Diferencia entre pàgines "Compromís de Casp" i "Algemesí"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
Llínea 1: Llínea 1:
−
[[File:El Compromiso de Caspe 1867 Dióscoro Puebla.jpg|thumb|right|290px|Proclamació de [[Ferran d'Antequera]] en [[Valéncia]] com a rei d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] ]]
+
{{Infobox pobles
−
El '''Compromís de Casp''' fon un pacte establit en l'any [[1412]] per representants dels regnes d'[[Aragó]] i [[Valéncia]] i dels [[Comtats de Catalunya]] per a elegir un nou rei davant la mort en l'any [[1410]] de [[Martí I d'Aragó]] sense descendència i sense nomenar un successor acceptat. Va supondre l'entronisació de [[Ferran d'Antequera]], un membre pertanyent a la dinastia [[Casa de Trastámara|Trastámara]], en la [[Corona d'Aragó]].
+
|image_país = [[File:Localització d'Algemesí respecte del País Valencià.png    |175px]]
 +
|image_província = [[File:Localització d'Algemesí respecte de la Ribera Alta.png|170px]]  
 +
|nom =  Algemesí
 +
|image_escut = [[File:Coat of Arms of Algemesí.svg|90px]]  
 +
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
 +
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 +
|província = [[Província de Valéncia]]
 +
|comarca = [[Ribera Alta]]
 +
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Alzira]]  
 +
|coor =  39°7′12″N 0°29′52″O 
 +
|superfície = 41,5 km²
 +
|altitut = 17 msnm
 +
|població = 27.511 hab.
 +
|densitat = 662,91 hab./km²
 +
|gentilici =  Algemesinenc/a    
 +
|llengua = [[Valencià]]
 +
|còdic_postal = 46680
 +
|festes = Última semana de setembre
 +
|alcalde = Vicent Ramón García Mont ([[PPCV]])
 +
|uep = [http://www.algemesi.es  Web Oficial d'Algemesí]
 +
|notes =
 +
}}
  
−
==Història==
+
'''Algemesí''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de la [[Ribera Alta]].
−
En l’any [[1409]] regnava en la [[Corona d’Aragó]], [[Martí l’Humà]], que havia succedit a son germà, [[Joan I]], per haver fallit sense fills varons. En [[Sicília]] regnava el seu fill, [[Martí el Jove]].
 
  
−
En el [[regne de Cerdenya]] havia sorgit una rebelió d’una part de l’illa, promoguda per la república de [[Genova]], perque ans havia eixercit un protectorat sobre [[Corcega]] i [[Cerdenya]] i no volia perdre sa influència. Ademés, genovesos i catalans rivalisaven pel comerç en el [[Mediterràneu]] occidental.
+
== Geografia ==
 +
El riu [[Magre]], afluent del [[Xúquer]], abraça el núcleu urbà  i confluïx en aquell dins del terme, en el parage natural municipal de la ''Chopera'', l'únic parc natural pertanyent a Algemesí, ya que lo restant del terme és una enorme estora verda dedicada al cultiu del taronger, arròs, albercoquers, etc. En l'extrem nordest del terme municipal, concretament en la partida del Barranc, està situada la Reserva del [[samaruc]] (chicotet peix autòcton valencià), superfície de 11.800 m² que abans s'utilisava per al cultiu de l'[[arròs]] i ara, per estar inclosa en el [[Parc Natural de l'Albufera]], se dedica a la recuperació d'esta espècie que se troba en perill d'extinció. També se treballa en flora i fauna autòctona que necessita protecció com per eixemple el ''fartet'', el ''mossegadoret'', el ''pechinot'', la ''gamba camaró'', la ''gamba gavacha'', etc.  
  
−
Martí el Jove prengué el manament de l’[[eixèrcit]] de son pare en Cerdenya en la trista circumstància de caure malalt de les [[malaltia|malalties]] de l’illa. En el seu falliment en [[1409]], a la [[Corona d'Aragó]] se li plantejava un greu problema; Martí el Jove era fill de Martí l’Humà i a soles deixava un fill illegítim (bastart), D. Fadric, Comte de Lluna, i este no podia succedir-li al tro de Sicília, per lo que el nou rei d’esta fon son pare, per tant, el [[Regne de Sicília]] s’incorporà a la Corona d’Aragó.
+
El clima és [[clima mediterràneu]]; estius calorosos en temperatures que oscilen entre 30º i 38º, en tormentes estivals a finals d'[[agost]], hiverns suaus que varien entre 14º i 4º, en primavera d'hivern pluges intenses típicament dites "gotes fredes".
  
