Diferència entre les revisions de "Drets humans"
m (Text reemplaça - 'segle' a 'sigle') |
m (Text reemplaça - 'tan sols' a 'a soles') |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
Els '''drets humans''' es definixen generalment com aquelles [[llibertat]]s, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seua [[condició humana]], per tal de garantisar-li una vida digna. Estos [[drets]] es posseïxen independentment de quina siga la situació llegal o jurídica del [[país]] o regió en el que habita i de factors com l'estatus, l'[[ètnia]], la [[nacionalitat (dret)|nacionalitat]] o qualsevol atra circumstància de l'individu en qüestió. | Els '''drets humans''' es definixen generalment com aquelles [[llibertat]]s, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seua [[condició humana]], per tal de garantisar-li una vida digna. Estos [[drets]] es posseïxen independentment de quina siga la situació llegal o jurídica del [[país]] o regió en el que habita i de factors com l'estatus, l'[[ètnia]], la [[nacionalitat (dret)|nacionalitat]] o qualsevol atra circumstància de l'individu en qüestió. | ||
| − | D'ençà a finals del [[sigle XVIII]] es comença a concretar que els drets humans són inalienables i inherents a la persona. No poden ser concedits, llimitats, canviats o venuts i | + | D'ençà a finals del [[sigle XVIII]] es comença a concretar que els drets humans són inalienables i inherents a la persona. No poden ser concedits, llimitats, canviats o venuts i a soles poden ser assegurats o violats. |
De forma llegal, els drets humans queden recollits en l'[[ordenació llegal]] de molts [[estat|països]], aixina com en diversos tractats internacionals, el més important dels quals és la [[Declaració Universal dels Drets Humans]]. Ademés, en la majoria de països avançats, els drets humans són una base [[ètica]] i [[moral]] al voltant de la qual es pretén construir l'orde geopolític de la [[societat]] moderna, al marge de qualsevol atra consideració llegal. | De forma llegal, els drets humans queden recollits en l'[[ordenació llegal]] de molts [[estat|països]], aixina com en diversos tractats internacionals, el més important dels quals és la [[Declaració Universal dels Drets Humans]]. Ademés, en la majoria de països avançats, els drets humans són una base [[ètica]] i [[moral]] al voltant de la qual es pretén construir l'orde geopolític de la [[societat]] moderna, al marge de qualsevol atra consideració llegal. | ||
Revisió de 11:46 20 feb 2018
Els drets humans es definixen generalment com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seua condició humana, per tal de garantisar-li una vida digna. Estos drets es posseïxen independentment de quina siga la situació llegal o jurídica del país o regió en el que habita i de factors com l'estatus, l'ètnia, la nacionalitat o qualsevol atra circumstància de l'individu en qüestió.
D'ençà a finals del sigle XVIII es comença a concretar que els drets humans són inalienables i inherents a la persona. No poden ser concedits, llimitats, canviats o venuts i a soles poden ser assegurats o violats.
De forma llegal, els drets humans queden recollits en l'ordenació llegal de molts països, aixina com en diversos tractats internacionals, el més important dels quals és la Declaració Universal dels Drets Humans. Ademés, en la majoria de països avançats, els drets humans són una base ètica i moral al voltant de la qual es pretén construir l'orde geopolític de la societat moderna, al marge de qualsevol atra consideració llegal.
Els drets humans són i han segut objecte d'estudi per part de diverses corrents filosòfiques i polítiques a lo llarc de l'història, com el jusnaturalisme, el racionalisme o el positivisme.