Diferencia entre pàgines "Lluís Lucia Lucia" i "Burkina Faso"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
Llínea 1: Llínea 1:
−
{{Biografia|
+
{{Ficha de país
−
| nom = Lluís Lúcia Lúcia
+
| nom_oficial =  ''Burkina Faso''<br/>Burkina Faso
−
| image = [[File:Luis Lucia Lucia.png|right|200px|'''Lluís Lúcia Lúcia''', polític valencià fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]].]]
+
| image_bandera = Flag of Burkina Faso.svg
−
| peu =  
+
| image_escut = Coat of arms of Burkina Faso.svg
−
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
+
| image_escut_tamany = 125px
−
| ocupació = Advocat i polític.
+
| image_mapa = 250px-LocationBurkinaFaso svg.png
−
| data_naix = [[1888]]  
+
| lema_nacional =''Unité, Progrès, Justice'' ([[Idioma valencià|valencià]]: ''«Unitat, Progrés, Justícia»'')
−
| lloc_naix = [[Les Coves de Vinromà]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
+
| himne_nacional =''[[Une Seule Nuit]] ''
−
| data_mort = [[1943]]
+
| capital =[[Uagadugú]]
−
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
+
| capital_població =1.119.775 ([[2006]])
 +
| capital_coord. = 12_22_N_1_31_O_ 12°22′ N 1°31′ O
 +
| ciutat_principal =[[Uagadugú]]
 +
| festa_nacional=
 +
| idioma_oficial = [[Idioma francés|Francés]]
 +
| govern =[[Parlamentarisme|República parlamentaria]]
 +
| dirigents_títuls = [[President de Burkina Faso|President]]<br />[[Primer Ministre de Burkina Faso|Primer Ministre]]
 +
| dirigents_noms =[[Blaise Compaore]]<br />[[Tertius Zongo]]
 +
| fundació = [[Independència]]
 +
| fundació_hites =&nbsp;• Fecha
 +
| fundació_dates =De [[França]]<br />[[5 de agost]] de [[1960]]
 +
| superfície =274.200
 +
| superfície_lloc =73
 +
| superfície_aigua = 0,1%
 +
| fronteres =4.013 [[quilómetro|km]]
 +
| costes = No té
 +
| població = 13.491.736
 +
| població_any = 2005
 +
| població_lloc = 63
 +
| població_densitat =46
 +
| PIB_nominal=
 +
| PIB_nominal_any =
 +
| PIB_nominal_lloc =
 +
| PIB_nominal_per_càpita=
 +
| PIB = US$ 16.916 millons
 +
| PIB_any = 2005
 +
| PIB_lloc = 117
 +
| PIB_per_càpita=US$ 1.326
 +
| IDH = 0.317
 +
| IDH_any = 2003
 +
| IDH_lloc =175
 +
| IDH_categoria =<font color="#E0584E">Baix</font>
 +
| moneda = [[Franco CFA]] (<code>[[ISO 4217|XOF]]</code>)
 +
| gentilici = Burkinés, burkinesa
 +
| horari =  [[Temps Mig de Greenwich|GMT]]
 +
| horari_estiu = [[Temps Mig de Greenwich|GMT]]
 +
| cctld= [[.bf]]
 +
| còdic_telefònic = 226
 +
| prefix_radiofònic =XTA-XTZ
 +
| còdic_ISO = 854 / BFA / BF
 +
| membre_de = [[ONU]], [[Unió Africana|UA]]
 +
| nota1 =
 +
 
 
}}
 
}}
−
'''Lluís Lúcia Lúcia''' ([[Les Coves de Vinromà]], [[Província de Castelló|Castelló]], [[1888]] - [[Valéncia]], [[1943]]) fon un advocat, periodiste i polític [[democràcia cristiana|democristià]] [[Comunitat Valenciana|valencià]], fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]] (DRV).
 
  
−
== Biografia ==
 
  
−
En la seua joventut va pertànyer al sector del [[carlisme|tradicionalisme]] [[valencià]]. Es va llicenciar en Dret en [[Valéncia]]. En l'any [[1912]], als 24 anys d'edat, fon director del ''[[Diario de Valencia]] '' fins a [[1914]]. En [[1918]] va tornar a la direcció fins a l'esclat de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]].
+
'''Burkina Faso''' és un país d'[[Àfrica]] occidental que llimita al noroest en [[Malí]], al nordest en [[Níger]], al sur en [[Costa de Marfil]], [[Ghana]], [[Togo]] i [[Bènin]]. Burkina Faso [[Estat sense litoral|no posseïx accés al mar]].
 +
 
 +
Antigament cridat ''República de l'[[Alt Volta]] '', el país fon renomenat el [[4 d'agost]] de [[1984]] pel president [[Thomas Sankara]] a ''Burkina Faso''. El seu nom significa "la pàtria dels hòmens íntegres"  en la llengua local [[mossi]] (''Burkina'' significa íntegre) i en l'atra llengua local [[dyula]] (''fasso'' es traduïx com a pàtria).
 +
 
 +
Burkina Fasso s'independisa de [[França]] en [[1960]]. L'inestabilitat governamental durant les décades de [[1970]] i [[1980]] fon seguida d'eleccions multipartidaries a principis de la [[anys 1990|década de 1990]]. Varis centenars de mils de treballadors rurals emigren cada any a [[Costa de Marfil]] i [[Ghana]] a la busca de treball. Els habitants de Burkina Fasso són denominats ''Burkinabé'' o ''Burkinabè'' ([[International Phonetic Alphabet|pronunciat]] {{IPA|[burki?N?'be?]}}).
 +
 
