Diferència entre les revisions de "Gijón"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Gijón''' (en asturià Xixón) és unaciutat costera espanyola situada alnort del país en el Principat d'Astúries, regi...».)
 
(No es mostren 43 edicions intermiges d'6 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
'''Gijón''' (en [[Llengua asturiana|asturià]] Xixón) és unaciutat costera [[Espanya|espanyola]] situada alnort del país en el [[Principat d'Astúries]], regió de la qual és el seu consell més poblat. És coneguda com la capital de la Costa Verda (Costa Verde) si be no existix cap document a on quede constància del perqué d'este nom. Ha segut una ciutat eminentmentindustrial dasta data recent, lo qual va favorir un gran desenroll i rapidíssim creiximent al llarc del sigle XX, durant els últims anys la crisis de la siderúrgia i el sector naval han provocat la seua ceronversió en un important centre turístic, universitari i de servicis.
+
{{Infobox_pobles
 +
|image_país = [[Image:gijonespanya.png|120px]]
 +
|image_província = [[Image:Localisacio gijon.png|95px]]
 +
|nom = Gijón/Xixón
 +
|image_escut = [[Image:Escut_gijon.png]]
 +
|país = [[Espanya]]
 +
|comunitat = [[Principat d'Astúries]]
 +
|província = [[Astúries]]
 +
|comarca = [[Gijón (Comarca)|Gijón]]
 +
|partit_judicial =
 +
|coor = 3°32′N 5°42′O
 +
|superfície = 181,6 km²
 +
|altitut = 3 msnm
 +
|població = 275.699 hab
 +
|densitat = 1.518,17 hab./km²
 +
|gentilici = En castellà: Gijonés/sa
 +
En valencià: Gijonés/sa
 +
En asturià: Xixonés/sa
 +
|llengua = [[Asturià]] i [[Idioma espanyol|Espanyol]]
 +
|còdic_postal = 332XX
 +
|festes = Semana Negra
 +
|alcalde = Paz Fernández Felgueroso ([[PSOE]])
 +
|uep = [http://www.gijon.es Web Oficial de Gijon (En castellà, asturià, anglés, francés, alemà i rus]
 +
|notes =
 +
}}
 +
'''Gijón''' (en [[asturià]]: ''Xixón'' i en [[espanyol]]: ''Gijón'') és una ciutat costera [[Espanya|espanyola]] situada al nort del país en el [[Principat d'Astúries]], regió de la qual és el seu consell més poblat. És coneguda com la capital de la Costa Verda (Costa Verde) si be no existix cap document a on quede constància del perqué d'este nom. Ha segut una ciutat eminentment industrial fins a l'actualitat, lo qual va favorir un gran desenroll i rapidíssim creiximent a lo llarc del [[sigle XX]], durant els últims anys la crisis de la siderúrgia i el sector naval han provocat la seua reconversió en un important centre turístic, universitari i de servicis.
  
−
La ciutat es situa en la zona central d'Astúries, a 27 km d'[[Oviedo]] i 35 km d'[[Avilés]], formant part d'una gran àrea metropolitana qeu abarca vint concells del centre de la regió, vertebrà en una densa ret de carreteres, autopistes i ferrocarrils, en una població de 275.699 habitants. Gijón, junt en les atres quatre ciutats més poblaes de la zona, Oviedo, Avilés, [[Langreu]] i [[Mieres]], forma ademés el "[[Huit asturià]]", aixina dit per la forma geomètrica resultant d'unir dites localitats en una llínea imaginària.
+
La ciutat es situa en la zona central d'[[Astúries]], a 27 km d'[[Oviedo]] i 35 km d'[[Avilés]], formant part d'una gran àrea metropolitana que abarca vint concells del centre de la regió, vertebrada en una densa ret de carreteres, autopistes i ferrocarrils, en una població de 275.699 habitants. Gijón, junt en les atres quatre ciutats més poblades de la zona, Oviedo, Avilés, [[Langreu]] i [[Mieres]], forma ademés el "[[Huit asturià]]", aixina dit per la forma geomètrica resultant d'unir dites localitats en una llínea imaginària.
  
 
== Història ==
 
== Història ==
 
=== Prehistòria i romanisació ===
 
=== Prehistòria i romanisació ===
−
Els primers testimonis de presència del home en lo que hui coneixem con concell de Gijón es situen en el [[Mont Deva]], aon existixen uan série de [[túmuls]] (primitius enterraments) i en el [[Mont Areu]], a on existix un conjunt dolmènic neolític considerat com el més important del nort d'Espanya.
+
Els primers testimonis de presència del home en lo que hui coneixem con concell de Gijón es situen en el [[Mont Deva]], a on existixen una série de [[túmuls]] (primitius enterraments) i en el [[Mont Areu]], a on existix un conjunt dolmènic neolític considerat com el més important del nort d'Espanya.
  
−
En 1190, unes prospeccions arqueològiques varen permetre traure a la llum 30 [[Dolmen|dòlmens]], repartits en dos sectors diferents: Els Llans (Los Llanos) i Les Huelgues de San Pablo, que segons els estan agrupats en un "cert orde monumental". Succesives campanyes arqueològiues han permet el estudi d'un túmul en el àrea de San Pablo i atres dos en la zona de El Llano. De tipologia diferencià, dos d'ells presenten càmares de planta rectangular i atre, trapesoidal en un menut corredor precedint-lo. Este ultim és un cas interesant, ya que no es freqüent trobar dòlmens de corredor en el àrea del Cantàbric. Este conjunt dolmènic està datat del 5000 a. C.
+
En l'any [[1190]], unes prospeccions arqueològiques varen permetre traure a la llum 30 [[Dolmen|dòlmens]], repartits en dos sectors diferents: Els Llans (Los Llanos) i Les Huelgues de San Pablo, que segons els experts, estan agrupats en un "cert orde monumental". Succesives campanyes arqueològiues han permet el estudi d'un túmul en el àrea de San Pablo i atres dos en la zona de El Llano. De tipologia diferenciada, dos d'ells presenten càmares de planta rectangular i atre, trapezoidal en un chicotet corredor precedint-lo. Est últim és un cas interesant, ya que no es freqüent trobar dòlmens de corredor en el àrea del Cantàbric. Este conjunt dolmènic està datat del 5000 a. C.
  