−
==Candidats==
+
S'accedix a Algemesí des de [[Valéncia]], a través de la [[V-31]] prenent despuix la [[CV-42]]. Conta també en estació de [[ferrocarril]] de la llínea de [[Rodalies Valéncia]] C-2 de Valéncia ([[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]), per l'[[AP-7]] ([[E-15]]) eixida Algemesí.
−
La situació en que quedava la Corona era preocupant: el rei Martí no tenia més fills, i per la seua edat ya no estava en condicions de tindre’n més, aixina que, començaren les especulacions sobre la possible successió.
 
  
−
Havia fins a sis candidats a regnar:
+
=== [[Barri]]s i [[pedanie]]s ===
 +
En el [[terme municipal]] d'Algemesí se troben també els següents núcleus de població ([[pedanies]]):
 +
*'''El Carrascalet'''.
 +
*'''El Raval'''.
 +
I els següents barris:
 +
*'''El Pla'''.
 +
*'''El Teular'''.
 +
*'''Plaça de la Ribera'''.
 +
*'''Bernart Guinovart'''.
 +
*'''Parc Salvador Castell'''.
 +
*'''Plaça d'Alacant'''.
 +
*'''Barri de Santa Bàrbara'''.
 +
*'''Barri de Muntanya'''.
 +
*'''Barri de Capella'''.
 +
*'''El Mercat'''.
  
−
* Jaume, Comte d’Urgell
+
I els històrics poblats de:
−
* Ferran, Infant de Castella
+
*'''Pardines'''.
−
* Lluis, Duc de Calabria
+
*'''Cotes'''.
−
* Fadric, Comte de Lluna
 
−
* Alfons, Duc de Gandia i Comte de Denia i Ribagorça
 
−
* Joan, Comte de Prades i germa de l’anterior
 
  
−
Estos dos últims, podien alegar pocs drets per parentesc més lluntà, en canvi, els que tenien més possibilitats eren el Comte d’Urgell i l’Infant de Castella.
+
=== Localitats llimítrofs ===
 +
El [[terme municipal]] d'Algemesí llimita en les següents localitats:
  
−
El Comte d’Urgell tenia al seu favor ser “de la família” i natural dels estats de la Corona d’Aragó; per contra, ser mal administrador, tindre mal caràcter, i sobre tot, era un joguet en mans de sa mare, dòna molt dominant i que no parava de dir-li: “Fill, o rei, o res”.
+
[[Albalat de la Ribera]], [[Alzira]], [[Alginet]], [[Guadassuar]], [[Polinyà]] i [[Sollana]], totes elles de la [[província de Valéncia]]
  
−
L’Infant tenia en sa contra ser “estranger”, pero al seu favor, ser bon governant i haver demostrat valor personal. A la mort del seu germa, [[Enrique III el Dolent]], Rei de [[Corona de Castella|Castella]], desempenyà la regència durant la minoria d’edat del successor, [[Juan II]], en gran acert, tant que altes instances de Castella li proposaren ser coronat rei en lloc de son cosí, cosa a la que ell es negà. En quant a la seua valia, posem un eixemple: Sitiada la ciutat d’Antequera, tinguda per inexpugnable, els soldats que tiraven la terra al fos, es negaren a fer-lo per la cantitat de fleches que llançaven els moros. Enterat l’Infant d’aixo, agarrà un cabaç ple i es dirigí directament al fos, el volcà i tornà al campament, dient-los: “Teniu vergonya i feu allò que yo he fet”. Antequera fon conquistada.
+
== Història ==
 +
De fundació islàmica com [[alqueria]], el seu topònim té com significat ''lloc solejat'' ya que és dels pocs pobles de la zona, en el que no hi ha ninguna montanya prop que li lleve llum solar. Poblat en cristians nous despuix de la seua conquista pel rei [[Jaume I d'Aragó]] i la seua primera cita és en el [[Llibre del Repartiment]], en l'any [[1243]]. Formà part del municipi d'[[Alzira]], fins a que en l'any [[1473]] obtingué l'independència, reservant-se [[Alzira]] la jurisdicció criminal i mer imperi. En l'any [[1574]], [[Felip II d'Espanya]] li concedí la segregació d'aquella convertint-lo en Universitat, despuix de pagar 8.000 ducats. Li pertanyien els despoblats de Cotes, Pardines, Segreny i Fàtima. En [[1608]], se li concedix el títul de Vila Real, s'introduïx el sistema d'insaculació per a proveir els oficials del govern municipal, obté el privilegi real de cogovernar en [[Alzira]] la [[Sequia Real del Xúquer]] i, el 12 de novembre, el rei li concedix la celebració de fira anual durant vint dies.  
  
