Ferrocarril

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 16:44 25 feb 2016 per Jose2 (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - 'Historia' a 'Història')
Anar a la navegació Anar a la busca
Ferrocarril

El ferrocarril és un sistema de transport que servix per a transportar persones i mercancies per mig de vehiculs dissenyats especialment per a funcionar a lo llarc de raïls d'acer. El ferrocarril és part de la cadena de la llogística, que facilita comerç internacional i desenroll econòmic en la majoria dels països.

Història

U dels primers eixemples de camí guiat és el de Diolkos, un sistema que ajudava als barcs a creuar l' istme de Corint en Grècia, construït en el sigle V a.de C. Carres espentats per esclaus i per besties de carrega circulaven en blocs de pedra tallats. Este “ferrocarril” primitiu funcionà aproximadament en l'any 900. Els primers vagons arrossegats per cavalls foren en Grècia i en l'Imperio Romà al voltant de l'any 1, utilisant-ho també una via constituida de pedres tallades.

L'ingenier anglés Richard Trevithick ideà la primera locomotora de vapor que es desplaçava per raïls, en 1804. Quatre anys despuix presentà el nou vehicul, format per una locomotora que arrossegava una vagoneta a lo llarc d'un breu recorregut. Esta experiencia alentà nous intents, que culminaren en la posta en marcha de les primeres locomotores destinades a la comunicació entre nucleus a distancia. La construcció d'una locomotora aplicada al transport de carbó va constituïr un important pas avant. Fon obra de l'ingenier angles George Stephenson (1814). La seua potencia era de 40 cavalls.

Material rodant

El material rodant consistix en tots els vehiculs, motors o remolcats dissenyats per a moure's en una via ferrea. Ademés d'unes poques locomotores i llinies de metro sobreneumatics i alguns coixins d'aire o tren experiments magnetics vehiculs ferroviaris de levitació estan equipats en rodes d'acer formant una en el sistema ferroviari estretament coordinats. L'estabilitat del coixinets esproporcionat per la forma llaugerament conica de la banda de rodament i la presencia dels tubos en l'interior de les rodes. El centre de l'eixespontaneament adaptar l'area de contacte de la roda sobre el carril com una funció de la curvatura de la pista i els esforços a transmetre.

La principal ventaja dels vehiculs ferroviaris convencionalses el baix coeficient de fricció de les rodes d'acer sobre riells de neumatics,també d'acer, que s'utilisa per a moure grans masses en perdues d'energia baixos. També ajuda a formar llarcs combois de transport de masses. En contrast, les distancies de frenat son llarcs trens i rapit han frens d'emergencia que actüen directament sobre el carril.

La construcció del material rodant ferroviari està subjectea una industria especialisada, els constructors del ferrocarril. Esta zona sempre ha mantingut un caracter nacional en els principals països industrials, cada país s'aten a normes técniques especifiques. No obstant, se te a internacionalisar o globalisar els últims anys, sobre tot en Europa, degut a la política de lliberalisació seguit per l'Unió Europea.

Classificacio del material rodant

Hi ha distints criteris per a classificar el materialrodant. Un molt usual és pel tipo de rodage: els vehiculs en els que els eixos estan subjectes directament al bastidor se denominen material rigit, i els vehiculs que tenen una estructura intermija, cridada BOGIE, se denominen material articulat. Esta caracteristica és molt important per a determinar el pes admissible per eix i el radi de les corbes que pot descriure, encara que el criteri fonamental per a classificar el material rodant sol ser la seua capacitat tractora i el seu us comercial, pel que és possible distinguir:

Locomotora de ferrocarril: Vehicul ferroviari destinat exclusivament a remolcar atres vehiculs. Segons l'energia que utilise pot ser de bafor, diesel o electrica.

Tradicionalment, les locomotores de remolc d'un tren se troba en front del comboi. No obstant, més i més trens de passagers són reversibles: la locomotora espenta al tren des d'arrere.