−
[[Image:Ajuntamentdegijon|thumb|right|200px|Ajuntament de Gijón.]]
+
[[Image:Ajuntamentdegijon.jpg|thumb|right|200px|<center>Ajuntament de Gijón</center>]]
−
[[Image:elogio|thumb|right|200px|Elogio del horizonte de [[Eduardo Chillida]]
+
[[Image:elogio.jpg|thumb|right|200px|Elogio del horizonte de [[Eduardo Chillida]].]]
−
[[Image:Octaviaugustesculturagijon|thumb|right|200px|Escultura de [[Octavi August]] junt a els Termes Romanes.]]
+
[[Image:Octaviaugustesculturagijon.jpg|thumb|right|200px|Escultura de [[Octavi August]] junt a les Termes Romanes.]]
−
[[Image:plajasanllorens|thumb|right|200px|Plaja de San Llorerienzu i Cimadevilla.]]
+
[[Image:plajasanllorens.jpg|thumb|right|200px|Plaja de San Llorerienzu i Cimadevilla.]]
−
[[Image:laacerona|thumb|right|200px|Vista de "La Acerona" en el edifici "Bankunión" al fondo.]]
+
[[Image:laacerona.jpg|thumb|right|200px|Vista de "La Acerona" en el edifici "Bankunión" al fondo.]]
−
[[Image:Vistagijon|thumb|right|200px|Vista de Gijón.]]
+
[[Image:Vistagijon.jpg|thumb|right|200px|<center>Vista de Gijón.</center>]]
  
−
El primer poblat del qeu se té notícia ([[Noega]]) es troba en la [[Campa Torres]], en orige en els sigles VI i V a. C., poblat per [[asturs]] e la gens dels cilúrnics i posteriorment romanisat. En tot i això Noega fon progresivament abandonà com conseqüència de la fundació de la ciutat romana de la península de Cimadevilla, posiblement dita [[Gigia]].
+
El primer poblat del que se té notícia ([[Noega]]) es troba en la [[Campa Torres]], en orige en els sigles VI i V a. C., poblat per [[asturs]] i la gent dels cilúrnics i posteriorment romanisat. Encara que Noega fon progresivament abandonada com a conseqüència de la fundació de la ciutat romana de la península de Cimadevilla, possiblement dita [[Gigia]].
  
−
Esta ciutat, sense dubte, la més important de la Asturies romana, va deber de ser un important port de la ruta marítima del cantàbric, ademés de servir d'enlla´en la meseta a través de la via que, partint de Gigia, recorria el centre de astúries per [[Lucus Asturum]] i que posteriorment enllaçava, en [[Asturica Augusta]], en la [[Via de la Plata]]. D'esta etapa històrica mos queden els rests de les termes romanes del camp valdés, la muralla romana i la fàbrica de salazones entre atres trobaes arqueològiques.
+
Esta ciutat, sense dubte, la més important de l'Asturies romana, degué de ser un important port de la ruta marítima del Cantàbric, ademés de servir d'enllaç en la meseta a través de la via que, partint de Gigia, recorria el centre d'Astúries per [[Lucus Asturum]] i que posteriorment enllaçava, en [[Asturica Augusta]], en la [[Via de la Plata]]. D'esta etapa històrica nos queden els rests de les térmens romanes del camp valdés, la muralla romana i la fàbrica de saladures entre atres trobades arqueològiques.
  
−
Ademés al romanisació va deber de ser intensa en tot el concell, com atestigüen les viles romanes de [[Veranes]] i [[Murias de Beloño]].
+
Ademés la romanisació va deure de ser intensa en tot el concell, com atestigüen les viles romanes de [[Veranes]] i [[Murias de Beloño]].
  
 
=== Edat Mija i Moderna ===
 
=== Edat Mija i Moderna ===
−
Fon capital dels dominis musulmans transcantàbrics baix el manament de [[Munuza]] en un destacament de tropes en Gijón i en algún punt clau (degut al baix número de tropes que havien creuat el estret) deixant al rest del territori en més autonomia. La dominació durà del 713 (aprox.) hasda el 718-722 (inici de la revolta, hasda la victòria de [[Covadonga]]) en la guerra d'expulsió dels musulmans i de Munuza pel Rei [[Pelayo (Rei)]].
+
Fon capital dels dominis musulmans transcantàbrics baix el manament de [[Munuza]] en un destacament de tropes en Gijón i en algún punt clau (degut al baix número de tropes que havien creuat el estret) deixant al rest del territori en més autonomia. La dominació durà des de l'any [[713]] (aprox.) fins als anys [[718]]-[[722]] (inici de la revolta, fins a la victòria de [[Covadonga]]) en la guerra d'expulsió dels musulmans i de Munuza pel Rei [[Pelayo (Rei)]].
  
