Diferencia entre pàgines "Francisco Rodríguez Adrados" i "Torrent (Valéncia)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - ' medieval ' a ' migeval ')
 
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
Llínea 1: Llínea 1:
{{Biografia|
+
{{Infobox_pobles
| nom = Francisco Rodríguez Adrados
+
|image_país = [[Image:95px-Torrent_respecte_a_lo_Regne.png.png|100px]]
| image = [[Archiu:Franro.jpg|thumb|250px]]
+
|image_província = [[Image:160px-Torrent_respecte_a_l'Horta_Sur.png.png‎|100px]]
| peu =  
+
|nom = Torrent
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
+
|image_escut = [[Archivo:Escut de Torrent (l'Horta Oest).svg|100px]]
| ocupació = Filòlec, escritor i heleniste
+
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
| data_naix = [[29 de març]] de [[1922]]
+
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
| lloc_naix = [[Salamanca]], [[Espanya]]
+
|província = [[Província de Valéncia]]
| data_mort =  
+
|comarca = [[L'Horta Oest]]
| lloc_mort =  
+
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Torrent]]
 +
|coor = 39°26′20″N 0°27′56″O
 +
|superfície = 69,3 km²
 +
|altitut = 66 m.
 +
|població = 81.245 hab. ([[INE]] [[2018]])
 +
|densitat = 1.209,52 hab./km²
 +
|gentilici = torrentí/na
 +
|llengua = [[Valencià]]
 +
|còdic_postal = 46900
 +
|festes = 30 de Juliol festa patronal (Sants Abdon i Senen)
 +
|alcalde = Jesús Ros Piles ([[PSPV]])
 +
|uep = [http://www.torrent.es Web Oficial de l'Ajuntament]
 +
|notes =  
 
}}
 
}}
'''Francisco Rodríguez Adrados''' ([[Salamanca]], [[Espanya]], [[29 de març]] de [[1922]])​ és un filòlec, escritor i heleniste espanyol, membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE).  
+
'''Torrent''' (en [[castellà]] ''Torrente'') és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]] situat en la comarca de [[L'Horta Oest]] de la [[província de Valéncia]].
  
== Biografia ==
+
== Història==
 +
=== Fundació ===
 +
Torrent se fundà en l'any [[1248]], dèu anys despuix de la Conquista de [[Valéncia]] per part de [[Jaume I]]. El rei oferí estes terres a ''fra en Hugo de Folcalquier'', tinent de l'Orde de Sant Joan de [[Jerusalem]] (Orde de l'Hospital) per a obtindre la seua ajuda en la guerra de la Conquista de Valéncia.
  
Naixcut en la ciutat de Salamanca, el 29 de març de 1922. Llicenciat en Filologia Clàssica en l'any [[1944]] per l'[[Universitat de Salamanca]]; Doctor dos anys despuix, en l'any [[1946]], per l'[[Universitat Central de Madrit]]; Catedràtic de Grec en l'Institut Cardenal Cisneros de [[Madrit]] en [[1949]]; en [[1951]], en [[Barcelona]], Catedràtic de la seua Universitat; i de la Central (despuix Complutense), en l'any [[1952]] fins a l'any [[1988]]. Dirigí el Departament de Grec de la [[UNED]] entre [[1972]] i [[1976]]. Actualment és Catedràtic (Emèrit) i President d'Honor de la Societat Espanyola d'Estudis Clàssics (SEEC) i de la Societat Espanyola de Llingüística. Ha segut director de les revistes ''Emerita'' i ''Revista Española de Lingüística'', de la colecció de clàssics grecs i llatins ''Alma Máter'', que publica el [[CSIC]]. Ha colaborat també en periòdics de tirada nacional, com ''[[ABC]]'' o ''[[El Mundo]]''.  
+
Finalisada esta guerra, en [[1232]] Jaume I firmà un document otorgant este i atres pobles a l'orde de Sant Joan de Jerusalem per a que esta l'administrara com vullguera. El dia [[5 de maig]] de [[1238]] és feu oficial la presa de possessió de la vila per part de l'Orde.
  