 +
== Història ==
 +
 
 +
=== Prehistòria ===
 +
 
 +
Igual que tota la regió oest d'Àfrica, Burkina Faso fon poblada en époques primerenques,  [[caçadors-recolectors]] es varen establir en la part noroest del territori uns 12000 a 5000 anys aC, ferramentes (raspadors, punchons i puntes de fleches) d'estos grups foren descobertes en [[1973]]. Hi ha registres d'assentaments d'agricultors produïts entre l'any 3600 i 2600 aC, les traces de les estructures trobades fan l'impressió d'edificis relativament permanents. L'estudi de recialles de tombes descobertes indica que l'us del [[ferro]], ceràmiques i pedres polides es va desenrollar entre 1500 i 1000 anys aC, com també la preocupació sobre temes espirituals.
 +
 
 +
S'han trobat relíquies dels [[dogassos]] en les zones central, nort i noroest.  Pero este poble abandonà la regió cap a l'any 1500 aC, per a assentar-se en els escalonats de Bandiagara.
 +
 
 +
En el suroest de Burkina Faso (com també en [[Costa de Marfil]]), es troben recialles de parets elevades, pero encara no ha segut identificat el poble que les va construir.
 +
 
 +
Durant l'[[Imperi Songhai]] entre els [[Sigle XV|sigles XV]] i [[Sigle XVI|XVI]], la regió ocupada per Burkina Fasso conseguí rellevància com a centre de desenroll comercial i econòmic.
 +
 
 +
=== Época colonial i independència ===
 +
 
 +
Després d'una década d'intensa competència i rivalitat entre els britànics i francesos, abundant en expedicions d'exploradors militars i civils que buscaven firmar tractats, en [[1896]], el regne Mossi d'Ouagadougou fon vençut per les forces colonials franceses i es va convertir en un protectorat francés.
 +
 
 +
En la zona oest la lluita contra les forces del poderós rei Samori Ture complicava la situació, i la zona est recent acabà de poder ser ocupada pels francesos en [[1897]] despuix de diverses campanyes militars. Per a l'any [[1898]], la majoria del territori hui corresponent a Burkina Fasso havia segut conquistat encara que siga en forma nominal, sent precari el control d'unes quantes regions. La convenció firmada entre [[França]] i [[Gran Bretanya]]  el [[14 de juny]] de [[1898]], permeté finalisar la disputa entre les dos potències colonials, i traçar les fronteres entre els seus territoris. Els francesos varen continuar per cinc anys una guerra de conquista contra les comunitats locals. En [[1904]] es produïx una gran reorganisació de l'imperi colonial francés en l'oest d'Àfrica, i els territoris de la conca del [[Riu Volta|Volta]] en la colònia d' ''Alt Senegal i Níger'' (en francés: ''Haut-Sénégal et Níger'') d'[[Àfrica Occidental Francesa]]. La capital de la colònia era [[Bamako]].
 +
 
 +
Reclutes del territori participaren en Europa de la [[Primera Guerra Mundial]] com a part dels batallons d'[[Infanteria senegalesa]] (''Tirailleurs sénégalais''). Durant [[1915]] i [[1916]] els districtes de la part oest del territori actual de Burkina Fasso i la franja veïna de l'est de Malí varen ser escenari d'una molt important resistència armada al govern colonial (en lo que es va conéixer com la [[guerra de Volta-Bani]]). Finalment el govern francés conseguí sofocar l'alçament, no sense abans patir diverses derrotes i ser forçat a armar la major força expedicionària en la seua història colonial per a fer-los front. En el nort en Sahelia, els Tuareg i grups aliats de la regió de [[Dori]] també escomençaren una oposició armada. Al finalisar la [[Primera Guerra Mundial]], el [[1 de març]] de [[1919]], i davant de la possibilitat de repetició dels alçaments armats i atres consideracions econòmiques el govern colonial decidix separar el territori de Burkina Faso del d'Alt Senegal i Níger en la finalitat de reforçar la seua administració. La nova colònia és crida [[Alt Volta]] i François Charles Alexis Édouard Hesling fon el seu primer governador. Hesling comença un ambiciós programa de construcció de carreteres i promou el cultiu de cotó per a exportació. El pla de desenroll del cotó fracassà en la consegüent caiguda d'ingressos. La colònia fon desmantellada el [[5 de setembre]] de [[1932]], i el seu territori es va dividir entre Costa de Marfil, Malí i Nigèria. La major part del territori i de la població incloent les ciutats d'Ouagadougou i Bobo-Diulaso fon cedit a Costa de Marfil.
 +
 
 +
La decisió fon revertida durant les intenses revoltes anticolonials que es produiren al finalisar la [[Segona Guerra Mundial]] i el [[4 de setembre]] de [[1947]] l'Alt Volta fon reestablit en les fronteres que ocupava en [[1932]]. El [[11 de decembre]] de [[1958]], conseguix l'auto govern, i es convertix en una república i membre de la comunitat franc-africana (La Communauté Franco-Africaine). Conseguix la seua independència total en [[1960]].  En [[1966]] es produïx el primer colp militar; i el poder civil acabat de reprendre el govern en [[1978]].
 +
En [[1980]] es produïx un nou colp militar liderat per [[Saye Zerbo]], qui a la seua vegada és derrocat en [[1982]]. Ad açò seguix un alçament en 1983, que porta al poder a [[Thomas Sankara]] un carismàtic capità. En [[1984]] el govern revolucionari va canviar no sols el nom del país a Burkina Fasso, sino que modificà la bandera i l'himne nacional.  El president actual (2007) és [[Blaise Compaore]], qui va prendre el poder en [[1987]] despuix d'un [[colp d'estat]] en el qual fon assessinat el president [[Thomas Sankara]].
 +
 