−
Hi ha una època molt oscura que va des de la caiguda del Imperi Romà hasda la Edat Mija. Les següents notícies foren en 1270 en Alfonso X, que li conceïx la categoria de pobla, apareguent dita documentació en la iglésia de San Vicent de [[Oviedo]].
+
Hi ha una época molt oscura que va des de la caiguda del Impe[[ri Romà]] fins a la [[Edat Mija]]. Les següents notícies foren en l'any [[1270]] en [[Alfonso X]], que li conceïx la categoria de pobla, apareguent dita documentació en l'iglésia de San Vicent de [[Oviedo]].
  
−
En el sigle XIV estarà marcat per una lluita dinàstica en la mort de Alfonso XI, atenyint en esta època la cúspide del poder de la noblea. És la guerra entre PEdro I El Cruel descendent llegítim i el bastart [[Enrique de Trastàmara]]. En els anys següents seran atra vegà centre de lluites entre el comte Alfonso i Enrique III, siguent la vila de Gijón cercà, incendià i arrasà, desapareguent com centre urbà.
+
En el [[sigle XIV]] estarà marcat per una lluita dinàstica en la mort de [[Alfonso XI]], atenyint en esta época la cúspide del poder de la noblea. És la guerra entre [[Pedro I El Cruel]] descendent llegítim i el bastart [[Enrique de Trastàmara]]. En els anys següents seran atra vegà centre de lluites entre el comte Alfonso i [[Enrique III]], siguent la vila de Gijón cercà, incendià i arrasà, desapareguent com centre urbà.
  
−
Serà en els sigles XV i XVI quan començà a desenrollarse de nou, pero açò estarà unit al seu port, es quan es contribuix una dàrsena que portarà un gran desenroll en el tràfic de peixca i en el comerç de subsistència.
+
Serà en els [[sigle XV|sigles XV]] i [[sigle XVI|XVI]] quan començà a desenrollar-se de nou, pero açò estarà unit al seu port, es quan es construïx una dàrsena que portarà un gran desenroll en el tràfic de peixca i en el comerç de subsistència.
  
−
En els sigles XVII i XVIII, és quan Gijon comença a tindre un gran desenroll que farà que el seu principal núcleu expanda fora del seu casc antic. Fon degut a un Real Decret que habilità el port de Gijón per a el comerç de colònies americanes.
+
En els sigles [[sigle XVII|XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]], és quan Gijon comença a tindre un gran desenroll que farà que el seu principal núcleu s'expanda fora del seu casc antic. Fon degut a un Real Decret que habilità el port de Gijón per al comerç de colònies americanes.
  
−
El sigle XVIII, portarà un freno al desenroll de Gijón, degut a les guerres, invasions franceses i al desbarajust econòmic de la època, açò portà un retrocés que no canviaria hasda les últimes dècaes del sigle a on comença a haver una milloria en les seues infraestructures com foren, la carretera Oviedo-Gijón. El seu port és el millor de tota Astúries i açò farà que chicotetes fàbriques escomencen a instalar-se en la vila desenrollant-se ya una incipent activitat industrial.
+
El sigle XVIII, portarà un freno al desenroll de Gijón, degut a les guerres, invasions franceses i al desbarajust econòmic de l'época, açò portà un retrocés que no canviaria fins a les últimes dècades del sigle a on escomença a haver una milloria en les seues infraestructures com foren, la carretera Oviedo-Gijón. El seu port és el millor de tota Astúries i açò farà que chicotetes fàbriques escomencen a instalar-se en la vila desenrollant-se ya una incipient activitat industrial.
  
 
=== Edat contemporànea ===
 
=== Edat contemporànea ===
−
El sigle XIX, portarà un gran desenroll, unit a diversos factors com la explotació del carbó, la carretera Gijón-[[Lleó]] i més tart el ferrocarril [[Sama-Gijón]]. Tot açò va fer que el port de Gijón tinguera que desenrollar-se d'una forma ràpida, pues l'intensitat del tràfic desbordava el port. Es va construir un nou port en 1893 que seria el primer port carboner de la Península. Açò va fer de Gijón una vila industrial, en una [[burguesia]] i un desenroll urbà, obrint-se nous carrers i places. Açò portà un gran equipament de infraestructures i equipaments municipals com la portà d'auies, arreplegà de fems, alumbrat a gas i després elèctirc, etc. Tot este desenroll industrial deixà en la ciutat una gran cantitat de ma d'obra i un desenroll urbanístic ràpit. Creant-se barriaes obreres alrededor com foren el Natahoyo, [[La Calzada]], [[Tremañes]] o [[El Humedal]].
+
El [[sigle XIX]], portarà un gran desenroll, unit a diversos factors com l'explotació del carbó, la carretera Gijón-[[Lleó]] i més tart el ferrocarril [[Sama-Gijón]]. Tot açò va fer que el port de Gijón tinguera que desenrollar-se d'una forma ràpida, pues l'intensitat del tràfic desbordava el port. Es va construir un nou port en l'any [[1893]] que seria el primer port carboner de la Península. Açò va fer de Gijón una vila industrial, en una [[burguesia]] i un desenroll urbà, obrint-se nous carrers i places. Açò portà un gran equipament de infraestructures i equipaments municipals com la portà d'auies, arreplegà de fems, alumbrat a gas i despuix elèctirc, etc. Tot este desenroll industrial deixà en la ciutat una gran cantitat de ma d'obra i un desenroll urbanístic ràpit. Creant-se barriaes obreres alrededor com foren el Natahoyo, [[La Calzada]], [[Tremañes]] o [[El Humedal]].
  
