades aixina fon membre electe del Consell Nacional d'Unió Valenciana i en les eleccions de 2007 anà com a independent en la llista de Coalició Valenciana en la ciutat de Valéncia.

Premis

Obres

Libres publicats

Estudis llingüístics i llengua valenciana

  • Socioobstaculs de la llengua valenciana. Ed. ABV.
  • Valencià, ¿llengua o dialecte?. Ensaig. Lo Rat Penat. 1983, 1994
  • Ha participat en diferents numeros de la Serie filologica de la RACV (Ortografia de la llengua valenciana, L’articul i la preposicio “en”), en la Revista de Filologia Valenciana i en Cresol (5, 9 i 15) i Cresol Lliterari (1 i 5).
  • Participà en el I i II Congrés de la llengua valenciana.
Quan yo muiga, germans,

sagelleu-me els llavis

en un bes d'infinit blau;

al pit,

un recort de la dona i els fills

també, ¿per que no?, un atre de Marilyn

i entre les mans vullc empomar

un pomell de paraules

¡de tantes paraules

escrites des del silenci!:

per a sempre la pau,

l’et vullc, la patria,

del cantic la rabia,

del puc un pam.


M’endure, germans,

en mi i per a sempre el bes

i a vosatres vos vullc deixar

l’herencia inevitable del ser

(que, si som, hem d'estar

i, si estem, nos serem)

-feu conte d'ells-,

l’espai

que ocupava i m’ocupava la pell,

l’herencia acaramullada,

una estrela blanca sobre el blau:

les paraules, el temps,

l’esperança, la fe,

el desig de llibertat

i el desig de ser dignes de ser,

de ser i mereixer

meritoriament valencians.

Bibliografia

Enllaços externs