 +
== Govern i política ==
 +
[[Image:180PX-~1.JPG|thumb|President de Burkina Faso Blaise Compaoré.]]
 +
La constitució de [[1991]], establí un sistema de govern semipresidencial en un [[parlament]] (Assemblée) el qual pot ser dissolt pel president de la República. L'any [[2000]] es va modificar la [[constitució]] acurtant-se la duració del periodo presidencial de 7 a 5 anys, lo qual  es va posar en efecte a partir de les eleccions del [[2005]].
 +
El parlament consistix de dos cambres: la Cambra baixa (l'Assemblée Nationale) i la Cambra alta (la Chambre des Représentants). Existix també una Cambra constitucional, composta per deu membres, i un Consell econòmic i social, sent abdós òrguens de caràcter purament consultiu.
 +
 
 +
Democràcia multipartidaria des de [[1991]]. El president és [[Blaise Compaore]], que havia donat un [[colp d'Estat]] en [[1987]] i que obtingué el 91% dels vots en [[1997]]. Els líders de l'oposició estan en l'exili ([[2004]]).
 +
 
 +
== Organisació polític-administrativa ==
 +
 
 +
[[Image:BurkinaFaso Regions.png|right|350px|<center>Regions de Burkina Faso</center>]]
 +
 
 +
Burkina Faso està dividida en tretze [[regions de Burkina Faso|regions]], quarantacinc [[províncies de Burkina Faso|províncies]] i 301 [[Departaments de Burkina Faso|departaments]]. Les regions i el seu respectiva capital entre paréntesis són:
 +
 
 +
* [[regió Boucle Du Mouhoun|Boucle Du Mouhoun]] ([[Dédougou]])
 +
* [[regió Cascades|Cascades]] ([[Banfora]])
 +
* [[regió Centre (Burkina Faso)|Centre]] ([[Ouagadougou]])
 +
* [[regió Centre-Est|Centre-Est]] ([[Tenkodogo]])
 +
* [[regió Centre-Nort|Centre-Nort]] ([[Kaya, Burkina Faso|Kaya]])
 +
* [[regió Centre-Oest|Centre-Oest]] ([[Koudougou]])
 +
* [[regió Centre-Sur|Centre-Sur]] ([[Mànega, Burkina Faso|Manga]])
 +
* [[regió Est|Est]] ([[Fada N'gourma]])
 +
* [[regió Hauts-Bassins|Hauts-Bassins]] ([[Bovo Dioulasso]])
 +
* [[regió Nort (Burkina Faso)|Nort]] ([[Ouahigouya]])
 +
* [[regió Plateau-Central|Plateau-Central]] ([[Ziniaré]])
 +
* [[regió del Sahel|Sahel]] ([[Dori, Burkina Faso|Dori]])
 +
* [[regió Suroest|Suroest]] ([[Gaoua]])
 +
 
 +
== Geografia ==
 +
[[Image:505px-Burkina Faso Map.jpg|right|thumb|400px|<center>Mapa de Burkina Faso</center>]]
 +
[[Image:360px-Burkina Faso - Tolotama Reforestation.jpg|thumb|360px|<center>Reforestació en Tolotama, Burkina Faso</center>]]
 +
 
 +
Burkina Faso posseïx dos regions principals:
 +
* La major part del país està coberta per un espai topogràfic suaument ondulat en el que afloren uns pocs tossals aïllats, que són els últims vestigis d'un [[massiç]] [[precàmbric]].
 +
 
 +
* El suroest del país forma un massiç d'[[arenosa]], on es troba la montanya Ténakourou (749 m) que és el pic més elevat de Burkina Faso. El massiç es troba rodejat de parets abruptes de fins a 150 [[metro]]s d'alt.
 +
 
 +
L'altitut mija és de 400 metros i la diferència entre el punt més elevat i el més baix és inferior a 600 metros, sent d'esta manera Burkina Faso un país sumament pla.
  
−
== Activitat política ==
+
=== Hidrografia ===
 +
El nom original del país (Alt Volta), es va originar en els tres rius que el travessen: el riu Mouhoun (antigament cridat [[Volta Negre]]), el riu Nakambé (el [[Volta Blanc]]) i el riu Nazinon (el [[Volta Roig]]). El Mouhoun, juntament en el Comoé que fluïx cap al suroest, són els únics rius que posseïxen cabal a lo llarc de tot l'any.
  
−
Fon fundador i president de la [[Dreta Regional Valenciana]] i diputat en Corts per [[Valéncia]] en les eleccions de [[novembre]] de [[1933]] i [[febrer]] de [[1936]]. Les seues posicions varen anar modificant-se gradualment cap a l'acceptació de les formes de participació democràtica i, finalment, de defensa ferma de la República com a model de convivència.
+
Si be el [[riu Níger]] no travessa Burkina Faso, la tercera part de la superfície del país es troba en la seua conca de tributaris. Els seus [[afluent]]s (el Béli, el Gorouol, el Goudébo i el Dargol) són [[rius estacionals]], i a pesar que a soles posseïxen aigua 4 a 6 mesos per any són capaços de produir grans inundacions.
  