Estudiós del món humanístic, especialment en els estudis sobre [[Grècia]] i també l'història d'[[Espanya]], els seus treballs també han comprés investigacions i traduccions de la lliteratura grega, llatina i índia, ademés de l'espanyola.​ Expert en llingüística indoeuropea i membre del CSIC, en el que és director del proyecte d'elaboració d'un diccionari de grec clàssic i migeval pel que va rebre el Premi de la Fundació Aristóteles Onassis d'Atenes en l'any [[1989]], el major proyecte lexicogràfic d'un diccionari grec-espanyol (DGE), despuix del LSJ. Com a filòlec, és defensor de l'orige aquità dels [[Vasc|vascs]] i el [[llengua vasca|vasc]].
+
=== Els primers habitants ===
 +
Encara que la fundació oficial de la vila data de la Reconquista, els diversos sostralls arquològics trobats (monedes, utensilis, armes, etc.) aixina com la Torre i la seua fortificació, indiquen que ya havia moradors en este territori durant l'Edat de Bronze.
  
Ingressà en la Real Acadèmia Espanyola (RAE) el [[21 de juny]] de [[1990]] (silló d), prenent possessió el [[28 d'abril]] de l'any següent; i en la [[Real Acadèmia de l'Història]] en [[febrer]] de l'ayn [[2004]]. Membre de l'Acadèmia d'Atenes i de l'Acadèmia Argentina de les Lletres.
+
Hi han sostralls de poblats ibèrics com la Llometa del clot de Bailón, pero és en la romanisació quan es poblarà densament en viles rústiques com l'Alter, el Mas del Juge o Sant Gregori.
  
A finals de l'any [[2012]] se li va concedir el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles d'eixe mateix any. El jurat feu recalcament en "les seues valioses incursions en la llingüística i en l'estudi de l'indoeuropeu".
+
Despuix de la romanisació escomençà un periodo de domini musulmà, (a partir del [[sigle VIII]]) que deixa la seua impronta sobre tot en la geografia urbana, en carrerons estrets i tortuosos, places i assucacs.
  
== Premis i guardons ==
+
== Monuments ==
 +
*'''La Torre:''' La torre és el monument més característic de la ciutat. D'orige migeval, construïda en tècniques musulmanes, era part d'un antic castell i tingué mur, contramur i fos que l'envoltaven. També posseïa uns camins subterràneus. És de base quadrangular en forma piramidal truncada i una alçària de 30 metres. En els quatre ànguls superiors existixen unes piràmides de pedra sobre les que apareixen la Creu de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem i un rat penat. Interiorment té cinc plantes i terraça, i cada planta tres revoltes de canó semicilíndriques. L'accés s'efectua a través d'una escala exterior que comunica en la primera planta.
 +
[[Image:Torre_Torrent.jpg|150px|right|thumb|La Torre, situada en la Plaça Major]]
  
* Premi de traducció Fray Luis de León (actual Premi Nacional a la millor traducció) per la seua ''[[Lírica grega arcaica]]'' ([[1981]])
+
== Museus==
* Medalla del Mèrit Docent de la [[Orde d'Alfons X el Sabi]] ([[1981]])
+
*'''Museu Comarcal de l'Hortar Sur:''' És un centre de conservació, difusió, investigació i exposició del patrimoni cultural de la comarca, implicat en la dinamisació social i cultural del seu territori, en base a aquells elements que històricament han definit la personalitat de l’Horta Sur i constituïxen les seues senyes d’identitat.
* Medalla de l'Orde dels Sants Cirilo i Metodio]] de [[Bulgària]] ([[1983]])
+
El museu es troba instalat en casa de l’Estudiant de Boqueta, una antiga casa de llauradors construïda durant la primera década del [[sigle XX]]. La visita a l’exposició permanent permet conéixer la forma de vida d’una família de la comarca que en la majoria dels casos obtenien els seus recursos del treball de la terra.
* Premi Menéndez Pidal d'investigació en [[Humanitats]] ([[1988]])
 