−
Mentres tant, el rei Martí era apremiat per sa dona i sa nora, per a que nomenara successor seu al Comte d’Urgell, pero ell es negà, i estant prop la seua mort en [[Barcelona]], les Corts del Principat li preguntaren que ya que no havia nomenat successor seu, al manco els diguera la seua opinió personal sobre qui podia succedir-li, i el rei els contestà: “Aquell qui per dret li corresponga”. Lo que pot entendre´s que per damunt de la voluntat real estan les lleis.
+
L'[[expulsió dels moriscs]] i la compra de Cotes, feren que el [[sigle XVII]] fora de fort endeutament per a Algemesí. En les Corts Valencianes de [[1626]], el Braç Real demanà la revisió dels llímits d'Algemesí, degut als pleits que tenien des de la seua segregació d'[[Alzira]]. La vila d'Algemesí demanà l'aument de salari del justiciat, del seu assessor i del mustassaf.
  
−
Fallit el rei Martí en l'any [[1410]], les ombres de la guerra civil envoltaven els estats de la Corona d’Aragó. El Comte d’Urgell proclamava estar dispost a enfrontar-se a qui li negara ser rei; l’Infant de Castella, qui no havia vollgut suplantar al seu nebot en Castella, en canvi, no estava dispost a cedir el seu dret.
+
== Administració ==
 +
{{Alcaldes_Espanya
 +
  | Alcalde_1 = Joan Girbés Masià
 +
  | Partit_1 = Independents per Algemesí (IPA)
 +
  | Alcalde_2 = Joan Girbés Masià
 +
  | Partit_2 = Independents per Algemesí (IPA)
 +
  | Alcalde_3 = Emili Gregori Tarazona
 +
  | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_4 = Emili Gregori Tarazona
 +
  | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_5 = Emili Gregori Tarazona
 +
  | Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_6 = Emili Gregori Tarazona
 +
  | Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_7 = Emili Gregori Tarazona
 +
  | Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_8 = Vicent Ramón García Mont
 +
  | Partit_8 = [[PPCV]]
 +
}}
  
−
Davant el perill de guerra civil, les més altes institucions dels regnes d’[[Regne d'Aragó|Aragó]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i dels [[Comtats catalanans]], acordaren crear una instància o “compromís” que decidira a qui corresponia el dret a ser rei.
+
== Economia ==
 +
D'economia bàsicament agrària, l'aprofitament de les aigües de la [[Sequia Real del Xúquer]] introduí el cultiu de la [[morera]] i l'[[arròs]] que donaren una bona espenta al creiximent de la vila. Les terres dedicades al cultiu aumenten, sobre tot les dedicades a l'[[arròs]], unes 14.000 fanecades i atres 16.000 de [[morera]], [[blat]], [[dacsa]], [[ordi]], [[fava|faves]] i atres cultius de regadiu. Posteriorment el cultiu dels [[cítric]]s ha anant guanyant terreny al de l'arròs.
  
−
==Compromisaris==
+
En les últimes décades l'indústria s'ha desenrollat de forma considerable en detriment de l'agricultura. Els nous parcs empresarials de la ciutat han atres a numeroses empreses de tota la regió, fomentant aixina, el desenroll econòmic d'Algemesí, gràcies a la competitivitat dels terrenys per a us industrial. Algemesí és, despuix d'[[Alzira]], la ciutat en més número d'empreses de la comarca de la [[Ribera Alta]].
−
Cada estat nomenaria a tres compromisaris, el quals es reunirien en [[Casp]], estos, despuix d’escoltar les raons alegades pels sis candidats, delliberarien i elegirien a u d’ells, la sentència seria acatada obligatoriament per tots. Havia una important condició: el designat com a rei llegítim, apart d’obtindre la majoria dels vots, o siga, cinc de nou, deuria ser votat per cada u dels estats, i si algú no el votava, l’estat en qüestió podia negar-se a acatar el fallo.
 
