Diferència entre les revisions de "El Fadrí"
| (No es mostren 14 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image: | + | [[Image:fadrix.jpg|thumb|right|<center>Torre campanar '''El Fadri'''.</center>]] |
| − | '''El Fadrí''' és una torre campanar de la ciutat de [[Castelló de la Plana]], en la [[Comunitat Valenciana]]. És de propietat municipal i | + | '''El Fadrí''' és una torre campanar de la ciutat de [[Castelló de la Plana]], en la [[Comunitat Valenciana]]. És de propietat municipal i es caracterisa perque està separada de la concatedral (D'ahí el seu nom de ''El Fadrí''), a diferència d'atres campanars que es troben integrats en el mateix edifici eclesiàstic. Situat en la [[Plaça Major de Castelló]], en el centre de la ciutat, junt a la [[Concatedral de Santa Maria de Castelló|Concatedral de Santa Maria]], el [[Mercat Central de Castelló|Mercat Central]] i l'[[Ajuntament de Castelló]]. |
| − | És un edifici de planta octogonal, de cinc cossos que corresponen a | + | És un edifici de planta octogonal, de cinc cossos que corresponen a la base, la cambra del rellonge, la presó, la casa del campaner i la cambra de les campanes (dispon de huit campanes de volta i tres fixes ubicades en el capitell per a marcar els quarts i les hores). El capitell és la part superior del Fadrí que està format per una terrassa coronada per un templet en les tres campanes fixes que marquen les hores. Les campanes tenen els següents noms: Tàfol, Àngels, Jaume, Maria, Vicent, Ana, Joaquina, Cristina, Dolors, Victoria i Lledó. |
| − | Les | + | Les seues obres començaren en l'any [[1440]] i finalisaren l'any [[1604]]. En [[1457]] va intervindre el mestre Saera construint aproximadament el primer cos. Despuix d'una llarga paralisació i diverses propostes en [[1593]] intervingueren i finalisaren la torre Francesc Gallança de la Lancha, Guillem del Rei, Pedro Crosali, Marc Volsanys, Antonio i Joan Saura; segons les traces que havia presentat el portugués Damián Méndez en [[1591]]. |
| − | + | '''El Fadrí''', és un jagant de pedra de 58 metros d'altura, en un diàmetro en la base de 26 m. '''El Fadrí''' és, actualment, el símbol de la Ciutat de [[Castelló de la Plana]]. Fon declarat Be d'Interés Cultural, figura inscrita en el patrimoni Nacional i en el patrimoni Cultural de la [[Generalitat Valenciana]]. | |
| − | |||
| − | '''El Fadrí''' és, actualment, el símbol de la Ciutat de [[Castelló de la Plana]]. Fon declarat Be d'Interés Cultural, figura | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 15: | Llínea 13: | ||
* [[Plaça Major de Castelló]] | * [[Plaça Major de Castelló]] | ||
* [[Fadrí]] | * [[Fadrí]] | ||
| + | * [[Concatedral de Santa Maria de Castelló]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * [http://www.campaners.com/php/catedral.php?numer=168 «Campanar de la Vila - 288 (COMUNITAT VALENCIANA)». www.campaners.com] | ||
| + | * [https://www.elperiodicomediterraneo.com/castello/2018/07/08/fadri-coloso-58-metros-manda-41295460.html Fabián, R. (8 de julio de 2018). «El Fadrí, un coloso de 58 metros que manda en Castellón desde 1604». El Periódico Mediterráneo] | ||
| + | * [https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=2336 Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià] | ||
| + | * [https://mucc.castello.es/es/sedes/el-fadri/ «Torre campanario El Fadrí». MUCC] | ||
| + | * Vidal Franquet, Jacobo. Les obres de la ciutat. L'activitat constructiva i urbanística de la Universitat de Tortosa a la baixa edat mitjana. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008. ISBN 978-84-8415-399-3 | ||
==Enllaços Externs== | ==Enllaços Externs== | ||
| + | {{Commonscat|El Fadrí}} | ||
* [https://es.m.wikipedia.org/wiki/El_Fadr%C3%AD El Fadrí en Wikipedia] | * [https://es.m.wikipedia.org/wiki/El_Fadr%C3%AD El Fadrí en Wikipedia] | ||
* [http://www.elracocampaner.blogspot.com/El Bloc d'un campaner del Fadrí] | * [http://www.elracocampaner.blogspot.com/El Bloc d'un campaner del Fadrí] | ||
| + | * [https://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/castellon/fadri-coloso-58-metros-manda-castellon-1604_1158129.html El Fadrí, un coloso de 58 metros que manda en Castellón desde 1604 - ''Mediterráneo''] | ||
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]] | [[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]] | ||
[[Categoria:Arquitectura valenciana]] | [[Categoria:Arquitectura valenciana]] | ||
| − | [[Categoria:Castelló]] | + | [[Categoria:Castelló de la Plana]] |
Última revisió del 09:58 12 jul 2023
El Fadrí és una torre campanar de la ciutat de Castelló de la Plana, en la Comunitat Valenciana. És de propietat municipal i es caracterisa perque està separada de la concatedral (D'ahí el seu nom de El Fadrí), a diferència d'atres campanars que es troben integrats en el mateix edifici eclesiàstic. Situat en la Plaça Major de Castelló, en el centre de la ciutat, junt a la Concatedral de Santa Maria, el Mercat Central i l'Ajuntament de Castelló.
És un edifici de planta octogonal, de cinc cossos que corresponen a la base, la cambra del rellonge, la presó, la casa del campaner i la cambra de les campanes (dispon de huit campanes de volta i tres fixes ubicades en el capitell per a marcar els quarts i les hores). El capitell és la part superior del Fadrí que està format per una terrassa coronada per un templet en les tres campanes fixes que marquen les hores. Les campanes tenen els següents noms: Tàfol, Àngels, Jaume, Maria, Vicent, Ana, Joaquina, Cristina, Dolors, Victoria i Lledó.
Les seues obres començaren en l'any 1440 i finalisaren l'any 1604. En 1457 va intervindre el mestre Saera construint aproximadament el primer cos. Despuix d'una llarga paralisació i diverses propostes en 1593 intervingueren i finalisaren la torre Francesc Gallança de la Lancha, Guillem del Rei, Pedro Crosali, Marc Volsanys, Antonio i Joan Saura; segons les traces que havia presentat el portugués Damián Méndez en 1591.
El Fadrí, és un jagant de pedra de 58 metros d'altura, en un diàmetro en la base de 26 m. El Fadrí és, actualment, el símbol de la Ciutat de Castelló de la Plana. Fon declarat Be d'Interés Cultural, figura inscrita en el patrimoni Nacional i en el patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- «Campanar de la Vila - 288 (COMUNITAT VALENCIANA)». www.campaners.com
- Fabián, R. (8 de julio de 2018). «El Fadrí, un coloso de 58 metros que manda en Castellón desde 1604». El Periódico Mediterráneo
- Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià
- «Torre campanario El Fadrí». MUCC
- Vidal Franquet, Jacobo. Les obres de la ciutat. L'activitat constructiva i urbanística de la Universitat de Tortosa a la baixa edat mitjana. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008. ISBN 978-84-8415-399-3
Enllaços Externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre El Fadrí.