Ermita de Sant Nicolau (Castelló)
L'ermita de Sant Nicolau o Iglésia de Sant Nicolau, està situada en l'antic carrer d'Amunt (hui nomenat Alloza) en la ciutat de Castelló. L'ermita de Sant Nicolau és una ermita urbana.
Història
L'ermita de Sant Nicolau fon l'antiga mesquita de Castelló. En l'any 1535 els musulmans conversos de la ciutat rebien instrucció religiosa en la seua mesquita, convertida ara en iglésia baix l'advocació de Sant Nicolau de Bari. El temple actual s'alçà en l'any 1686, excepte el presbiteri datat en 1736, l'ermita adoptà l'actual configuració.
En l'any 1828 se colocà la portada de pedra de la frontera. Les últimes obres de reforma del presbiteri i decoració del temple daten de 1981.
En un principi fon una mesquita, més tart, sería una ermita i en l'actualitat és una iglésia.
Durant la Guerra Civil fon sèu d'una lògia maçònica.
Descripció
És un temple d'estil barroc del sigle XVIII, de quatre trams, cobert en volta de canó, capelles laterals i presbiteri rematat en cúpula cega. La frontera és senzilla, del sigle XIX, la decoració de la mateixa es reduïx a una portada allindada de 1828, damunt de la qual hi ha una fornícula. En el lateral de la mateixa s'eleva un campanar de paret simple en una campana.. Al costat se troba la casa de l'eremita que data de l'any 1780.
Entre les principals obres d'art, algunes d'elles ya desaparegudes, cap citar la pintura de Sant Nicolau de José Camarón Bonanat de 1775 i el nou retaule de fusta per a l'altar major, obra de l'escultor castellonenc Cristóbal Maurat, en imagens de tradició barroca, llamentablement desaparegut.
Des de l'any 1941 l'iglésia conté un conjunt d'imàgens tallades, realisades per l'escultor Juan Bautista Folia Prades.
L'iglésia és propietat de l'Ajuntament de Castelló.