Diferencia entre pàgines "Concha Piquer" i "De desagraïts, l'infern està ple"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - ' serie ' a ' série ')
 
(Pàgina nova, en el contingut: «De desagraïts, l'infern està ple, refrà valencià que expressa que per sinceritat o per educació, hem de manifestar agraïment a qui nos favorix…»)
 
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Concha_Piquer.jpg|thumb|250px|Concha Piquer, artista valenciana internacional]]
+
De desagraïts, l'infern està ple, [[Refrany|refrà valencià]] que expressa que per sinceritat o per educació, hem de manifestar agraïment a qui nos favorixca. 
  
'''Concepció Piquer López''' ([[Valéncia]], [[8 de decembre]] de [[1908]] - [[Madrit]], [[12 de decembre]] de [[1990]]) coneguda artísticament com a '''Concha Piquer''' fon una cantant i actriu [[Comunitat Valenciana|valenciana]], una de les figures més rellevants de la [[copla]]. Va interpretar diverses composicions claus de la cançó espanyola, quasi totes elles obra de Salvador Valverde, Quintero, León y Quiroga, com "Ojos verdes", "[[Tatuaje (cançó)|Tatuaje]]", "Y sin embargo te quiero", "Suspiros de España", i moltes atres.
+
== Equivalències ==
 
+
* [[Qui no és agraït, és un malparit]]
Concha Piquer és la mare de la també cantant, [[Concha Márquez Piquer]].
+
* Quien toma, a dar se obliga, (en [[castellà]])
 
 
== Vida i obra ==
 
Va nàixer el [[8 de decembre]] de [[1908]] en el si d'una família humil que havia tengut anteriorment 4 fills, tots els quals havien mort prematurament. Quan contava en 11 anys va fer el seu debut en el teatre Segueros de Valéncia. Va estudiar cant en el mestre Laguna. Va actuar en el Grau de [[Gandia]], en els teatres valencians Apolo i Kursaal, etc.
 
 
 
=== L'aventura americana ===
 
Fon descoberta pel mestre [[Manuel Penella]], que preparava l'estrena de la seua òpera ''El gato montés'' en [[Nova York]]. El [[13 de setembre]] de [[1922]], en un entreacte d'esta estrena, va interpretar la cançó "El florero" de Penella. Va passar cinc anys en els Estats Units, cantant en Broadway i en molts teatres.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/mujer/arriscada/elpepuespval/20061217elpval_6/Tes Artícul diari "El País" 17-12-[[2006]] (Comunitat valenciana)]</ref>
 
 
 
En l'any [[1923]], participà en la primera película sonora de l'història, es tracta d'una cinta de 11 minuts rodada per Lee Deforest en una adolescent Concha Piquer i que incluix recitats, un cuplé andalús, una jota aragonesa i inclús un fado portugués, rodada 4 anys abans de ''El cantant de jazz'' (''The Jazz Singer'', [[1927]], Alan Crosland), en [[Al Jolson]].
 
 
 
Per mig d'una cinta trobada en la Biblioteca del Congrés dels [[Estats Units]] prova que Concha Piquer protagonisà la primera película sonora en espanyol en l'any 1923, quatre anys abans que Alan Crosland rodara ''El cantant de jazz'', considerada pels historiadors com la primera obra cinematogràfica parlà.
 
 
 
=== La tornada a Espanya ===
 
[[Image:Casa Piquer.jpg|thumb|250px|'''[[Casa Natalícia de Concha Piquer]] ''', en el Carrer Ruaya de [[Valéncia]], hui en dia és un museu dedicat a l'artista valenciana]]
 
 
 
Va tornar a Espanya, a on va actuar en el Teatre Romea de [[Madrit]] i en el Coliseum barceloní, i va rodar en París ''El negre que tenia l'ànima blanca'', de Benito Perojo. Va seguir en ''La bodega'' ([[1930]], Benito Perojo), ''Yo canto para ti'' ([[1935]], Fernando Roldán), ''La Dolores'' ([[1940]], [[Florián Rey]]), ''Filigrana'' ([[1949]], Luis Marquina) i ''Me casé con una estrella'' ([[1951]], Luis César Amadori). En 1933 va contraure matrimoni en el [[torero]] [[Antonio Márquez]], pare de la seu filla [[Concha Márquez Piquer]]. Conegué al poeta i lletriste Rafael de León i junt en Antonio Quintero i el mestre Manuel López-Quiroga y Miquel, crearen una série d'espectàculs a on apareixien cançons que es feren molt populars, como la copla Dolores Parrales "La Parrala". Atres de les seues cançons son "[[Tatuaje (cançó)|Tatuaje]]", "Cinco Farolas", "Ojos verdes", "No te mires en el río", "Los piconeros", "La Lirio", "Romance de la reina Mercedes", "A la lima y al limón", "Antonio Vargas Heredia", "Cárcel de oro", "La niña de la estación", "No me quieras tanto", "Yo soy esa", "Y sin embargo te quiero", sense cap dubte, una de las millors cantants de copla d'Espanya.
 
