Fonema

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 14:10 3 març 2020 per Loís (Discussió | contribucions) (Posar valencià com a eixemple)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca

El fonema (del grec φώνημα, "so de la veu") és l'abstracció del so, és dir, la realisació ideal d'un so sense tindre en conte cóm se pronuncia realment en un context concret. Cada llengua té un número finit de fonemes, que actuen com a unitats mínimes per a distinguir significats entre paraules. Aixina, en valencià la S sorda /s/ i sonora /z/ són fonemes, ya que distinguixen per eixemple les paraules rosa (flor) i rossa (de cabells clars), mentres que en castellà esta distinció és una simple variant i no un fonema. Els fonemes es poden transcriure amprant l'alfabet fonètic internacional (API -per les seues sigles en anglés-), i constituïxen l'objecte d'estudi principal de la fonètica, una de les branques de la filologia.

Els fonemes no són sons en entitat física, sino abstraccions mentals o abstraccions formals dels sons de la parla. En este sentit, un fonema pot ser representat per una família o classe d'equivalència de sons (tècnicament nomenats fons), que els parlants associen a un so específic durant la producció o la percepció de la parla. Aixina per eixemple en valencià el fonema /d/ [+obstruent, +alveolar, +sonor] pot ser articulat com a oclusiva [d] a principi de paraula o despuix de nassal o pausa llarga, pero és pronunciat com una consonant aproximant [δ] entre vocals o entre vocal i líquida, aixina /dador/ es pronuncia [daδor] a on el primer i tercer so diferixen en el grau d'obstrucció encara que són similars en una série de trets, els propis del fonema.