  
−
El Regne d’Aragó, designà com a compromisaris:
+
En l'actualitat s'està construint un nou parc industrial que destinarà 350.000 m² exclusivament a empreses agrícoles
  
−
* L’Arquebisbe de [[Saragossa]]
+
== Monuments ==
−
* [[Frai Francisco de Aranda]], cartuig
+
[[File:Convent de Sant Vicent Ferrer d'Algemesí (Museu Valencià de la Festa).jpg|thumb|250px|Convent de Sant Vicent Ferrer d'Algemesí]]
−
* [[Berenguer de Bardají]], lletrat
 
  
−
El Regne de Valéncia, nomenà:
+
*'''Parròquia de [[Sant Pio X]] '''. Regentada pels pares Escolapis.
 +
*'''Iglésia del [[Santiago el Major|Apòstol Sant Jaume]] '''. Construïda de [[1550]] a [[1582]] per Doménec Gamieta en colaboració en Joan d’Alacant i Joan Matalí. Reformada a finals del [[sigle XVIII]] ([[1789]]) i recoberta modernament ([[1890]] i [[1927]]). Esta iglésia té una chicoteta peculiaritat i és que, a diferència  d'atres iglésies en que a l'entrar trobem davant de nosatres l'altar, lloc a on se personifica la presència de Deu i des d'a on el sacerdot realisa les misses, en este cas este lloc se troba a la dreta. La raó d'este fet radica en que en cert moment se necessità ampliar el carrer que se troba just al costat, i se decidí ''retallar'' un tros de l'iglésia, just a on se trobava la porta. Entre els seus tesors artístics se troba el retaule major de la Basílica Menor que reflexa paisages de la vida de l'apòstol Sant Jaume. Fon realisat per [[Francisco Ribalta]] entre [[1603]] i [[1610]] i completat per [[José Segrelles]] en [[1954]].
 +
*'''Antic convent [[Sant Vicent Ferrer]] '''. Erigit per orde del [[Sant Joan de Ribera|patriarca Ribera]] en [[1590]]. Ha sofrit vàries reformes i s'ha destinat a diferents usos des de quarter de la [[Guàrdia Civil]] fins a asil. Ha segut totalment restaurat i dedicat a Museu de la Festa, que pretén l'estudi i divulgació de les festes valencianes i la conservació d'objectes i documents propis.
  
−
* [[Frai Vicent Ferrer]], domínic i mestre en [[Teologia]]
+
== Festes locals ==
−
* [[Bonifaci Ferrer|Frai Bonifaci Ferrer]], general cartuig i jurisconsulte, germà de l’anterior
+
*'''[[Falles]] ''' (19 de Març), com atres localitats valencianes celebren [[Sant Josep]].
−
* [[Ginés Rabasa]], doctor en lleis
+
*'''La [[Semana Santa]] ''', en Abril en les seues confraries inundant la ciutat.
 +
*'''Fira de [[Sant Onofre]] ''', del 1 al 12 de juny, fira dedicada a [[Sant Onofre]], patró de la ciutat.
 +
[[File:Nova Muixeranga d'Algemesí.jpg|thumb|250px|[[Muixeranga]] d'Algemesí]]
 +
*'''[[Festes de Nostra Senyora de la Salut d'Algemesí]] (''Mare de Deu de la Salut)'''''. La primera semana de setembre, concretament dies 7 i 8 de setembre, ha segut objecte d'estudis etnogràfics per l'important mostra de folclor valencià que s'exhibix en [[Image:algemesi05.jpg|thumbnail|250px|right|Vista de la peculiar (es quadrada) [[plaça de bous]] d'Algemesí]] la ''processoneta''. Les danses dels ''Bastonets'', la ''Carchofa'', els ''Arquets'', ''els Boleros o Llauradors'' (www.llauradores.com)[http://www.llauradores.com]'', les ''Pastoretes'', els ''Tornejants'' i, sobre tot, la ''[[Moixaranga]] '' (Castells humans i balls).
 +
*'''[[Semana Taurina d'Algemesí]] '''. Se toregen jònecs durant 9 dies, contant un dia en l'actuació de dos toreros de renom mundial.
  
