Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
154 bytes afegits ,  10:16 24 abr 2018
m
Llínea 23: Llínea 23:  
}}
 
}}
   −
Dénia és una ciutat de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situada en la costa nort de la [[Província d'Alacant]]. Es tracta de la capital de la comarca de la [[Marina Alta]], també coneguda part d'ella com "Marquesat de Dénia". Conta en 43.704 habitants.
+
'''Dénia''' és una ciutat de la [[Comunitat Valenciana]]. Situada en la costa nort de la [[Província d'Alacant]]. Es tracta de la capital de la comarca de la [[Marina Alta]], també coneguda part d'ella com "Marquesat de Dénia". Conta en 43.704 habitants.
    
== Història ==
 
== Història ==
Encara que en indicis arqueològics de població ibèric (''Diniu'' el seu orige com a ciutat és romà (Dianium), situant.se al nort d ela ciutat actual i front al antic port. Els textos clàssics i rests arqueològics indique que en el Sigle I a. C. les tropes de Sertòri establiren en Dianium una basse naval. Durant el Alt Imperi la ciutat disfurtà d'un periodo d'esplendor pasant de ser ciutat estipendiaria a municipi. Entre 636 i 693, en temps del regne visigot, Dénia fon seu episcopal depenent de Toledo.
+
Encara que en indicis arqueològics de població ibèric (''Diniu'' el seu orige com a ciutat és romà (Dianium), situant-se al nort de la ciutat actual i front al antic port. Els texts clàssics i rests arqueològics indique que en el Sigle I a. C. les tropes de Sertòri establiren en ''Dianium'' una base naval. Durant el Alt Imperi la ciutat disfrutà d'un periodo d'esplendor passant de ser ciutat estipendiaria a municipi. Entre els anys [[636]] i [[693]], en temps del regne visigot, Dénia fon seu episcopal depenent de [[Toledo]].
   −
En època musulmana la ciutat lograrà el moment culminant de la seua expansió i pujança, que generà un moment de gran vitalitat cultural. ''Daniyya'' serà la capital de la tiafa creada en 1010 per el amiri Muyahid al-Amiri al-Muwaffaq que, anexionant-se les [[Illes Balears|Balears]], convertirà el regne en un important centre marítim i comercial qeu acunyarà sa pròpia moneda hasda la invasió almohade. La taifa pergué la seua independència el 1076, al ser destronat Iqbal al-Dawla per Al-Muqtadir, rei hudí de la Taifa de Saragossa, de la qual depengué hasda la ivnasió almoràvide.
+
En época musulmana la ciutat lograrà el moment culminant de la seua expansió i pujança, que generà un moment de gran vitalitat cultural. ''Daniyya'' serà la capital de la taifa creada en l'any [[1010]] per el amiri Muyahid al-Amiri al-Muwaffaq que, anexionant-se les [[Illes Balears|Balears]], convertirà el regne en un important centre marítim i comercial que acunyarà sa pròpia moneda fins a la invasió almohade. La taifa pergué la seua independència en l'any [[1076]], al ser destronat Iqbal al-Dawla per Al-Muqtadir, rei hudí de la Taifa de [[Saragossa]], de la qual depengué fins a la invasió almoràvit.
   −
A partir del sigle XVIII, la ciutat participà obertament en la guerra de Sucesió, i fon la primera en proclamar rei de archiduc Carles. La guerra i les represàlies posteriors provocaren crisis en la ciutat. Fon finalment ocupada per els borbònics el 17 de novembre de 1708. Elc castell, seriament danyat, s'afonarà definitivament en la [[Guerra de la Independència Espanyola]]. En el sigle XIX Dénia es reincoproporarà a la Corona i expermienta un gradual creiximent iniciat al barri mariner, qeu se independisà administrativament enetre 1837-39. El floreixent comerci de la pasa va fer sorgir una burguesia comercial i va atraure empreses extrangeres en el consiguent aument de la població, que pasà d'uns 6 mil a 12 mil habitants aproximadament.
+
A partir del [[sigle XVIII]], la ciutat participà obertament en la guerra de Successió, i fon la primera en proclamar rei de archiduc Carles. La guerra i les represalies posteriors provocaren crisis en la ciutat. Fon finalment ocupada per els borbònics el [[17 de novembre]] de [[1708]]. El castell, sériament danyat, s'afonarà definitivament en la [[Guerra de la Independència Espanyola]]. En el [[sigle XIX]], Dénia es reincorporarà a la Corona i experimenta un gradual creiximent iniciat al barri mariner, que s'independisà administrativament entre [[1837]]-[[1839]]. El floreixent comerç de la passa va fer sorgir una burguesia comercial i va atraure empreses estrangeres en el consegüent aument de la població, que passà d'uns 6 mil a 12 mil habitants aproximadament.
    