−
Ya en el sigle XX, en el estallit de la Guerra Civil, el 18 de juliol el 1934, la ciutat i els seus habitants es amntingueres fidels al govern llegítim republicà, formant-se el Comité de Guerra de Gijón de preponderància narquista, mentres que no el eixercit, de la qual la seua rebelió no pugué ser dominà hasda el mes d'agost. Posteriorment la vila fon la capital del Consell Interprovincial d'Astúries i Lleó -que s'acabaria declarant sobirà convertint-se en el Consell Sobirà d'astúries i Lleó- hasda la ocupació de la ciutat el 20 d'octubre de 1937 per les tropes del general [[Francisco Franco|Franco]].
+
Ya en el [[sigle XX]], en l'esclafit de la [[Guerra Civil]], el [[18 de juliol]] de [[1936]], la ciutat i els seus habitants es mantingueren fidels al govern llegítim republicà, formant-se el Comité de Guerra de Gijón de preponderància anarquista, mentres que no l'eixercit, de la qual la seua rebelió no pugué ser dominada fins al més d'agost. Posteriorment la vila fon la capital del Consell Interprovincial d'Astúries i Lleó -que s'acabaria declarant sobirà convertint-se en el Consell Sobirà d'Astúries i Lleó- fins a l'ocupació de la ciutat el [[20 d'octubre]] de [[1937]] per les tropes del General [[Francisco Franco|Franco]].
  
−
La siderúrgia és la principal indústria desde finals del sigle XIX i sobre tot en la creació de Uninsa en 1971 a partir de de la fusió de les fàbriques de Moreda i mieres i la seua posterior unió en Ensidesa, convertida després junt a Altos Hornos de Vizcaya en Aceralia, per a integrar-se a finals del sigle XX en el grup europeu Arcelor junt a la luxembruguesa Arbed i la francesa Usinor.
+
La siderúrgia és la principal indústria des de finals del [[sigle XIX]] i sobretot en la creació de Uninsa en l'any [[1971]] a partir de la fusió de les fàbriques de Moreda i Mieres i la seua posterior unió en Ensidesa, convertida despuix junt a Altos Hornos de Vizcaya en Aceralia, per a integrar-se a finals del sigle XX en el grup europeu Arcelor junt a la luxembruguesa Arbed i la francesa Usinor.
  
−
Les últimes dècades del sigle XX, porten en si la crisis industrial que afectà sobre tot a la siderúrgica i al sector naval portant la lliberalisació de la terra que mos deixà un nou aprofitament com noves plages, parcs, un amplament de ses zones urbanístiques i la creació del seu campus universitari.
+
Les últimes dècades del sigle XX, porten en si la crisis industrial que afectà sobretot a la siderúrgica i al sector naval portant la lliberalisació de la terra que nos deixà un nou aprofitament com noves plages, parcs, una ampliació de les seues zones urbanístiques i la creació del seu campus universitari.
  
−
=== història heràlidca ===
+
=== Història heràldica ===
 
[[AP|Escut de Gijón]]
 
[[AP|Escut de Gijón]]
−
[[Image:Plazamayorgijon|thumb|right|200px|Lletrer de la Plaza Mayor en el antic escut de la ciutat adalt a l'esquerra.]]
+
[[File:Letreroplazamayorgijon.jpg|thumb|right|200px|Lletrer de la Plaza Mayor en el antic escut de la ciutat dalt a l'esquerra.]]
  
−
El escut de Gijón, del qual el seu us es té constància des de el any 1649, representa a [[Don Pelayo]], primer rei d'Astúries al que la llegenda vincula en Munuza, governador musulmà de Gijón en qui entrà en lluita ofendit per el matrimoni no consentit d'este en la germana de aquell, sestening una espasa en sa ma dreta i la [[Creu de la Victòria]] prolongà en un bàcul en la ma esquerra. Presidix el conjunt la corona real espanyola.
+
L'escut de Gijón, del qual es te constancia del seu us des de l'any [[1649]], representa a [[Don Pelayo]], primer Rei d'Astúries al que la llegenda vincula en Munuza, governador musulmà de Gijón en qui entrà en lluita ofes pel matrimoni no consentit d'este en la germana de aquell, sostenint una espasa en la seua ma dreta i la [[Creu de la Victòria]] prolongada en un bàcul en la ma esquerra. Presidix el conjunt la corona real espanyola.
  
 
== Paisans ilustres ==
 
== Paisans ilustres ==
Llínea 64: Llínea 89:
 
* [[Javier Majarín]]
 
* [[Javier Majarín]]
 
* [[Luis Enrique Martínez García]]
 
* [[Luis Enrique Martínez García]]
−
* [[Eoy Olaya]]
+
* [[Eloy Olaya]]
 
* [[Nacho Vegas]]
 
* [[Nacho Vegas]]
 
* [[Alicio Garcitoral]]
 
* [[Alicio Garcitoral]]
 
* [[Alfredo Liñero Rivero]]
 