−
Els comtats catalans, nomenaren:
+
== Gastronomia ==
 +
En l'apartat gastronòmic destaquen, com en tota [[la Ribera]], els arrossos. És de destacar també en dolços ''els rollets d'anís'', ''les fogassetes'' (són un tipo de galletes mijanes d'anís),''[[coca fina]]'', ''[[coca cristiana]] '', ''coca bova'', ''[[torró]] de panets'' o torró de gat, ''rollet de carabassa''...i en salat cap nomenar ''la coca en sal'' (un tipo una coca de pa en [[oli]] i [[sal]]), ''les coquetes de cacau'', ''els migets'', ''les rosquilletes''...entre atres.
  
−
* L’Arquebisbe de [[Tarragona]]
+
Ademés en la semana de bous que se celebra les dos últimes semanes de setembre, és popular ''el colpet'', és una beguda un poc més gran que un chupito, composta per Vodca, Granadina i Tònica, que se pren tapada en una torcaboca i plegant-li al got 3 colps abans de pendre-lo.
−
* [[Bernal de Gualbes]], doctor en lleis
 
−
* [[Guillem de Valseca]], doctor en lleis
 
−
 
 
−
Ans de reunir-se el Compromis, es produiren dos canvis: El valencià Rabasa, per malaltia, fon sustituit pel doctor en lleis, [[Pere Beltran]]. Un atra circumstància fon, que quan l’Arquebisbe de Saragossa estava en cami coincidí en [[Antonio de Luna]], partidari del Comte d’Urgell i tractà de convencer a l'Arquebisbe, este li declarà estar a favor de l’Infant de Castella, per lo que el galtejà i ordenà als seus que l’apunyalaren. Fon sustituit en el Compromís pel Bisbe d’[[Osca]].
 
−
 
 
−
==La votació==
 
−
[[File:Salvador Vinegra, El Compromiso de Caspe.jpg|thumb|right|260px]]
 
−
Els compromisaris compliren sa missió, i aplegat el moment de la votació, a proposta de l’Arquebisbe de Tarragona, demanaren a Frai Vicent Ferrer que raonara el seu vot i els motius. Este, aixina ho feu, i sa explicació fon determinant per a decidir el fallo. El resultat fon: a favor del Comte d’Urgell, Guillem de Valseca, i l’Arquebisbe de Tarragona, encara que reconeixia que el més adequat per a regnar era l’Infant de Castella; o siga, dos vots catalans. El valencià, Pere Beltran, digué no haver tengut temps d’estudiar el cas, per haver sustituit a últim hora a Ginés Rabasa, per lo que s’abstingué. I els atres dos valencians, el catala Bernal de Gualbes i els tres aragonesos, votaren a favor de l’Infant de Castella (Ferran). Per lo tant, havent-se complit les condicions de majoria (sis vots de nou) i al manco un vot de cada estat, fon proclamat rei llegítim i reconegut en tots els Regnes i Principat de la Corona d’Aragó.
 
−
 
 
−
==Oposició==
 
−
Pero, no tots ho acataren: Jaume, Comte d’Urgell, reuní un eixèrcit junt als seus partidaris per a obtindre a la força alló que el Compromís li havia negat. El nou rei, demostrant ser tan previsor com sempre i reunint al seus lleals, es preparà per enfrontar-se al rebelt; encara que, intentà convéncer al Comte de que canviara sa actitut i que foren amics, fon inútil.
 
−
 
 
−
Les [[Corts de Catalunya]] arribaren a declarar traïdor al Comte d’Urgell i el rei l’acorralà en Balaguer, a on es veé perdut. Donya Isabel, dona del Comte, i tia del rei, eixí de Balaguer i agenollant-se davant del rei li demanà clemència per al seu marit. En conte d’eixecutar-lo, com era la costum i el dret, el rei condenà al Comte a presó per vida, en el [[Castell de Xàtiva]], i a sa mare, la de “Fill, o rei, o res”, que fora tancada en un convent, també per vida.
 
