Diferència entre les revisions de "Dansa de la Moma"
m |
m (→Vore també) |
||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:La Moma i els Momos.jpg|thumb|250px|La Moma i els Momos]] | [[File:La Moma i els Momos.jpg|thumb|250px|La Moma i els Momos]] | ||
| − | La '''dansa de la Moma''' és una dansa popular [[Regne de Valéncia|valenciana]]. La música és molt senzilla, una [[dolçaina]] toca la melodia i un [[tabalet]] li acompanya en un ritme ternari. Se fa en diverses poblacions de [[Valéncia]], com [[Valéncia]] cap i casal,[[Ontinyent]], [[Gandia]], [[Xàtiva]], [[Silla]] i [[Benetússer]]. Te orige | + | La '''dansa de la Moma''' és una dansa popular [[Regne de Valéncia|valenciana]]. La música és molt senzilla, una [[dolçaina]] toca la melodia i un [[tabalet]] li acompanya en un ritme ternari. Se fa en diverses poblacions de [[Valéncia]], com [[Valéncia]] cap i casal,[[Ontinyent]], [[Gandia]], [[Xàtiva]], [[Silla]] i [[Benetússer]]. Te orige migeval i procedixen de [[França]], en [[Valéncia]] apareixen en l'any [[1459]] en les entrades del rei [[Joan II]] i de la seua dona. |
La dansa és la representació de la Virtut (Moma), i els Set Pecats Capitals, soberba, avarícia, luxúria, enveja, gola, ira i perea (Momos), que en la dansa significa la lluita, i al final el triumfo d'aquella sobre estos. | La dansa és la representació de la Virtut (Moma), i els Set Pecats Capitals, soberba, avarícia, luxúria, enveja, gola, ira i perea (Momos), que en la dansa significa la lluita, i al final el triumfo d'aquella sobre estos. | ||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| + | *[[Cultura Valenciana]] | ||
| + | *[[Corpus Christi]] | ||
*[[Processó del Corpus Christi]] | *[[Processó del Corpus Christi]] | ||
| + | *[[Dansa dels Pastorets]] | ||
*[[Dansa de la Magrana]] | *[[Dansa de la Magrana]] | ||
| − | *[[ | + | *[[Dansa dels Nanos]] |
*[[Casa de les roques]] | *[[Casa de les roques]] | ||
Revisió de 20:13 18 gin 2020
La dansa de la Moma és una dansa popular valenciana. La música és molt senzilla, una dolçaina toca la melodia i un tabalet li acompanya en un ritme ternari. Se fa en diverses poblacions de Valéncia, com Valéncia cap i casal,Ontinyent, Gandia, Xàtiva, Silla i Benetússer. Te orige migeval i procedixen de França, en Valéncia apareixen en l'any 1459 en les entrades del rei Joan II i de la seua dona.
La dansa és la representació de la Virtut (Moma), i els Set Pecats Capitals, soberba, avarícia, luxúria, enveja, gola, ira i perea (Momos), que en la dansa significa la lluita, i al final el triumfo d'aquella sobre estos.
La Virtut o La Moma, és el personage central de la dansa representada per una dona vestida de blanc i en la cara totalment tapada per un vel i un antifaç, porta en el cap una corona dorada en flors blanques. La Moma porta guants blancs, en la mà dreta un palmito, i la mà esquerra un ceptre dorat arrematat per l'escut de la ciutat.
Els Momos porten una brusa de vellut roig i negre, pantalons grocs i negres, miges blanques, espardenyes d'espart, cobrint-los el cap un gorro que intenta representar a un dragó, també porten un antifaç negre i uns bastons.
La dansa de la Moma és una dansa en caràcter didàctic religiós en gran contingut simbòlic i que millor quadra dins de l'entorn religiós de la Festivitat del Corpus Christi.
La Moma, --que curiosament sempre esta representada per un home-- és, junt en la del Cirialot, la més coneguda i representativa del Corpus valencià.
Vore també
- Cultura Valenciana
- Corpus Christi
- Processó del Corpus Christi
- Dansa dels Pastorets
- Dansa de la Magrana
- Dansa dels Nanos
- Casa de les roques