* Premi "Aristóteles" de la Fundació Onassis, en representació del [[Diccionari Grec-Espanyol]] ([[1988]])
 
* Orde d'Honor Grega "tàgma tís timís, categoria de taxiárkhis" ([[1996]])
 
* Gran Creu d'Alfons X el Sabi ([[1997]])
 
* Premi Castella i Lleó de les Ciències Socials i Humanitats ([[1997]])
 
* Premi León Felipe d'Humanitats ([[1997]])
 
* Doctor honoris causa per l'[[Universitat de Salamanca]] ([[1998]])
 
* Premi de la Casa de Segòvia a la llabor cultural ([[1999]])
 
* Premi González-Ruano de Periodisme ([[2005]])
 
* Premi Nacional a l'Obra d'un Traductor ([[2005]])
 
* Gran Creu de l'Orde del Dos de Maig ([[2011]])
 
* Premi Nacional de les Lletres Espanyoles ([[2012]])​
 
  
== Obra ==
+
== Festes==  
 +
Moltes de les seues festes son similars a les que és celebren en Valéncia capital i la seua àrea metropolitana. No obstant hi han algunes molt peculiars, típicament torrentines.
  
L'obra de Francisco Rodríguez Adrados és molt extensa:
+
*'''Porrat de [[Sant Antoni Abat]] ([[giner]])''': És fa una foguera i una bendicio d'animals.
 +
*'''1 de [[febrer]]''': ''L'entrà de la flor''. Eixe dia, els Clavaris de la Verge del Rosari, normalment de 18 anys, presenten a la Verge la primera branca d'armeler que ha florit.
 +
*'''3 de febrer: Sant Blai''': en esta festa s'instalen puestos d'artesania, menjar, fruts secs, tómboles, etc. per tot el carrer Ramón y Cajal. Eixe dia és venen els típics gayatos i els ''sanblaiets'', que es beneïxen en la parroquia de Sant Lluís Beltran. És també tradicional entrar en l'iglésia per a posar-se oli en la gola, ya que Sant Blai és el sant que protegix de les malalties de gola. En esta festa els clavaris son chiquets que, junt ad atres algo més majors, representen el milacre que feu Sant Blai al salvar a un chiquet que s'havia entravessat. El plat típic del dia es el ''rossejat''.
 +
*'''15 al 19 de [[març]]''': [[Falles]].
 +
*'''[[Semana Santa]]''': Les germandats tenen una tradició molt arrelada en la localitat.
 +
*'''Festes de la Verge del Rosari''': La nit del dissabte al primer [[dumenge]] de [[maig]] és realisa ''l´Enramà'' en la que tradicionalment els chicons anaven a les portes de les fadrines per a cantar.
 +
*'''Festes de la [[Verge dels Desamparats]]''': És celebren el segon dumenge de maig. L'image de la verge recorre els carrers de la ciutat seguida per una multitut que escolta els cumplits i cants típics valencians. És una festivitat que és remonta ad este sigle passat i té un gran arrelament. La provessó recorre l'iglésia archiprestal de l'Assunció i l'Ermita.
  
=== Estudis ===
+
== Personages Rellevants ==
 
+
*[[Anabel Medina]]: tenista, medalla d'[[argent]] en dobles en els [[Jocs Olímpics de Pekín]] [[2008]].
*''El sistema gentilicio decimal de los indoeuropeos occidentales y los orígenes de Roma'', Madrid, 1948
+
*[[Manuel Herreros]]: conegut com ''Champi'' fon un motocicliste, campeó del món en la categoria de 80cc en [[1989]].
*''Estudios sobre el léxico de las fábulas esópicas. En torno a los problemas de la Koiné literaria '', Salamanca, Colege Trilingüe de l'Universitat-CSIC, 1948
 