−
 
 
−
El Rei [[Ferran I d'Aragó]], mereixqué el sobrenom de “l’Honest”. Anys més tart, el Governador General del Regne de Valéncia i Duc de Sogorb, el futur [[Alfons V el Magnànim]], escrigué a son pare, que havia visitat en [[Xàtiva]] a [[Jaume d’Urgell]], i que no li pareixia perillós, puix sa mare havia fallit; el rei li contestà que si aixina ho creïa, podia lliberar-lo. Lamentablement, el Comte d’Urgell mori durant eixe temps.
 
−
 
 
−
N’hi ha que dir, que el carrec de [[Governador del Regne de Valéncia]], era ocupat per l’hereu, el futur rei.
 
−
 
 
−
==Cita==
 
−
 
 
−
L'Acta del Compromís de Casp, de 6 de juny de 1412, està escrita en [[llengua valenciana]]. Lliteralment, podem llegir: ''...Consimilem literam idem domini depurati expedire mandrunt, in ydiomate valentino, parlamento generali Regni Valentiae.''
 
−
 
 
−
* Acta notarial del 6 de juny de 1412 sobre el Compromís de Casp. Citada per [[Salvador Faus i Sabater]] en el seu llibre ''Recopilació històrica sobre la denominació llengua valenciana'', pàg. 29 (Valéncia, 1994).
 
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
*[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=356 Artícul en Cardona i Vives]
+
*[http://www.algemesi.es Pàgina web de l'Ajuntament]
−
{{Commonscat|Compromiso de Caspe}}
+
*[http://www.museuvalenciadelafesta.com Pàgina web d'''El Museu de la Festa'']
 +
*[http://www.pelechano.com/sma/ Pàgina web de la Societat Musical d'Algemesí]
 +
*[http://www.muixeranga.net Pàgina web de ''La Moixaranga'']
 +
*[http://www.novamuixeranga.com Pàgina web de ''La Nova Moixaranga'']
 +
*[http://www.setmanadebous.com Semana de bous d'Algemesí]
 +
*[http://sketchup.google.com/3dwarehouse/details?mid=c18ee4cd0b688b9efcb884512384c642&prevstart=0 Modelo 3D Basílica de Sant Jaume Apòstol (Google Earth)]
 +
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
  
−
[[Categoria:Corona d'Aragó]]
+
== Referències ==
−
[[Categoria:Història]]
+
{{Traduït de|es|Algemesí}}
−
[[Categoria:Història d'Espanya]]
+
{{Municipis de La Ribera Alta}}
−
[[Categoria:Història Valenciana]]
+
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
−
[[Categoria:Regne de Valéncia]]
+
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
−
[[Categoria:Reis]]
 
−
[[Categoria:Història d'Aragó]]
 
−
[[Categoria:Història de Catalunya]]
 
−
[[Categoria:Història de les Illes Balears]]
 
−
[[Categoria:Història de França]]
 
−
[[Categoria:Història d'Itàlia]]
 

Revisió de 15:06 6 jun 2021

Algemesí
Localització d'Algemesí respecte del País Valencià.png Coat of Arms of Algemesí.svg
Localització d'Algemesí respecte de la Ribera Alta.png
País : Bandera de España.svg Espanya
• Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
• Província: Província de Valéncia
• Comarca: Ribera Alta
• Partit judicial: Alzira
Ubicació: 39°7′12″N 0°29′52″O
• Altitut: 17 msnm
Superfície: 41,5 km²
Població: 27.511 hab.
• Densitat: 662,91 hab./km²
Gentilici: Algemesinenc/a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46680
Festes majors: Última semana de setembre
Alcalde: Vicent Ramón García Mont (PPCV)
Pàgina web: {{{web}}}


Algemesí és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la Ribera Alta.

Geografia

El riu Magre, afluent del Xúquer, abraça el núcleu urbà i confluïx en aquell dins del terme, en el parage natural municipal de la Chopera, l'únic parc natural pertanyent a Algemesí, ya que lo restant del terme és una enorme estora verda dedicada al cultiu del taronger, arròs, albercoquers, etc. En l'extrem nordest del terme municipal, concretament en la partida del Barranc, està situada la Reserva del samaruc (chicotet peix autòcton valencià), superfície de 11.800 m² que abans s'utilisava per al cultiu de l'arròs i ara, per estar inclosa en el Parc Natural de l'Albufera, se dedica a la recuperació d'esta espècie que se troba en perill d'extinció. També se treballa en flora i fauna autòctona que necessita protecció com per eixemple el fartet, el mossegadoret, el pechinot, la gamba camaró, la gamba gavacha, etc.

