Canvis

Esta llegenda, actualment posada en dubte encara que mai desmentida en senyes històriques, explica l'orige de la "[[Gayata]]", de les canyes, de les "Chiquetes del Meneo" i del "Rollo" com a símbols de la festa i de la moderna ciutat de Castelló.

Esta llegenda, actualment posada en dubte encara que mai desmentida en senyes històriques, explica l'orige de la "[[Gayata]]", de les canyes, de les "Chiquetes del Meneo" i del "Rollo" com a símbols de la festa i de la moderna ciutat de Castelló.

== Història de les festes ==

=== Història de les festes ===

En els anys i la pacificació de la zona, el Castell Vell fon abandonat, per lo que ya no es produïen les freqüents visites entre els dos núcleus de població. Aprofitant-se de les seues ruïnes, un flare eremita del propenc monasteri carmelità del [[Desert de les Palmes]] es va instalar i va iniciar el seu cult i dedicació en honor de [[Santa Maria Magdalena]]. La seua mort fon molt sentida per la població castellonenca, que va acodir en romeria per a celebrar la seua última despedida. Al regrés va començar a ploure fortament, lo que els va recordar a la llegenda del trasllat i varen decidir construir una ermita en honor de la santa i celebrar pregàries en els temps de sequia i necessitats, marcades per un fort sentit religiós en ple temps quaresmal.​ El posterior descobriment de la [[Mare de Deu del Lledó|Verge de Lledó]] per [[Perot de Granyana]] i la construcció de numeroses ermites més propenques al núcleu de la vila varen fer decaure la devoció a la Magdalena, a la que solament es recorria en etapes de greus necessitats.

En els anys i la pacificació de la zona, el Castell Vell fon abandonat, per lo que ya no es produïen les freqüents visites entre els dos núcleus de població. Aprofitant-se de les seues ruïnes, un flare eremita del propenc monasteri carmelità del [[Desert de les Palmes]] es va instalar i va iniciar el seu cult i dedicació en honor de [[Santa Maria Magdalena]]. La seua mort fon molt sentida per la població castellonenca, que va acodir en romeria per a celebrar la seua última despedida. Al regrés va començar a ploure fortament, lo que els va recordar a la llegenda del trasllat i varen decidir construir una ermita en honor de la santa i celebrar pregàries en els temps de sequia i necessitats, marcades per un fort sentit religiós en ple temps quaresmal.​ El posterior descobriment de la [[Mare de Deu del Lledó|Verge de Lledó]] per [[Perot de Granyana]] i la construcció de numeroses ermites més propenques al núcleu de la vila varen fer decaure la devoció a la Magdalena, a la que solament es recorria en etapes de greus necessitats.

Del [[sigle XVIII]] són els primers documents que parlen de la [[Romeria de les Canyes|romeria]] com un acte d'acció de gràcies i recort de la fundació de la ciutat,​ lo que dona a entendre que ya no es vea com un acte penitencial en el que demanar favors a Deu si no com un acte festiu i en una celebració més contínua en el temps. En l'any [[1836]], en plena [[Guerres carlistes|Primera Guerra Carlista]], l'objectiu de la Romeria fon l'[[Basílica del Lledó|ermitori del Lledó] i a l'any següent fon suspesa pel temor a la guerra.​ En l'any [[1865]], apareixen les ara conegudes com "gayates de mà", a les que s'afegien vidres de colors per a obtindre diferents tonalitats de llum.​ En l'any [[1914]] s'afigen a les "gayates" existents les conegudes com "gayates patrocinades" ya que varen ser pagades per entitats locals com el Círcul Mercantil, la Cambra agrícola, el Gremi de Sant Isidre, l'Ajuntament o el regiment militar en base en la ciutat.​ En [[1934]] les "gayates" varen ser substituïdes per atres monuments construïts per artistes locals.

