Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
127 bytes afegits ,  17:54 19 maig 2019
Nova secció: →‎Se pot milorar
Llínea 10: Llínea 10:  
:Amic mallorquí, benvingut a la Uiquipèdia en valencià. Este es el lloc adequat per a raonar i dialogar sobre les  interessants qüestions que planteges sobre el balear. Per favor, continueu ací el diàlec sobre el tema. Moltes gràcies. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 02:34, 10 abr 2010 (UTC)
 
:Amic mallorquí, benvingut a la Uiquipèdia en valencià. Este es el lloc adequat per a raonar i dialogar sobre les  interessants qüestions que planteges sobre el balear. Per favor, continueu ací el diàlec sobre el tema. Moltes gràcies. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 02:34, 10 abr 2010 (UTC)
 
:Dir que en Tàrbena se parla mallorquí me pareix excessiu i ademés incorrecte. Tàrbena és una localitat que fundaren mallorquins (no repoblaren el poble, sino que el crearen mallorquins) pero la seua llengua és el valencià, els mallorquins, al arribar a un nou país, en este cas el Regne de Valéncia deurien adaptar-se a la llengua del país, que en este cas es el valencià, aixina, encara que la gent d'esta localitat tinga orígens ètnics mallorquins i mantinguen part de la cultura mallorquina, és impossible que no hagen tingut relacions en localitats properes, de primera mà, perque ho he vixcut, puc dir que allí la gent afirma ser valenciana i parlar valencià, de fet parlen un valencià com qualsevol atre pero en un accent un tant mallorquí i potser alguna paraula d'este que ya ni se gasten, ninguna important, ya ni tan si vol salen (només en els plurals, sustituint per eixemple les i els per "es"), està claríssim que lo que parlen no és un mallorquí evolucionat, sino un valencià en un accent un tant mallorquí degut als seus orígens ètnics. Un cas semblant és el de les localitats d'Elig, Oriola, Alacant o Guardamar on s'instalaren molts catalans, pero la seua convivència en els valencians i el fet de viure en un atre país fa que estos canvien la seua llengua (el català) per la llengua pròpia, en este cas, el valencià. Són casos semblants, estrangers que obviament han d'adaptar-se a la llengua d'on viuen. Lo de que parlen mallorquí en Tàrbena és una invenció catalanista, se parla valencià, igual que en Elig, Alacant o Guardamar. --[[Usuari:Valencia es llengua|Valencia es llengua]] 14:48, 10 abr 2010 (UTC)
 
:Dir que en Tàrbena se parla mallorquí me pareix excessiu i ademés incorrecte. Tàrbena és una localitat que fundaren mallorquins (no repoblaren el poble, sino que el crearen mallorquins) pero la seua llengua és el valencià, els mallorquins, al arribar a un nou país, en este cas el Regne de Valéncia deurien adaptar-se a la llengua del país, que en este cas es el valencià, aixina, encara que la gent d'esta localitat tinga orígens ètnics mallorquins i mantinguen part de la cultura mallorquina, és impossible que no hagen tingut relacions en localitats properes, de primera mà, perque ho he vixcut, puc dir que allí la gent afirma ser valenciana i parlar valencià, de fet parlen un valencià com qualsevol atre pero en un accent un tant mallorquí i potser alguna paraula d'este que ya ni se gasten, ninguna important, ya ni tan si vol salen (només en els plurals, sustituint per eixemple les i els per "es"), està claríssim que lo que parlen no és un mallorquí evolucionat, sino un valencià en un accent un tant mallorquí degut als seus orígens ètnics. Un cas semblant és el de les localitats d'Elig, Oriola, Alacant o Guardamar on s'instalaren molts catalans, pero la seua convivència en els valencians i el fet de viure en un atre país fa que estos canvien la seua llengua (el català) per la llengua pròpia, en este cas, el valencià. Són casos semblants, estrangers que obviament han d'adaptar-se a la llengua d'on viuen. Lo de que parlen mallorquí en Tàrbena és una invenció catalanista, se parla valencià, igual que en Elig, Alacant o Guardamar. --[[Usuari:Valencia es llengua|Valencia es llengua]] 14:48, 10 abr 2010 (UTC)
 +
 +
== Se pot milorar ==
 +
 +
Per a mi l'informació està massa unida i és lleja per a la vista. Crec que estarà be una reedició.
76

edicions

Menú de navegació