*''La dialectologia griega como fuente para el estudio de las migraciones indoeuropeas en Grecia'', Salamanca, Universidad de Salamanca, 1952. Ara en: ''La dialectologia griega como fuente para el estudio de las migraciones indoeuropeas en Grecia. Con un nuevo prólogo'', Madrid, Ediciones Clásicas, 1997 ISBN: 8478821082
 
*''Diez inscripciones beocias. Introducción gramatical y comentario del Seminario de filología griega de la Universidad de Madrid'', Madrid, 1953
 
*''Introducción a Teognis'', Madrid, 1957
 
*''El amor en Euripide'', Madrid, 1959
 
*''El descubrimiento del amor en Grecia. Seis conferencias'', Madrid, 1959
 
*''Hombre y mujer en la poesía y la vida griegas'', Madrid, 1959
 
*''Estudios sobre las laringales indoeuropeas'', Madrid, Institut Antonio de Nebrija, 1961
 
**2.ª ed.: ''Estudios sobre las sonantes y laringales indoeuropeas'', Madrid, CSIC, 1973
 
*''El héroe trágico y el héroe platónico'', Madrid, Taurus, 1962
 
*''Ilustración y política en la Grecia clásica'', Madrid, Revista de Occidente, 1966
 
*''Lingüística estructural'', 2 vols., Madrid, Editorial Gredos, 1969
 
*''Estudios de lingüística general'', Barcelona, Planeta, 1969
 
*''Fiesta, comedia y tragedia. Sobre los orígenes griegos del teatro'', Barcelona, Planeta, 1972. Ara en: ''Fiesta, comedia y tragedia'', Madrid, Alianza Editorial, 1983 ISBN: 8420680710
 
*''Evolución y estructura del verbo indoeuropeo'', 2 vols., Madrid, Instituto "Antonio de Nebrija", 1974
 
*''La Democracia ateniense'', Madrid, Alianza Editorial, 1975 ISBN: 8420621072
 
*''Lingüística indoeuropea'', 2 vols., Madrid, Gredos, 1975 ISBN: 8424900499
 
*''Estudios de semántica y sintaxis'', Barcelona, Editorial Planeta, 1975
 
*''Semiología del teatro'', Barcelona, Editorial Planeta, 1975 ISBN: 8432076392
 
*''Utilización de ordenadores en problemas de lingüística'', Madrid, Universidad Complutense, 1976
 
*''Orígenes de la lírica griega'', Madrid, Biblioteca de la Rivista de Occidente, 1976 ISBN: 8429287175. Trad. it.: ''Origini della lirica greca'', Roma, L'Erma di Bretschneider, 2007 ISBN: 88-8265-435-4
 
*''Introducción a la lexicografía griega'', Madrid, Instituto Antonio Nebrija, 1977
 
*''Historia de la fábula greco-latina'', 3 vols., Madrid, Editorial de la Universidad Complutense, 1979-1987 ISBN: 8474910048
 
*''El mundo de la lírica griega antigua'', Madrid, Alianza Editorial, 1981 ISBN: 8420622885
 
*''Die raumliche und zeitliche Differenzierung des Indoeuropaischen im Lichte der Vor- und Fruhgeschichte'', Innsbruck, Institut fur Sprachwissenschaft der Universitat Innsbruck, 1982 ISBN: 385124561X
 
*''Orígenes de la lírica griega'', Madrid, Editorial Coloquio, 1986 ISBN: 8486093457
 
*''Nuevos estudios de lingüística general y de teoría literaria'', Barcelona, Ariel, 1988 ISBN: 8434482061
 
*''Nuevos estudios de lingüística indoeuropea'', Madrid, CSIC, 1988 ISBN: 8400066529
 
*''Nueva sintaxis del griego antiguo'', Madrid, Editorial Gredos, 1992 ISBN: 8424914805
 