−
Va fundar junt a [[José María Gil-Robles|Gil-Robles]] la [[Confederació Espanyola de Dretes Autònomes]] (CEDA), agrupació política majoritària en Espanya durant el bieni [[1934]]-35, sent vicepresident de la mateixa. Per un breu periodo fon ministre, en dos ocasions, les dos en la cartera de Comunicacions: la primera en el govern que es va constituir el [[6 de maig]] de [[1935]], el president del qual era [[Alejandro Lerroux|Lerroux]], i la segona en el govern del [[21 de setembre]] de [[1935]] i el president del qual era [[Joaquín Chapaprieta|Chapaprieta]].
+
Són molt freqüents les époques de [[sequia]], especialment en el nort del país.
  
−
Les seues posicions varen anar distanciant-se, en el temps, del president de la [[CEDA]], fugint Lluís Lúcia de l'excessiu personalisme, de Gil-Robles. Diu l'historiador [[Hilari Raguer]] que:
+
== Ecologia ==
 +
Segons la classificació de [[World Wide Fund for Nature|WWF]], la major part del territori de Burkina Faso pertany a l'[[ecorregió]] denominada [[sabana sudanesa occidental]]; a soles l'extrem nort correspon a la [[sabana d'acàcies del Sahel]].
  
−
{{Cita|''... en els moments més crítics ([[octubre]] de [[1934]], [[febrer]] de [[1936]]) [Luis Lúcia] va eixercir un influix moderador sobre l'irascible i apassionat Gil-Robles''}}.
+
== Economia ==
 +
[[Image:800px-Burkina Faso - Tarfila Farming Group.jpg|thumb|250px|left|<center>Grup d'agricultors de Tarfila.</center>]]
 +
Burkina Faso és un dels països més pobres del món, en un ingrés brut per càpita de a soles 1.200 dólars anuals. Esta sifra l'ubica com la nació que fa vintisset més pobra del món, junt en atres nacions com la [[República del Congo]] i [[Taykistan]].<ref>{{cita web | título=CIA World Factbook, GDP Per Capita Rank Order | url=https://www.Cia.gov/cia/publications/factbook/rankorder/2004rank.Html }}
 +
</ref> El seu alt índex de creiximent poblacional junt en secor del la seua terra són factors que influïxen en forma rellevant en el seu índex de pobrea. L'[[agricultura]] representa el 32% del seu producte brut intern i dona treball al 80% de la seua població treballadora. Es destaca l'atenció del ganado, i  especialment en el sur i el suroest el cultiu de [[melca]], [[mill]], [[dacsa]], [[cacauet]], [[arròs]] i [[cotó]].
  
−
Durant la campanya electoral de febrer de [[1936]], Lúcia es va esforçar per moderar els impulsos autoritaris de Gil-Robles i a tendir ponts en els republicans conservadors de [[Miguel Maura|Maura]].
+
La falta de treball causa una molt alta taxa d'emigració: per eixemple, hi ha tres millons de persones natives de Burkina Faso que viuen en [[Costa de Marfil]]. D'acort en informació del Banc Central dels Estats del de l'Àfrica Occidental, estos emigrants envien per any diverses decenes de mils de millons de [[franc CFA|francs CFA]] a Burkina Faso. Des que es produí una expulsió d'immigrants de [[Ghana]] en [[1967]], esta situació ha provocat tensions en els països receptors de immigrants. La crisis més recent va ocórrer en el [[2003]] en [[Costa de Marfil]], i donà lloc a la tornada de 300.000 emigrants.
  
−
Despuix de l'assessinat de [[José Calvo Sotelo|Calvo Sotelo]] va fugir a [[França]], pero va tornar el [[17 de juliol]]. Davant de la [[pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936|rebelió militar de juliol de 1936]], que va donar orige a la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], es va posicionar a favor del poder republicà llegalment constituït; el [[18 de juliol]] de [[1936]] Lluís Lúcia va enviar un telegrama al ministre de Governació que dia:
+
Una gran proporció de l'activitat econòmica del país esta finançada per ajuda internacional.
 +
L'[[Unió Europea]] (UE) és el principal soci comercial de Burkina Faso.
  
−
{{Cita|''[[Madrit]]. Ministre Governació. Com ex-ministre de la República, com a cap de la Dreta Regional Valenciana, com a diputat i com a espanyol, alce en esta hora greu el meu cor per damunt de totes les diferències polítiques per a posar-me al costat de l'autoritat que és, enfront de la violència i la rebelia, l'encarnació de la República i la Pàtria. Luis Lucia.''}}
+
'''Recursos naturals''': [[manganés]], pedra calcàrea, marbre, [[or]], [[antimoni]], [[coure]], [[níquel]], [[bauxita]], [[plom]], [[fosfat]], [[argent]], [[zinc]] i peix.
  
−
[[Image:DRV-Luis_Lucia.jpg|thumb|right|250px|'''Lluís Lúcia Lúcia''' líder i fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]], en els anys 30.]]
+
'''Productes agropecuaris''': mill, melca, canya de [[sucre]], [[dacsa]], [[cotó]], cacauets, [[creïlla]], sésam, [[nou|anous]], ganado boví, de llana i aus de corral.
  