El clima és clima mediterràneu; estius calorosos en temperatures que oscilen entre 30º i 38º, en tormentes estivals a finals d'agost, hiverns suaus que varien entre 14º i 4º, en primavera d'hivern pluges intenses típicament dites "gotes fredes".

S'accedix a Algemesí des de Valéncia, a través de la V-31 prenent despuix la CV-42. Conta també en estació de ferrocarril de la llínea de Rodalies Valéncia C-2 de Valéncia (RENFE), per l'AP-7 (E-15) eixida Algemesí.

Barris i pedanies

En el terme municipal d'Algemesí se troben també els següents núcleus de població (pedanies):

  • El Carrascalet.
  • El Raval.

I els següents barris:

  • El Pla.
  • El Teular.
  • Plaça de la Ribera.
  • Bernart Guinovart.
  • Parc Salvador Castell.
  • Plaça d'Alacant.
  • Barri de Santa Bàrbara.
  • Barri de Muntanya.
  • Barri de Capella.
  • El Mercat.

I els històrics poblats de:

  • Pardines.
  • Cotes.

Localitats llimítrofs

El terme municipal d'Algemesí llimita en les següents localitats:

Albalat de la Ribera, Alzira, Alginet, Guadassuar, Polinyà i Sollana, totes elles de la província de Valéncia

Història

De fundació islàmica com alqueria, el seu topònim té com significat lloc solejat ya que és dels pocs pobles de la zona, en el que no hi ha ninguna montanya prop que li lleve llum solar. Poblat en cristians nous despuix de la seua conquista pel rei Jaume I d'Aragó i la seua primera cita és en el Llibre del Repartiment, en l'any 1243. Formà part del municipi d'Alzira, fins a que en l'any 1473 obtingué l'independència, reservant-se Alzira la jurisdicció criminal i mer imperi. En l'any 1574, Felip II d'Espanya li concedí la segregació d'aquella convertint-lo en Universitat, despuix de pagar 8.000 ducats. Li pertanyien els despoblats de Cotes, Pardines, Segreny i Fàtima. En 1608, se li concedix el títul de Vila Real, s'introduïx el sistema d'insaculació per a proveir els oficials del govern municipal, obté el privilegi real de cogovernar en Alzira la Sequia Real del Xúquer i, el 12 de novembre, el rei li concedix la celebració de fira anual durant vint dies.

L'expulsió dels moriscs i la compra de Cotes, feren que el sigle XVII fora de fort endeutament per a Algemesí. En les Corts Valencianes de 1626, el Braç Real demanà la revisió dels llímits d'Algemesí, degut als pleits que tenien des de la seua segregació d'Alzira. La vila d'Algemesí demanà l'aument de salari del justiciat, del seu assessor i del mustassaf.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Joan Girbés Masià Independents per Algemesí (IPA)
1983 - 1987 Joan Girbés Masià Independents per Algemesí (IPA)
1987 - 1991 Emili Gregori Tarazona PSPV-PSOE
1991 - 1995 Emili Gregori Tarazona PSPV-PSOE
1995 - 1999 Emili Gregori Tarazona PSPV-PSOE
1999 - 2003 Emili Gregori Tarazona PSPV-PSOE
2003 - 2007 Emili Gregori Tarazona PSPV-PSOE
2007 - 2011 Vicent Ramón García Mont PPCV
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Economia

D'economia bàsicament agrària, l'aprofitament de les aigües de la Sequia Real del Xúquer introduí el cultiu de la morera i l'arròs que donaren una bona espenta al creiximent de la vila. Les terres dedicades al cultiu aumenten, sobre tot les dedicades a l'arròs, unes 14.000 fanecades i atres 16.000 de morera, blat, dacsa, ordi, faves i atres cultius de regadiu. Posteriorment el cultiu dels cítrics ha anant guanyant terreny al de l'arròs.