 
 
En el teatre Victòria de [[Isla Cristina]] va tindre lloc en l'any [[1958]] la seua última actuació interpretant "Mañana sale". Va decidir retirar-se despuix de perdre la veu per uns moments. Valéncia li va dedicar un carrer i li va fer un museu en la seua Casa Natalícia, en el carrer Ruaya de la ciutat. Va faltar en [[Madrit]] el [[12 de decembre]] de [[1990]].
 
 
 
== Primera película sonora espanyola ==
 
 
 
La primera película sonora espanyola la protagonisà Concha Piquer en l'any 1923.
 
 
 
== Curiositats ==
 
Concha Piquer sempre viajava en un montó de baüls, els seus i els de la casa (en roba de llit, de taula...) puix solia llogar una casa allà on anava de gira. Inclús el seu marit ocasionava dos baüls plens d'oli d'oliva. Per tot açò es va acunyar l'expressió "el baül de la Piquer".<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/20080217/vida-ocio/caracoles-baul-piquer-20080217.html Confessions de la seua filla Concha Marquez Piquer al diari "Las Provincias" 17-2-2008]</ref>
 
 
 
En les [[Falles]] de [[Valéncia]] de l'any [[2008]] se li va dedicar un [[ninot]] en el que apareixia la famosa artista junt en dos fallerets entregant-li una "Mare de Dèu". El "[[Ninot]]" pertanyia a la Falla Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal i fon triat com el [[Ninot indultat]] de les [[Falles]] de l'any [[2008]], convertint-se aixina en l'única figura que es va salvar de les flames.
 
 
 
<ref>{{Cita web|
 
|apellido = [[Junta Central Fallera]] de [[Valéncia]]
 
|nombre =
 
|enlaceautor =
 
|título = Convent Jerusalem - Matemàtic Marzal conseguix el "Ninot Indultat" de l'any [[2008]] en la seua figura de Concha Piquer
 
|año = [[2008]]
 
|Edición =
 
|Lugar =
 
|editorial = Falles.Com
 
|ID =
 
|url = http://www.fallas.com/index.asp?pagina=actualidad&subpagina=7627&c=55&anyo=2008
 
|fechaacceso = [[2008]]
 
|}}
 
</ref>
 
 
 
== Referències ==
 
{{listaref}}
 
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Refranys valencians]]
  
* [[Concha Márquez Piquer]]
+
[[Categoria:Refranys]]
* [[Casa museu Concha Piquer]]
+
[[Categoria:Refranys valencians]]
 
 
== Enllaços externs ==
 
*[http://www.imdb.com/name/nm0685035 Concha Piquer en IMDB]
 
*[http://www.ayto-valencia.es/ayuntamiento/cultura.nsf/vDocumentosTituloAux/Casa-Museo%20Concha%20Piquer?opendocument&lang=1&nivel=4%5f6 Casa-Museu de l'artista dependent de l'Ajuntament de Valéncia]
 
*[http://www.findagrave.com/cgi-bin/fg.cgi?page=gr&GRid=7734414 Concha Piquer en findagrave]
 
*[http://www.lasprovincias.es/fiestas-tradiciones/201612/11/conchita-piquer-dona-concha-20161211001801-v.html Conchita Piquer, doña Concha, genio y figura - Las Provincias]
 
*[https://elpais.com/cultura/2010/11/03/actualidad/1288738815_850215.html La primera película sonora era española - El País]
 
 
 
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Cantants valencians]]
 
[[Categoria:Músics valencians]]
 
[[Categoria:Actors valencians]]
 

Revisió de 12:30 11 maig 2021

De desagraïts, l'infern està ple, refrà valencià que expressa que per sinceritat o per educació, hem de manifestar agraïment a qui nos favorixca.

Equivalències

Vore també