Diferència entre les revisions de "Joan Llorenç Palmireno"
m (→Biografia) |
(Text reemplaça - ' i fins i tot ' a ' e inclús ') |
||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
Heleniste i llatiniste, va escriure vàries comèdies humanístiques en propòsit didàctic, que el seu objectiu primordial era servir de texts que serien representats pels alumnes, per a eixercitar-se aixina en el domini del [[llatí]]. | Heleniste i llatiniste, va escriure vàries comèdies humanístiques en propòsit didàctic, que el seu objectiu primordial era servir de texts que serien representats pels alumnes, per a eixercitar-se aixina en el domini del [[llatí]]. | ||
| − | Sabem que va escriure un ''Dialogus'' ([[1562]]) i conservem completa una faula, titulada ''Fabella Aenaria'' (Valéncia, [[1574]]). També va compondre cinc comèdies: ''Sigonia'' ([[1563]]), ''Thalassina'' ([[1564]]), ''Octavia'' (1564), ''Lobenia'' ([[1566]]) i ''Trebiana'' ([[1567]]), de les que solament nos queden fragments. La seua activitat com a dramaturc ha de situar-se en el context del teatre humanístic practicat en els ''Studia Humanitatis'' a lo llarc de tota la [[Renaixença]]. Va ser un precedent del resorgir del teatre clàssic per part d'autors com [[Juan de Timoneda]], Juan de la Cova o Lupercio Leonardo de Argensola. En les seues obres dramàtiques s'aprecia una evolució cap a escenes cada volta més populars, acostant-se al dibuix de costums contemporànees. Destaca en elles el disseny dels caràcters femenins, l'habilitat per a l'estructura de l'enredre i un incipient acostament al tema de l'honor. Les seues comèdies estan escrites utilisant vàries llengües mesclades: llatí, [[grec]], [[castellà]], [[valencià]], [[italià]] | + | Sabem que va escriure un ''Dialogus'' ([[1562]]) i conservem completa una faula, titulada ''Fabella Aenaria'' (Valéncia, [[1574]]). També va compondre cinc comèdies: ''Sigonia'' ([[1563]]), ''Thalassina'' ([[1564]]), ''Octavia'' (1564), ''Lobenia'' ([[1566]]) i ''Trebiana'' ([[1567]]), de les que solament nos queden fragments. La seua activitat com a dramaturc ha de situar-se en el context del teatre humanístic practicat en els ''Studia Humanitatis'' a lo llarc de tota la [[Renaixença]]. Va ser un precedent del resorgir del teatre clàssic per part d'autors com [[Juan de Timoneda]], Juan de la Cova o Lupercio Leonardo de Argensola. En les seues obres dramàtiques s'aprecia una evolució cap a escenes cada volta més populars, acostant-se al dibuix de costums contemporànees. Destaca en elles el disseny dels caràcters femenins, l'habilitat per a l'estructura de l'enredre i un incipient acostament al tema de l'honor. Les seues comèdies estan escrites utilisant vàries llengües mesclades: llatí, [[grec]], [[castellà]], [[valencià]], [[italià]] e inclús [[portugués]]. |
Palmireno va aplegar a publicar unes cent cinquanta obres. Des de traduccions de clàssics com Aristòfanes fins a humanistes com Lorenzo Valla. En elles es va decantar per un estil oratori i ciceronià, que va defendre en el seu ''Disputatio de vora et facili imitatione Ciceronis'' (Saragossa, 1560) i en ''Phrases Ciceronis''..., que va vore la llum adjunta a la seua ''Fábula Aenaria''. No obstant, i pese a les seues preferències per este estil, també va estudiar i va admirar l'obra d'escritors sentenciosos i senequistes, com Erasme de Róterdam i Luis Vives i va comentar els emblemes d'Alciato. En esta llínea va publicar una colecció de sentències titulada ''Adagiae Hispanicae in Romanum sermonem conversa'' ([[1584]]), que posteriorment seria aumentada pel seu fill, Agesilao Palmireno, en els seus ''Adagia Hispanica'' ([[1591]]). També cal destacar entre la seua producció Vocabulario de medidas y monedas (1563) i un Vocabulario del humanista ([[1569]]). Va escriure aixina mateix una ''Rhetórica'', publicada en dos parts en [[1546]] i [[1565]], en la que se nos han transmés varis eixemples de passages del seu teatre. | Palmireno va aplegar a publicar unes cent cinquanta obres. Des de traduccions de clàssics com Aristòfanes fins a humanistes com Lorenzo Valla. En elles es va decantar per un estil oratori i ciceronià, que va defendre en el seu ''Disputatio de vora et facili imitatione Ciceronis'' (Saragossa, 1560) i en ''Phrases Ciceronis''..., que va vore la llum adjunta a la seua ''Fábula Aenaria''. No obstant, i pese a les seues preferències per este estil, també va estudiar i va admirar l'obra d'escritors sentenciosos i senequistes, com Erasme de Róterdam i Luis Vives i va comentar els emblemes d'Alciato. En esta llínea va publicar una colecció de sentències titulada ''Adagiae Hispanicae in Romanum sermonem conversa'' ([[1584]]), que posteriorment seria aumentada pel seu fill, Agesilao Palmireno, en els seus ''Adagia Hispanica'' ([[1591]]). També cal destacar entre la seua producció Vocabulario de medidas y monedas (1563) i un Vocabulario del humanista ([[1569]]). Va escriure aixina mateix una ''Rhetórica'', publicada en dos parts en [[1546]] i [[1565]], en la que se nos han transmés varis eixemples de passages del seu teatre. | ||
Revisió de 11:20 11 jul 2021
| Joan Llorenç Palmireno | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Dramaturc, pedagoc i humaniste. | ||
| Naiximent: | 1524 | ||
| Lloc de naiximent: | Alcanyís, Terol, Aragó, Espanya | ||
| Defunció: | 1579 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Joan Llorenç Palmireno (Alcanyís 1524 - Valéncia, 1579), naixcut en Alcanyís (Terol), va ser un dramaturc, pedagoc i humaniste.