Del [[sigle XVIII]] són els primers documents que parlen de la [[Romeria de les Canyes|romeria]] com un acte d'acció de gràcies i recort de la fundació de la ciutat,​ lo que dona a entendre que ya no es vea com un acte penitencial en el que demanar favors a Deu si no com un acte festiu i en una celebració més contínua en el temps. En l'any [[1836]], en plena [[Guerres carlistes|Primera Guerra Carlista]], l'objectiu de la Romeria fon l'[[Basílica del Lledó|ermitori del Lledó] i a l'any següent fon suspesa pel temor a la guerra.​ En l'any [[1865]], apareixen les ara conegudes com "gayates de mà", a les que s'afegien vidres de colors per a obtindre diferents tonalitats de llum.​ En l'any [[1914]] s'afigen a les "gayates" existents les conegudes com "gayates patrocinades" ya que varen ser pagades per entitats locals com el Círcul Mercantil, la Cambra agrícola, el Gremi de Sant Isidre, l'Ajuntament o el regiment militar en base en la ciutat.​ En [[1934]] les "gayates" varen ser substituïdes per atres monuments construïts per artistes locals.

Una volta passada la [[Guerra Civil espanyola]], les Festes de la Magdalena comencen una nova etapa. És en l'any [[1945]], sent l'alcade de la ciutat de Castelló, Benjamín Fabregat (1944-1948), cridà a un grup de castellonencs, gent amant de les tradicions i cultura de la ciutat, per a encarregar-lis el rellançament de les Festes de la Magdalena: Manuel Segarra Ribés, Carlos G. Espresati, Manuel Vellón Bellido, Carlos Múrria Arnau, Antoni Pascual Felip, Eduart Codina Armengot, Luis Sales Boli i Bernat Artola, entre atres, que formaven part de la colla de Ca Segarra. Se creà la Junta Central de Festes i un programa de festes, transforman la festa conforme la coneixem hui en dia.

 

Una volta passada la [[Guerra Civil espanyola]], les Festes de la Magdalena comencen una nova etapa. És en l'any [[1945]], sent l'alcade de la ciutat de Castelló, Benjamín Fabregat (1944-1948), cridà a un grup de castellonencs, gent amant de les tradicions i cultura de la ciutat, per a encarregar-lis el rellançament de les Festes de la Magdalena: [[Manuel Segarra Ribés]], [[Carlos González-Espresati Sánchez|Carlos G. Espresati]], Manuel Vellón Bellido, [[Carlos Múrria Arnau]], Antoni Pascual Felip, Eduart Codina Armengot, [[Luis Sales Boli]] i [[Bernat Artola]], entre atres, que formaven part de la colla de Ca Segarra. Se creà la Junta Central de Festes i un programa de festes, transforman la festa conforme la coneixem hui en dia.

== Actes més importants ==

== Actes més importants ==

A les '''08:00h''' s'inicia la [[Romeria de les Canyes|romeria]] des de la [[Plaça Major de Castelló|Plaça Major]], en una missa de romers que és celebra en la [[Concatedral de Santa Maria  de Castelló|Concatedral]]. Encara que el seu inici oficial és en la Plaça Major, molta gent li dona començament en la [[Plaça Maria Agustina (Castelló)|Plaça Mª Agustina]], lloc típic de reunió, i per on passa la comitiva principal des de la Plaça Major. Des d'este punt, la romeria recorre uns quants carrers de la part nort de la ciutat i ix, a través dels camins rurals, des de la Plaça del Primer Molí, direcció a Sant Roc de Canet cap a l'[[ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)|ermita de la Magdalena]].

A les '''08:00h''' s'inicia la [[Romeria de les Canyes|romeria]] des de la [[Plaça Major de Castelló|Plaça Major]], en una missa de romers que és celebra en la [[Concatedral de Santa Maria  de Castelló|Concatedral]]. Encara que el seu inici oficial és en la Plaça Major, molta gent li dona començament en la [[Plaça Maria Agustina (Castelló)|Plaça Mª Agustina]], lloc típic de reunió, i per on passa la comitiva principal des de la Plaça Major. Des d'este punt, la romeria recorre uns quants carrers de la part nort de la ciutat i ix, a través dels camins rurals, des de la Plaça del Primer Molí, direcció a Sant Roc de Canet cap a l'[[ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)|ermita de la Magdalena]].