−
No obstant, despuix de l'afonament de la llegalitat i caos provocat pel govern del Front Popular en la retaguàrdia republicana i l'inici de la repressió i assessinat massiu i sistemàtic del clero, Lucia es va amagar, primer en [[Cantavieja]] ([[província de Terol|Terol]]) i despuix aïllat en una casa d'un poblet de [[Província de Castelló|Castelló]], a on va viure cinc mesos. No obstant fon delatat i empresonat. La mostra inicial d'adhesió no fon suficient per a les autoritats republicanes, ya que fon processat i mantengut en la presó. De la seua presó a [[Valéncia]] fon traslladat a la [[Presó Model de Barcelona]]. Davant de l'imminent caiguda de la ciutat en mans franquistes el [[25 de giner]] de [[1939]], Lucia i atres presos de dretes varen ser lliberats per un diplomàtic disfrassat de Guàrdia d'Assalt. Lucia va deixar la ciutat i es va amagar a l'espera de l'arribada de les tropes rebels. Després de l'arribada dels franquistes, Lucia va romandre en llibertat tres semanes, fins a la seua detenció el 14 de febrer. Jujat sumaríssimament, fon condenat a mort tretze dies despuix, per no recolzar la sublevació militar. El telegrama d'adhesió que no havia segut considerat un eximent per les autoritats republicanes fon considerat una prova de càrrec per als nous poders.
+
'''Principals indústries''': aliments, [[cervesa]], indústria llaugera, farines, sabons, cotó, llandes, motocicletes, begudes suaus i calçat.
  
−
Gran impulsor de les idees socialcristianes, el seu ideari moderat i democràtic el va portar a ser empresonat tant per la República en temps de guerra com pel posterior règim franquiste.
+
'''Principals activitats econòmiques i de producció''': El desenroll econòmic de Burkina Faso s'ha vist impedit per diversos factors, entre els quals es troba l'ineficient desenroll de la mineria, les modalitats climàtiques que afecten periòdicament les seues collites, la dèbil demanda dels seus principals productes d'exportació i la caiguda dels preus internacionals.
  
−
La pena capital fon, no obstant, commutada, despuix de la mediació de diverses autoritats religioses, per una pena de presó que, en l'estiu de [[1941]] es va substituir per una pena de confinament, que havia de complir a [[Mallorca]]. Al començament de [[1943]] va morir.
+
== Demografia ==
 +
[[Image:800px-BoboDioulasso-GrandMosqueN.jpg|thumb|400px|<center>Mesquita en Bobo-Dioulasso</center>]]
  
−
== Obra ==
+
En l'any [[2007]], Burkina Faso contava en una població de 14.326.000 habitants. L'esperança de vida és de 49 anys, sent l'edat mija de la seua població de manco de 17 anys.
 +
La població es troba concentrada en les zones del sur i centre del país, en alguns casos la densitat és superior a 48 habitants per quilómetro quadrat. La mija de fills per dona és de 6,41, una de les taxes més altes del [[Terra|món]], lo qual està provocant un aument poblacional mai vist en l'història d'este pobre país, en conseqüències tant econòmiques com ambientals. És rellevant l'impacte que produïx el [[SIDA]] en quant a l'amortiguació de la taxa de creiximent de la població, tant per defuncions directes, com per l'aument de la taxa de mortalitat infantil i atres problemes socials associats al mateix.
  
−
Luis Lúcia va publicar un important número d'artículs i diversos llibres; d'ells, el de més importància fon ''En estes hores de transició''. Ya empresonat va escriure el llibre ''Que em diu vosté dels presos'' devall el nom d'un sacerdot amic seu (el pare Martín Torrent, capellà de la Model de [[Barcelona]], llibre publicat en [[1942]]). Existix també un llibre titulat ''Saltiri de les meues hores'' que és un autèntic càntic espiritual. Luis Lluïa va escriure també moltes poesies que encara no han segut publicades.
+
La seua població presenta la següent composició ètnica: Mossi (40%), Gurunsi, i Lobi. Es professen les religions següents: musulmans (50%); religions africanes tradicionals (típicament diverses formes de [[animisme]]) (30%) i catòlics (20%). Molts cristians incorporen elements d'animisme en les seues practiques religioses.
  
−
L'historiador [[Vicent Comes Iglesia]] va defendre la seua tesis doctoral ''Biografia humana y política de Luis Lúcia y Lúcia''; fruit de dita tesis fon el llibre ''En el filo de la navaja'', biografia de Lluís Lúcia.
+
Es calcula que viuen uns 12.000 europeus en el país. L'idioma oficial és el francés, encara que a soles una chicoteta part de la població el parla. L'idioma [[Hausa]] és parlat d'una banda de la població musulmana. Tan sols el 26,6% de la població està alfabetisada.
  
−
Lluís Lúcia Lúcia és pare de [[Lluís Lúcia Mingarro]], famós director de cine valencià de la posguerra.
+
== Referències ==
 +
{{Listaref}}
  
−
== Vore també ==
+
== Enllaços externs ==
−
*[[Dreta Regional Valenciana]]
+
* [http://www.thomassankara.net/wiki/ Burkina Faso Wikipedia] (en francés)
−
*[[Guerra Civil Espanyola]]
+
* [http://www.helge.at/photos/burkina2003/ Fotos de Burkina Faso]
 +
* [http://marchecyber.com/ Propietats immobiliàries Burkina Faso]
  
−
== Referencies ==
+
{{Països d'Àfrica}}
−
*Comes Iglesia, Vicent, ''En el filo de la navaja. Biografía política de Luis Lucia Lucia (1888-1943)'', Biblioteca nueva, Madrid, 2002. ISBN 84-7030-501-8
 
  
−
==Enllaços externs==
+
{{Traduït de|es|Burkina_Faso}}
−
*[http://www.levante-emv.com/valencia/2010/01/25/lider-reclamo-estatut-generalitatbr/672556.html Luís Lucia]
 