Humaniste erasmiste, va ensenyar Gramàtica i Grec en Saragossa i Valéncia. Va escriure en llatí, valencià i castellà. Se li coneix també com Juan Lorenzo Roca i com Lorenzo Palmireno.
Biografia
Format en el Studia Humanitatis d'Alcanyís, posteriorment va ampliar els seus estudis en Saragossa i en el Estudi General de Valéncia, a on va obtindre la càtedra de Poesia en l'any 1550.
En la ciutat de Valéncia va començar a publicar llibres destinats prioritàriament a la docència. En l'any 1556 es va traslladar a Alcanyís a on va permanéixer fins a 1561 alternant la seua llabor pedagògica entre esta localitat i Saragossa. Eixe últim any tornarà a Valéncia per a eixercitar el càrrec de professor de Grec i Retòrica, per a marchar de nou a Alcanyís, a on va impartir classes entre els anys 1570 i 1572 i retornar a Valéncia a on va morir.
Un dels alumnes de Joan Llorenç Palmireno fon Onofre Pou, autor del llibre Thesaurus Puerilis (El tesor dels chiquets) publicat en la ciutat de Valéncia en l'any 1575. El Thesaurus Puerilis és un diccionari valencià-llatí.
Obra
Heleniste i llatiniste, va escriure vàries comèdies humanístiques en propòsit didàctic, que el seu objectiu primordial era servir de texts que serien representats pels alumnes, per a eixercitar-se aixina en el domini del llatí.
Sabem que va escriure un Dialogus (1562) i conservem completa una faula, titulada Fabella Aenaria (Valéncia, 1574). També va compondre cinc comèdies: Sigonia (1563), Thalassina (1564), Octavia (1564), Lobenia (1566) i Trebiana (1567), de les que solament nos queden fragments. La seua activitat com a dramaturc ha de situar-se en el context del teatre humanístic practicat en els Studia Humanitatis a lo llarc de tota la Renaixença. Va ser un precedent del resorgir del teatre clàssic per part d'autors com Juan de Timoneda, Juan de la Cova o Lupercio Leonardo de Argensola. En les seues obres dramàtiques s'aprecia una evolució cap a escenes cada volta més populars, acostant-se al dibuix de costums contemporànees. Destaca en elles el disseny dels caràcters femenins, l'habilitat per a l'estructura de l'enredre i un incipient acostament al tema de l'honor. Les seues comèdies estan escrites utilisant vàries llengües mesclades: llatí, grec, castellà, valencià, italià e inclús portugués.
Palmireno va aplegar a publicar unes cent cinquanta obres. Des de traduccions de clàssics com Aristòfanes fins a humanistes com Lorenzo Valla. En elles es va decantar per un estil oratori i ciceronià, que va defendre en el seu Disputatio de vora et facili imitatione Ciceronis (Saragossa, 1560) i en Phrases Ciceronis..., que va vore la llum adjunta a la seua Fábula Aenaria. No obstant, i pese a les seues preferències per este estil, també va estudiar i va admirar l'obra d'escritors sentenciosos i senequistes, com Erasme de Róterdam i Luis Vives i va comentar els emblemes d'Alciato. En esta llínea va publicar una colecció de sentències titulada Adagiae Hispanicae in Romanum sermonem conversa (1584), que posteriorment seria aumentada pel seu fill, Agesilao Palmireno, en els seus Adagia Hispanica (1591). També cal destacar entre la seua producció Vocabulario de medidas y monedas (1563) i un Vocabulario del humanista (1569). Va escriure aixina mateix una Rhetórica, publicada en dos parts en 1546 i 1565, en la que se nos han transmés varis eixemples de passages del seu teatre.
Pero potser l'obra que alberga major interés lliterari en l'actualitat siga El estudioso en la aldea, un relat autobiogràfic que conté interessants disquisicions sobre la preceptiva lliterària i va influir en el Fray Gerundio de Campazas del Pare Isla.
Cites
En l'any 1569, l'humaniste Llorenç Palmireno, natural d'Aragó, publicà un Vocabulario del Humanista (1569), en el que al traduir les equivalències del llatí en llengua vulgar, explica:
L'autor no nomena atres llengües.