* [[Alfredo Liñero Rivero]]
 +
 +
== Mig físic ==
 +
Gijón està situat en el centre de la costa cantàbrica del [[Principat d'Astúries]], [[Espanya]], en el sur-oest d'[[Europa]], al nort de la [[Península Ibèrica]], sobre una rasa litoral e les estribacios de la [[Cordillera Cantàbrica]], forma part de la vertient hidrogràfica cantàbrica i es situa en el seu punt més alt ([[Peña de los Cuatro Jueces]]) a 662 msnm. El punt més alt de la zona urbana (Caeres) es situa a 59 msnm. Les seues cordenaes són 43° 32’ 43” N, 5° 39’ 44” O. El terme municipal de Gijón té una superfície de 181,60 km2 i una forma vagament rectangular. La ciutat es`ta situà en el tram coster central de concell, emn una bahia dividida per la peninsula de Cimadevilla (casc antic) que separa la [[plaja deSan Llorienzu]] al est, del port deportiu, plages de [[Plaja de Poniente|Poniente]] i [[Plaja de Arbeyal|Arbeyal]], astillers i port de El Musel al oest.
 +
 +
== Transports ==
 +
=== Autobusos ===
 +
Actualment, Gijón poseix 31 llínies d'autobús, les quals son:
 +
 +
*Lllínea 1: Cerilleru - Hospital de Cabueñes
 +
*Lllínea 2: Roces - Hospital de Cabueñes
 +
*Lllínea 3: Polígono de Roces - Hospital de Xove
 +
*Lllínea 4: Cerilleru - Viesques - Campus Universitario - Hospital de Cabueñes.
 +
*Lllínea 9: Pumarín - Hospital de Xove
 +
*Lllínea 10: Pumarín - Somió - Candenal
 +
*Lllínea 12: Cerilleru - Montevil - Contrueces
 +
*Lllínea 14: Sotiello - Tremañes - Infanzón
 +
*Lllínea 15: Polígono de Porceyo - Roces - Viesques
 +
*Lllínea 16: El Musel - Vega
 +
*Lllínea 18: Nuevo Gijón - Hospital de Cabueñes
 +
*Lllínea 20: Montevil - Somió
 +
*Lllínea 21: Pza. el Humedal - Campa Torres
 +
*Lllínea 22: Pza. Europa - Porceyo
 +
 +
== Economia ==
 +
Ciutat tradicionalment industrial, l'economia de Gijón ha patit grans canvis a partir de les dures reconversions del sector industrial des de la década dels setanta.
 +
El despegament econòmic de Gijón s'inicià a finals del [[sigle XIX]], degut a la confluència de varis factors:
 +
* L'explotació del [[carbó]] en les conques hulleres del l'interior d'Astúries. La construcció del Ferrocarril de [[Langreu]], tercer ferrocarril espanyol, en l'any [[1856]], va fer de Gijón el port d'embarcament de la major part de la producció minera d'astúries, estimulant el comerç i la indústria local.
 +
* La repatriació de capitals antillans, com a conseqüència de la independència de [[Cuba]], que propiciaren la creació de noves industries i inversions inmobiliaries.
 +
 +
El model industrial generalt, típic de la priemra Revolució Industrial, constava per tant d'un fort sector secundari, en gra npresència d ela indústria metàlica, siderúrgica, ceràmica, [[vidre]] i textil. El sector terciari ademés de la activitat comercial generà per la ciutat, va incluir la incipent activitat turística del Gijón de l'época, que també aspirà a convertir-se'n en una gran estació balnearia. Encara que no arriba a prosperar lo esperat degut al tardiu enllaç ferroviari que conectà a [[Astúries]] en la meseta.
 +
 +
La siguient etapa de gran creiximent econòmicd e Gijón es va produir a finals de la década dels xixanta, degut a la construcció de la factoria de Uninsa ([[Ensidesa]]) i a l'activitat del port i dels astillers.
 +
 +
Tras una dura crisis i reconversió en els anys huitanta, en la actualitat, el sector tericiari és el més important de l'economia gijonesa, seguit del sector secundari (indústries siderúrgiques i metàliques). El pes del sector primari en l'economia del municipi és pràcticament irrellevant.
 +
 +
== Govern i administració ==
 +
El govern municipal està format pels siguients elements:
 +
* Alcalde
 +
* Ple del Ajuntament
 +
* Junta de Govern Local
 +
* Tenients de Alcalde
 +
* Portaveus
 +
* Delegacions Municipals
 +
* Comissions del Ple
 +
 +
=== Alcaldes ===
 +
{|class="wikitable" border="1"
 +
|- style="background:#eee;"
 +
!Nom||Des de||Hasda||Partit
 +
|-
 +
|[[José Manuel Palacio]]||[[1979]]||[[1987]]||[[PSOE]]
 +
|-
 +
|[[Vicente Álvarez Areces]]||[[1987]]||[[1999]]||[[PSOE]]
 +
|-
 +
|[[Paz Fernández Felgueroso]]||[[1999]]||actualidad||[[PSOE]]
 +
|- align="center"
 +
|colspan="6" style="font-size:75%;"|[[Anexe:Alcaldes de Gijón|Llista completa de alcaldes de Gijón des de 1840]]
 +
|}
 +
 +
== Mijos de comunicació ==
 +
=== Periòdics ===
 +
* El Comercio
 +
* La Nueva España
 +
* La Voz de Asturias
 +
* Qué!
 +
* 20 minutos
 +
 +
=== Emisores de ràdio ===
 +
* SER Gijón
 +
* Radio Gijón Cadena COPE
 +
* Onda Cero Gijón
 +
* Medea FM
 +
* Europa FM Asturias
 +
* Cadena Dial Asturias
 +
 +
=== Cadenes de televisió ===
 +
* Radiotelevisión del Principado de ASturias
 +
* Televisión Local Gijón
 +
* Canal 10 TV
 +
* TeleAsturias
 +
* Localia
 +
* Popular TV
 +
 +
== Gastronomia ==
 +
Podem destacar dins del menjar clàssic, com a primers, les fabes, les reines en la cuina asturiana, ya siga en la tan coneguda [[fabada]] en compango ([[choriç]], morcilla i bacó), com en almeixes, centoll, en caça, etc i el [[pote asturiano]]. En els segons el port aporossos peixcats i mariscs del [[Mar Cantàbric|Cantàbric]] en el que es realisen recetes tradicionals com la chopa a la [[sidra]], [[besugo a la espalda]], ventresca de bonito o els oricios, encara que també tenen la seua importància els plats de carn de les parròquies del interior com la ternera o el ''pitu caleya''. Els postres típics son el arroz con leche, tarta charlota o gijonesa, biscuit Gijón i princesitas.
 +
 +
Tot allò es rega en sidra, que servida al modo tradicional (escanciant-la en "culinos") acompanya menjars i les llargues vespraes d'estiu acompanyats a tortilles, choriços a la sidra i empanaes en els "merenderos" que salpiquen les parròquies rurals com [[Deva]], [[Castiello]] o [[Mareo]].
 +
 +
Gijón és cantera també de jóvens cuiners que han rejuveneixcut la cuina astuirana. No és difícil trobar en Gijón llocs a on la sofisticació en el menjar estiga acompanyà d'un tracte amable i uns preus molt ajustats.
 +
 +
[[Categoria:Localitats d'Astúries]]