−
*[http://www.levante-emv.com/valencia/2010/01/25/ayuntamiento-compra-obligado--casa-diputado-lluis-lucia/672555.html Casa de Lluís Lucia en el carrer Aben Al Abbar de Valéncia]
 
  
−
[[Categoria:Naturals de la província de Castelló]]
+
[[Categoria:Països]]
−
[[Categoria:Polítics d'Espanya]]
+
[[Categoria:Països d'Àfrica]]
−
[[Categoria:Polítics de la Segona República Espanyola]]
 
−
[[Categoria:Ministres de la Segona República Espanyola]]
 
−
[[Categoria:Diputats de la Segona República Espanyola]]
 
−
[[Categoria:Advocats valencians]]
 
−
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
 
−
[[Categoria:Periodistes valencians]]
 
−
[[Categoria:Valencians]]
 
−
[[Categoria:Biografies]]
 

Revisió de 13:38 24 maig 2021

Burkina Faso
Burkina Faso
Bandera de Burkina Faso Escut de Burkina Faso
Bandera Escut
Lema: Unité, Progrès, Justice (valencià: «Unitat, Progrés, Justícia»)
himne nacional: Une Seule Nuit
 
Situació de Burkina Faso
 
Capital
 • Població
 • Coordenades 		Uagadugú
1.119.775 (2006)
n/d
ciutat més poblada Uagadugú
Idioma oficial Francés
Forma de govern República parlamentaria
Blaise Compaore
Tertius Zongo
Independència
 •  • Fecha 		De França
5 de agost de 1960
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres 		Lloc 73º
274.200 km2
0,1%
4.013 km
Població
 • Total
 • Densitat 		Lloc 63º
13.491.736 (2005)
46 hab/km2
PIB (nominal)
 • Total
 • PIB per càpita

PIB (PPA)
 • Total (2005)
 • PIB per càpita 		Lloc 117º
US$ 16.916 millons
US$ 1.326
IDH (2003) 0.317 (175º) – Baix
Moneda Franco CFA (XOF)
‎Gentilici Burkinés, burkinesa
Fus horari
 • en estiu 		GMT
GMT
Domini Internet .bf
Prefix telefònic +226
Prefix radiofònic XTA-XTZ
Còdic ISO 854 / BFA / BF
Membre de: ONU, UA


Burkina Faso és un país d'Àfrica occidental que llimita al noroest en Malí, al nordest en Níger, al sur en Costa de Marfil, Ghana, Togo i Bènin. Burkina Faso no posseïx accés al mar.

Antigament cridat República de l'Alt Volta , el país fon renomenat el 4 d'agost de 1984 pel president Thomas Sankara a Burkina Faso. El seu nom significa "la pàtria dels hòmens íntegres" en la llengua local mossi (Burkina significa íntegre) i en l'atra llengua local dyula (fasso es traduïx com a pàtria).

Burkina Fasso s'independisa de França en 1960. L'inestabilitat governamental durant les décades de 1970 i 1980 fon seguida d'eleccions multipartidaries a principis de la década de 1990. Varis centenars de mils de treballadors rurals emigren cada any a Costa de Marfil i Ghana a la busca de treball. Els habitants de Burkina Fasso són denominats Burkinabé o Burkinabè (pronunciat [burki?N?'be?]).

Història

Prehistòria

Igual que tota la regió oest d'Àfrica, Burkina Faso fon poblada en époques primerenques, caçadors-recolectors es varen establir en la part noroest del territori uns 12000 a 5000 anys aC, ferramentes (raspadors, punchons i puntes de fleches) d'estos grups foren descobertes en 1973. Hi ha registres d'assentaments d'agricultors produïts entre l'any 3600 i 2600 aC, les traces de les estructures trobades fan l'impressió d'edificis relativament permanents. L'estudi de recialles de tombes descobertes indica que l'us del ferro, ceràmiques i pedres polides es va desenrollar entre 1500 i 1000 anys aC, com també la preocupació sobre temes espirituals.

S'han trobat relíquies dels dogassos en les zones central, nort i noroest. Pero este poble abandonà la regió cap a l'any 1500 aC, per a assentar-se en els escalonats de Bandiagara.

En el suroest de Burkina Faso (com també en Costa de Marfil), es troben recialles de parets elevades, pero encara no ha segut identificat el poble que les va construir.

Durant l'Imperi Songhai entre els sigles XV i XVI, la regió ocupada per Burkina Fasso conseguí rellevància com a centre de desenroll comercial i econòmic.

Época colonial i independència

Després d'una década d'intensa competència i rivalitat entre els britànics i francesos, abundant en expedicions d'exploradors militars i civils que buscaven firmar tractats, en 1896, el regne Mossi d'Ouagadougou fon vençut per les forces colonials franceses i es va convertir en un protectorat francés.

En la zona oest la lluita contra les forces del poderós rei Samori Ture complicava la situació, i la zona est recent acabà de poder ser ocupada pels francesos en 1897 despuix de diverses campanyes militars. Per a l'any 1898, la majoria del territori hui corresponent a Burkina Fasso havia segut conquistat encara que siga en forma nominal, sent precari el control d'unes quantes regions. La convenció firmada entre França i Gran Bretanya el 14 de juny de 1898, permeté finalisar la disputa entre les dos potències colonials, i traçar les fronteres entre els seus territoris. Els francesos varen continuar per cinc anys una guerra de conquista contra les comunitats locals. En 1904 es produïx una gran reorganisació de l'imperi colonial francés en l'oest d'Àfrica, i els territoris de la conca del Volta en la colònia d' Alt Senegal i Níger (en francés: Haut-Sénégal et Níger) d'Àfrica Occidental Francesa. La capital de la colònia era Bamako.

