Clima mediterràneu sec

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
The printable version is no longer supported and may have rendering errors. Please update your browser bookmarks and please use the default browser print function instead.


El clima mediterràneu sec és el que es dona com a transició entre el mediterràneu típic i el desèrtic i es caracterisa per la aridea la major part de l'any.

Característica

Serra de Bernia

Té unes temperatures hivernals més càlides que el clima mediterràneu típic i en menys pluges, que oscilen entre els 200 i 400 mm. Se li considera una variant del clima subtropical sec i del semi-àrit càlit, sempre que la temperatura mija anual supere els 18ºC. Les pluges estan concentrades en les estacions equinoccials, presentant en qualsevol cas un estiu sec i calorós en temperatures miges superiors als 25ºC i màximes suaus en la costa i molt altes en zones interiors, podent sobrepassar els 45ºC en situacions d'ones de calor.

En Espanya és propi de la major part de Múrcia, Alacant i Almeria entre unes atres. També es dona en àrees de Grècia, Marroc, Argèlia, Tunis, Líbia, Síria, Jordània, Israel, Austràlia, Chile, Mèxic i Califòrnia.

Segons la Classificació climàtica de Köppen este clima és BSh o BSk, depenent de si la temperatura mija anual està per damunt o per baix dels 18º.

Climogrames

Marina de Cope (estepari àrit).

Vegetació

Les condicions més seques possibiliten l'aparició d'espècies de llocs àrits, especialment de la regió saharo-síndic, que es troba a l'atre costat del Mar de Alborán, #lo que fa que molts botànics consideren la regió afectada per este clima com un bioma intermig entre el mediterràneu i el desèrtic. Per això ocupa una província florística específica, la murcià-almeriense.

Entre les plantes més característiques d'este clima i del presahariano a l'atre costat de la mar es troben el espart (Stipa tenacissima), el araar o savina de Cartagena (Tetraclinis articulata) o el azufaifo (Zizyphus lotus).