Diferència entre les revisions de "Don Quijote de la Mancha"
m (Text reemplaça - 'després' a 'despuix') |
m (Text reemplaça - 'la història' a 'l'història') |
||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
Esta obra va marcar el començament del realisme com a estètica lliterària i va crear el gènero lliterari de la novela moderna, la [[polifonia (lliteratura)|novela polifònica]], d'amplíssim influix posterior, per mig del cultiu del que va nomenar «una escritura desencadenada», en la qual l'artista podia mostrar-se «èpic, líric, tràgic i còmic» en el cresol genuí de la paròdia de tots els gèneros. Esta obra situa Cervantes en un lloc preferent en l'història de la lliteratura universal i el convertix, juntament en [[Dante Alighieri]], [[William Shakespeare]], [[Michel de Montaigne]] i [[Goethe]] en un autor canònic de la lliteratura occidental. | Esta obra va marcar el començament del realisme com a estètica lliterària i va crear el gènero lliterari de la novela moderna, la [[polifonia (lliteratura)|novela polifònica]], d'amplíssim influix posterior, per mig del cultiu del que va nomenar «una escritura desencadenada», en la qual l'artista podia mostrar-se «èpic, líric, tràgic i còmic» en el cresol genuí de la paròdia de tots els gèneros. Esta obra situa Cervantes en un lloc preferent en l'història de la lliteratura universal i el convertix, juntament en [[Dante Alighieri]], [[William Shakespeare]], [[Michel de Montaigne]] i [[Goethe]] en un autor canònic de la lliteratura occidental. | ||
| − | En ''El Quixot'', Cervantes crea un orige fictici de | + | En ''El Quixot'', Cervantes crea un orige fictici de l'història, fent vore que es basa en el manuscrit d'un tal Cid Hamet Benengeli, un historiador morisc inventat. |
[[Categoria:Lliteratura]] | [[Categoria:Lliteratura]] | ||
Revisió de 12:15 3 gin 2016
En l'any 1605, Miguel de Cervantes publicà la primera part de la seua obra principal: El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha, coneguda popularment com El Quijote en castellà i El Quixot en valencià. La segona part es publicà en 1615 en el títul El ingenioso caballero don Quijote de la Mancha. Un any abans, apareix publicada una continuació apòcrifa signada en el nom d'Alonso Fernández de Avellaneda. Una novela escrita, segons sembla, per un discípul i amic de Lope de Vega, d'orige aragonés o per un grup d'amics de Lope.
El Quixot és, despuix de la Bíblia, un dels llibres més traduïts de la lliteratura universal.
Esta obra va marcar el començament del realisme com a estètica lliterària i va crear el gènero lliterari de la novela moderna, la novela polifònica, d'amplíssim influix posterior, per mig del cultiu del que va nomenar «una escritura desencadenada», en la qual l'artista podia mostrar-se «èpic, líric, tràgic i còmic» en el cresol genuí de la paròdia de tots els gèneros. Esta obra situa Cervantes en un lloc preferent en l'història de la lliteratura universal i el convertix, juntament en Dante Alighieri, William Shakespeare, Michel de Montaigne i Goethe en un autor canònic de la lliteratura occidental.
En El Quixot, Cervantes crea un orige fictici de l'història, fent vore que es basa en el manuscrit d'un tal Cid Hamet Benengeli, un historiador morisc inventat.