En les últimes décades l'indústria s'ha desenrollat de forma considerable en detriment de l'agricultura. Els nous parcs empresarials de la ciutat han atres a numeroses empreses de tota la regió, fomentant aixina, el desenroll econòmic d'Algemesí, gràcies a la competitivitat dels terrenys per a us industrial. Algemesí és, despuix d'Alzira, la ciutat en més número d'empreses de la comarca de la Ribera Alta.

En l'actualitat s'està construint un nou parc industrial que destinarà 350.000 m² exclusivament a empreses agrícoles

Monuments

Convent de Sant Vicent Ferrer d'Algemesí
  • Parròquia de Sant Pio X . Regentada pels pares Escolapis.
  • Iglésia del Apòstol Sant Jaume . Construïda de 1550 a 1582 per Doménec Gamieta en colaboració en Joan d’Alacant i Joan Matalí. Reformada a finals del sigle XVIII (1789) i recoberta modernament (1890 i 1927). Esta iglésia té una chicoteta peculiaritat i és que, a diferència d'atres iglésies en que a l'entrar trobem davant de nosatres l'altar, lloc a on se personifica la presència de Deu i des d'a on el sacerdot realisa les misses, en este cas este lloc se troba a la dreta. La raó d'este fet radica en que en cert moment se necessità ampliar el carrer que se troba just al costat, i se decidí retallar un tros de l'iglésia, just a on se trobava la porta. Entre els seus tesors artístics se troba el retaule major de la Basílica Menor que reflexa paisages de la vida de l'apòstol Sant Jaume. Fon realisat per Francisco Ribalta entre 1603 i 1610 i completat per José Segrelles en 1954.
  • Antic convent Sant Vicent Ferrer . Erigit per orde del patriarca Ribera en 1590. Ha sofrit vàries reformes i s'ha destinat a diferents usos des de quarter de la Guàrdia Civil fins a asil. Ha segut totalment restaurat i dedicat a Museu de la Festa, que pretén l'estudi i divulgació de les festes valencianes i la conservació d'objectes i documents propis.

Festes locals

Muixeranga d'Algemesí
  • Festes de Nostra Senyora de la Salut d'Algemesí (Mare de Deu de la Salut). La primera semana de setembre, concretament dies 7 i 8 de setembre, ha segut objecte d'estudis etnogràfics per l'important mostra de folclor valencià que s'exhibix en
    Vista de la peculiar (es quadrada) plaça de bous d'Algemesí
    la processoneta. Les danses dels Bastonets, la Carchofa, els Arquets, els Boleros o Llauradors (www.llauradores.com)[1], les Pastoretes, els Tornejants i, sobre tot, la Moixaranga (Castells humans i balls).
  • Semana Taurina d'Algemesí . Se toregen jònecs durant 9 dies, contant un dia en l'actuació de dos toreros de renom mundial.

Gastronomia

En l'apartat gastronòmic destaquen, com en tota la Ribera, els arrossos. És de destacar també en dolços els rollets d'anís, les fogassetes (són un tipo de galletes mijanes d'anís),coca fina, coca cristiana , coca bova, torró de panets o torró de gat, rollet de carabassa...i en salat cap nomenar la coca en sal (un tipo una coca de pa en oli i sal), les coquetes de cacau, els migets, les rosquilletes...entre atres.

Ademés en la semana de bous que se celebra les dos últimes semanes de setembre, és popular el colpet, és una beguda un poc més gran que un chupito, composta per Vodca, Granadina i Tònica, que se pren tapada en una torcaboca i plegant-li al got 3 colps abans de pendre-lo.

Enllaços externs

Referències


Municipis de La Ribera Alta
Alberich  •  Alcàntera  •  L'Alcúdia de Carlet  •  Alfarp  •  Algemesí  •  Alginet  •  Alzira  •  Antella  •  Beneixida  •  Benifayó  •  Benimodo  •  Benimuslem  •  Carcaixent  •  Càrcer  •  Carlet  •  Catadau  •  Cotes  •  Énova  •  Gavarda  •  Guadassuar  •  Llombay  •  Manuel  •  Massalavés  •  Montroy  •  Monserrat  •  La Pobla Llarga  •  Rafelguaraf  •  Real  •  Sant Joan d'Énova  •  Sellent  •  Senyera  •  Sumacàrcer  •  Torís  •  Tous •  Vilanova de Castelló
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Compromís_de_Casp&oldid=176731»