Reclutes del territori participaren en Europa de la Primera Guerra Mundial com a part dels batallons d'Infanteria senegalesa (Tirailleurs sénégalais). Durant 1915 i 1916 els districtes de la part oest del territori actual de Burkina Fasso i la franja veïna de l'est de Malí varen ser escenari d'una molt important resistència armada al govern colonial (en lo que es va conéixer com la guerra de Volta-Bani). Finalment el govern francés conseguí sofocar l'alçament, no sense abans patir diverses derrotes i ser forçat a armar la major força expedicionària en la seua història colonial per a fer-los front. En el nort en Sahelia, els Tuareg i grups aliats de la regió de Dori també escomençaren una oposició armada. Al finalisar la Primera Guerra Mundial, el 1 de març de 1919, i davant de la possibilitat de repetició dels alçaments armats i atres consideracions econòmiques el govern colonial decidix separar el territori de Burkina Faso del d'Alt Senegal i Níger en la finalitat de reforçar la seua administració. La nova colònia és crida Alt Volta i François Charles Alexis Édouard Hesling fon el seu primer governador. Hesling comença un ambiciós programa de construcció de carreteres i promou el cultiu de cotó per a exportació. El pla de desenroll del cotó fracassà en la consegüent caiguda d'ingressos. La colònia fon desmantellada el 5 de setembre de 1932, i el seu territori es va dividir entre Costa de Marfil, Malí i Nigèria. La major part del territori i de la població incloent les ciutats d'Ouagadougou i Bobo-Diulaso fon cedit a Costa de Marfil.

La decisió fon revertida durant les intenses revoltes anticolonials que es produiren al finalisar la Segona Guerra Mundial i el 4 de setembre de 1947 l'Alt Volta fon reestablit en les fronteres que ocupava en 1932. El 11 de decembre de 1958, conseguix l'auto govern, i es convertix en una república i membre de la comunitat franc-africana (La Communauté Franco-Africaine). Conseguix la seua independència total en 1960. En 1966 es produïx el primer colp militar; i el poder civil acabat de reprendre el govern en 1978. En 1980 es produïx un nou colp militar liderat per Saye Zerbo, qui a la seua vegada és derrocat en 1982. Ad açò seguix un alçament en 1983, que porta al poder a Thomas Sankara un carismàtic capità. En 1984 el govern revolucionari va canviar no sols el nom del país a Burkina Fasso, sino que modificà la bandera i l'himne nacional. El president actual (2007) és Blaise Compaore, qui va prendre el poder en 1987 despuix d'un colp d'estat en el qual fon assessinat el president Thomas Sankara.

Govern i política

Archiu:180PX-~1.JPG
President de Burkina Faso Blaise Compaoré.

La constitució de 1991, establí un sistema de govern semipresidencial en un parlament (Assemblée) el qual pot ser dissolt pel president de la República. L'any 2000 es va modificar la constitució acurtant-se la duració del periodo presidencial de 7 a 5 anys, lo qual es va posar en efecte a partir de les eleccions del 2005. El parlament consistix de dos cambres: la Cambra baixa (l'Assemblée Nationale) i la Cambra alta (la Chambre des Représentants). Existix també una Cambra constitucional, composta per deu membres, i un Consell econòmic i social, sent abdós òrguens de caràcter purament consultiu.

Democràcia multipartidaria des de 1991. El president és Blaise Compaore, que havia donat un colp d'Estat en 1987 i que obtingué el 91% dels vots en 1997. Els líders de l'oposició estan en l'exili (2004).

Organisació polític-administrativa

Regions de Burkina Faso

Burkina Faso està dividida en tretze regions, quarantacinc províncies i 301 departaments. Les regions i el seu respectiva capital entre paréntesis són:

Geografia

Archiu:505px-Burkina Faso Map.jpg
Mapa de Burkina Faso
Archiu:360px-Burkina Faso - Tolotama Reforestation.jpg
Reforestació en Tolotama, Burkina Faso

Burkina Faso posseïx dos regions principals:

  • La major part del país està coberta per un espai topogràfic suaument ondulat en el que afloren uns pocs tossals aïllats, que són els últims vestigis d'un massiç precàmbric.
  • El suroest del país forma un massiç d'arenosa, on es troba la montanya Ténakourou (749 m) que és el pic més elevat de Burkina Faso. El massiç es troba rodejat de parets abruptes de fins a 150 metros d'alt.

L'altitut mija és de 400 metros i la diferència entre el punt més elevat i el més baix és inferior a 600 metros, sent d'esta manera Burkina Faso un país sumament pla.

Hidrografia

El nom original del país (Alt Volta), es va originar en els tres rius que el travessen: el riu Mouhoun (antigament cridat Volta Negre), el riu Nakambé (el Volta Blanc) i el riu Nazinon (el Volta Roig). El Mouhoun, juntament en el Comoé que fluïx cap al suroest, són els únics rius que posseïxen cabal a lo llarc de tot l'any.

Si be el riu Níger no travessa Burkina Faso, la tercera part de la superfície del país es troba en la seua conca de tributaris. Els seus afluents (el Béli, el Gorouol, el Goudébo i el Dargol) són rius estacionals, i a pesar que a soles posseïxen aigua 4 a 6 mesos per any són capaços de produir grans inundacions.

