Diferència entre les revisions de "F"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «La '''F''' és la sexta lletra de l'alfabet valencià i quarta de les consonants. El seu nom en valencià és '''ef''', pero per castellanisme també se...») |
|||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
==Referències == | ==Referències == | ||
{{referències}} | {{referències}} | ||
| − | + | == Vore també== | |
| − | + | *[[Alfabet valencià]] | |
| + | *[[Dígraf]] | ||
| − | [[Categoria:Lletres de l'alfabet | + | [[Categoria:Llingüística]] |
| + | [[Categoria:Valencià]] | ||
| + | [[Categoria:Gramàtica del valencià]] | ||
| + | [[Categoria:Lletres de l'alfabet valencià]] | ||
Revisió de 15:06 17 jul 2018
La F és la sexta lletra de l'alfabet valencià i quarta de les consonants. El seu nom en valencià és ef, pero per castellanisme també se la coneix pel seu nom en castellà, efe.
Fonètica
En valencià representa la fricativa labiodental sorda, /f/ en l'alfabet fonètic internacional. Rarament representa el sò labial sonor /v/quan va seguida d'una consonant sonora (Golf de roses, Bolígraf blau, Afganistan...)
Ortografia
S'escriu ef
- Inicial, interior i fi de paraula: fer, corfa, bufa, baf.
- En posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) se transforme en V o es mantinga:
- serf, no serv, pero servir.
- tuf, no tuv, pero atufar.