China

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

La República Popular China (en chinenc simplificat: 中华人民共和国, en chinenc tradicional: 中華人民共和國 i en pinyin Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó) és un Estat situat en el est d'Àsia, el més poblat del mon en més de 1.300 millons d'habitants, i el quart més gran en quant a extensió territorial, després de Rússia, Canadà i els Estats Units.

Poc a poc el país s'ha anat convertint en una superpotència mundial, factor que se ha incrementat en els últims 20 anys.

China és, junt en Rússia, el país en més fronteres terrestres del mon, ya que té fronteres en 14 països: Afganistan, Bután, Birmània, Índia, Kazajistan, Kirguizistan, Laos, Mongòlia, Nepal, Corea del Nort, Pakistan, Rússia, Tayikistan i Vietnam.

Les ciutats més importants son Pequín, Shanghái i Hong Kong.

Geografia física

Artícul principal → Geografia de la China.

La República Popular de la China (RPX) és el segon país més extens de l'Àsia, després de Rússia, i el tercer o quart més extens del món. La incertesa quant a la seva superfície és deguda a les disputes territorials entre la China i l'Índia, en específic Aksai Chin i l'Extensió Trans-Karakoram, i als mètodes utilitzats per calcular la superfície dels Estats Units. La China té fronteres polítiques amb catorze nacions: Vietnam, Laos, Birmània, l'Índia, el Bhutan, el Nepal, el Pakistan (en el territori disputat per l'Índia del Caixmir), l'Afghanistan, el Tadjikistan, el Kirguizistan, el Kazakhstan, Rússia, Mongòlia i Corea del Nort. thumbnail|Foto de satèlit de la China Atesa la seva extensió territorial la China conté una gran varietat de paisatges i zones climàtiques. A l'est, al llarg de la costa de la mar Groga i de la mar de la China Oriental, hi ha planes al·luvials amb una alta densitat de població. La zona costanera de la mar de la China Meridional és més muntanyenca i al sud de la China domina l'orografia de petites serralades. Al centre de l'àrea oriental hi són els deltes dels rius més grans: el riu Groc i el Yangzi. Altres rius importants són el Riu de les Perles, el Mekong, el Brahmputra, l'Amur, el Huai He i el Xi Jiang.

A l'oest dominen les grans serres, sobretot l'Himalaya, la major altitut de la qual és el munt Everest, i pels altiplans que caracterisen la major part del paisage àrit dels deserts del Takla-Makan i el Gobi. Atesa la sequea i les pràctiques agrícoles perjudicials, les tempestes de sorra són comunes durant la primavera. L'expansió del desert de Gobi és la causa principal d'estes tempestes que afecten el nordest chinenc, i fins i tot Corea i el Japó.

Tot i les polítiques i regulacions ambientals aprovades des de 1979, el medi ambient a la China continua deteriorant-se, ya que les comunitats cerquen el desenvolupament econòmic sovint a costa de l'ambient. A més, encara que la China ha ratificat el Protocol de Kyoto, com a país en vies de desenvolupament no té cap limitació a les seves emissions de carbó. Atesa la seva ràpida industrialisació, la China s'està convertint en un dels emissors més grans de gasos de carbó que contribueixen a l'escalfament global.


 
Països d'Àsia
Asia (orthographic projection).svg
Afganistan    Aràbia Saudita    Azerbaijan    Barein    Bangla Desh    Butan    Brunei    Camboja    Catar    China    Corea del Nort    Corea del Sur    Emirats Àraps Units    Filipines    Índia    Indonèsia    Iran    Irac    Israel    Japó    Jordània    Kazakstan    Kirguistan    Kuwait    Laos    Líban    Malàsia    Maldives    Mongòlia    Myanmar    Nepal    Oman    Pakistan    Singapur    Síria    Sri Lanka    Tajikistan    Tailàndia    Taiwan    Timor Oriental    Turcmenistan    Turquia    Uzbekistan    Vietnam    Yemen