Revisió de 19:09 2 jun 2019

Gijón/Xixón
120px Archiu:Escut gijon.png
95px
País : Espanya
• Com. Autònoma: Principat d'Astúries
• Província: Astúries
• Comarca: Gijón
• Partit judicial:
Ubicació: 3°32′N 5°42′O
• Altitut: 3 msnm
Superfície: 181,6 km²
Població: 275.699 hab
• Densitat: 1.518,17 hab./km²
Gentilici: En castellà: Gijonés/sa

En valencià: Gijonés/sa En asturià: Xixonés/sa

Predomini llingüístic: Asturià i Espanyol
Còdic postal: 332XX
Festes majors: Semana Negra
Alcalde: Paz Fernández Felgueroso (PSOE)
Pàgina web: {{{web}}}


Gijón (en asturià: Xixón i en espanyol: Gijón) és una ciutat costera espanyola situada al nort del país en el Principat d'Astúries, regió de la qual és el seu consell més poblat. És coneguda com la capital de la Costa Verda (Costa Verde) si be no existix cap document a on quede constància del perqué d'este nom. Ha segut una ciutat eminentment industrial fins a l'actualitat, lo qual va favorir un gran desenroll i rapidíssim creiximent a lo llarc del sigle XX, durant els últims anys la crisis de la siderúrgia i el sector naval han provocat la seua reconversió en un important centre turístic, universitari i de servicis.

La ciutat es situa en la zona central d'Astúries, a 27 km d'Oviedo i 35 km d'Avilés, formant part d'una gran àrea metropolitana que abarca vint concells del centre de la regió, vertebrada en una densa ret de carreteres, autopistes i ferrocarrils, en una població de 275.699 habitants. Gijón, junt en les atres quatre ciutats més poblades de la zona, Oviedo, Avilés, Langreu i Mieres, forma ademés el "Huit asturià", aixina dit per la forma geomètrica resultant d'unir dites localitats en una llínea imaginària.

Història

Prehistòria i romanisació

Els primers testimonis de presència del home en lo que hui coneixem con concell de Gijón es situen en el Mont Deva, a on existixen una série de túmuls (primitius enterraments) i en el Mont Areu, a on existix un conjunt dolmènic neolític considerat com el més important del nort d'Espanya.

En l'any 1190, unes prospeccions arqueològiques varen permetre traure a la llum 30 dòlmens, repartits en dos sectors diferents: Els Llans (Los Llanos) i Les Huelgues de San Pablo, que segons els experts, estan agrupats en un "cert orde monumental". Succesives campanyes arqueològiues han permet el estudi d'un túmul en el àrea de San Pablo i atres dos en la zona de El Llano. De tipologia diferenciada, dos d'ells presenten càmares de planta rectangular i atre, trapezoidal en un chicotet corredor precedint-lo. Est últim és un cas interesant, ya que no es freqüent trobar dòlmens de corredor en el àrea del Cantàbric. Este conjunt dolmènic està datat del 5000 a. C.

Archiu:Ajuntamentdegijon.jpg
Ajuntament de Gijón
Archiu:Elogio.jpg
Elogio del horizonte de Eduardo Chillida.
Archiu:Octaviaugustesculturagijon.jpg
Escultura de Octavi August junt a les Termes Romanes.
Archiu:Plajasanllorens.jpg
Plaja de San Llorerienzu i Cimadevilla.
Archiu:Laacerona.jpg
Vista de "La Acerona" en el edifici "Bankunión" al fondo.
Archiu:Vistagijon.jpg
Vista de Gijón.

El primer poblat del que se té notícia (Noega) es troba en la Campa Torres, en orige en els sigles VI i V a. C., poblat per asturs i la gent dels cilúrnics i posteriorment romanisat. Encara que Noega fon progresivament abandonada com a conseqüència de la fundació de la ciutat romana de la península de Cimadevilla, possiblement dita Gigia.

Esta ciutat, sense dubte, la més important de l'Asturies romana, degué de ser un important port de la ruta marítima del Cantàbric, ademés de servir d'enllaç en la meseta a través de la via que, partint de Gigia, recorria el centre d'Astúries per Lucus Asturum i que posteriorment enllaçava, en Asturica Augusta, en la Via de la Plata. D'esta etapa històrica nos queden els rests de les térmens romanes del camp valdés, la muralla romana i la fàbrica de saladures entre atres trobades arqueològiques.

Ademés la romanisació va deure de ser intensa en tot el concell, com atestigüen les viles romanes de Veranes i Murias de Beloño.