*''Laryngale mit Appendix?'', Innsbruck, Institut fur Sprachwissenschaft der Universitat Innsbruck, 1994 ISBN: 3851246470
 
*''Sociedad, amor y poesía en la Grecia antigua'', Madrid, Alianza Editorial, 1995 ISBN 8420628263. Trad. it.: ''Societa, amore e poesia nella Grecia antica'', Roma, L'Erma di Bretschneider, 2009 ISBN: 9788882655402
 
*''Manual de lingüística indoeuropea'' (con [[Alberto Bernabé]] e Julia Mendoza), 3 voll., Madrid, Ediciones Clásicas, 1995-1998 voll. ISBN: 8478821937
 
*''Democracia y literatura en la Atenas clásica'', Madrid, Alianza Editorial, 1997 ISBN: 8420628735
 
*''La dialectologia griega, hoy. 1952-1995'', Madrid, Ediciones Clásicas, 1998 ISBN: 8478823328
 
*''Historia de la lengua griega. De los orígenes a nuestros días'', Madrid, Editorial Gredos, 1999 ISBN: 8424919718
 
*''De nuestras lenguas y nuestras letras'', Madrid, Visor libros, 2003 ISBN: 847522864X
 
*''Defendiendo la ensenanza de los clásicos griegos y latinos. Casi unas memorias (1994-2002)'', Madrid, Ediciones Clásicas, 2003 ISBN: 8478825266
 
*''De Esopo al Lazarillo'', Huelva, Universidad de Huelva, 2005 ISBN: 8496373401
 
*''El reloj de la historia. Homo sapiens, Grecia antigua y mundo moderno'', Barcelona, Ariel, 2006 ISBN: 9788434452121
 
*''Historia de las lenguas de Europa'', Madrid, Editorial Gredos, 2008 ISBN: 9788424928711
 
*''Hombre, política y sociedad en nuestro mundo'', Madrid, Espasa-Calpe, 2008 ISBN: 9788467028805
 
 
 
=== Traduccions i edicions ===
 
 
 
*''Líricos griegos elegíacos y yambógrafos arcaicos (siglos 7.-5. a. C.)'', 2 vols, Barcelona, Alma Mater, 1956-1959. Ara en: ''Líricos griegos elegíacos y yambógrafos arcaicos (siglos 7.-5. a. C.)'', 2 vols, Madrid, CSIC, 1990. Ahora: Líricos griegos elegíacos y yambógrafos arcaicos (siglos 7-5 a. C.), 2 vols, Madrid, CSIC i Tirant lo Blanch, 2010, ISBN: 8400070380
 
*Francisco Aura Jorro, ''Diccionario micénico'', 2 vols., Madrid, Instituto de Filología, 1995-1993 ISBN: 8400061292
 
*''Diccionario griego-español'', Madrid, CSIC, 1989-1997 ISBN: 840006318X
 
**''La lexicografía griega y el diccionario griego-español'' (suplement, en Juan Rodríguez Somolinos), Madrid, CSIC, 2005 ISBN: 8400083105
 
*[[Tucídides]], ''Historia de la guerra del Peloponeso'', Madrid, Centro de estudios políticos y constitucionales, 2002 ISBN: 8425912296
 
 
 
=== Miscelànea ===
 
 
 
*''El concepto del hombre en la antigua Grecia. Tres conferencias'' (en Manuel Fernández Galiano i José Lasso De La Vega), Madrid, 1955
 
*«Te-re-ta wa-na-ka-te-ro y los anaktotelestai», in ''Minos'' 10/1969, Salamanca, Universitat de Salamanca
 
*''Tres temas de cultura clásica. Conferencias pronunciadas en la Fundación Universitaria Española los días 25, 27 y 29 marzo de 1974'' (en Miguel Dolç i Julio Calonge), Madrid, Fundación Universitaria Española, 1975
 