== Economia ==
 
== Economia ==
La crisis d ela pasa, desde principis del sigle XX, supongué una certa paralisació econòmica de la ciutat. desde els anys 1960 el turisme es convertix en la principal sector econòmic de Dénia provocant la desaparició de les indústries i una acelerà urbanisació.
+
La crisis de la passa, des de principis del [[sigle XX]], supongué una certa paralisació econòmica de la ciutat. Des de els anys [[1960]] el turisme es convertix en la principal sector econòmic de Dénia provocant la desaparició de les indústries i una accelerà urbanisació.
    
== Gastronomia i festes ==
 
== Gastronomia i festes ==
L'arròs, el peixcat i el marisc, especialment mundialment famosa gamba roja de Dénia bollida. La ca
+
L'[[arròs]], el peixcat i el marisc, especialment mundialment famosa gamba roja de Dénia bollida. La caçola marinera (suquet), tortes, espencat, [[allioli]], llandeta, polp sec, gambes en [[bleda|bledes]], etc. La [[mistela]] i les pases son la base d'una excelent gastronomia, al o que n'hi ha que afegir els cítrics.
çola marinera (suquet), tortes, espencat, allioli, llandeta, pulp sec, gambes en acelgues, etc. La misleta i les pases son la base de una exceplent gastronomia, al o que n'hi ha que afegir els cítrics.
      
En quant a les festes n'hi han: [[Falles]], [[Fogueres de Sant Joan]], [[Moros i Cristians]] i els famosos [[Bous a la Mar]].
 
En quant a les festes n'hi han: [[Falles]], [[Fogueres de Sant Joan]], [[Moros i Cristians]] i els famosos [[Bous a la Mar]].
    
== Política ==
 
== Política ==
El ajuntament estigué governat en la llegislatura 2003-2007 per el [[PSPV]] gràcies als concellals que obtingué en les eleccions de 2003, en les que el [[PPCV]] tragué 5, el [[Bloc]] 4, la coalció [[Unió-Gent de Dénia]] 4 i [[Els Verts-L'Entesa]], 1. En les eleccions de 2007, el PSOE obtingué 9 concellals, el pancatalaniste Bloc, 2, el PP, 5, Centre Unificat 2, Gent de Dénia 2 i el PArtit Social Demòcrata 1, tornantse a reditar una coalició socialista i nacionalista per al govern de la ciutat.
+
L'[[Ajuntament]] estigué governat en la llegislatura [[2003]]-[[2007]] per el [[PSPV]] gràcies als regidors que obtingué en les eleccions de 2003, en les que el [[PPCV]] tragué 5, el [[Bloc]] 4, la coalició [[Unió-Gent de Dénia]] 4 i [[Els Verts-L'Entesa]], 1. En les eleccions de 2007, el [[PSOE]] obtingué 9 regidors, el pancatalaniste Bloc, 2, el PP, 5, Centre Unificat 2, Gent de Dénia 2 i el Partit Social Demócrata 1, tornant-se a reditar una coalició socialista i nacionalista per al govern de la ciutat.
    
{{Alcaldes_Espanya
 
{{Alcaldes_Espanya
Llínea 62: Llínea 61:  
   | Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]<br />[[PPCV]]
 
   | Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]<br />[[PPCV]]
 
}}
 
}}
      
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
Llínea 76: Llínea 74:  
*[http://www.western-locations-spain.com/valencia/denia/index.htm Dénia i el Cine]
 
*[http://www.western-locations-spain.com/valencia/denia/index.htm Dénia i el Cine]
 
*[http://visita-denia.alsito.com/ Vista virtual de Dénia]
 
*[http://visita-denia.alsito.com/ Vista virtual de Dénia]
 +
 +
{{Municipis de La Marina Alta}}
    
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]
106 814

edicions

Menú de navegació