Edat Mija i Moderna

Fon capital dels dominis musulmans transcantàbrics baix el manament de Munuza en un destacament de tropes en Gijón i en algún punt clau (degut al baix número de tropes que havien creuat el estret) deixant al rest del territori en més autonomia. La dominació durà des de l'any 713 (aprox.) fins als anys 718-722 (inici de la revolta, fins a la victòria de Covadonga) en la guerra d'expulsió dels musulmans i de Munuza pel Rei Pelayo (Rei).

Hi ha una época molt oscura que va des de la caiguda del Imperi Romà fins a la Edat Mija. Les següents notícies foren en l'any 1270 en Alfonso X, que li conceïx la categoria de pobla, apareguent dita documentació en l'iglésia de San Vicent de Oviedo.

En el sigle XIV estarà marcat per una lluita dinàstica en la mort de Alfonso XI, atenyint en esta época la cúspide del poder de la noblea. És la guerra entre Pedro I El Cruel descendent llegítim i el bastart Enrique de Trastàmara. En els anys següents seran atra vegà centre de lluites entre el comte Alfonso i Enrique III, siguent la vila de Gijón cercà, incendià i arrasà, desapareguent com centre urbà.

Serà en els sigles XV i XVI quan començà a desenrollar-se de nou, pero açò estarà unit al seu port, es quan es construïx una dàrsena que portarà un gran desenroll en el tràfic de peixca i en el comerç de subsistència.

En els sigles XVII i XVIII, és quan Gijon comença a tindre un gran desenroll que farà que el seu principal núcleu s'expanda fora del seu casc antic. Fon degut a un Real Decret que habilità el port de Gijón per al comerç de colònies americanes.

El sigle XVIII, portarà un freno al desenroll de Gijón, degut a les guerres, invasions franceses i al desbarajust econòmic de l'época, açò portà un retrocés que no canviaria fins a les últimes dècades del sigle a on escomença a haver una milloria en les seues infraestructures com foren, la carretera Oviedo-Gijón. El seu port és el millor de tota Astúries i açò farà que chicotetes fàbriques escomencen a instalar-se en la vila desenrollant-se ya una incipient activitat industrial.

Edat contemporànea

El sigle XIX, portarà un gran desenroll, unit a diversos factors com l'explotació del carbó, la carretera Gijón-Lleó i més tart el ferrocarril Sama-Gijón. Tot açò va fer que el port de Gijón tinguera que desenrollar-se d'una forma ràpida, pues l'intensitat del tràfic desbordava el port. Es va construir un nou port en l'any 1893 que seria el primer port carboner de la Península. Açò va fer de Gijón una vila industrial, en una burguesia i un desenroll urbà, obrint-se nous carrers i places. Açò portà un gran equipament de infraestructures i equipaments municipals com la portà d'auies, arreplegà de fems, alumbrat a gas i despuix elèctirc, etc. Tot este desenroll industrial deixà en la ciutat una gran cantitat de ma d'obra i un desenroll urbanístic ràpit. Creant-se barriaes obreres alrededor com foren el Natahoyo, La Calzada, Tremañes o El Humedal.

Ya en el sigle XX, en l'esclafit de la Guerra Civil, el 18 de juliol de 1936, la ciutat i els seus habitants es mantingueren fidels al govern llegítim republicà, formant-se el Comité de Guerra de Gijón de preponderància anarquista, mentres que no l'eixercit, de la qual la seua rebelió no pugué ser dominada fins al més d'agost. Posteriorment la vila fon la capital del Consell Interprovincial d'Astúries i Lleó -que s'acabaria declarant sobirà convertint-se en el Consell Sobirà d'Astúries i Lleó- fins a l'ocupació de la ciutat el 20 d'octubre de 1937 per les tropes del General Franco.

La siderúrgia és la principal indústria des de finals del sigle XIX i sobretot en la creació de Uninsa en l'any 1971 a partir de la fusió de les fàbriques de Moreda i Mieres i la seua posterior unió en Ensidesa, convertida despuix junt a Altos Hornos de Vizcaya en Aceralia, per a integrar-se a finals del sigle XX en el grup europeu Arcelor junt a la luxembruguesa Arbed i la francesa Usinor.

Les últimes dècades del sigle XX, porten en si la crisis industrial que afectà sobretot a la siderúrgica i al sector naval portant la lliberalisació de la terra que nos deixà un nou aprofitament com noves plages, parcs, una ampliació de les seues zones urbanístiques i la creació del seu campus universitari.

Història heràldica

Escut de Gijón

Lletrer de la Plaza Mayor en el antic escut de la ciutat dalt a l'esquerra.

L'escut de Gijón, del qual es te constancia del seu us des de l'any 1649, representa a Don Pelayo, primer Rei d'Astúries al que la llegenda vincula en Munuza, governador musulmà de Gijón en qui entrà en lluita ofes pel matrimoni no consentit d'este en la germana de aquell, sostenint una espasa en la seua ma dreta i la Creu de la Victòria prolongada en un bàcul en la ma esquerra. Presidix el conjunt la corona real espanyola.

