Diferència entre les revisions de "Escut de Terol"
(La "i" de "Categoria" no du accent.) |
|||
| Llínea 43: | Llínea 43: | ||
| − | [[ | + | [[Categoria:Escuts de la provincia de Terol]] |
| − | [[ | + | [[Categoria:Terol]] |
Revisió de 18:07 25 març 2010
L' Escut de la Ciutat de Terol, consistix en un escut partit d'or (groc) en quatre pals de gules (roig), i d'assur (blau) en un bou pasant d'or sobre terra de sínople (vert) i surmontat d'una estrela de huit puntes del mateix color. En punta de gules n'hi han un canó i un obús de plata, en forma d'aspa, sobre una pila de bales de sable (negre), i surmontats d'una magrana negra i gules.
La corona real (o timbre), és oberta i sense diademes, i forma un circul d'or engastat de pedres precioses, i compost de huit florons (dels quals són visibles cinc) en perles interpolades. Esta classe de corona, oberta, és la forma que tenía la antiga corona real, usada fins al XVI, i hui s'emplea freqüentment en la heràldica d'entitats territorials menors, com són els municipis i províncies.
Els quatre pals de gules sobre camp d'or, representen l'escut tradicional del Regne d'Aragó.
El canó, l'obús, la magrana i les bales, foren incorporades a l'escut en reconeiximent a la defensa de la ciutat per part de sos habitants durant el sege al que la someteren les tropes del Tinent General Manuel Enna en 1843, durant les Guerres Carlistes.
Escut de la Provincia de Terol
L' escut de la provincia de Terol fon modificat per decret el 10 de maig de 1957, i consistix en un escut quartellat:
- En el primer quart, d'or, els quatre pals de gules que representen al Regne d'Aragó.
- En el segon quart, sobre assur, un bou surmontat d'una estrela de huit puntes de plata, que representa a la ciutat de Terol.
- En el tercer quart, de plata, Santa María al natural, en una túnica d'assur que representa l'escut d'Albarracín.
- En el quart, de plata, un castell d'or custodiat per dos canyes, que representa l'escut d'Alcanyís.
Sobre el conjunt de quarts, en un circul de gules, un cavaller armat en una llança i montat sobre un cavall rampant de plata en sella i ramaleres argentades sobre un dragó pasant. De timbre, la corona real aragonessa, oberta i sense diademes, en forma de circul d'or engastat de pedres precioses i compost de florons interpolats (dels quals són visibles cinc).
En anterioritat, a lo manco des del sigle XIX, l'escut provincial de Terol estava format pels elements dels dos primers quarts i una corona real tancada surmontada per un mosseguello negre que representava a la tradicional Cimera Real D'Aragó.
Vore ademés