Diferència entre les revisions de "Emilio Sala"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 2: Llínea 2:
 
| nom = Emilio Sala Francés
 
| nom = Emilio Sala Francés
 
| image = [[File:Emilio Sala, de Kaulak.jpg|thumb|250px]]
 
| image = [[File:Emilio Sala, de Kaulak.jpg|thumb|250px]]
| peu = Retrat de Emilio Salo
+
| peu = Retrat de Emilio Sala
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
 
| ocupació = Pintor
 
| ocupació = Pintor

Revisió de 12:54 2 ago 2020

Emilio Sala Francés
Emilio Sala, de Kaulak.jpg
Retrat de Emilio Sala
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Pintor
Naiximent: 20 de giner de 1850
Lloc de naiximent: Alcoy, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 14 d'abril de 1910
Lloc de defunció: Madrit, Espanya

Emilio Sala Francés (Alcoy, 20 de giner de 1850 - Madrit, 14 d'abril de 1910) fon un pintor valencià. Rebé la Creu de Sant Miquel i fon cavaller gran creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica.

Biografia

Naixcut en l'any 1850 en la localitat alacantina d'Alcoy, en la comarca de l'Hoya d'Alcoy.​ Estudià en la ciutat de Valéncia en el seu cosí i tutor, Plácido Francés, en la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.

En l'any 1871 participà per primera volta en l'Exposició Nacional de Belles Arts. Des de 1890, es va alluntar de la pintura històrica, dedicant-se a la pintura de gènero, al païsage i a l'ilustració. Moltes de les seues obres es varen reproduir en la revista Blanco y Negro, ilustrant ademés algun dels Episodis Nacionals de Benito Pérez Galdós. Destacà en el gènero del retrat, de l'any 1871 data el realisat al seu amic Antonio Cortina Farinós. En Roma es va relacionar en Francisco Pradilla, Ricardo Madrazo, José Moreno Carbonero i Joaquín Sorolla, pero va permutar la seua beca i es va establir en París. Fon individu de mèrit en l'Acadèmia Espanyola de Belles Arts de Roma.

En Madrit obrí el seu propi estudi i va prendre part en la decoració dels Palaus d'Anglada i de Mazarredo, decorant els sostres del desaparegut Café de Fornos i de la Cantina Americana. En l'any 1906 es va crear per ad ell, en l'Escola de Belles Arts de Sant Fernando, la càtedra de "Teoria i Estètica del Color", a on va treballar fins a la seua mort.

Obra

La presó del Príncip de Viana

Són obres d'ell:

Retrat de Dª. Ana Colín
  • La presó del Príncip de Viana
  • Florista
  • Valle de lágrimas
  • Sinfonía en blanco
  • La manzanilla
  • Jugadoras
  • El columpio
  • Retrat de jove
  • Retrat d'un personage masculí desconegut
  • Bodegó de frutes
  • Esboç de paisage, etc.

També destacà com a retratiste de figures importants, i aixina tenim entre els seus retrats:

  • Retrat de Donya Ana Colín i Perinat
  • Campoamor
  • La chiqueta Donya Eulalia
  • María Guerrero
  • Echegaray
  • Juan Ramón Jiménez
  • Retrat de Juan Baustista Castagne, etc.
  • Retrat d'Antonio Cortina, etc.

Guardons

  • Segona medalla en l'Exposició Regional de Valéncia de 1867 per un Bodegó.
  • Segona medalla en l'Exposició Nacional de Belles arts de 1871 per la Presó del Príncip de Viana.
  • Premi d'honor en l'Exposició Regional de Valéncia per Valle de lágrimas.
  • Primera medalla en l'Exposició Nacional de Belles arts de 1878 per Francesc de Vinatea davant d'Alfons IV.
  • Primera medalla en l'Exposició Nacional de Belles arts en 1881 per Novus Hortus.
  • Creu de Sant Miquel en Munich en 1885.
  • Segona medalla en l'Exposició Universal de París de 1889.
  • Medalla d'Or de l'Exposició de Berlín 1891 per Expulsió dels judeus (Expulsión de los judíos).
  • Cavaller gran creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica en l'Exposició Universal de 1899.

Enllaços externs