Paisans ilustres

Algunes persones famoses oriundes de Gijón són:

Mig físic

Gijón està situat en el centre de la costa cantàbrica del Principat d'Astúries, Espanya, en el sur-oest d'Europa, al nort de la Península Ibèrica, sobre una rasa litoral e les estribacios de la Cordillera Cantàbrica, forma part de la vertient hidrogràfica cantàbrica i es situa en el seu punt més alt (Peña de los Cuatro Jueces) a 662 msnm. El punt més alt de la zona urbana (Caeres) es situa a 59 msnm. Les seues cordenaes són 43° 32’ 43” N, 5° 39’ 44” O. El terme municipal de Gijón té una superfície de 181,60 km2 i una forma vagament rectangular. La ciutat es`ta situà en el tram coster central de concell, emn una bahia dividida per la peninsula de Cimadevilla (casc antic) que separa la plaja deSan Llorienzu al est, del port deportiu, plages de Poniente i Arbeyal, astillers i port de El Musel al oest.

Transports

Autobusos

Actualment, Gijón poseix 31 llínies d'autobús, les quals son:

  • Lllínea 1: Cerilleru - Hospital de Cabueñes
  • Lllínea 2: Roces - Hospital de Cabueñes
  • Lllínea 3: Polígono de Roces - Hospital de Xove
  • Lllínea 4: Cerilleru - Viesques - Campus Universitario - Hospital de Cabueñes.
  • Lllínea 9: Pumarín - Hospital de Xove
  • Lllínea 10: Pumarín - Somió - Candenal
  • Lllínea 12: Cerilleru - Montevil - Contrueces
  • Lllínea 14: Sotiello - Tremañes - Infanzón
  • Lllínea 15: Polígono de Porceyo - Roces - Viesques
  • Lllínea 16: El Musel - Vega
  • Lllínea 18: Nuevo Gijón - Hospital de Cabueñes
  • Lllínea 20: Montevil - Somió
  • Lllínea 21: Pza. el Humedal - Campa Torres
  • Lllínea 22: Pza. Europa - Porceyo

Economia

Ciutat tradicionalment industrial, l'economia de Gijón ha patit grans canvis a partir de les dures reconversions del sector industrial des de la década dels setanta. El despegament econòmic de Gijón s'inicià a finals del sigle XIX, degut a la confluència de varis factors:

  • L'explotació del carbó en les conques hulleres del l'interior d'Astúries. La construcció del Ferrocarril de Langreu, tercer ferrocarril espanyol, en l'any 1856, va fer de Gijón el port d'embarcament de la major part de la producció minera d'astúries, estimulant el comerç i la indústria local.
  • La repatriació de capitals antillans, com a conseqüència de la independència de Cuba, que propiciaren la creació de noves industries i inversions inmobiliaries.

El model industrial generalt, típic de la priemra Revolució Industrial, constava per tant d'un fort sector secundari, en gra npresència d ela indústria metàlica, siderúrgica, ceràmica, vidre i textil. El sector terciari ademés de la activitat comercial generà per la ciutat, va incluir la incipent activitat turística del Gijón de l'época, que també aspirà a convertir-se'n en una gran estació balnearia. Encara que no arriba a prosperar lo esperat degut al tardiu enllaç ferroviari que conectà a Astúries en la meseta.

La siguient etapa de gran creiximent econòmicd e Gijón es va produir a finals de la década dels xixanta, degut a la construcció de la factoria de Uninsa (Ensidesa) i a l'activitat del port i dels astillers.

Tras una dura crisis i reconversió en els anys huitanta, en la actualitat, el sector tericiari és el més important de l'economia gijonesa, seguit del sector secundari (indústries siderúrgiques i metàliques). El pes del sector primari en l'economia del municipi és pràcticament irrellevant.

Govern i administració

El govern municipal està format pels siguients elements:

  • Alcalde
  • Ple del Ajuntament
  • Junta de Govern Local
  • Tenients de Alcalde
  • Portaveus
  • Delegacions Municipals
  • Comissions del Ple

Alcaldes

Nom Des de Hasda Partit
José Manuel Palacio 1979 1987 PSOE
Vicente Álvarez Areces 1987 1999 PSOE
Paz Fernández Felgueroso 1999 actualidad PSOE
Llista completa de alcaldes de Gijón des de 1840

Mijos de comunicació

Periòdics

  • El Comercio
  • La Nueva España
  • La Voz de Asturias
  • Qué!
  • 20 minutos

Emisores de ràdio

  • SER Gijón
  • Radio Gijón Cadena COPE
  • Onda Cero Gijón
  • Medea FM
  • Europa FM Asturias
  • Cadena Dial Asturias

Cadenes de televisió

  • Radiotelevisión del Principado de ASturias
  • Televisión Local Gijón
  • Canal 10 TV
  • TeleAsturias
  • Localia
  • Popular TV

Gastronomia

Podem destacar dins del menjar clàssic, com a primers, les fabes, les reines en la cuina asturiana, ya siga en la tan coneguda fabada en compango (choriç, morcilla i bacó), com en almeixes, centoll, en caça, etc i el pote asturiano. En els segons el port aporossos peixcats i mariscs del Cantàbric en el que es realisen recetes tradicionals com la chopa a la sidra, besugo a la espalda, ventresca de bonito o els oricios, encara que també tenen la seua importància els plats de carn de les parròquies del interior com la ternera o el pitu caleya. Els postres típics son el arroz con leche, tarta charlota o gijonesa, biscuit Gijón i princesitas.

Tot allò es rega en sidra, que servida al modo tradicional (escanciant-la en "culinos") acompanya menjars i les llargues vespraes d'estiu acompanyats a tortilles, choriços a la sidra i empanaes en els "merenderos" que salpiquen les parròquies rurals com Deva, Castiello o Mareo.

Gijón és cantera també de jóvens cuiners que han rejuveneixcut la cuina astuirana. No és difícil trobar en Gijón llocs a on la sofisticació en el menjar estiga acompanyà d'un tracte amable i uns preus molt ajustats.

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Gijón&oldid=150122»