A mitan camí, una de les parades quasi obligatòria (com marca la tradició) és en l'ermita de '''Sant Roc de Canet''', a on s'almorza, se menja la tradicional figa ([[Figa albardada|figa albardà]]) i se veu un dosset (vi, mistela o moscatell), i es resa una oració.

A mitan camí, una de les parades quasi obligatòria (com marca la tradició) és en l'[[Ermita de Sant Roc de Canet|ermita de '''Sant Roc de Canet''']], a on s'almorza, se menja la tradicional figa ([[Figa albardada|figa albardà]]) i se veu un dosset (vi, mistela o moscatell), i es resa una oració.

Despuix d'una llarga caminada, s'arriba a l'[[ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)|ermita de la Magdalena]], una [[mascletà]] i la missa solemne en l'ermita, i la degustació d'una monumental paella.

Despuix d'una llarga caminada, s'arriba a l'[[ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)|ermita de la Magdalena]], una [[mascletà]] i la missa solemne en l'ermita, i la degustació d'una monumental paella.

=== Durant tota la semana ===

=== Durant tota la semana ===

Durant la semana, se celebren multitut d'actes, entre els quals, els més importants son els següents:

Durant la semana, se celebren multitut d'actes, entre els quals, els més importants son els següents:

*'''[[Mascletà]] ''', a les '''14:00h''' en la [[Plaça del Primer Vaig moldre (Castelló)|Plaça del Primer Molí]].

*'''[[Mascletà]] ''', a les '''14:00h''' en la [[Plaça del Primer Molí (Castelló)|Plaça del Primer Molí]].

*'''[[Pirotècnia#Castillos|Castells de fòcs]] ''', comencen entorn de les '''23:00h''', des de la zona del Pau Gumbau, al nordest de la ciutat.

*'''[[Pirotècnia|Castells de fòcs]] ''', comencen entorn de les '''23:00h''', des de la zona del Pau Gumbau, al nordest de la ciutat.

*'''[[Correguda de bous|Corregudes de bous]] '''.

*'''[[Correguda de bous|Corregudes de bous]] '''. Durant la semana de les festes se solen celebrar actes de [[Tauromàquia|tauromàquia]].

*'''La ''Nit Màgica''''': Espectàcul de [[Correfoc|correfòcs]]

*'''La ''Nit Màgica''''': Espectàcul de [[Correfoc|correfòcs]]

El [[dimarts]] a partir de les '''23:00h'''.

El [[dimarts]] a partir de les '''23:00h'''.

*'''Hostal del vi''': Situat en l'Av. Blasco Ibáñez, part nordest de la ciutat.

*'''Hostal del vi''': Situat en l'Av. Blasco Ibáñez, part nordest de la ciutat.

*'''Hostal de la tapa i la cervesa''': En la Plaça Espanya, en horari de 12:00h a 16:30h i de 19:00h a 00:00h.

*'''Hostal de la tapa i la cervesa''': En la Plaça Espanya, en horari de 12:00h a 16:30h i de 19:00h a 00:00h.

*'''[[Concert|Concerts de música]] ''': En el recint de concerts, junt en l'Av. Del Mar i ronda Est, gran actuació de cantants d'àmbit nacional. De [[dilluns]] a [[dissabte]], entorn a la [[mijanit]].

*'''[[Concert|Concerts de música]] ''': En el recint de concerts, junt a l'Avinguda del Mar i ronda Est, grans actuacions de cantants d'àmbit nacional. De [[dilluns]] a [[dissabte]], entorn a la [[mijanit]].

=== Últim dissabte ===

=== Últim dissabte ===

Les [[Colla|Colles]] són grups de gent que es reunixen en un local fester per a conviure i participar en la festa durant la semana de festes, també realisen atres activitats durant l'any i algunes voltes desfilen en atres llocs representant a la ciutat de Castelló.

Les [[Colla|Colles]] són grups de gent que es reunixen en un local fester per a conviure i participar en la festa durant la semana de festes, també realisen atres activitats durant l'any i algunes voltes desfilen en atres llocs representant a la ciutat de Castelló.

== Junta Central de Festes ==

== Junta Central de Festes ==