*''La literatura griega en sus textos'' (en E. R. Monescillo i M. E. Mz.-Fresneda), Madrid, Gredos, 1978 ISBN: 8424935144
 
*''Introducción a Homero'' (en Manuel Fernández Galiano, Luis Gil i José Lasso de la Vega), Barcelona, Editorial Labor, 1984 ISBN: 843350200X
 
*''Democratie athenienne et culture. Colloque international organisé par l'Academie d'Athènes en cooperation avec l'UNESCO (23, 24 et 25 novembre 1992). Textes presentes par F. R. Adrados'', Atene, Akademia Athenon, 1996 ISBN: 9607099419
 
 
 
== Cites ==
 
[[Image:Cafa.jpg|thumb|150px|Entrevista en el diari Valéncia Hui]]
 
{{Cita|''Cataluña quiere imponer la lengua de Pompeu Fabra en Valencia por fanatismo''|Francisco Rodríguez Adrados (''[[Valéncia Hui]]'', 28.02.2008)}}
 
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
*[http://www.torrent.es Web de l'Ajuntament de Torrent]
 +
*[http://museuhortasud.com Web del museu comarcal de l'Horta Sur]
 +
*[http://www.fmct.es/ Web de la Federació de Moros i Cristians de Torrent]
 +
*[http://www.laopiniondetorrent.es/ Web de ''La opinión'' de Torrent]
 +
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090619/vida-ocio/major-valenciano-20090619.html Hispanic Society, alcalde de Torrent]
  
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_Rodr%C3%ADguez_Adrados Francisco Rodríguez Adrados en Wikipedia]
+
== Referències ==
 
+
{{Traduït de|es|Torrente_(Valencia)}}
[[Categoria:Biografies]]
+
{{Municipis de L'Horta Oest}}
[[Categoria:Filòlecs]]
+
{{Capitals comarques}}
[[Categoria:Escritors]]
+
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Helenistes]]
+
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
[[Categoria:Real Acadèmia Espanyola]]
 

Revisió de 16:23 4 jun 2021

Torrent
100px 100px
100px
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: L'Horta Oest
Partit judicial: Torrent
Ubicació: 39°26′20″N 0°27′56″O
Altitut: 66 m.
Superfície: 69,3 km²
Població: 81.245 hab. (INE 2018)
Densitat: 1.209,52 hab./km²
Gentilici: torrentí/na
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46900
Festes majors: 30 de Juliol festa patronal (Sants Abdon i Senen)
Alcalde: Jesús Ros Piles (PSPV)
Pàgina web: {{{web}}}


Torrent (en castellà Torrente) és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya situat en la comarca de L'Horta Oest de la província de Valéncia.

Història

Fundació

Torrent se fundà en l'any 1248, dèu anys despuix de la Conquista de Valéncia per part de Jaume I. El rei oferí estes terres a fra en Hugo de Folcalquier, tinent de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem (Orde de l'Hospital) per a obtindre la seua ajuda en la guerra de la Conquista de Valéncia.

Finalisada esta guerra, en 1232 Jaume I firmà un document otorgant este i atres pobles a l'orde de Sant Joan de Jerusalem per a que esta l'administrara com vullguera. El dia 5 de maig de 1238 és feu oficial la presa de possessió de la vila per part de l'Orde.

Els primers habitants

Encara que la fundació oficial de la vila data de la Reconquista, els diversos sostralls arquològics trobats (monedes, utensilis, armes, etc.) aixina com la Torre i la seua fortificació, indiquen que ya havia moradors en este territori durant l'Edat de Bronze.

Hi han sostralls de poblats ibèrics com la Llometa del clot de Bailón, pero és en la romanisació quan es poblarà densament en viles rústiques com l'Alter, el Mas del Juge o Sant Gregori.

Despuix de la romanisació escomençà un periodo de domini musulmà, (a partir del sigle VIII) que deixa la seua impronta sobre tot en la geografia urbana, en carrerons estrets i tortuosos, places i assucacs.

