Diferència entre les revisions de "Diccionari General de la Llengua Valenciana"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 3: Llínea 3:
 
El Diccionari General de la Llengua Valenciana arreplega tot el lèxic valencià en les seues definicions en valencià i l'explicació de les diferents accepcions. És també un diccionari etimològic i conté entrades de llenguages tècnics i especialisats. És el resultat d'un treball de més de dèu anys del Doctor en Filologia En Voro López i Verdejo, Acadèmic de Número i Director de la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes]] de la [[RACV]], i d'un ample equip de colaboradors i informants.
 
El Diccionari General de la Llengua Valenciana arreplega tot el lèxic valencià en les seues definicions en valencià i l'explicació de les diferents accepcions. És també un diccionari etimològic i conté entrades de llenguages tècnics i especialisats. És el resultat d'un treball de més de dèu anys del Doctor en Filologia En Voro López i Verdejo, Acadèmic de Número i Director de la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes]] de la [[RACV]], i d'un ample equip de colaboradors i informants.
  
Per a realisar el diccionari s'han utilisat els criteris de la lexicografia moderna i tots els diccionaris valencians existents, des del Llibre de Concordances de [[Jaume March]] de [[1371]] o el [[Liber Elegantiarum]] de [[Joan Esteve]] de [[1489]] fins als actuals, passant pels de [[Carlos Ros|Carles Ros]], [[Josep Escrig]], [[Constantí Llombart]], [[Jogim Martí i Gadea|Martí Gadea]], [[Lluís Fullana]], [[Emili Miedes Bisbal|Emili Miedes]],... seguint un criteri d'estricta valencianitat llingüística.
+
Per a realisar el diccionari s'han utilisat els criteris de la lexicografia moderna i tots els diccionaris valencians existents, des del Llibre de Concordances de [[Jaume March]] de [[1371]] o el [[Liber Elegantiarum]] de [[Joan Esteve]] de [[1489]] fins als actuals, passant pels de [[Carlos Ros|Carles Ros]], [[Josep Escrig]], [[Constantí Llombart]], [[Jogim Martí i Gadea|Martí Gadea]], [[Lluís Fullana]], [[Emili Miedes]],... seguint un criteri d'estricta valencianitat llingüística.
  
 
El diccionari dona entrada també a les accepcions que les paraules tenen en l'argot, llenguage coloquial o vulgar. Les formes locals o dialectals també tenen entrada, indicant que es tracta d'un dialectalisme o localisme, i remetent a les formes valencianes generals -si les tenen-.
 
El diccionari dona entrada també a les accepcions que les paraules tenen en l'argot, llenguage coloquial o vulgar. Les formes locals o dialectals també tenen entrada, indicant que es tracta d'un dialectalisme o localisme, i remetent a les formes valencianes generals -si les tenen-.

Revisió de 12:55 30 oct 2016

El Diccionari General de la Llengua Valenciana és el diccionari de la llengua valenciana editat i elaborat per Voro López i Verdejo, membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana junt a moltes persones que han colaborat i han donat informació, a través de la seua Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes. Fon presentat el 20 de decembre de l'any 2010.

El Diccionari General de la Llengua Valenciana arreplega tot el lèxic valencià en les seues definicions en valencià i l'explicació de les diferents accepcions. És també un diccionari etimològic i conté entrades de llenguages tècnics i especialisats. És el resultat d'un treball de més de dèu anys del Doctor en Filologia En Voro López i Verdejo, Acadèmic de Número i Director de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV, i d'un ample equip de colaboradors i informants.

Per a realisar el diccionari s'han utilisat els criteris de la lexicografia moderna i tots els diccionaris valencians existents, des del Llibre de Concordances de Jaume March de 1371 o el Liber Elegantiarum de Joan Esteve de 1489 fins als actuals, passant pels de Carles Ros, Josep Escrig, Constantí Llombart, Martí Gadea, Lluís Fullana, Emili Miedes,... seguint un criteri d'estricta valencianitat llingüística.

El diccionari dona entrada també a les accepcions que les paraules tenen en l'argot, llenguage coloquial o vulgar. Les formes locals o dialectals també tenen entrada, indicant que es tracta d'un dialectalisme o localisme, i remetent a les formes valencianes generals -si les tenen-.

És un diccionari normatiu, per lo que si la paraula és una variant antiga, dialectal, local…, es remet a formes més generals, correctes o actuals.

Referències