Són molt freqüents les époques de sequia, especialment en el nort del país.

Ecologia

Segons la classificació de WWF, la major part del territori de Burkina Faso pertany a l'ecorregió denominada sabana sudanesa occidental; a soles l'extrem nort correspon a la sabana d'acàcies del Sahel.

Economia

Archiu:800px-Burkina Faso - Tarfila Farming Group.jpg
Grup d'agricultors de Tarfila.

Burkina Faso és un dels països més pobres del món, en un ingrés brut per càpita de a soles 1.200 dólars anuals. Esta sifra l'ubica com la nació que fa vintisset més pobra del món, junt en atres nacions com la República del Congo i Taykistan.[1] El seu alt índex de creiximent poblacional junt en secor del la seua terra són factors que influïxen en forma rellevant en el seu índex de pobrea. L'agricultura representa el 32% del seu producte brut intern i dona treball al 80% de la seua població treballadora. Es destaca l'atenció del ganado, i especialment en el sur i el suroest el cultiu de melca, mill, dacsa, cacauet, arròs i cotó.

La falta de treball causa una molt alta taxa d'emigració: per eixemple, hi ha tres millons de persones natives de Burkina Faso que viuen en Costa de Marfil. D'acort en informació del Banc Central dels Estats del de l'Àfrica Occidental, estos emigrants envien per any diverses decenes de mils de millons de francs CFA a Burkina Faso. Des que es produí una expulsió d'immigrants de Ghana en 1967, esta situació ha provocat tensions en els països receptors de immigrants. La crisis més recent va ocórrer en el 2003 en Costa de Marfil, i donà lloc a la tornada de 300.000 emigrants.

Una gran proporció de l'activitat econòmica del país esta finançada per ajuda internacional. L'Unió Europea (UE) és el principal soci comercial de Burkina Faso.

Recursos naturals: manganés, pedra calcàrea, marbre, or, antimoni, coure, níquel, bauxita, plom, fosfat, argent, zinc i peix.

Productes agropecuaris: mill, melca, canya de sucre, dacsa, cotó, cacauets, creïlla, sésam, anous, ganado boví, de llana i aus de corral.

Principals indústries: aliments, cervesa, indústria llaugera, farines, sabons, cotó, llandes, motocicletes, begudes suaus i calçat.

Principals activitats econòmiques i de producció: El desenroll econòmic de Burkina Faso s'ha vist impedit per diversos factors, entre els quals es troba l'ineficient desenroll de la mineria, les modalitats climàtiques que afecten periòdicament les seues collites, la dèbil demanda dels seus principals productes d'exportació i la caiguda dels preus internacionals.

Demografia

Archiu:800px-BoboDioulasso-GrandMosqueN.jpg
Mesquita en Bobo-Dioulasso

En l'any 2007, Burkina Faso contava en una població de 14.326.000 habitants. L'esperança de vida és de 49 anys, sent l'edat mija de la seua població de manco de 17 anys. La població es troba concentrada en les zones del sur i centre del país, en alguns casos la densitat és superior a 48 habitants per quilómetro quadrat. La mija de fills per dona és de 6,41, una de les taxes més altes del món, lo qual està provocant un aument poblacional mai vist en l'història d'este pobre país, en conseqüències tant econòmiques com ambientals. És rellevant l'impacte que produïx el SIDA en quant a l'amortiguació de la taxa de creiximent de la població, tant per defuncions directes, com per l'aument de la taxa de mortalitat infantil i atres problemes socials associats al mateix.

La seua població presenta la següent composició ètnica: Mossi (40%), Gurunsi, i Lobi. Es professen les religions següents: musulmans (50%); religions africanes tradicionals (típicament diverses formes de animisme) (30%) i catòlics (20%). Molts cristians incorporen elements d'animisme en les seues practiques religioses.

Es calcula que viuen uns 12.000 europeus en el país. L'idioma oficial és el francés, encara que a soles una chicoteta part de la població el parla. L'idioma Hausa és parlat d'una banda de la població musulmana. Tan sols el 26,6% de la població està alfabetisada.

Referències

  1. ↑ «CIA World Factbook, GDP Per Capita Rank Order».

Enllaços externs


 
Països d'Àfrica		 Africa (orthographic projection).svg
Àfrica del Nort : Algèria  •  Egipte  •  Líbia  •  Marroc  •  Mauritània  •  República Saharaui  •  Sudan  •  Tunísia
Àfrica Occidental : Benin  •  Burkina Faso  •  Camerun  •  Cap Vert  •  Costa d'Ivori  •  Gabó  •  Gàmbia  •  Ghana  •  Guinea  •  Guinea Bissau  •  Guinea Equatorial  •  Libèria  •  Mali  •  Níger  •  Nigèria  •  República del Congo  •  Sant Tomé i Príncip  •  Senegal  •  Serra Lleona  •  Togo
Àfrica Central : Burundi  •  República Centreafricana  •  Chad  •  República Democràtica del Congo  •  Ruanda
Àfrica Oriental : Eritrea  •  Etiopia  •  Jibuti  •  Kènia  •  Seichelles  •  Somàlia  •  Sudan del Sur  •  Tanzània  •  Uganda
Àfrica Austral : Angola  •  Botsuana  •  Comores  •  Eswatini  •  Lesoto  •  Madagascar  •  Malaui  •  Maurici  •  Moçambic  •  Namíbia  •  Suràfrica  •  Zàmbia  •  Zimbàbue


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Lluís_Lucia_Lucia&oldid=173141»