Monuments

  • La Torre: La torre és el monument més característic de la ciutat. D'orige migeval, construïda en tècniques musulmanes, era part d'un antic castell i tingué mur, contramur i fos que l'envoltaven. També posseïa uns camins subterràneus. És de base quadrangular en forma piramidal truncada i una alçària de 30 metres. En els quatre ànguls superiors existixen unes piràmides de pedra sobre les que apareixen la Creu de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem i un rat penat. Interiorment té cinc plantes i terraça, i cada planta tres revoltes de canó semicilíndriques. L'accés s'efectua a través d'una escala exterior que comunica en la primera planta.
Archiu:Torre Torrent.jpg
La Torre, situada en la Plaça Major

Museus

  • Museu Comarcal de l'Hortar Sur: És un centre de conservació, difusió, investigació i exposició del patrimoni cultural de la comarca, implicat en la dinamisació social i cultural del seu territori, en base a aquells elements que històricament han definit la personalitat de l’Horta Sur i constituïxen les seues senyes d’identitat.

El museu es troba instalat en casa de l’Estudiant de Boqueta, una antiga casa de llauradors construïda durant la primera década del sigle XX. La visita a l’exposició permanent permet conéixer la forma de vida d’una família de la comarca que en la majoria dels casos obtenien els seus recursos del treball de la terra.

Festes

Moltes de les seues festes son similars a les que és celebren en Valéncia capital i la seua àrea metropolitana. No obstant hi han algunes molt peculiars, típicament torrentines.

  • Porrat de Sant Antoni Abat (giner): És fa una foguera i una bendicio d'animals.
  • 1 de febrer: L'entrà de la flor. Eixe dia, els Clavaris de la Verge del Rosari, normalment de 18 anys, presenten a la Verge la primera branca d'armeler que ha florit.
  • 3 de febrer: Sant Blai: en esta festa s'instalen puestos d'artesania, menjar, fruts secs, tómboles, etc. per tot el carrer Ramón y Cajal. Eixe dia és venen els típics gayatos i els sanblaiets, que es beneïxen en la parroquia de Sant Lluís Beltran. És també tradicional entrar en l'iglésia per a posar-se oli en la gola, ya que Sant Blai és el sant que protegix de les malalties de gola. En esta festa els clavaris son chiquets que, junt ad atres algo més majors, representen el milacre que feu Sant Blai al salvar a un chiquet que s'havia entravessat. El plat típic del dia es el rossejat.
  • 15 al 19 de març: Falles.
  • Semana Santa: Les germandats tenen una tradició molt arrelada en la localitat.
  • Festes de la Verge del Rosari: La nit del dissabte al primer dumenge de maig és realisa l´Enramà en la que tradicionalment els chicons anaven a les portes de les fadrines per a cantar.
  • Festes de la Verge dels Desamparats: És celebren el segon dumenge de maig. L'image de la verge recorre els carrers de la ciutat seguida per una multitut que escolta els cumplits i cants típics valencians. És una festivitat que és remonta ad este sigle passat i té un gran arrelament. La provessó recorre l'iglésia archiprestal de l'Assunció i l'Ermita.

Personages Rellevants

Enllaços externs

Referències


Municipis de L'Horta Oest
Alaquàs    Aldaya    Chirivella    Manises    Mislata    Paterna    Picanya    Quart de Poblet    Torrent


Capitals comarcals de la Comunitat Valenciana · Flag of Valencia.png
Ademús · Alacant · Albocàsser · Alcoy · Alzira · Ayora · Borriana · Castelló de la Plana · Catarroja · Cirat · Cocentaina · Chelva · Chiva · Dénia · Elda · Elig · Énguera · Gandia · L'Alcora · La Vila Joyosa · Llíria · Moncada · Morella · Oriola · Ontinyent · Puçol · Requena · Sagunt · Sogorp · Sueca · Torrent · Valéncia · Villena · Vinaròs · Xàtiva